Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben «si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor«.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per a «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes». Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer «si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants».
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Detingut a València per un tiroteig a l’accés sud de la ciutat

La Policia Nacional ha detingut un jove de 22 anys a València com a presumpte autor d’un tiroteig al principal accés sud de la ciutat, a la zona de la rotonda dels Anzuelos. No s’han registrat ferits, encara que la investigació continua oberta.

Bioparc adapta la dieta i crea pluja artificial per a cuidar els animals davant l’onada de calor

Bioparc València ha reforçat el seu protocol d’estiu per l’alerta roja per calor amb gelats especials, sistemes de pluja artificial i seguiment dels animals més vulnerables.

Reforma integral a Pont de Fusta per a modernitzar la Policia de la Generalitat

La Conselleria d’Emergències i Interior està reformant íntegrament la comissaria de Pont de Fusta, seu central de la Policia de la Generalitat, amb una inversió de 2,13 milions i un termini de 16 mesos, per a millorar ús, seguretat, accessibilitat i eficiència energètica d’un edifici històric protegit.

Trobada una bossa amb ossos humans a l’albelló de València

La Policia Nacional investiga una bossa amb restes òssies, presumptament humanes, localitzada en la xarxa d’albellons de València, a prop de la bomba de Cantarranas, al barri de Natzaret.

Xavi Albert fixa el repte de connectar amb La Fonteta sense rebaixar les expectatives

El nou entrenador del Valencia Basket, Xavi Albert, vol que lafició es veja reflectida en el joc i els valors de lequip, sense caure en comparacions amb la temporada anterior però tampoc rebaixar les expectatives.

Diversos pobles valencians ja passen dels 40 graus a migdia

Les comarques de València i Alacant han superat ja els 40 graus a migdia i tenen activat l’avís roig per màximes que podrien arribar als 44 graus.

Detingut a València per gravar i assetjar set menors, entre elles la seua fillastra

La Policia Nacional ha detingut a València un home de 51 anys acusat de gravar i assetjar huit dones, set d’elles menors, inclosa la seua fillastra. Ha quedat en llibertat amb una ordre d’allunyament mentres es revisa el material intervingut.

Presó de 17 anys per agredir sexualment dues xiquetes amb qui convivia a Castelló

L’Audiència de Castelló ha condemnat a 17 anys i mig de presó un home per agredir sexualment dues germanes menors amb qui va conviure entre setembre i novembre de 2024. A més de la pena de presó, se li imposen indemnitzacions, prohibicions d’acostament i inhabilitació per a treballar amb menors.