Sonia Ferrer revela el pitjor moment de la seua vida. La presentadora ha decidit confessar un dels seus episodis més durs després de la tràgica mort d'Olatz Vázquez, la periodista i fotògrafa que va morir el passat 3 de setembre víctima d'un càncer gàstric que li va ser diagnosticat després de més d'un any de molèsties abdominals i en el qual, amb anterioritat, li havien dit que podien ser diferents malalties com a celiaquia o gastritis.
A través de les seues xarxes socials i després del testimoniatge d'Olatz que va utilitzar els seus perfils per a explicar la seua història, Sonia, que viu un excel·lent moment personal al costat del seu xic i la seua filla, ha decidit alçar la veu i explicar, per primera vegada, l'infern que va viure per culpa de repetides negligències mèdiques que li van portar a pensar que podia morir.
"És veritat que la història d'Olatz va remoure coses dins del record i va despertar eixa ràbia de 'què impotència i quan dolor'. Olatz estaria aquí encara si no s'hauria perdut eixe temps tan preciós i preuat diagnosticant malament".
Sonia compta, per primera vegada, la terrible història que va patir amb només 15 anys. "Vaig començar a tindre uns dolors que no aconseguia identificar. Dolors molt forts que van ser cada vegada a més fins que es van convertir en diaris i em paralitzaven, m'impedien caminar, viure amb normalitat. Conté alguns dels diagnòstics, sobretot els que més em van impactar o més dany em van fer".
"Una suposada eminència en traumatologia li va dir a la meua mare que tenia un dolor imaginari".
“Queia a terra i convulsionava amb uns dolors inhumans. Prenia tot el que arribava a les meues mans i clar, la meua orina va acabar tacada de sang. Un ‘gran’ uròleg va insinuar davant de la meua mare i la meua àvia que vivint sola a l'estranger, a saber amb qui m'hauria ficat al llit i quina infecció podria haver enxampat”.
“Un dentista em va llevar els queixals del judici perquè sens dubte es devia a un dolor reflex. També vaig portar una alça en la sabata esquerra perquè un osteòpata va dir que tenia una cama 1 centímetre més llarga que l'altra”.
Malgrat tots estos ‘remeis’, les visites Sonia, afirma que les seues visites a urgències eren constants:
“Arribava a urgències trencant la roba amb les dents, plorant i cridant perquè el dolor era insuportable i em donaven l'alta diagnosticant-me 'gasos'”.
En eixos eixos dos anys i mig que va durar el seu infern i en el qual va arribar a pensar que es moriria sense saber el motiu.
"Quan vaig escriure el tuit el que volia era denunciar i dir 'Ja està bé'. Els metges no són déus, ho sabem tots, ho han de saber ells i no passa res per dir 'Jo no sé qué et passa' perquè quan em dius això, estàs fent que jo guanye temps i que continue buscant", explica.
Després del periple mèdic i els dolors insuportables, el diagnòstic va arribar: era càncer. "Un tumor d'os que era difícil de veure, un tumor que es feia gran cap a dins. Va créixer en una vertebra cap a dins, en comptes d'haver crescut en un os llarg a la vista", assegura.
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!