22.3 C
València
Dimarts, 17 febrer, 2026

El descobriment d’uns investigadors catalans que permetrà tractar millor els pacients greus de Covid-19

A poc a poc, anem coneixent més coses sobre la Covid-19. La ciència continua fent la seua feina per tal de trobar la millor manera de contrarestar el virus que ha paralitzat mitja humanitat des de fa més d’un any. L’última novetat a escala científica prové de Catalunya. I és que un estudi del grup de Malalties Neurometabòliques de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i de Medicina Interna de l’Hospital Infanta Leonor de Madrid ha realitzat un descobriment que obre la porta a pronosticar millor la infecció i encertar més el tractament adient que han de rebre els pacients més greus afectats pel virus.

Els investigadors han confirmat la presència d’autoanticossos contra la citocina interferó 1 com a indicador d’un mal pronòstic de coronavirus. Concretament, l’estudi demostra que el 10% dels pacients amb Covid-19 severa presenten anticossos neutralitzants contra la citocina interferó tipus 1. Però, què és un interferó i quina importància té respecte al coronavirus? L’interferó és una proteïna antivírica, que actua com a barrera contra un virus. Són proteïnes de senyalització similars a les hormones que són essencials en la defensa contra les infeccions víriques.

Per tant, la presència d’estos anticossos impedeixen el bon funcionament de la resposta antiviral del mateix cos i constitueixen un factor de risc a presentar major gravetat. Estudis previs havien apuntat que la citocina interferó tipus 1 podria estar tenint un paper clau en el desenvolupament de les formes més severes de Covid-19. Ara, aquesta investigació duta a terme per IDIBELL -amb la col·laboració del laboratori de Paul Bastard i Jean Laurent Casanova a Rockefeller University de Nova York i Imagine Institute a París- demostren que un 10% dels pacients amb formes greus havien desenvolupat anticossos propis contra este important interferó. A més, estudis paral·lels van demostrar que les mutacions en la via de senyalització d’esta citocina també estaven relacionades amb Covid-19 severa.

Per si no n’hi hagués prou, este tipus de resposta immune és encara més important en la lluita contra el coronavirus, ja que el mateix virus té mecanismes per reduir la producció d’interferó per part de les cèl·lules del sistema immunitari. Per tant, en les persones amb anticossos contra esta citocina, els efectes se sumarien i el virus passaria inadvertit per a les defenses de l’organisme.

Així doncs, els resultats de l’estudi apunten que detectar autoanticossos contra l’interferó a l’arribada a l’hospital podria ser de gran utilitat per seleccionar aquells pacients amb més probabilitat de patir hiperimmunitat (tempesta de citocines) i acabar a l’UCI. Això permetrà adaptar-los el tractament, per exemple, intensificant l’administració d’interferó exogen.

La genetista i cap del grup de l’IDIBELL, la doctora Aurora Pujol, diu que l’estudi confirma «no només la prevalença dels autoanticossos en un nombre important de pacients amb pitjor pronòstic, sinó que els correlaciona amb biomarcadors ja en ús clínic i en subratlla el valor predictiu».

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Investiguen la mort violenta d’una dona i la seua filla de 12 anys a Xilxes

La Guàrdia Civil investiga la mort violenta d'una dona i la seua filla de 12 anys en una vivenda de Xilxes. L'avís va arribar a última hora de la vesprada i van acudir patrulles.

La Generalitat provarà la xarxa pública 5G per a reforçar la gestió de catàstrofes

La Generalitat posarà a prova la xarxa pública 5G com a suport a la xarxa d'emergències de la Comunitat Valenciana, amb quatre pilots en entorns urbà, industrial i rural. El pla mesurarà prioritat de trànsit, ús de vídeo i cobertura en escenaris crítics sense substituir la xarxa TETRA actual.

Pérez Llorca: l’aeroport de Castelló té potencial per a augmentar usuaris i rutes

Pérez Llorca ha defés el potencial de l'aeroport de Castelló després de tancar 2025 amb més de 318.000 usuaris i un inici d'any a l'alça. En 2026 hi haurà 16 rutes, amb noves connexions a Manchester i Bolonya des de juny.

València adopta Cap i Casal com a nou lema institucional

L'Ajuntament emprarà el lema al costat de l'escut per a identificar la ciutat i reforçar la seua imatge. L'anunci arriba amb crítiques pel cost de 10.000 euros.

Pérez Llorca acudirà a la Comissió Mixta de la dana amb tarannà constructiu

El president ha assegurat que anirà a la Comissió Mixta Generalitat-Govern amb ànim de col·laborar. Lamenta que arribe molt tard i valora la rectificació de l'Executiu.

Més de 6.000 agents vetlaran per la seguretat de les Falles 2026 a València

València activarà un dispositiu amb més de 6.000 efectius per a les Falles 2026. El pla reforça el control en mascletaes, estacions i accessos per a evitar embuts.

Pérez Llorca defén que la Generalitat controla l’adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats a Alacant

Pérez Llorca ha afirmat que la Generalitat és ara una administració 'seriosa' que 'controla' i reforça la inspecció en l'adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats detectades a Alacant. Ha garantit més controls i ha subratllat que la investigació judicial se centra en un funcionari ja apartat.

Pérez Llorca i Torres copresidirán la primera Comissió Mixta per la dana en Riba-roja

Pérez Llorca i el ministre Torres copresidirán el dimecres a Riba-roja de Túria la primera reunió de la Comissió Mixta per la dana. La cita serà a les 12.30 i el ministre visitarà abans les obres del canal Xúquer-Túria a Torrent.