20.5 C
València
Dimarts, 10 febrer, 2026

Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Que no qualle el feudal vassallatge

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana adverteix que acceptar el menyspreu, l’autoritarisme i la desigualtat és obrir la porta a una societat de vassalls, i defensa que cal reaccionar abans que aquest model es normalitze

La passió, ingredient essencial del periodisme esportiu

Lucía González, Rafael Escrig, Mónica Benavent i José Luis Gual protagonitzen a la UJI una taula redona moderada per la presidenta de l’Associació de la Premsa Esportiva de Castelló, Yolanda Peris

El ponent ha elevat a 25 graus les màximes a Xàbia i Miramar i Aemet ha activat l’avís taronja a València

El vent de ponent ha deixat 25,5 graus a Xàbia i 25,4 a Miramar, només per darrere de registres a Canàries. Aemet ha activat avís taronja per ratxes de fins a 90 km/h i València ha suspés els mercats extraordinaris del dimecres

La Diputació diu que garantirà la continuïtat del Museu Nino Bravo a Aielo de Malferit

La Diputació de València ha anunciat que mediarà per a evitar el tancament del Museu Nino Bravo i garantir la seua continuïtat a Aielo de Malferit. Proposa una gestió professional dins de la Xarxa de Museus Etnològics després del conflicte entre la família i l'Ajuntament.

La jutgessa de la DANA demana a l’escorta de Mazón la factura del mòbil per a acreditar l’hora en què va cessar el seu...

La magistrada que investiga la gestió de la DANA ha reclamat a l'escorta de Carlos Mazón la factura del seu telèfon per a fixar quan va prescindir del seu servici. També ha ordenat acarar missatges i trucades d'alts càrrecs d'Emergències dels dies 28 i 29 d'octubre de 2024.

L’Audiència de València rebutja aprofundir en l’actuació dels agents de la CHJ el 29-O

L'Audiència Provincial ha desestimat el recurs que demanava més detall sobre el treball dels agents de la CHJ durant les riuades del 29-O i ha avalat el criteri de la jutgessa instructora.

Pérez Llorca defén la col·laboració públic-privada i anuncia canvis fiscals i menys traves

El president ha reivindicat la col·laboració públic-privada davant AVE, ha criticat la proposta de finançament autonòmic i ha avançat una reforma de l'Impost de Successions i Donacions al costat de mesures de simplificació administrativa.

Els hotels de la Comunitat Valenciana superen per primera vegada els 10 milions de clients

La planta hotelera de la Comunitat bat el seu rècord amb més de 10 milions de clients i 31,6 milions de pernoctacions en 2025. Benidorm concentra el 36,4% del total.