Terelu Campos i Carmen Borrego se sinceren sobre un dels pitjors moments

 

La vesprada d’ahir es va presentar complicada per Terelu i Carmen Borrego al plató de ‘Viva la vida‘. Les germanes van haver de fer front de nou a un dels episodis més durs de la seva vida: el suïcidi del seu pare, Jose María Borrego Doblas, el 1984.

 

Lluny d’agregar més drama a la valenta tragèdia de la que van haver de sobreposar-se quan Terelu va complir la majoria d’edat i Carmen només comptava amb 17 anys, les germanes han abordat el tema amb molt tremp i molta enteresa.

 

«No tinc problema a parlar d’este tema per molt tràgic que haja sigut. Quan tens 17 anys i mor el pare, això et fa madurar a passos de gegant. Amb perdó, però la vida et dóna una ‘hòstia’ que fins que et reposes…», va assegurar Carmen Borrego.

 

Les dos filles de Maria Teresa Campos van entendre des d’aquell moment que la mort del seu pare suposava un colp molt dur per a la matriarca. Terelu i Carmen es van convertir en el sosteniment de la seua mare, María Teresa Campos:

 

«Aparentment per la meua mare intentàvem estar bé, perquè havíem d’ajudar-la. La meua mare es va quedar vídua amb dues filles ja de molt jove», va reflexionar Carmen Borrego.

 

«Jo pense que això era com un dòmino. Si alguna flaquejava, tot s’afonava. Mai va ser un tema tabú la mort del nostre pare. No volíem que la nostra mare se sentira responsable d’esta mort, perquè mai ho va ser», va afegir Terelu.

 

Terelu no va tenir opció

Terelu va deixar amb els pèls de punta als companys del plató i als espectadors quan va confessar quina va ser la seua reacció després de la mort del seu pare, qui va ser el director de Ràdio Nacional de Marbella.

 

La col·laboradora desitjava donar-li l’últim adéu al seu pare i va insistir a vore el cadàver. No obstant això, el seu entorn es va negar taxativament a què Terelu guardarà per la resta de les seues vides la imatge del seu pare sense vida.

 

«Ho vaig retreure durant molts anys, però amb el pas el temps m’he adonat del grandíssim regal que em van fer, perquè ara jo només recorde al meu pare viu», va meditar en veu alta la filla gran de la presentadora.

Sentiments de culpa

Carmen Borrego va assegurar haver sigut l’última persona a parlar amb el seu pare aquell fatídic dia, però per respecte al seu progenitor, mai ha volgut revelar el contingut de la conversa telefònica. El que sí que se sap és que Carmen tenia la idea d’anar a visitar el seu pare l’endemà.

 

De fet, l’hi ho va dir. Però, Jose Maria Borrego va declinar la proposta de la seua filla perquè se sentia indisposat, o almenys això és el que li va dir. En aquella època, la família vivia separada. María Teresa Campos residia en Madrid amb les seues filles i el periodista en Marbella.

 

Carmen ha explicat en alguna entrevista que es va sentir culpable de no haver estat al costat del seu pare, almenys per conèixer quins motius va conduir al director de Ràdio Nacional a suïcidar-se disparant-se un tret a boca de canó. «Era una persona molt introvertida. Mai vaig pensar que això fora a ocórrer perquè, si ho haguera sabut, no m’hauria retirat del seu costat ni un sol moment», va manifestar la segona filla de Maria Teresa Campos.

 

Per la seua banda, Terelu ha confessat alguna volta que el suïcidi del seu pare li va despertar ràbia i odi cap a ell. «En eixe instant el vaig odiar. El vaig odiar amb tota la meua ànima», reconeixia la filla gran del periodista radiofònic. No obstant això i salvant les distàncies, les germanes confessen haver tingut una infància feliç, encara que la seua adolescència es va torçar amb la mort del seu pare.

 

De manera divertida, Carmen i Terelu han donat el missatge final per passar al següent tema de l’escaleta de ‘Viva la vida‘ amb una frase reveladora: «Terelu és l’ullet dret de la seua mare i que Carmen era el del seu pare», van confessar tendrament.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.