Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Cessen l’alcalde pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia per assetjament sexual

L'alcalde d'Elx destituïx de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol, Alejandro García Raduán, després d'una denúncia d'una dona per presumpte assetjament sexual en la via pública.

La Policia investiga la desaparició d’una xiqueta de 12 anys a Sagunt

La Policia Nacional investiga la desaparició d'una xiqueta de 12 anys a Sagunt, mentres el Centre Nacional de Persones Desaparegudes ha emés una alerta per a recaptar la col·laboració ciutadana.

Cessen l’alcalde pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia d’assetjament sexual

L'alcalde d'Elx destituïx de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol després que una veïna presentara una denúncia per assetjament sexual davant la Policia Nacional.

Rescaten a tres banyistes atrapats pels corrents en els penya-segats de Peníscola

Tres hòmens que nadaven en la zona de penya-segats del castell de Peníscola han sigut rescatats després de quedar atrapats pels corrents. Van ser trets per terra i només presentaven arraps lleus.

L’alcalde d’Elx destituïx el pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia per assetjament sexual

L'alcalde d'Elx ha destituït de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol, Alejandro García Raduán, després que una dona presentara una denúncia per assetjament sexual contra ell.

La Generalitat reclama al Govern comprar les parcel·les agrícoles afectades per la nova zona de domini hidràulic

La Generalitat exigix que el Ministeri per a la Transició Ecològica valore i adquirisca les parcel·les agrícoles afectades per una possible nova delimitació del domini públic hidràulic i complisca el seu compromís de reposar els terrenys danyats per la dana.

El Consell destina 1,9 milions a frenar la malaltia de Newcastle en granges avícoles

El Consell declara l'emergència sanitària i aprova actuacions per 1,9 milions d'euros per a previndre i controlar la malaltia de Newcastle en explotacions avícoles en un termini màxim de tres mesos.

El Consell obri la negociació per a implantar la jornada de 35 hores en 2027

La Generalitat inicia les negociacions en les taules sectorials per a aplicar la jornada setmanal de 35 hores a partir de l'1 de gener de 2027, condicionada a la viabilitat pressupostària i al compliment de les regles de gasto estatals i europees.