16.6 C
València
Dijous, 22 gener, 2026

Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Detinguts huit menors per l’agressió a un jove a l’eixida d’una discoteca a Alacant

Huit menors, de 14 a 16 anys, han sigut detinguts per la seua presumpta implicació en l'agressió a un jove de 16 anys fora d'una discoteca de la Platja de Sant Joan. El cas ha sigut remés a la Fiscalia de Menors per a decidir les mesures a adoptar.

L’Horta Sud convida als voluntaris de la dana a tornar com a turistes

L'Horta Sud llança en Fitur 2026 la campanya 'Torna a l'Horta Sud' perquè els qui van ajudar després de la dana tornen com a turistes, redescobrisquen la zona i donen suport a l'economia local.

La Generalitat recupera 50 quilòmetres de camins forestals a Xert després de la dana

La Generalitat ha reparat 50 km de camins i pistes forestals a Xert amb 1,1 milions després de la dana. L'actuació s'integra en un pla de 93 milions per a recuperar 2.755 km i reforçar la prevenció d'incendis.

Acaba l’alerta groga per fenòmens costaners a Alacant i seguix l’avís per vent

Emergències ha decretat la fi de l'alerta groga per fenòmens costaners en tota la costa d'Alacant, però manté els avisos per vent. L'avís continua actiu a l'interior nord de Castelló, interior sud de València i en tota la província d'Alacant.

Bombers contenen la propagació d’un incendi al costat d’una nau en el polígon de Carrús

El foc declarat en l'exterior d'una nau del polígon de Carrús afecta a apilaments de cartó, plàstic i restes de desballestament. No hi ha ferits i es preveuen diverses hores de treball.

Diversos detinguts per la mort d’un home a Benifaió després d’un incendi simulat

Diverses persones han sigut detingudes com a presumptes responsables de l'assassinat d'un home a Benifaió i de simular un incendi per a encobrir-lo. La investigació seguix sota secret judicial i l'autòpsia va descartar que la mort es deguera al foc.

La Universitat d’Alacant incorpora l’arxiu familiar Gallego Picazo sobre la Guerra Civil

La Universitat d'Alacant ha rebut l'arxiu de la família Gallego Picazo, amb cartes de l'Ebre i documents sobre repressió i postguerra. Després de la seua digitalització, podrà consultar-se en la web de l'Arxiu de la Democràcia.

Els bombers han realitzat 12 intervencions pel vent a Alacant i es decreten tancaments preventius

El vent ha provocat 12 actuacions dels bombers des de les 7.50 hores i ha motivat tancaments de parcs, jardins i del Castell de Santa Bàrbara. Les autoritats mantenen l'alerta groga i demanen precaució en zones arbrades i costaneres.