Terelu Campos i Carmen Borrego se sinceren sobre un dels pitjors moments

 

La vesprada d’ahir es va presentar complicada per Terelu i Carmen Borrego al plató de ‘Viva la vida‘. Les germanes van haver de fer front de nou a un dels episodis més durs de la seva vida: el suïcidi del seu pare, Jose María Borrego Doblas, el 1984.

 

Lluny d’agregar més drama a la valenta tragèdia de la que van haver de sobreposar-se quan Terelu va complir la majoria d’edat i Carmen només comptava amb 17 anys, les germanes han abordat el tema amb molt tremp i molta enteresa.

 

«No tinc problema a parlar d’este tema per molt tràgic que haja sigut. Quan tens 17 anys i mor el pare, això et fa madurar a passos de gegant. Amb perdó, però la vida et dóna una ‘hòstia’ que fins que et reposes…», va assegurar Carmen Borrego.

 

Les dos filles de Maria Teresa Campos van entendre des d’aquell moment que la mort del seu pare suposava un colp molt dur per a la matriarca. Terelu i Carmen es van convertir en el sosteniment de la seua mare, María Teresa Campos:

 

«Aparentment per la meua mare intentàvem estar bé, perquè havíem d’ajudar-la. La meua mare es va quedar vídua amb dues filles ja de molt jove», va reflexionar Carmen Borrego.

 

«Jo pense que això era com un dòmino. Si alguna flaquejava, tot s’afonava. Mai va ser un tema tabú la mort del nostre pare. No volíem que la nostra mare se sentira responsable d’esta mort, perquè mai ho va ser», va afegir Terelu.

 

Terelu no va tenir opció

Terelu va deixar amb els pèls de punta als companys del plató i als espectadors quan va confessar quina va ser la seua reacció després de la mort del seu pare, qui va ser el director de Ràdio Nacional de Marbella.

 

La col·laboradora desitjava donar-li l’últim adéu al seu pare i va insistir a vore el cadàver. No obstant això, el seu entorn es va negar taxativament a què Terelu guardarà per la resta de les seues vides la imatge del seu pare sense vida.

 

«Ho vaig retreure durant molts anys, però amb el pas el temps m’he adonat del grandíssim regal que em van fer, perquè ara jo només recorde al meu pare viu», va meditar en veu alta la filla gran de la presentadora.

Sentiments de culpa

Carmen Borrego va assegurar haver sigut l’última persona a parlar amb el seu pare aquell fatídic dia, però per respecte al seu progenitor, mai ha volgut revelar el contingut de la conversa telefònica. El que sí que se sap és que Carmen tenia la idea d’anar a visitar el seu pare l’endemà.

 

De fet, l’hi ho va dir. Però, Jose Maria Borrego va declinar la proposta de la seua filla perquè se sentia indisposat, o almenys això és el que li va dir. En aquella època, la família vivia separada. María Teresa Campos residia en Madrid amb les seues filles i el periodista en Marbella.

 

Carmen ha explicat en alguna entrevista que es va sentir culpable de no haver estat al costat del seu pare, almenys per conèixer quins motius va conduir al director de Ràdio Nacional a suïcidar-se disparant-se un tret a boca de canó. «Era una persona molt introvertida. Mai vaig pensar que això fora a ocórrer perquè, si ho haguera sabut, no m’hauria retirat del seu costat ni un sol moment», va manifestar la segona filla de Maria Teresa Campos.

 

Per la seua banda, Terelu ha confessat alguna volta que el suïcidi del seu pare li va despertar ràbia i odi cap a ell. «En eixe instant el vaig odiar. El vaig odiar amb tota la meua ànima», reconeixia la filla gran del periodista radiofònic. No obstant això i salvant les distàncies, les germanes confessen haver tingut una infància feliç, encara que la seua adolescència es va torçar amb la mort del seu pare.

 

De manera divertida, Carmen i Terelu han donat el missatge final per passar al següent tema de l’escaleta de ‘Viva la vida‘ amb una frase reveladora: «Terelu és l’ullet dret de la seua mare i que Carmen era el del seu pare», van confessar tendrament.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Rescatada una dona després de desplomar-se el sòl d’una vivenda a Venta del Moro

Una dona de 55 anys ha sigut rescatada després de caure uns 2,5 metres en cedir el sòl d'una vivenda en el llogaret Els Marcs, a Venta del Moro, i traslladada a l'Hospital de Requena per policontusiones.

La cooptació dels acadèmics és nociva per al valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una crítica sobre com s’elegixen els acadèmics de l’AVL i una defensa d’un model més plural, transversal i representatiu de les diferents visions sobre el valencià

Bernabé critica la votació de la confraria de Sagunt per anar contra la igualtat de gènere

Pilar Bernabé considera que la negativa de la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt a permetre que les dones processionen per Setmana Santa és contrària a la igualtat i obri la porta a accions legals.

L’exdirectora de la residència de Paiporta afirma que no va rebre avisos de la DANA abans de la riuada

L'exdirectora de la residència Saba de Paiporta sosté davant la comissió del Congrés que no va haver-hi avisos directes de l'administració sobre la DANA i defén que tot l'equip va actuar per a salvar la vida dels majors.

Barcala descarta obrir ara el debat sobre la taxa turística en la Comunitat Valenciana

Luis Barcala insistix que no és el moment de parlar de la taxa turística en la Comunitat Valenciana, malgrat la pressió de PSPV i Compromís per a recuperar-la.

Barcala ultima amb el ministre Puente el projecte de soterrament del Parc Central

Luis Barcala afirma que ha tancat amb el ministre Óscar Puente la presentació imminent del projecte del Parc Central, que preveu soterrar les vies ferroviàries al seu pas per Alacant.

Barcala garantix transparència total en la comissió sobre les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan

Luis Barcala defén que la comissió municipal aclarirà el paper de l'Ajuntament en l'adjudicació de 140 vivendes públiques a la Platja de Sant Joan i promet col·laboració màxima amb la Justícia.

La Generalitat impulsa un centenar d’activitats als parcs naturals per Pasqua

La Generalitat organitza més de cent activitats de 'Pasqua als parcs' en 22 parcs naturals i espais protegits, amb especial protagonisme per als municipis i els centres educatius.