12.4 C
València
Dimecres, 7 gener, 2026

Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

El Decret de Convivència valencià ha entrat en vigor amb més protecció a l’alumnat

La nova norma ha entrat en vigor per a reforçar la protecció de l'alumnat, previndre la violència i el ciberassetjament i consolidar entorns segurs i inclusius. Inclou una coordinació de benestar, límits al mòbil i procediments disciplinaris més àgils.

Generalitat i Ajuntament de València busquen seu temporal per al museu de Sorolla

Generalitat i Ajuntament van acordar buscar una seu provisional, probablement el Museu de la Ciutat, per a exhibir les obres de Sorolla de la Hispanic Society fins al seu trasllat al Palau de les Comunicacions.

Pérez Llorca insistix: el congrés del PPCV serà després de la reconstrucció per la DANA

Pérez Llorca ha reafirmat que el congrés del PPCV es convocarà quan acabe la reconstrucció després de la DANA i sosté que hi ha temps suficient.

L’advocat de Ábalos renúncia al seu defensa a les portes del juí i amb l’exministre a la presó

Carlos Bautista ha presentat la renúncia a la defensa de José Luis Ábalos i ha demanat suspendre terminis per a evitar indefensió. És el segon relleu d'advocats en la causa, amb l'exministre a la presó preventiva i una vista del Suprem fixada per al 15 de gener.

Les últimes pluges eleven les reserves del Xúquer en 21 hm³ i les del Segura en 16 hm³

Les precipitacions han impulsat al Xúquer fins al 51,5% i al Segura al 26,1%, amb pujades de 21 i 16 hm³. El conjunt del país aconseguix el 56,6%.

Pérez Llorca ha assegurat que continuarà buscant pactes amb l’oposició

El president ha reiterat la mà tendida a l'oposició després de reunir-se amb l'alcaldessa de València. Ha apel·lat a baixar la crispació i ha citat la dana com a motiu per a acordar.

Indonèsia manté fins al divendres la busca del xiquet valencià desaparegut en el naufragi de Komodo

Les autoritats indonèsies prolonguen l'operatiu per a localitzar a Quique, de 10 anys, desaparegut des del naufragi del 26 de desembre al Parc Nacional de Komodo. Després de trobar el dimarts el cos de Mateo i el casc del vaixell, el pla se centra en superfície i costes.

Llorca defén la col·laboració del PP en la investigació de la dana

Llorca ha sostingut que els dirigents del PP han col·laborat amb la investigació judicial sobre la dana del 29 d'octubre de 2024 i ha contrastat eixa actitud amb la del Govern d'Espanya.