El descobriment d’uns investigadors catalans que permetrà tractar millor els pacients greus de Covid-19

A poc a poc, anem coneixent més coses sobre la Covid-19. La ciència continua fent la seua feina per tal de trobar la millor manera de contrarestar el virus que ha paralitzat mitja humanitat des de fa més d’un any. L’última novetat a escala científica prové de Catalunya. I és que un estudi del grup de Malalties Neurometabòliques de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i de Medicina Interna de l’Hospital Infanta Leonor de Madrid ha realitzat un descobriment que obre la porta a pronosticar millor la infecció i encertar més el tractament adient que han de rebre els pacients més greus afectats pel virus.

Els investigadors han confirmat la presència d’autoanticossos contra la citocina interferó 1 com a indicador d’un mal pronòstic de coronavirus. Concretament, l’estudi demostra que el 10% dels pacients amb Covid-19 severa presenten anticossos neutralitzants contra la citocina interferó tipus 1. Però, què és un interferó i quina importància té respecte al coronavirus? L’interferó és una proteïna antivírica, que actua com a barrera contra un virus. Són proteïnes de senyalització similars a les hormones que són essencials en la defensa contra les infeccions víriques.

Per tant, la presència d’estos anticossos impedeixen el bon funcionament de la resposta antiviral del mateix cos i constitueixen un factor de risc a presentar major gravetat. Estudis previs havien apuntat que la citocina interferó tipus 1 podria estar tenint un paper clau en el desenvolupament de les formes més severes de Covid-19. Ara, aquesta investigació duta a terme per IDIBELL -amb la col·laboració del laboratori de Paul Bastard i Jean Laurent Casanova a Rockefeller University de Nova York i Imagine Institute a París- demostren que un 10% dels pacients amb formes greus havien desenvolupat anticossos propis contra este important interferó. A més, estudis paral·lels van demostrar que les mutacions en la via de senyalització d’esta citocina també estaven relacionades amb Covid-19 severa.

Per si no n’hi hagués prou, este tipus de resposta immune és encara més important en la lluita contra el coronavirus, ja que el mateix virus té mecanismes per reduir la producció d’interferó per part de les cèl·lules del sistema immunitari. Per tant, en les persones amb anticossos contra esta citocina, els efectes se sumarien i el virus passaria inadvertit per a les defenses de l’organisme.

Així doncs, els resultats de l’estudi apunten que detectar autoanticossos contra l’interferó a l’arribada a l’hospital podria ser de gran utilitat per seleccionar aquells pacients amb més probabilitat de patir hiperimmunitat (tempesta de citocines) i acabar a l’UCI. Això permetrà adaptar-los el tractament, per exemple, intensificant l’administració d’interferó exogen.

La genetista i cap del grup de l’IDIBELL, la doctora Aurora Pujol, diu que l’estudi confirma «no només la prevalença dels autoanticossos en un nombre important de pacients amb pitjor pronòstic, sinó que els correlaciona amb biomarcadors ja en ús clínic i en subratlla el valor predictiu».

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Aemet activa avís groc el dijous per pluges de 60 l/m² en 12 hores en la Comunitat Valenciana

Aemet ha activat per a este dijous l'avís groc per pluges de fins a 60 l/m² en 12 hores a l'interior i nord de Castelló, sud de València i nord d'Alacant. A Alacant es prolonguen fins al dimecres els avisos per vent de 70 km/h i fenòmens costaners amb ones de 3 metres.

Castro ja supera a Calero en punts però ha d’elevar la mitjana per a la salvació

Luís Castro ja ha sumat més punts que Julián Calero en menys partits al capdavant del Llevant, però la mitjana de 1,1 per jornada no li aconseguix per a evitar el descens.

Guardamar ha posat en marxa un sistema de sensors per a estudiar l’erosió del litoral

Guardamar ha posat en marxa un sistema de sensors per a monitorar la dinàmica del seu litoral. Les dades en continu serviran per a modelitzar i decidir.

Pérez Llorca atribuïx la baixada de l’atur al febrer a les polítiques del Consell

La desocupació baixa al febrer en la Comunitat Valenciana. El Consell defén que la seua estratègia de formació, suport a la contractació i simplificació ja es traduïx en més ocupació, amb avanços en indefinits, dones, jóvens i indústria.

Martínez Mus situa la logística i la modernització del transport com a eixos estratègics de la Comunitat

El Consell presenta el full de ruta de la Mesa d'Innovació en Logística Terrestre per Carretera amb sis reptes prioritaris. El pla s'alinea amb l'Estratègia de Reindustrialització 2024-2028.

Catalá esperarà a l’informe de la Generalitat per a fixar el doble topònim de la ciutat

Catalá ha avançat que decidirà el doble topònim quan reba l'informe de la Generalitat i defén que el nom vaja primer en valencià i després en castellà. En el mateix acte, ha presentat 63 nous agents de la USAP i ha destacat el descens de la delinqüència.

L’IVIE xifra en 36,1 milions l’impacte de la Marató i Mitja Marató en l’economia valenciana

La Marató i la Mitja Marató València Trinidad Alfonso Zurich van generar 36,1 milions d'impacte directe i més de mil ocupacions, amb l'hostaleria com a gran beneficiada. El gasto turístic va aconseguir 59 milions en la marató i va fregar els 14 en el mitjà, impulsat per l'alta presència de corredors estrangers.

Mercadona dona 3.083 tones d’aliments en 2025 a entitats socials de la Comunitat Valenciana

Mercadona ha donat 3.083 tones d'aliments en 2025 a entitats socials de la Comunitat Valenciana, equivalents a 51.376 carros. L'acció s'emmarca en el seu pla contra el desaprofitament i es complementa amb 550 equips donats a 130 organitzacions.