Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben «si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor«.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per a «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes». Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer «si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants».
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

La Fiscalia demana arxivar la querella contra Juanfran Pérez Llorca per l’entrada del Mundial

La Fiscalia de la Comunitat Valenciana ha sol·licitat inadmetre i arxivar la querella contra el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, per una entrada per a la final del Mundial 2026 a Nova York, en no vore indicis penals. L’escrit destaca que la relació entre la invitació i les ajudes de la Generalitat a la RFEF és merament especulativa.

Les Corts guardaran un minut de silenci per Maricarmen al ple d’aquest dijous

Les Corts Valencianes iniciaran el ple d’aquest dijous amb un minut de silenci per Maricarmen Abascal, de 87 anys, desnonada fa dos setmanes i morta ahir en un hospital de Madrid. Tots els grups han acordat este gest abans de la sessió de control al president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca.

Ràfegues de fins a 126 km/h al nord de Castelló, en avís groc per vent

La meitat nord de la província de Castelló està hui en avís groc per vent, amb una ràfega màxima registrada de 126 km/h a La Pobla de Benifassà.

César Sánchez dirigirà la campanya del PPCV i Gerardo Camps en serà el portaveu

El PPCV ha configurat el seu comitè de campanya per a les generals del 29 de novembre, amb César Sánchez com a director i Gerardo Camps com a portaveu, i la incorporació dels tres presidents provincials a la coordinació autonòmica.

Pont del 9 d’Octubre amb vent molt fort a Castelló i descens de temperatures

La Comunitat Valenciana inicia el pont del 9 d’Octubre amb oratge estable però més fresc i amb ratxes de vent del nord-oest molt fortes al nord de Castelló, especialment entre hui dijous i demà divendres.

Diana Morant renuncia a les generals per dedicar-se a les autonòmiques valencianes

La líder del PSPV i ministra de Ciència, Diana Morant, ha anunciat que no anirà en les llistes del 29-N per dedicar-se en exclusiva a preparar les eleccions autonòmiques a la Comunitat Valenciana.

Enrique Arce, nomenat Ambaixador de la Comunitat Valenciana pel seu arrelament a València

L’actor valencià Enrique Arce ha sigut distingit com a Ambaixador de la Comunitat Valenciana per la Generalitat, un reconeixement que rep amb honor i humilitat després de dècades projectant València arreu del món.

Suspenen un desnonament a Alacant aplicant el nou decret d’habitatge

Un jutjat d’Alacant ha suspés fins al 2030 el desnonament d’una dona i els seus tres fills menors en aplicar el nou Reial decret 29/2026. Els serveis socials havien acreditat la situació de vulnerabilitat i la falta d’alternativa residencial.