Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben «si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor«.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per a «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes». Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer «si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants».
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Un incendi en un motor obliga a desallotjar un edifici de laboratoris a la UPV

Un incendi en un motor de combustió interna en una sala d’assaig del bloc 8P de la UPV ha obligat a desallotjar l’edifici de laboratoris fins que els bombers han controlat les flames i han ventilat la zona.

DIGI arriba a 100 botigues a Espanya amb una nova obertura a Torrent

DIGI ha inaugurat a Torrent la seua cinquena botiga pròpia a la província de València, amb la qual aconseguix les 100 tendes a tot Espanya i reforça el seu compromís amb la Comunitat Valenciana.

La Comunitat Valenciana, a la cua en ús de portàtils i tauletes a les aules

La Comunitat Valenciana és, junt amb Aragó, una de les autonomies amb menor ús de portàtils i tauletes a les aules, amb un 54 %, segons el Ministeri d'Educació, malgrat l’augment generalitzat de la digitalització als centres educatius.

Sis tigres rescatats a Alemanya arriben a Villena per a recuperar-se en el centre d’AAP

Una tigressa i els seus cinc cadells, criats en remolcs d’un polígon industrial a Saxònia, viatgen al centre de rescat d’AAP a Villena, on disposaran, per primera vegada, d’un recinte ampli i adaptat a les seues necessitats.

Detingut a Elx per amenaçar diverses persones amb una pistola d’aire comprimit en locals comercials

La Policia Local d’Elx ha detingut un home que ha amenaçat diverses persones amb una pistola d’aire comprimit en un bar, un camió i una autoescola, fet que ha generat una forta alarma a la zona.

Iker Losada s’acomiada del Llevant agraït i torna al Betis després de la cessió

Iker Losada ha posat fi a la seua cessió al Llevant després de la temporada 2025-26 i torna al Real Betis, agraït pel tracte del club, els companys i l’afició granota.

El TSJCV alerta dels perjudicis per la falta de reforços als jutjats valencians

El TSJCV ha advertit dels perjudicis que causarà al servici públic de justícia la decisió del Ministeri de Justícia de denegar la dotació econòmica per a 18 mesures de reforç als òrgans judicials valencians, entre elles les dels jutjats de clàusules sòl. La Sala de Govern ha demanat al CGPJ que inste el Ministeri a reconsiderar la seua decisió.

Jesús Lancis, nou rector de l’UJI, exigix una financiació suficient i estable per a les universitats públiques

El nou rector de la Universitat Jaume I, Jesús Lancis, ha defensat una financiació suficient i estable per a les universitats públiques i el desplegament íntegre de l’acord plurianual 2026-2029, i ha reivindicat la universitat com a motor de cohesió social i ascensor social.