11.2 C
València
Dijous, 4 desembre, 2025

Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

El president de la Generalitat recupera el valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla de llengua, identitat i política, i reclama que el valencià siga emprat amb normalitat pels càrrecs públics, independentment de la seua ideologia

Pérez Llorca configura un nou Consell amb onze conselleries i tres vicepresidències

El president manté quasi tot l’equip de Mazón, incorpora perfils del PP i crea les àrees de Presidència i Serveis Socials, Família i Infància

Un home mor en un pis de València després d’una agressió i el company de pis és detingut

Els serveis d’emergència confirmen la mort de la víctima i traslladen a un altre home amb traumatisme mentre la Policia Nacional investiga els fets

Una dona de 29 anys és assassinada a ganivetades a Alacant en un nou cas de violència masclista

La víctima ha sigut trobada sense vida al domicili on encara convivien; l’agressor, de 34 anys, s’ha suïcidat després dels fets

Juanfran Pérez Llorca pren possessió com a president de la Generalitat i obri una nova etapa marcada pel diàleg

El nou cap del Consell assumeix el càrrec després d’un acte solemne en què ha demanat “perdó” a les famílies de les 229 víctimes de la DANA del 29 d’octubre del 2024

La Generalitat activa un pla per a reduir senglars i reforçar la vigilància davant la pesta porcina africana

La Generalitat ha posat en marxa un pla preventiu davant els primers casos de pesta porcina africana a Catalunya. El dispositiu reforça la vigilància i preveu reduir la població de senglars en zones de major risc, amb especial atenció a l'entorn de l'AP-7.

El cap de Gabinet de Mazón sosté que ningú va reclamar que el president acudira al Cecopi

José Manuel Cuenca ha defés en la comissió del Congrés sobre la DANA que el llavors president va estar informat i que des del Cecopi ningú ho va reclamar. L'oposició li ha retret no interrompre el menjar del 29 d'octubre i limitar les comunicacions en les hores crítiques.

Troben mort a un home de 75 anys en una vivenda de València després d’un incendi

Un home de 75 anys ha sigut trobat sense vida en un pis de València després de l'extinció d'un incendi. La Policia ha activat el protocol per a morts i manté oberta la investigació.