13.3 C
València
Dissabte, 20 desembre, 2025

Mor als 67 anys Ágata Lys, icona del cinema del ‘destape’

 

L’actriu Ágata Lys, mite del cinema del ‘destape‘ dels anys 70 i 80, ha mort als 68 anys a Marbella (Màlaga). La defunció es va produir el passat 12 de novembre i no ha transcendit ara.

Impressiona llegir una entrevista amb Àgata Lys de 1972 trobada a l’atzar en la xarxa. Li pregunten a Lys si és la Marilyn Monroe espanyola i ella diu que no és assumpte seu això de les comparacions, que Marilyn era estupenda però que ella està en altres coses.

Diu que el treball en el ‘Un, dos, tres‘ i en les comèdies populars de l’època ha estat bé però que ella va més de debò que això. Anuncia que el seu debut en les taules, encarnant una ‘Doña Inés’ a la qual hui ens imaginem una mica Tenorio, serà el seu primer pas en aqueixa direcció i que continua estudiant Filosofia i Lletres per lliure.

El diàleg és una mica ingenu i anacrònic però Lys dona la sensació de ser una dona extraordinàriament conscient i segura de si mateixa, de les seues possibilitats i dels seus propòsits.

Ha sigut la periodista i escriptora Valeria Vegas qui ha revelat la defunció en el seu compte d’Instagram, confirmat per la Unió d’Actors. “Realment va morir fa una mica més de 40 dies, en un silenci misteriós (i injust) que no ha transcendit als mitjans ni la professió”, ha escrit la guionista de la sèrie ‘Veneno’.

 

 

El fet que la seua mort haja sigut ignorada fins ara, igual que l’oblit del seu treball i de la seua fama, semblen desmentir totes les promeses d’aquella entrevista de 1972. No obstant això, la vida i la carrera d’Àgata Lys ha sigut important en la història de la cultura espanyola.

“Ágata donava molt bones entrevistes. Es parla sempre dels pares de la democràcia a Espanya però jo crec que les entrevistes d’Ágata, que la seua vida. Van fer tant o més per portar la democràcia als espanyols, perquè actrius com elles arribaven a la gent molt directament amb el seu missatge de llibertat”, explica ara Hortes. “Va ser una dona molt valenta”.

 

Biografia

 

Ágata Lys, nascuda com Margarita García Sansegundo a Valladolid en 1953, poc podia sospitar el que el cinema li tenia reservat quan va debutar als 17 anys com a Donya Inés en el teatre Lope de Vega de la seua ciutat natal. Segons ha revelat la Unió d’Actors, l’actriu va morir el passat 12 de novembre als 67 anys, encara que la notícia no ha transcendit fins ara.

 

 

L’última vegada que la vam veure en la pantalla xicoteta va ser en la sèrie ‘Amar es para siempre‘ fa quinze anys. Des de llavors vivia retirada a la Costa del Sol. La seua bellesa li va obrir les portes de la popularitat gràcies a ser una de les hostesses del ‘Un, dos, tres’ en la primera temporada.

Per això, al cap de set setmanes d’aparéixer en el programa de Chicho ja la reclamaven en pel·lícules que van fer d’ella una de les dones més desitjades del seu temps. Però, a poc a poc, Ágata Lys va demandar majors reptes actorals i, ja en 1977, va ser la primera actriu a interpretar a una dona transsexual al cinema espanyol en ‘El transsexual’, una fita que va compartir aqueix mateix any amb Victoria Abril, que va estrenar quasi alhora ‘Cambio de sexo’, de Vicente Aranda.

«Jo era molt transgressora per a l’època. Era la xica que brillava en aquella Espanya grisa; si de jove no eres transgressora i rebel, quan ho seràs?», afirmava l’actriu en una de les seues comptadíssimes entrevistes fa deu anys.

Ágata Lys va tornar a dir-se Margarita García Sansegundo i es va allunyar del cinema i dels periodistes. Quan es va posar un biquini a Valladolid amb quinze anys, el seu pare va estar dos mesos sense parlar-li. Mai es va avergonyir de mostrar el seu cos.

«Sempre vaig tindre clar que el nu no era una cosa impúdica. Impúdic és robar, mentir, estafar», comparava. El paper d’amant del senyoret que encarnava Juan Diego en ‘Los santos inocentes’ de Mario Camus marca l’inici d’una segona etapa de la seua carrera en la qual troba respectabilitat i papers de fust.

Després de ser la Duquessa de Longueville en ‘El retorno de los mosqueteros’ de Richard Lester es va posar als ordes de Carlos Saura en ‘Taxi’ i de Fernando León en ‘Família’. La televisió també li va proporcionar treball en sèries com a ‘Vecinos’, ‘Curro Jiménez: el retorno de la leyenda’ i ‘Mamá quiero ser artista’.
 

Últimes notícies

València es mobilitza pel dret a la vivenda i exigix un pla de xoc

Una marxa ha recorregut el centre de València per a denunciar la situació de la vivenda i exigir un pla de xoc. La Generalitat replica que el problema és la falta d'oferta i detalla mesures en marxa.

Guanyar la Grossa de Nadal és 1 entre 100.000: més probable que un llamp i menys que un accident

La probabilitat de guanyar la Grossa de Nadal és d'1 entre 100.000. És més probable que et toque que que et caiga un llamp, però menys que morir en un accident de trànsit.

La DANA de València va deixar quasi 7 milions en pèrdues no reconegudes en el sector artístic

Un peritatge de AVVAC xifra en més de 6,9 milions els danys de la DANA del 29 d'octubre de 2024 en les arts visuals de la Comunitat Valenciana. Gran part seguix sense compensar.

Un penal de Dela en el 92 rescata al Llevant i frena a la Reial Societat (1-1)

El Llevant va igualar sobre la botzina amb un penal transformat per Adrián de la Font després d'enderrocament a Carlos Álvarez. La Real va deixar escapar un triomf que ja assaboria.

Un penal de Dela en el 92 rescata al Llevant i frena a la Reial Societat

El Llevant va igualar en el temps afegit gràcies a un penal transformat per Dela després d'enderrocament a Carlos Álvarez. La Real, que es veia guanyadora, va deixar escapar dos punts.

1-1: Un penal de Dela rescata al Llevant i frena a la Reial Societat

El Llevant va igualar en el 92 gràcies a un penal transformat per Dela després d'una falta sobre Carlos Álvarez. La Real, superior per trams, va deixar escapar un triomf que va acariciar.

Entreguen els premis ‘No oblidar la dana’ en homenatge a víctimes i reconstrucció

El Centre de Voluntariat 'La Cantina' ha entregat la primera edició dels premis 'No oblidar la dana', que rendixen tribut a víctimes, afectats i voluntariat després de les inundacions de 2024. La gala ha reunit a prop de 70 entitats i ha reconegut 11 iniciatives clau per a l'ajuda i la reconstrucció.

Una cabotada de Kubo avança a la Reial Societat en el Ciutat (0-1)

Una cabotada de Takefusa Kubo just abans del descans dona avantatge mínim a la Reial Societat davant el Llevant en el Ciutat de València. L'acció va nàixer d'una pèrdua local i un centre de Gonçalo Guedes; va ser el primer tir a porta visitant.