Sonia Ferrer revela el pitjor moment de la seua vida. La presentadora ha decidit confessar un dels seus episodis més durs després de la tràgica mort d’Olatz Vázquez, la periodista i fotògrafa que va morir el passat 3 de setembre víctima d’un càncer gàstric que li va ser diagnosticat després de més d’un any de molèsties abdominals i en el qual, amb anterioritat, li havien dit que podien ser diferents malalties com a celiaquia o gastritis.
A través de les seues xarxes socials i després del testimoniatge d’Olatz que va utilitzar els seus perfils per a explicar la seua història, Sonia, que viu un excel·lent moment personal al costat del seu xic i la seua filla, ha decidit alçar la veu i explicar, per primera vegada, l’infern que va viure per culpa de repetides negligències mèdiques que li van portar a pensar que podia morir.
porque aquí estoy, caminando y bien, pero pudo no haber sido así. Nunca, ninguno, supo decir “no sé lo que te pasa”. Tan difícil es?? No sé bien qué me ha llevado a compartir esto, supongo que la historia de Olatz me ha tocado #DEPOlatz
— Sonia Ferrer (@SoniaFerrerTV) September 3, 2021
Yo tenía 15 años y un tumor de hueso en la columna que me estrangulaba la médula. Una supuesta eminencia en traumatología le dijo a mi madre que tenía un dolor imaginario y que solo quería llamar la atención. Lo que empezó siendo ocasional, se volvió diario.+
— Sonia Ferrer (@SoniaFerrerTV) September 3, 2021
«És veritat que la història d’Olatz va remoure coses dins del record i va despertar eixa ràbia de ‘què impotència i quan dolor’. Olatz estaria aquí encara si no s’hauria perdut eixe temps tan preciós i preuat diagnosticant malament«.
Sonia compta, per primera vegada, la terrible història que va patir amb només 15 anys. «Vaig començar a tindre uns dolors que no aconseguia identificar. Dolors molt forts que van ser cada vegada a més fins que es van convertir en diaris i em paralitzaven, m’impedien caminar, viure amb normalitat. Conté alguns dels diagnòstics, sobretot els que més em van impactar o més dany em van fer».
«Una suposada eminència en traumatologia li va dir a la meua mare que tenia un dolor imaginari«.
“Queia a terra i convulsionava amb uns dolors inhumans. Prenia tot el que arribava a les meues mans i clar, la meua orina va acabar tacada de sang. Un ‘gran’ uròleg va insinuar davant de la meua mare i la meua àvia que vivint sola a l’estranger, a saber amb qui m’hauria ficat al llit i quina infecció podria haver enxampat”.
“Arribava a urgències trencant la roba amb les dents»
“Un dentista em va llevar els queixals del judici perquè sens dubte es devia a un dolor reflex. També vaig portar una alça en la sabata esquerra perquè un osteòpata va dir que tenia una cama 1 centímetre més llarga que l’altra”.
Malgrat tots estos ‘remeis’, les visites Sonia, afirma que les seues visites a urgències eren constants:
“Arribava a urgències trencant la roba amb les dents, plorant i cridant perquè el dolor era insuportable i em donaven l’alta diagnosticant-me ‘gasos’”.
Va haver d’escoltar surrealistes i erronis diagnòstics
En eixos eixos dos anys i mig que va durar el seu infern i en el qual va arribar a pensar que es moriria sense saber el motiu.
«Quan vaig escriure el tuit el que volia era denunciar i dir ‘Ja està bé’. Els metges no són déus, ho sabem tots, ho han de saber ells i no passa res per dir ‘Jo no sé qué et passa’ perquè quan em dius això, estàs fent que jo guanye temps i que continue buscant», explica.
Després del periple mèdic i els dolors insuportables, el diagnòstic va arribar: era càncer. «Un tumor d’os que era difícil de veure, un tumor que es feia gran cap a dins. Va créixer en una vertebra cap a dins, en comptes d’haver crescut en un os llarg a la vista», assegura.
Y así casi tres años hasta que el Dr. Frederic Font Vila pensó que aunque no tenía la edad de la estadística, podía tener lo que tenía. Con casi 18 años ya el tumor era demasiado grande para que el riesgo de tocar la médula al quitarlo no fuese casi inevitable. Acabó todo bien+
— Sonia Ferrer (@SoniaFerrerTV) September 3, 2021
