16.6 C
València
Dijous, 22 gener, 2026

El descobriment d’uns investigadors catalans que permetrà tractar millor els pacients greus de Covid-19

A poc a poc, anem coneixent més coses sobre la Covid-19. La ciència continua fent la seua feina per tal de trobar la millor manera de contrarestar el virus que ha paralitzat mitja humanitat des de fa més d’un any. L’última novetat a escala científica prové de Catalunya. I és que un estudi del grup de Malalties Neurometabòliques de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i de Medicina Interna de l’Hospital Infanta Leonor de Madrid ha realitzat un descobriment que obre la porta a pronosticar millor la infecció i encertar més el tractament adient que han de rebre els pacients més greus afectats pel virus.

Els investigadors han confirmat la presència d’autoanticossos contra la citocina interferó 1 com a indicador d’un mal pronòstic de coronavirus. Concretament, l’estudi demostra que el 10% dels pacients amb Covid-19 severa presenten anticossos neutralitzants contra la citocina interferó tipus 1. Però, què és un interferó i quina importància té respecte al coronavirus? L’interferó és una proteïna antivírica, que actua com a barrera contra un virus. Són proteïnes de senyalització similars a les hormones que són essencials en la defensa contra les infeccions víriques.

Per tant, la presència d’estos anticossos impedeixen el bon funcionament de la resposta antiviral del mateix cos i constitueixen un factor de risc a presentar major gravetat. Estudis previs havien apuntat que la citocina interferó tipus 1 podria estar tenint un paper clau en el desenvolupament de les formes més severes de Covid-19. Ara, aquesta investigació duta a terme per IDIBELL -amb la col·laboració del laboratori de Paul Bastard i Jean Laurent Casanova a Rockefeller University de Nova York i Imagine Institute a París- demostren que un 10% dels pacients amb formes greus havien desenvolupat anticossos propis contra este important interferó. A més, estudis paral·lels van demostrar que les mutacions en la via de senyalització d’esta citocina també estaven relacionades amb Covid-19 severa.

Per si no n’hi hagués prou, este tipus de resposta immune és encara més important en la lluita contra el coronavirus, ja que el mateix virus té mecanismes per reduir la producció d’interferó per part de les cèl·lules del sistema immunitari. Per tant, en les persones amb anticossos contra esta citocina, els efectes se sumarien i el virus passaria inadvertit per a les defenses de l’organisme.

Així doncs, els resultats de l’estudi apunten que detectar autoanticossos contra l’interferó a l’arribada a l’hospital podria ser de gran utilitat per seleccionar aquells pacients amb més probabilitat de patir hiperimmunitat (tempesta de citocines) i acabar a l’UCI. Això permetrà adaptar-los el tractament, per exemple, intensificant l’administració d’interferó exogen.

La genetista i cap del grup de l’IDIBELL, la doctora Aurora Pujol, diu que l’estudi confirma «no només la prevalença dels autoanticossos en un nombre important de pacients amb pitjor pronòstic, sinó que els correlaciona amb biomarcadors ja en ús clínic i en subratlla el valor predictiu».

Últimes notícies

Castro apel·la a la marató i demana màxim lliurament abans del Llevant-Elx

El tècnic del Llevant va insistir que la Lliga és una marató i que cada jornada s'afrontarà com una final. Abans de rebre a l'Elx, va reclamar suport i paciència amb els reforços.

Detinguts huit menors per l’agressió a un jove a l’eixida d’una discoteca a Alacant

Huit menors, de 14 a 16 anys, han sigut detinguts per la seua presumpta implicació en l'agressió a un jove de 16 anys fora d'una discoteca de la Platja de Sant Joan. El cas ha sigut remés a la Fiscalia de Menors per a decidir les mesures a adoptar.

L’Horta Sud convida als voluntaris de la dana a tornar com a turistes

L'Horta Sud llança en Fitur 2026 la campanya 'Torna a l'Horta Sud' perquè els qui van ajudar després de la dana tornen com a turistes, redescobrisquen la zona i donen suport a l'economia local.

La Generalitat recupera 50 quilòmetres de camins forestals a Xert després de la dana

La Generalitat ha reparat 50 km de camins i pistes forestals a Xert amb 1,1 milions després de la dana. L'actuació s'integra en un pla de 93 milions per a recuperar 2.755 km i reforçar la prevenció d'incendis.

Acaba l’alerta groga per fenòmens costaners a Alacant i seguix l’avís per vent

Emergències ha decretat la fi de l'alerta groga per fenòmens costaners en tota la costa d'Alacant, però manté els avisos per vent. L'avís continua actiu a l'interior nord de Castelló, interior sud de València i en tota la província d'Alacant.

Bombers contenen la propagació d’un incendi al costat d’una nau en el polígon de Carrús

El foc declarat en l'exterior d'una nau del polígon de Carrús afecta a apilaments de cartó, plàstic i restes de desballestament. No hi ha ferits i es preveuen diverses hores de treball.

Diversos detinguts per la mort d’un home a Benifaió després d’un incendi simulat

Diverses persones han sigut detingudes com a presumptes responsables de l'assassinat d'un home a Benifaió i de simular un incendi per a encobrir-lo. La investigació seguix sota secret judicial i l'autòpsia va descartar que la mort es deguera al foc.

La Universitat d’Alacant incorpora l’arxiu familiar Gallego Picazo sobre la Guerra Civil

La Universitat d'Alacant ha rebut l'arxiu de la família Gallego Picazo, amb cartes de l'Ebre i documents sobre repressió i postguerra. Després de la seua digitalització, podrà consultar-se en la web de l'Arxiu de la Democràcia.