Terelu Campos i Carmen Borrego se sinceren sobre un dels pitjors moments

 

La vesprada d’ahir es va presentar complicada per Terelu i Carmen Borrego al plató de ‘Viva la vida‘. Les germanes van haver de fer front de nou a un dels episodis més durs de la seva vida: el suïcidi del seu pare, Jose María Borrego Doblas, el 1984.

 

Lluny d’agregar més drama a la valenta tragèdia de la que van haver de sobreposar-se quan Terelu va complir la majoria d’edat i Carmen només comptava amb 17 anys, les germanes han abordat el tema amb molt tremp i molta enteresa.

 

«No tinc problema a parlar d’este tema per molt tràgic que haja sigut. Quan tens 17 anys i mor el pare, això et fa madurar a passos de gegant. Amb perdó, però la vida et dóna una ‘hòstia’ que fins que et reposes…», va assegurar Carmen Borrego.

 

Les dos filles de Maria Teresa Campos van entendre des d’aquell moment que la mort del seu pare suposava un colp molt dur per a la matriarca. Terelu i Carmen es van convertir en el sosteniment de la seua mare, María Teresa Campos:

 

«Aparentment per la meua mare intentàvem estar bé, perquè havíem d’ajudar-la. La meua mare es va quedar vídua amb dues filles ja de molt jove», va reflexionar Carmen Borrego.

 

«Jo pense que això era com un dòmino. Si alguna flaquejava, tot s’afonava. Mai va ser un tema tabú la mort del nostre pare. No volíem que la nostra mare se sentira responsable d’esta mort, perquè mai ho va ser», va afegir Terelu.

 

Terelu no va tenir opció

Terelu va deixar amb els pèls de punta als companys del plató i als espectadors quan va confessar quina va ser la seua reacció després de la mort del seu pare, qui va ser el director de Ràdio Nacional de Marbella.

 

La col·laboradora desitjava donar-li l’últim adéu al seu pare i va insistir a vore el cadàver. No obstant això, el seu entorn es va negar taxativament a què Terelu guardarà per la resta de les seues vides la imatge del seu pare sense vida.

 

«Ho vaig retreure durant molts anys, però amb el pas el temps m’he adonat del grandíssim regal que em van fer, perquè ara jo només recorde al meu pare viu», va meditar en veu alta la filla gran de la presentadora.

Sentiments de culpa

Carmen Borrego va assegurar haver sigut l’última persona a parlar amb el seu pare aquell fatídic dia, però per respecte al seu progenitor, mai ha volgut revelar el contingut de la conversa telefònica. El que sí que se sap és que Carmen tenia la idea d’anar a visitar el seu pare l’endemà.

 

De fet, l’hi ho va dir. Però, Jose Maria Borrego va declinar la proposta de la seua filla perquè se sentia indisposat, o almenys això és el que li va dir. En aquella època, la família vivia separada. María Teresa Campos residia en Madrid amb les seues filles i el periodista en Marbella.

 

Carmen ha explicat en alguna entrevista que es va sentir culpable de no haver estat al costat del seu pare, almenys per conèixer quins motius va conduir al director de Ràdio Nacional a suïcidar-se disparant-se un tret a boca de canó. «Era una persona molt introvertida. Mai vaig pensar que això fora a ocórrer perquè, si ho haguera sabut, no m’hauria retirat del seu costat ni un sol moment», va manifestar la segona filla de Maria Teresa Campos.

 

Per la seua banda, Terelu ha confessat alguna volta que el suïcidi del seu pare li va despertar ràbia i odi cap a ell. «En eixe instant el vaig odiar. El vaig odiar amb tota la meua ànima», reconeixia la filla gran del periodista radiofònic. No obstant això i salvant les distàncies, les germanes confessen haver tingut una infància feliç, encara que la seua adolescència es va torçar amb la mort del seu pare.

 

De manera divertida, Carmen i Terelu han donat el missatge final per passar al següent tema de l’escaleta de ‘Viva la vida‘ amb una frase reveladora: «Terelu és l’ullet dret de la seua mare i que Carmen era el del seu pare», van confessar tendrament.

Últimes notícies

La Cova de les Dones opta als Premis +Historia de National Geographic

El santuari romà de la Cova de les Dones, a Millares, ha sigut nominat als Premis +Historia de National Geographic com a Millor Hallatge Històric Nacional i es pot votar fins al 12 d’octubre.

València encadena una de les jornades més caloroses d’Espanya amb més de 37 graus

Les màximes han arribat hui als 37,2 graus a l’aeroport de València, entre les més altes d’Espanya, i als 36,7 graus a la capital.

El receptor argentí Mauro Zelayeta reforça el Léleman Conqueridor per a la Superlliga

El Léleman Conqueridor ha incorporat el receptor argentí Mauro Zelayeta per a la temporada 2026-2027, després de proclamar-se campió de la Divisió d'Honor d'Argentina amb Ciudad Vóley. El jugador, amb experiència prèvia en la Superlliga, fixa com a objectiu arribar almenys a les semifinals de la lliga i de la Copa del Rei.

Oriol Rey compleix 100 partits amb el Llevant en El Sadar

El migcampista Oriol Rey ha complit els 100 partits oficials amb el Llevant en l’empat sense gols davant Osasuna en El Sadar, consolidant-se com una peça habitual del centre del camp granota.

El central del València Justin de Haas patix un esquinç al turmell dret

Justin de Haas, central neerlandés del València CF, ha patit un esquinç al turmell dret en el partit de Lliga a Mestalla contra el Celta i estarà de baixa mentre seguix tractament mèdic i rehabilitació.

El BBVA Open Internacional de València reunirà un top-5 mundial i nou espanyoles al quadre principal

La cinquena edició del BBVA Open Internacional de València, torneig WTA 125 en terra batuda del 13 al 20 de setembre, comptarà amb un top-5 de nivell internacional i nou jugadores espanyoles al quadre principal.

Torrent destinarà quasi 13 milions a reforçar 80 camins davant noves inundacions

L’Ajuntament de Torrent invertirà 12,8 milions d’euros en reparar i reforçar 80 camins afectats per la dana d’octubre de 2024, amb actuacions especials en sis vados i punts de pas per reduir el risc d’inundacions futures.

La calor sostinguda baixa l’aigua embassada al Segura i al Xúquer a poc més del 55%

La reserva d’aigua al Segura ha baixat fins al 53,7 % i la del Xúquer al 55,3 %, en un context de calor sostinguda i d’un descens general de l’aigua embassada a Espanya fins al 64,9 % de la seua capacitat.