Anuncios

Els estrangers vacunats i els creuers internacionals tornen a Espanya des de hui

 

Els viatgers que acrediten estar vacunats contra el coronavirus podran entrar a Espanya a partir de hui des de tercers països de la Unió Europa i països associats a Schengen, excepte l’Índia, el Brasil i Sud-àfrica per l’alta incidència en estos països.

Això també afecta les navilieres, que han respost immediatament a l’alçament d’este dilluns de la prohibició dels creuers internacionals a Espanya, en vigor des de fa més d’un any per la pandèmia. Algunes ja han inclòs ports espanyols en els seus itineraris.

Anuncios

Els vacunats que vulguen entrar al nostre país hauran d’acreditar que han rebut la pauta completa almenys 14 dies abans de viatjar i amb una vacuna reconeguda per l’Agència Europea del Medicament (EMA).
Així consta en l’ordre que este dissabte ha publicat el Boletín Oficial del Estado (BOE), que ha sigut elaborada pels ministeris de Sanitat i Interior, encarregats del control sanitari i de fronteres.

Estes vacunes serien les de Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen, a més de les de Sinopharm i Sinovac-Coronavac, que s’han afegit a les autoritzades per l’EMA per la seua importància en països d’Amèrica Llatina i d’Orient Pròxim.

 

Certificat verd digital

D’esta manera, i coincidint amb l’obertura als turistes este dilluns, Espanya posarà a prova el certificat verd digital, un codi QR, consensuat pels 27 països de la UE, que avala que el turista no té coronavirus bé perquè està vacunat, ha passat la malaltia o presenta una PCR negativa.

El certificat verd es posa en marxa oficialment l’1 de juliol, però Espanya ha entrat en un projecte pilot per a anar activant el mecanisme. Els viatgers que visiten Espanya hauran de presentar este certificat que validarà Sanitat, a través del sistema Spain Travel Health, i que estarà vigent fins a l’1 de juliol de 2022.

En el cas dels espanyols que vulguen viatjar per la UE, el codi QR l’ha d’emetre cada comunitat autònoma.

 

Què es trobaran els turistes a la seua arribada
 

La fi de la prohibició dels creuers internacionals ve acompanyat per una sèrie de mesures que han de complir els creuers. Estos són no superar el 70-75% de l’aforament màxim, evitar que dormen més de dos tripulants en la mateixa cabina i establir grups, amb horaris diferents de menjar, embarcament i desembarque.

 

A més que els passatgers han de presentar una PCR o una prova d’antígens negatives abans de pujar a bord.

A més de preparar el vaixell o portar la tripulació a temps per a passar una quarantena abans de salpar, el més important és posar-lo en el mercat, procés que normalment necessita fins a dos anys d’antelació.

 

Què es trobaran els turistes a la seua arribada

 

Segons Sanitat, en els ports i aeroports s’establiran dos punts de control, un d’ells ràpid per als qui procedisquen de zones no incloses en la relació de països de risc, al qual també tindran accés els passatgers que disposen del certificat covid digital UE.

L’altre punt de control està destinat als qui procedisquen de zones que sí que estan incloses en la relació de països de risc i hauran de sotmetre’s a un examen de manera aleatòria, en el qual es tindrà en compte el seu lloc de procedència i el nivell d’incidència.

Amb l’ordre publicada en el BOE, Espanya s’assegura un major volum de turistes estrangers este estiu encara que amb la garrotada del turisme britànic que està obligat a guardar quarantena a la volta al seu país, ja que el Regne Unit no considera a Espanya un destí segur i el manté en la llista ambre.

Els britànics són motor de turisme a Canàries, Balears, Comunitat Valenciana, Costa del Sol i Catalunya, per la qual cosa el Govern confia que prompte Espanya entre en la llista verda

A partir d’este dilluns, els turistes que arriben a Espanya es trobaran un país en el qual podran viatjar lliurement entre comunitats autònomes, sense tocs de queda ni tancaments perimetrals, però amb limitacions en l’oci nocturn i hostaleria, segons quina comunitat, i aforaments en comerços, activitats culturals, piscines a l’aire lliure i competicions esportives.

Balears, la Comunitat Valenciana, Canàries, Galícia, Extremadura, Cantàbria, Navarra i Múrcia són, en este moment, les autonomies més segures, amb un nivell de risc baix o alerta 1, segons el document d’actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de covid a Espanya.

No obstant això, i malgrat les bones dades de Balears, els turistes es trobaran amb els locals d’oci nocturn (pubs i discoteques) tancats després d’acordar el Govern seguir amb una “desescalada lenta” perquè les illes es “juguen molt” amb l’inici de la temporada turística.

Per tant, Balears serà una de les comunitats que no seguisca les directrius del Consell Interterritorial de Salut que va acordar obrir l’oci nocturn fins a les 3.00 i l’hostaleria fins a la 1.00.

No és este el cas de la Comunitat Valenciana que, a partir del dimarts, reobrirà els establiments nocturns fins a les 2.00, sense zona de ball i amb el mateix aforament que l’hostaleria (50% en interior i 100% en terrasses).

Canàries, afectada pel veto del Regne Unit, ha encomanat l’estiu al turisme nacional. Per a això, esta setmana en el butlletí oficial de Canàries s’ha publicat l’ordre que eximeix als turistes nacionals vacunats de presentar una PCR negatiu.

Per contra País Basc i La Rioja són les dos úniques comunitats amb un nivell de risc alt, en alerta 3.

En risc mitjà o alerta 2 se situen set: Astúries, Castella i Lleó, Madrid, Castella-la Manxa, Andalusia, Aragó i Catalunya.

Segons les últimes directrius de Sanitat, les comunitats en nivell 1 o caminat cap a eixe nivell podran reobrir les discoteques, tancades des de fa nou mesos, i mantindre bars i hostaleria oberta fins a la 1.00.

 

 

Anuncios
Anuncios

Últimes notícies

Ingressen en aïllament a Alacant a la primera sospitosa de hantavirus a Espanya

Una dona de 32 anys, primer cas sospitós de hantavirus a Espanya, ha sigut ingressada en una habitació d'aïllament amb pressió negativa a l'hospital de Sant Joan d'Alacant després d'activar el protocol de Sanitat.

El Feminario de la Diputació exigix al Govern una llei contra l’explotació sexual

El nové Feminario de la Diputació de València tanca les seues jornades amb una exigència directa al Govern: una llei orgànica abolicionista contra l'explotació sexual que protegisca les dones i perseguisca proxenetes i compradors de sexe.

La família de Teófilo de la Vall recorrerà al Constitucional després de la inadmissió de la querella contra Martín Villa

La família de Teófilo de la Vall, considerat la primera víctima de la Transició, recorrerà al Tribunal Constitucional després de la inadmissió de la querella contra Rodolfo Martín Villa i advertix que, si no obté empara, acudirà a instàncies internacionals.

El Consell protegix com BIC la tradició de les Orquestres i Rondalles de Pols i Pua

El Consell ha aprovat la declaració com a Bé d'Interés Cultural immaterial de la tradició musical de les Orquestres i Rondalles de Pols i Pua de la Comunitat Valenciana, amb mesures específiques de protecció i estudi.

La jutgessa que investiga la DANA reclama la gravació d’una trucada de l’alcalde d’Utiel a Emergències

La jutgessa que instruïx la causa per la gestió de la DANA sol·licita al Centre de Coordinació d'Emergències les gravacions de les trucades de l'alcalde i d'un regidor d'Utiel, així com el llistat de comunicacions rebudes pel regidor.

Mompó reclama no ser neutral davant l’explotació sexual i defén abolir la prostitució

Vicent Mompó reivindica que les institucions no poden ser neutrals enfront de l'explotació sexual de les dones i vincula l'abolició de la prostitució amb la dignitat democràtica.

La Diputació de València eleva a 1,22 milions la inversió per a reformar 37 casernes de la Guàrdia Civil

La Diputació de València amplia en 618.600 euros el seu programa de reformes en casernes de la Guàrdia Civil i eleva la inversió total a 1,22 milions per a actuar en 37 instal·lacions de la província.

Cessa petició pròpia la directora general del Sector Públic de la Generalitat, Mar González

El ple del Consell ha aprovat el cessament a petició pròpia de Mar González com a directora general del Sector Públic de la Generalitat i ha agraït la seua labor en el càrrec.
Anuncios