Mor als 67 anys Ágata Lys, icona del cinema del ‘destape’

 

L’actriu Ágata Lys, mite del cinema del ‘destape‘ dels anys 70 i 80, ha mort als 68 anys a Marbella (Màlaga). La defunció es va produir el passat 12 de novembre i no ha transcendit ara.

Impressiona llegir una entrevista amb Àgata Lys de 1972 trobada a l’atzar en la xarxa. Li pregunten a Lys si és la Marilyn Monroe espanyola i ella diu que no és assumpte seu això de les comparacions, que Marilyn era estupenda però que ella està en altres coses.

Diu que el treball en el ‘Un, dos, tres‘ i en les comèdies populars de l’època ha estat bé però que ella va més de debò que això. Anuncia que el seu debut en les taules, encarnant una ‘Doña Inés’ a la qual hui ens imaginem una mica Tenorio, serà el seu primer pas en aqueixa direcció i que continua estudiant Filosofia i Lletres per lliure.

El diàleg és una mica ingenu i anacrònic però Lys dona la sensació de ser una dona extraordinàriament conscient i segura de si mateixa, de les seues possibilitats i dels seus propòsits.

Ha sigut la periodista i escriptora Valeria Vegas qui ha revelat la defunció en el seu compte d’Instagram, confirmat per la Unió d’Actors. “Realment va morir fa una mica més de 40 dies, en un silenci misteriós (i injust) que no ha transcendit als mitjans ni la professió”, ha escrit la guionista de la sèrie ‘Veneno’.

 

 

El fet que la seua mort haja sigut ignorada fins ara, igual que l’oblit del seu treball i de la seua fama, semblen desmentir totes les promeses d’aquella entrevista de 1972. No obstant això, la vida i la carrera d’Àgata Lys ha sigut important en la història de la cultura espanyola.

“Ágata donava molt bones entrevistes. Es parla sempre dels pares de la democràcia a Espanya però jo crec que les entrevistes d’Ágata, que la seua vida. Van fer tant o més per portar la democràcia als espanyols, perquè actrius com elles arribaven a la gent molt directament amb el seu missatge de llibertat”, explica ara Hortes. “Va ser una dona molt valenta”.

 

Biografia

 

Ágata Lys, nascuda com Margarita García Sansegundo a Valladolid en 1953, poc podia sospitar el que el cinema li tenia reservat quan va debutar als 17 anys com a Donya Inés en el teatre Lope de Vega de la seua ciutat natal. Segons ha revelat la Unió d’Actors, l’actriu va morir el passat 12 de novembre als 67 anys, encara que la notícia no ha transcendit fins ara.

 

 

L’última vegada que la vam veure en la pantalla xicoteta va ser en la sèrie ‘Amar es para siempre‘ fa quinze anys. Des de llavors vivia retirada a la Costa del Sol. La seua bellesa li va obrir les portes de la popularitat gràcies a ser una de les hostesses del ‘Un, dos, tres’ en la primera temporada.

Per això, al cap de set setmanes d’aparéixer en el programa de Chicho ja la reclamaven en pel·lícules que van fer d’ella una de les dones més desitjades del seu temps. Però, a poc a poc, Ágata Lys va demandar majors reptes actorals i, ja en 1977, va ser la primera actriu a interpretar a una dona transsexual al cinema espanyol en ‘El transsexual’, una fita que va compartir aqueix mateix any amb Victoria Abril, que va estrenar quasi alhora ‘Cambio de sexo’, de Vicente Aranda.

«Jo era molt transgressora per a l’època. Era la xica que brillava en aquella Espanya grisa; si de jove no eres transgressora i rebel, quan ho seràs?», afirmava l’actriu en una de les seues comptadíssimes entrevistes fa deu anys.

Ágata Lys va tornar a dir-se Margarita García Sansegundo i es va allunyar del cinema i dels periodistes. Quan es va posar un biquini a Valladolid amb quinze anys, el seu pare va estar dos mesos sense parlar-li. Mai es va avergonyir de mostrar el seu cos.

«Sempre vaig tindre clar que el nu no era una cosa impúdica. Impúdic és robar, mentir, estafar», comparava. El paper d’amant del senyoret que encarnava Juan Diego en ‘Los santos inocentes’ de Mario Camus marca l’inici d’una segona etapa de la seua carrera en la qual troba respectabilitat i papers de fust.

Després de ser la Duquessa de Longueville en ‘El retorno de los mosqueteros’ de Richard Lester es va posar als ordes de Carlos Saura en ‘Taxi’ i de Fernando León en ‘Família’. La televisió també li va proporcionar treball en sèries com a ‘Vecinos’, ‘Curro Jiménez: el retorno de la leyenda’ i ‘Mamá quiero ser artista’.
 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.