Es disparen les visites a metge: el problema de les mascaretes que no esperava ningú

 

D’un dia per l’altre, les mascaretes es van instal·lar a les nostres vides. Va ser una cosa irremeiable. De cop i volta, qui no en portava una es va convertir en una cosa rara. I és que no hi ha una altra opció. Després d’un any de pandèmia, la mascareta és un complement imprescindible del nostre vestuari. Ho és, bàsicament, per què ens ajuda a prevenir-nos d’un virus que s’ha demostrat capaç de fer estralls a qualsevol país.

I té la seua part positiva, evidentment, però n’hi ha que comencen a qüestionar el seu ús. De fet, segons ha explicat la doctora María José Lavilla Martín de Valmaseda a Telecinco, el nombre de pacients que acudeixen al metge al·legant que tenen problemes d’audició ha augmentat després de la pandèmia. Per què? fàcil. La presidenta de la Comissió d’Audiologia de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC) argumenta que esta actua de «barrera visual» perquè «no ens permet llegir els llavis, ni veure els moviments articulatoris de la parla, ni l’expressió facial que acompanya el que diem».

A més, la doctora defensa també que la reducció de decibels produïda per la mascareta fa que el pacient reclame -ara més que mai- el suport d’audiòfons. «És una barrera acústica perquè redueix el volum de la veu, el volum que surt a través d’ella, i això depén del material que estiguen fetes i del nombre de les capes que porten. Com més ens protegeixen, més redueixen el volum, podent reduir entre 4 i 12 decibels. A més d’eixir la veu més feble, ix distorsionada i, sense tanta nitidesa, és més difícil d’entendre. Els nostres moviments articulatoris estan limitats, atrapats baix la mascareta i la ressonància també canvia», explica.

«Els sons suaus s’escapen de la nostra oïda»

Així mateix, la doctora Lavilla de Valmaseda explica que, inconscientment, quan tenim una conversa, utilitzem molt més l’oïda pel lògic impediment visual de la màscara. Una cosa que acaba provocant un greuge auditiu, ja que els sons més suaus s’escapen de la nostra capacitat. «En estes circumstàncies ens aferrem molt, fins i tot inconscientment, en els llavis i a la cara per rescatar, captarreconéixer aquells sons suaus que se li escapen a la nostra oïda», assenyala l’experta.

 

Cada metre, 6 decibels

«Per cada metre que ens allunyem de la font sonora, de la persona que parla en este cas, perdem 6 decibels». Una frase senzilla, però que ho acaba resumint tot i que, per més inri, indica el perquè de la recent crescuda de casos de pacients que acudeixen al metge creient haver perdut audició.

Tot i la nova problemàtica sorgida, cal ser escèptics i reconéixer que a dia de hui la mascareta s’ha demostrat com l’element més efectiu contra la Covid-19. Per això mateix, segueix sent imprescindible el seu ús el màxim de temps possible.

Últimes notícies

Policia i Guàrdia Civil reforcen amb les autonomies la seguretat als museus per l’onada de robatoris

Policia Nacional i Guàrdia Civil han compartit amb les comunitats autònomes informació clau per reforçar la seguretat als museus després de tres robatoris recents, un d’ells al Museu de Villena. La Generalitat critica que el Ministeri de Cultura no haja presentat encara un pla de treball concret.

Desmantellen a Figueres un gran arsenal d’armes amb enviaments des de la Comunitat Valenciana

La Policia Nacional ha intervingut 644 armes en un traster de Figueres que funcionava com a taller clandestí, amb enviaments continuats des de la Comunitat Valenciana. L’operació, encara oberta, ha acabat de moment amb set detinguts i la confiscació de prop de 400 armes detonadores i milers de cartutxos.

Capturats més de 5.300 porcs senglars en el pla de xoc contra la sobrepoblació

El pla de xoc de la Generalitat contra la sobrepoblació de porcs senglars ha permés capturar 5.337 exemplars a la Comunitat Valenciana, amb especial incidència a la província de València. El dispositiu combina batudes amb caçadors, gàbies de trampeig i ajudes econòmiques als participants.

Un estudi situa les primeres vinyes de la península fa 3.000 anys al Mediterrani oriental

Una investigació internacional liderada per la Universitat de València conclou que les primeres vides cultivades de la península ibèrica arribaren fa uns 3.000 anys del Mediterrani oriental i que el seu llinatge encara és present en varietats actuals com la passa valenciana.

Mor als 81 anys Artur Heras, referent de l’art contemporani valencià

L’artista Artur Heras, figura clau del nou realisme i el pop art valencià, ha mort als 81 anys. Xàtiva iniciarà els tràmits per a nomenar-lo fill predilecte.

Levante i Elx disparen el seu límit de gasto; Vila-real i València es mantenen

Levante i Elx han multiplicat el seu límit de cost de plantilla per a esta temporada, mentres Vila-real i València es mantenen en valors similars als del curs passat, segons les xifres fetes públiques per LaLiga.

La Conselleria de Cultura reclama al Ministeri un pla urgent contra els robatoris en museus

Educació, Cultura i Universitats ha tornat a exigir al Ministeri de Cultura un pla coordinat i una fulla de ruta per a reforçar la seguretat als museus després dels últims robatoris registrats a Espanya.

Extingit l’incendi forestal de Polop dos dies després de declarar-se

El Consorci Provincial de Bombers d’Alacant ha donat per extingit l’incendi forestal declarat dimarts en la partida de Bacorero, a Polop de la Marina, després de dos dies de treball intensiu. El foc ha afectat unes 36 hectàrees de terreny rural muntanyós.