Terelu Campos i Carmen Borrego se sinceren sobre un dels pitjors moments

 

La vesprada d’ahir es va presentar complicada per Terelu i Carmen Borrego al plató de ‘Viva la vida‘. Les germanes van haver de fer front de nou a un dels episodis més durs de la seva vida: el suïcidi del seu pare, Jose María Borrego Doblas, el 1984.

 

Lluny d’agregar més drama a la valenta tragèdia de la que van haver de sobreposar-se quan Terelu va complir la majoria d’edat i Carmen només comptava amb 17 anys, les germanes han abordat el tema amb molt tremp i molta enteresa.

 

«No tinc problema a parlar d’este tema per molt tràgic que haja sigut. Quan tens 17 anys i mor el pare, això et fa madurar a passos de gegant. Amb perdó, però la vida et dóna una ‘hòstia’ que fins que et reposes…», va assegurar Carmen Borrego.

 

Les dos filles de Maria Teresa Campos van entendre des d’aquell moment que la mort del seu pare suposava un colp molt dur per a la matriarca. Terelu i Carmen es van convertir en el sosteniment de la seua mare, María Teresa Campos:

 

«Aparentment per la meua mare intentàvem estar bé, perquè havíem d’ajudar-la. La meua mare es va quedar vídua amb dues filles ja de molt jove», va reflexionar Carmen Borrego.

 

«Jo pense que això era com un dòmino. Si alguna flaquejava, tot s’afonava. Mai va ser un tema tabú la mort del nostre pare. No volíem que la nostra mare se sentira responsable d’esta mort, perquè mai ho va ser», va afegir Terelu.

 

Terelu no va tenir opció

Terelu va deixar amb els pèls de punta als companys del plató i als espectadors quan va confessar quina va ser la seua reacció després de la mort del seu pare, qui va ser el director de Ràdio Nacional de Marbella.

 

La col·laboradora desitjava donar-li l’últim adéu al seu pare i va insistir a vore el cadàver. No obstant això, el seu entorn es va negar taxativament a què Terelu guardarà per la resta de les seues vides la imatge del seu pare sense vida.

 

«Ho vaig retreure durant molts anys, però amb el pas el temps m’he adonat del grandíssim regal que em van fer, perquè ara jo només recorde al meu pare viu», va meditar en veu alta la filla gran de la presentadora.

Sentiments de culpa

Carmen Borrego va assegurar haver sigut l’última persona a parlar amb el seu pare aquell fatídic dia, però per respecte al seu progenitor, mai ha volgut revelar el contingut de la conversa telefònica. El que sí que se sap és que Carmen tenia la idea d’anar a visitar el seu pare l’endemà.

 

De fet, l’hi ho va dir. Però, Jose Maria Borrego va declinar la proposta de la seua filla perquè se sentia indisposat, o almenys això és el que li va dir. En aquella època, la família vivia separada. María Teresa Campos residia en Madrid amb les seues filles i el periodista en Marbella.

 

Carmen ha explicat en alguna entrevista que es va sentir culpable de no haver estat al costat del seu pare, almenys per conèixer quins motius va conduir al director de Ràdio Nacional a suïcidar-se disparant-se un tret a boca de canó. «Era una persona molt introvertida. Mai vaig pensar que això fora a ocórrer perquè, si ho haguera sabut, no m’hauria retirat del seu costat ni un sol moment», va manifestar la segona filla de Maria Teresa Campos.

 

Per la seua banda, Terelu ha confessat alguna volta que el suïcidi del seu pare li va despertar ràbia i odi cap a ell. «En eixe instant el vaig odiar. El vaig odiar amb tota la meua ànima», reconeixia la filla gran del periodista radiofònic. No obstant això i salvant les distàncies, les germanes confessen haver tingut una infància feliç, encara que la seua adolescència es va torçar amb la mort del seu pare.

 

De manera divertida, Carmen i Terelu han donat el missatge final per passar al següent tema de l’escaleta de ‘Viva la vida‘ amb una frase reveladora: «Terelu és l’ullet dret de la seua mare i que Carmen era el del seu pare», van confessar tendrament.

Últimes notícies

Controlat l’incendi forestal d’Aras de los Olmos després d’una nit de treball

L’incendi forestal declarat diumenge a la nit a Aras de los Olmos (València) ha quedat controlat este dilluns de bon matí després d’una nit d’intens treball dels serveis d’emergència.

Els mitjans aeris s’incorporen a l’incendi de Tírig després de la tercera nit d’atac terrestre

Un total de 18 mitjans aeris s’han afegit ja a l’extinció de l’incendi forestal de Tírig, que ha cremat 684 hectàrees i ha obligat a evacuar Catí, mentres es manté el risc extrem d’incendis en tota la Comunitat Valenciana.

Xubascos molt forts amb pedra gran en l’interior de Castelló i València este dilluns

La Aemet ha activat un avís per ruixats i tempestes molt fortes o torrencials en l’interior de Castelló i València, amb pedra gran i ratxes de vent molt intenses, i perill també al litoral sud valencià.

L’incendi de Tírig continua actiu però la nit es preveu favorable

L’incendi forestal de Tírig seguix actiu i ha obligat a evacuar Catí, però la previsió per a esta nit és bona i 250 efectius terrestres continuaran treballant per frenar el foc i protegir vivendes i més de 60 granges.

El vent afluixa en l’incendi de Tírig i dona un respir a l’extinció

Aemet preveu que el vent vaja perdent força esta nit en la zona de l’incendi de Tírig, fet que pot facilitar els treballs d’extinció, centrats sobretot en la protecció de Catí i de les explotacions ramaderes pròximes.

Ordre d’evacuació a Catí per l’incendi forestal de Tírig via Es-Alert

Emergències ha ordenat evacuar Catí per l’avanç de l’incendi forestal de Tírig i ha avisat la població amb un Es-Alert. Els veïns han de eixir per la CV-128 o la N-232 en direcció a Xert i seguir les indicacions de la Guàrdia Civil.

224 vivendes públiques per a famílies vulnerables en la Comunitat Valenciana

La Generalitat ha adjudicat en l’últim any 224 vivendes del parc públic a famílies vulnerables, la majoria a la província de València, amb un servici d’acompanyament social per a garantir una integració estable.

Castelló ultima els preparatius per a viure l’eclipsi solar com un esdeveniment històric

Castelló ha posat en marxa dos grans escenaris a les platges del Gurugú i del Pinar per a seguir l’eclipsi total de sol del 12 d’agost, amb divulgadors científics de primer nivell. L’Ajuntament ha treballat més de dos anys per convertir la cita en un esdeveniment històric.