16.3 C
València
Divendres, 13 febrer, 2026

Es disparen les visites a metge: el problema de les mascaretes que no esperava ningú

 

D’un dia per l’altre, les mascaretes es van instal·lar a les nostres vides. Va ser una cosa irremeiable. De cop i volta, qui no en portava una es va convertir en una cosa rara. I és que no hi ha una altra opció. Després d’un any de pandèmia, la mascareta és un complement imprescindible del nostre vestuari. Ho és, bàsicament, per què ens ajuda a prevenir-nos d’un virus que s’ha demostrat capaç de fer estralls a qualsevol país.

I té la seua part positiva, evidentment, però n’hi ha que comencen a qüestionar el seu ús. De fet, segons ha explicat la doctora María José Lavilla Martín de Valmaseda a Telecinco, el nombre de pacients que acudeixen al metge al·legant que tenen problemes d’audició ha augmentat després de la pandèmia. Per què? fàcil. La presidenta de la Comissió d’Audiologia de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC) argumenta que esta actua de «barrera visual» perquè «no ens permet llegir els llavis, ni veure els moviments articulatoris de la parla, ni l’expressió facial que acompanya el que diem».

A més, la doctora defensa també que la reducció de decibels produïda per la mascareta fa que el pacient reclame -ara més que mai- el suport d’audiòfons. «És una barrera acústica perquè redueix el volum de la veu, el volum que surt a través d’ella, i això depén del material que estiguen fetes i del nombre de les capes que porten. Com més ens protegeixen, més redueixen el volum, podent reduir entre 4 i 12 decibels. A més d’eixir la veu més feble, ix distorsionada i, sense tanta nitidesa, és més difícil d’entendre. Els nostres moviments articulatoris estan limitats, atrapats baix la mascareta i la ressonància també canvia», explica.

«Els sons suaus s’escapen de la nostra oïda»

Així mateix, la doctora Lavilla de Valmaseda explica que, inconscientment, quan tenim una conversa, utilitzem molt més l’oïda pel lògic impediment visual de la màscara. Una cosa que acaba provocant un greuge auditiu, ja que els sons més suaus s’escapen de la nostra capacitat. «En estes circumstàncies ens aferrem molt, fins i tot inconscientment, en els llavis i a la cara per rescatar, captarreconéixer aquells sons suaus que se li escapen a la nostra oïda», assenyala l’experta.

 

Cada metre, 6 decibels

«Per cada metre que ens allunyem de la font sonora, de la persona que parla en este cas, perdem 6 decibels». Una frase senzilla, però que ho acaba resumint tot i que, per més inri, indica el perquè de la recent crescuda de casos de pacients que acudeixen al metge creient haver perdut audició.

Tot i la nova problemàtica sorgida, cal ser escèptics i reconéixer que a dia de hui la mascareta s’ha demostrat com l’element més efectiu contra la Covid-19. Per això mateix, segueix sent imprescindible el seu ús el màxim de temps possible.

Últimes notícies

Alboraia instal·la cambres i gàbies per a controlar i capturar senglars

Alboraia ha desplegat cambres i gàbies per al control selectiu de senglars, amb monitoratge remot i protocols de benestar animal. El pla prioritza actuacions puntuals per a reduir riscos sanitaris i danys en infraestructures.

L’esquerra d’Alacant urgix al PP a fixar data per a la comissió per les vivendes públiques

PSPV-PSOE, Compromís i EU-Podem han urgit a Luis Barcala a convocar ja la comissió que investigarà l'adjudicació de 140 VPP a la Platja de Sant Joan. També han avançat mesures de vivenda per al pròxim ple.

L’avís per vent puja a roig a Castelló amb ratxes de fins a 140 km/h este dissabte

Aemet ha elevat a roig l'avís per vent a Castelló, amb ratxes de 140 km/h a l'interior i 130 km/h en el litoral. Alacant i València activen avisos taronja i groc.

Marcelino avisa d’un dol ajustat davant un Getafe que concedix poc

El tècnic del Vila-real preveu un partit exigent en el camp del Getafe, destaca la solidesa del rival i reclama equilibri i eficàcia per a sostindre la gran temporada.

Un alt càrrec d’Emergències declara que el risc en la presa de Forata li va recordar la pantanada de Tous

Raúl Quílez ha atestat que el perill en la presa de Forata li va recordar el trencament de Tous. Ha detallat el debat intern sobre l'És-Alert i els dubtes sobre el confinament.

La Generalitat instal·la les primeres gàbies per al control de senglars al Millars

La Generalitat ha desplegat cinc gàbies homologades en la desembocadura del Millars per a reduir una densitat rècord de senglars i contindre el risc sanitari. El pla s'integra en 14 zones prioritàries i reforça el seguiment amb fototrampeo.

Un alt càrrec d’Emergències declara que el risc en la presa de Forata li va recordar la pantanada de Tous

Raúl Quílez, director general d'Innovació en Emergències, ha declarat davant la jutgessa de la DANA que l'avís sobre Forata li va evocar la catàstrofe de 1982. El seu testimoniatge detalla l'activació del Cecopi i les dificultats operatives prèvies.

Deu detinguts en desarticular una xarxa de trànsit internacional de gasos fluorats

La Guàrdia Civil ha desarticulat una organització que traficava amb gasos fluorats en diverses províncies, amb deu detinguts i 17 investigats. La trama introduïa material de Xinesa via Marroc, Turquia i països de l'oest de la UE, evadint quotes i impostos.