Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben «si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor«.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per a «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes». Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer «si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants».
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Noves ajudes al lloguer i assegurança per a vivendes buides en la Comunitat

La Generalitat ha anunciat 60 milions en ajudes al lloguer social i un segur gratuït per a propietaris de vivendes buides, junt amb noves mesures socials i de conciliació fins a 2030.

Morant atribuïx a la impotència les paraules de Yolanda Díaz sobre la vivenda

Diana Morant considera que les declaracions de Yolanda Díaz sobre la vivenda responen a la impotència i reivindica que el problema depén del Congrés. La dirigent socialista també carrega contra PP, Vox, Junts i Ayuso i promet mesures si presidirà la Generalitat.

Baldoví acusa Pérez Llorca d’arribar al debat “agenollat davant Vox” i sense projecte d’habitatge

Joan Baldoví assegura que Pérez Llorca afronta el Debat de Política General “pato coixo i agenollat davant Vox” i anuncia una alternativa de Compromís centrada en serveis públics i habitatge. El síndic reclama un decret valent en matèria d’habitatge i sosté que els valencians “viuen pitjor que fa un any i que fa tres”.

Pastor defensa que Pérez Llorca afronta el debat amb la “motxilla plena de bona gestió”

El síndic del PP en Les Corts, Nando Pastor, assegura que el president Pérez Llorca arriba al debat de política general amb els deures fets i critica que Pedro Sánchez porta quatre anys sense convocar el debat de l’Estat de la Nació.

Quota zero per a nous autònoms i rebaixa del 10 % en el cànon de l’aigua

Juanfran Pérez Llorca ha anunciat en el Debat de Política General quota zero per a nous autònoms, una rebaixa del 10 % en el cànon de l’aigua i noves reduccions fiscals en l’IRPF i taxes.

Els jóvens tindran 300 euros d’ajuda per a traure’s el carnet de conduir

La Generalitat ha anunciat una ajuda de 300 euros perquè els jóvens de 18 a 24 anys es trauen el carnet de conduir, així com subvencions per a la compra del primer pis i mesures per a impulsar el turisme, l’audiovisual i el teixit empresarial.

Més reforç en Matemàtiques i Llengua i reconstrucció dels col·legis afectats per la dana

La Generalitat ha anunciat un pla específic per a reforçar Matemàtiques i Llengua, noves inversions en confort tèrmic i l’inici de la reconstrucció dels centres educatius danyats per la dana, així com l’obertura de deu nous col·legis este curs.

Les germanes palestines rescatades de Gaza per la UPV inicien Enginyeria Informàtica a València

Nariman i Roba Irheem, les germanes palestines evacuades de Gaza gràcies a la UPV, han començat Enginyeria Informàtica com a alumnes convidades, mentre combinen estudis, aprenentatge d’espanyol i la preocupació per la seua família.