Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben «si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor«.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per a «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes». Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer «si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants».
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Compromís denuncia una caiguda del 40 % en la venda d’entrades dels concerts de Vivers

Compromís ha criticat que els concerts de Vivers han venut enguany 33.626 entrades, un 40 % menys que en 2023, i acusa el govern municipal de voler amagar les dades i aplicar censura cultural.

Xixona es transforma en capital mundial de la trompeta amb el VIII FIT

Xixona acull de l’1 al 6 d’agost el VIII Festival Internacional de Trompeta, amb cinc concerts gratuïts i concursos per a joves talents, i reunix figures destacades d’Europa, Àsia, Iberoamèrica i els Estats Units.

La Comunitat Valenciana lidera la creació d’ocupació en l’últim any malgrat pujar l’atur al juliol

La Comunitat Valenciana se situa entre les autonomies que més llocs de treball han creat en els últims dotze mesos, tot i registrar una pujada de l’atur al juliol i una afiliació que creix per davall d’altres territoris.

Com mirar l’eclipsi solar del 12 d’agost sense fer-se mal als ulls

Els òptics-optometristes de la Comunitat Valenciana alerten que observar l’eclipsi solar del 12 d’agost sense protecció adequada pot causar danys irreversibles en la retina i recomanen només ulleres homologades o sistemes d’observació indirecta.

Com mirar l’eclipsi solar d’agost sense danyar la vista

Els òptics-optometristes de la Comunitat Valenciana alerten que observar l’eclipsi solar del 12 d’agost sense protecció adequada pot causar lesions irreversibles en la retina i recomanen l’ús exclusiu de ulleres homologades.

Un llibre rescata l’exili del músic Deseado Mercadal, inspiració de la novel·la de Tomás Andújar

El periodista alacantí Tomás Andújar ha convertit la vida del músic exiliat Deseado Mercadal en la novel·la 'Donde acaba el agua', on narra el seu pas pels camps francesos al nord d’Àfrica i reflexiona sobre la memòria de la Guerra Civil.

Enganya una hostelera dAlacant amb un fals avís de tall de llum i li furta 2.480 euros

Un home de 52 anys ha sigut detingut a Alacant per fer-se passar per comercial elèctric i estafar 2.480 euros a una treballadora de lhostaleria amb un fals avís urgent de tall de subministrament elèctric.

Onze treballadors de Beniparrell, investigats per furtar més de 7.000 quilos de coure

La Guàrdia Civil ha investigat onze empleats d una empresa de manteniment elèctric de Beniparrell per sostraure i vendre més de 7.000 quilos de coure, valorats en 19.308 euros, en diversos municipis de la província de València.
FILMOTECA D'ESTIU