El descobriment d’uns investigadors catalans que permetrà tractar millor els pacients greus de Covid-19

A poc a poc, anem coneixent més coses sobre la Covid-19. La ciència continua fent la seua feina per tal de trobar la millor manera de contrarestar el virus que ha paralitzat mitja humanitat des de fa més d’un any. L’última novetat a escala científica prové de Catalunya. I és que un estudi del grup de Malalties Neurometabòliques de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i de Medicina Interna de l’Hospital Infanta Leonor de Madrid ha realitzat un descobriment que obre la porta a pronosticar millor la infecció i encertar més el tractament adient que han de rebre els pacients més greus afectats pel virus.

Els investigadors han confirmat la presència d’autoanticossos contra la citocina interferó 1 com a indicador d’un mal pronòstic de coronavirus. Concretament, l’estudi demostra que el 10% dels pacients amb Covid-19 severa presenten anticossos neutralitzants contra la citocina interferó tipus 1. Però, què és un interferó i quina importància té respecte al coronavirus? L’interferó és una proteïna antivírica, que actua com a barrera contra un virus. Són proteïnes de senyalització similars a les hormones que són essencials en la defensa contra les infeccions víriques.

Per tant, la presència d’estos anticossos impedeixen el bon funcionament de la resposta antiviral del mateix cos i constitueixen un factor de risc a presentar major gravetat. Estudis previs havien apuntat que la citocina interferó tipus 1 podria estar tenint un paper clau en el desenvolupament de les formes més severes de Covid-19. Ara, aquesta investigació duta a terme per IDIBELL -amb la col·laboració del laboratori de Paul Bastard i Jean Laurent Casanova a Rockefeller University de Nova York i Imagine Institute a París- demostren que un 10% dels pacients amb formes greus havien desenvolupat anticossos propis contra este important interferó. A més, estudis paral·lels van demostrar que les mutacions en la via de senyalització d’esta citocina també estaven relacionades amb Covid-19 severa.

Per si no n’hi hagués prou, este tipus de resposta immune és encara més important en la lluita contra el coronavirus, ja que el mateix virus té mecanismes per reduir la producció d’interferó per part de les cèl·lules del sistema immunitari. Per tant, en les persones amb anticossos contra esta citocina, els efectes se sumarien i el virus passaria inadvertit per a les defenses de l’organisme.

Així doncs, els resultats de l’estudi apunten que detectar autoanticossos contra l’interferó a l’arribada a l’hospital podria ser de gran utilitat per seleccionar aquells pacients amb més probabilitat de patir hiperimmunitat (tempesta de citocines) i acabar a l’UCI. Això permetrà adaptar-los el tractament, per exemple, intensificant l’administració d’interferó exogen.

La genetista i cap del grup de l’IDIBELL, la doctora Aurora Pujol, diu que l’estudi confirma «no només la prevalença dels autoanticossos en un nombre important de pacients amb pitjor pronòstic, sinó que els correlaciona amb biomarcadors ja en ús clínic i en subratlla el valor predictiu».

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.