Terelu Campos i Carmen Borrego se sinceren sobre un dels pitjors moments

 

La vesprada d’ahir es va presentar complicada per Terelu i Carmen Borrego al plató de ‘Viva la vida‘. Les germanes van haver de fer front de nou a un dels episodis més durs de la seva vida: el suïcidi del seu pare, Jose María Borrego Doblas, el 1984.

 

Lluny d’agregar més drama a la valenta tragèdia de la que van haver de sobreposar-se quan Terelu va complir la majoria d’edat i Carmen només comptava amb 17 anys, les germanes han abordat el tema amb molt tremp i molta enteresa.

 

«No tinc problema a parlar d’este tema per molt tràgic que haja sigut. Quan tens 17 anys i mor el pare, això et fa madurar a passos de gegant. Amb perdó, però la vida et dóna una ‘hòstia’ que fins que et reposes…», va assegurar Carmen Borrego.

 

Les dos filles de Maria Teresa Campos van entendre des d’aquell moment que la mort del seu pare suposava un colp molt dur per a la matriarca. Terelu i Carmen es van convertir en el sosteniment de la seua mare, María Teresa Campos:

 

«Aparentment per la meua mare intentàvem estar bé, perquè havíem d’ajudar-la. La meua mare es va quedar vídua amb dues filles ja de molt jove», va reflexionar Carmen Borrego.

 

«Jo pense que això era com un dòmino. Si alguna flaquejava, tot s’afonava. Mai va ser un tema tabú la mort del nostre pare. No volíem que la nostra mare se sentira responsable d’esta mort, perquè mai ho va ser», va afegir Terelu.

 

Terelu no va tenir opció

Terelu va deixar amb els pèls de punta als companys del plató i als espectadors quan va confessar quina va ser la seua reacció després de la mort del seu pare, qui va ser el director de Ràdio Nacional de Marbella.

 

La col·laboradora desitjava donar-li l’últim adéu al seu pare i va insistir a vore el cadàver. No obstant això, el seu entorn es va negar taxativament a què Terelu guardarà per la resta de les seues vides la imatge del seu pare sense vida.

 

«Ho vaig retreure durant molts anys, però amb el pas el temps m’he adonat del grandíssim regal que em van fer, perquè ara jo només recorde al meu pare viu», va meditar en veu alta la filla gran de la presentadora.

Sentiments de culpa

Carmen Borrego va assegurar haver sigut l’última persona a parlar amb el seu pare aquell fatídic dia, però per respecte al seu progenitor, mai ha volgut revelar el contingut de la conversa telefònica. El que sí que se sap és que Carmen tenia la idea d’anar a visitar el seu pare l’endemà.

 

De fet, l’hi ho va dir. Però, Jose Maria Borrego va declinar la proposta de la seua filla perquè se sentia indisposat, o almenys això és el que li va dir. En aquella època, la família vivia separada. María Teresa Campos residia en Madrid amb les seues filles i el periodista en Marbella.

 

Carmen ha explicat en alguna entrevista que es va sentir culpable de no haver estat al costat del seu pare, almenys per conèixer quins motius va conduir al director de Ràdio Nacional a suïcidar-se disparant-se un tret a boca de canó. «Era una persona molt introvertida. Mai vaig pensar que això fora a ocórrer perquè, si ho haguera sabut, no m’hauria retirat del seu costat ni un sol moment», va manifestar la segona filla de Maria Teresa Campos.

 

Per la seua banda, Terelu ha confessat alguna volta que el suïcidi del seu pare li va despertar ràbia i odi cap a ell. «En eixe instant el vaig odiar. El vaig odiar amb tota la meua ànima», reconeixia la filla gran del periodista radiofònic. No obstant això i salvant les distàncies, les germanes confessen haver tingut una infància feliç, encara que la seua adolescència es va torçar amb la mort del seu pare.

 

De manera divertida, Carmen i Terelu han donat el missatge final per passar al següent tema de l’escaleta de ‘Viva la vida‘ amb una frase reveladora: «Terelu és l’ullet dret de la seua mare i que Carmen era el del seu pare», van confessar tendrament.

Últimes notícies

Nous mitjans aeris se sumen a l’incendi forestal de Soneja, que empitjora

L’incendi forestal declarat este diumenge a Soneja continua amb evolució negativa. Ja treballen en la zona huit mitjans aeris i nombrosos efectius terrestres.

El Valencia Basket fitxa Dylan Osetkowski per a reforçar el joc interior

El Valencia Basket ha tancat el fitxatge del pivot estatunidenc amb passaport alemany Dylan Osetkowski per a les dos pròximes temporades, després de la seua eixida del Partizan de Belgrad i amb experiència prèvia en la Lliga Endesa amb Unicaja.

El Levante inicia la pretemporada 26-27 amb Bardeli com a únic fitxatge i pendent d’eixides

El Levante comença dilluns la pretemporada 26-27 amb Enzo Bardeli com a única cara nova, sense vendes tancades i amb diversos jugadors en l’aparador.

Justin de Haas celebrarà l’últim any de Mestalla abans del trasllat al Nou Mestalla

El central neerlandés Justin de Haas, nou jugador del Valencia CF fins a 2030, ha destacat la sort de poder jugar l’última temporada a Mestalla abans del trasllat al Nou Mestalla i ha elogiat la pressió i el suport de l’afició valencianista.

Diumenge assolellat i oratge estable abans d’una nova onada de calor

Este diumenge es manté l’oratget estable i assolellat a la Comunitat Valenciana, amb màximes per damunt dels 30 graus, abans que dilluns arribe una segona onada de calor amb valors pròxims als 40 graus en zones d’interior i prelitoral.

L’Alfàs del Pi consagra Eduard Fernández, Luisa Gavasa i Miguel Rellán amb el Faro de Plata

El Festival de l’Alfàs del Pi ha homenatjat Eduard Fernández, Luisa Gavasa i Miguel Rellán amb el Faro de Plata i una estrella al Passeig Marítim del Cinema de l’Albir, en una 38a edició que reunix més de mil curtmetratges.

L’assassí masclista d’Alacant continua ingressat i sota custòdia policial

L’home detingut per matar la seua dona i una filla i ferir greument una altra a la Cañada del Fenollar continua ingressat a l’hospital de Sant Joan d’Alacant sota custòdia policial, mentres el cas l’investiga l’EMUME de la Guàrdia Civil.

València tanca uns Gay Games històrics i passa el testic a Perth 2030

València ha posat punt final als Gay Games amb un acte a la Fonteta, on ha passat el testic a Perth, seu de l’edició de 2030, després d’una setmana amb més de 10.200 esportistes de 81 països.