Terelu Campos i Carmen Borrego se sinceren sobre un dels pitjors moments

 

La vesprada d’ahir es va presentar complicada per Terelu i Carmen Borrego al plató de ‘Viva la vida‘. Les germanes van haver de fer front de nou a un dels episodis més durs de la seva vida: el suïcidi del seu pare, Jose María Borrego Doblas, el 1984.

 

Lluny d’agregar més drama a la valenta tragèdia de la que van haver de sobreposar-se quan Terelu va complir la majoria d’edat i Carmen només comptava amb 17 anys, les germanes han abordat el tema amb molt tremp i molta enteresa.

 

«No tinc problema a parlar d’este tema per molt tràgic que haja sigut. Quan tens 17 anys i mor el pare, això et fa madurar a passos de gegant. Amb perdó, però la vida et dóna una ‘hòstia’ que fins que et reposes…», va assegurar Carmen Borrego.

 

Les dos filles de Maria Teresa Campos van entendre des d’aquell moment que la mort del seu pare suposava un colp molt dur per a la matriarca. Terelu i Carmen es van convertir en el sosteniment de la seua mare, María Teresa Campos:

 

«Aparentment per la meua mare intentàvem estar bé, perquè havíem d’ajudar-la. La meua mare es va quedar vídua amb dues filles ja de molt jove», va reflexionar Carmen Borrego.

 

«Jo pense que això era com un dòmino. Si alguna flaquejava, tot s’afonava. Mai va ser un tema tabú la mort del nostre pare. No volíem que la nostra mare se sentira responsable d’esta mort, perquè mai ho va ser», va afegir Terelu.

 

Terelu no va tenir opció

Terelu va deixar amb els pèls de punta als companys del plató i als espectadors quan va confessar quina va ser la seua reacció després de la mort del seu pare, qui va ser el director de Ràdio Nacional de Marbella.

 

La col·laboradora desitjava donar-li l’últim adéu al seu pare i va insistir a vore el cadàver. No obstant això, el seu entorn es va negar taxativament a què Terelu guardarà per la resta de les seues vides la imatge del seu pare sense vida.

 

«Ho vaig retreure durant molts anys, però amb el pas el temps m’he adonat del grandíssim regal que em van fer, perquè ara jo només recorde al meu pare viu», va meditar en veu alta la filla gran de la presentadora.

Sentiments de culpa

Carmen Borrego va assegurar haver sigut l’última persona a parlar amb el seu pare aquell fatídic dia, però per respecte al seu progenitor, mai ha volgut revelar el contingut de la conversa telefònica. El que sí que se sap és que Carmen tenia la idea d’anar a visitar el seu pare l’endemà.

 

De fet, l’hi ho va dir. Però, Jose Maria Borrego va declinar la proposta de la seua filla perquè se sentia indisposat, o almenys això és el que li va dir. En aquella època, la família vivia separada. María Teresa Campos residia en Madrid amb les seues filles i el periodista en Marbella.

 

Carmen ha explicat en alguna entrevista que es va sentir culpable de no haver estat al costat del seu pare, almenys per conèixer quins motius va conduir al director de Ràdio Nacional a suïcidar-se disparant-se un tret a boca de canó. «Era una persona molt introvertida. Mai vaig pensar que això fora a ocórrer perquè, si ho haguera sabut, no m’hauria retirat del seu costat ni un sol moment», va manifestar la segona filla de Maria Teresa Campos.

 

Per la seua banda, Terelu ha confessat alguna volta que el suïcidi del seu pare li va despertar ràbia i odi cap a ell. «En eixe instant el vaig odiar. El vaig odiar amb tota la meua ànima», reconeixia la filla gran del periodista radiofònic. No obstant això i salvant les distàncies, les germanes confessen haver tingut una infància feliç, encara que la seua adolescència es va torçar amb la mort del seu pare.

 

De manera divertida, Carmen i Terelu han donat el missatge final per passar al següent tema de l’escaleta de ‘Viva la vida‘ amb una frase reveladora: «Terelu és l’ullet dret de la seua mare i que Carmen era el del seu pare», van confessar tendrament.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Morant acusa a Azcón de masclisme pel seu comentari sobre Montero i Alegria

Diana Morant acusa a Jorge Azcón d'evidenciar el masclisme que, al seu juí, persistix en el PP després de comparar físicament a Pilar Alegría i María Jesús Montero, i vincula este tipus de discursos amb el retrocés en igualtat i la violència de gènere.

Morant garantix una resposta contundent davant qualsevol malversació en el CNIO

Diana Morant assegura que qualsevol malversació de fons destinats a la investigació contra el càncer en el CNIO tindrà una resposta ferma del Govern i col·laboració total amb la justícia.

Tercer dia de busca de l’home desaparegut en un llogaret de Requena

L'operatiu per a localitzar a l'home desaparegut en el llogaret de Casas del Riu, a Requena, continua actiu per tercer dia amb reforços de Castella-la Manxa i ampli desplegament d'efectius.

Diana Morant qualifica d’intolerable el veto a les dones en una confraria de Sagunt

Diana Morant considera intolerable el rebuig d'una confraria de Sagunt a la participació de dones i defén que la Setmana Santa ha d'incorporar plenament la seua presència.

Morant veu molt apropiat que la jutgessa de la dana cite a Mazón com a testimoni

Diana Morant considera clau la declaració de Carlos Mazón en la causa penal sobre la gestió de la dana i reclama a l'actual president que ho aparte i li retire l'escó.

Diana Morant agraïx el treball de María Jesús Montero en Hisenda i li desitja sort en el seu salt a Andalusia

Diana Morant reconeix la gestió de María Jesús Montero al capdavant d'Hisenda, subratlla el seu paper en diverses crisis i li desitja sort com a candidata del PSOE en les eleccions andaluses.

Morant garantix una resposta contundent davant qualsevol malversació en el CNIO

Diana Morant assegura que qualsevol malversació de fons d'investigació contra el càncer en el CNIO tindrà una resposta contundent del Govern i reivindica la col·laboració amb la justícia per a aclarir les irregularitats.

Morant acusa a Azcón de masclisme pel seu comentari sobre María Jesús Montero

Diana Morant afirma que el comentari de Jorge Azcón sobre el físic de Pilar Alegría i María Jesús Montero reflectix el masclisme encara present en el PP i el vincula amb el qüestionament de la violència de gènere.