Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben «si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor«.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per a «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes». Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer «si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants».
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Batemon i McGhee tomben el Valencia Basket al Roig Arena en un final calent

L’Ilerna Lleida ha estrenat la Lliga Endesa amb un triomf de prestigi al Roig Arena (100-105), liderat per James Batemon i Darius McGhee davant un Valencia Basket irregular i imprecís en els moments clau.

L’Ilerna Lleida sorprén el Valencia Basket en un final a cara o creu al Roig Arena

L’Ilerna Lleida ha guanyat el Valencia Basket per 100-105 en l’estrena a la Lliga Endesa, amb Batemon i McGhee decisius en un final ajustat al Roig Arena.

Rescatat un ciclista ferit a Banyeres i dos menors perduts al Montgó

Els bombers han rescatat un ciclista de 30 anys greument ferit en un bike park de Banyeres de Mariola i dos jòvens senderistes de 17 i 16 anys extraviats al Montgó, a Dénia.

Quatre-centes persones omplin la plaça de l’Ajuntament de València per la llei de vivenda ‘Maricarmen’

Centenars de persones s’han concentrat a la plaça de l’Ajuntament de València per donar suport al decret de vivenda ‘Maricarmen’ i a l’acampada de Madrid. El Sindicat de Llogateres reclama aturar desnonaments, renovar lloguers, limitar preus i reformar la LAU.

El València Basket inicia l’era Torralba amb la Supercopa LF Endesa

El València Basket ha conquistat la Supercopa LF Endesa a Torrejón de Ardoz davant l’Innova-TSN Leganés, dotzé títol del club i primer de l’era Javi Torralba. El tècnic estrena projecte després d’una profunda renovació en la banqueta i en la plantilla.

El València Basket alça la seua quarta Supercopa LF Endesa

El València Basket ha tornat a conquistar la Supercopa LF Endesa en Torrejón de Ardoz després de superar el Leganés (76-64), en una final intensa i igualada que llança el nou projecte taronja amb títol.

La UD Vall de Uxó goleja el Torrellano i es posa líder del grup VI

La UD Vall de Uxó ha vençut 0-3 al camp del Torrellano, amb dos gols de Meseguer i un d’Ali, i se situa líder en solitari del grup VI de Tercera Federació després de quatre jornades.

Un estudi de la UPV alerta que els rius d’Espanya i Bulgària són els que pitjor qualitat tenen a Europa

Un estudi liderat per la UPV assenyala que els rius d’Espanya i Bulgària presenten la situació més crítica de qualitat a Europa, mentre que Eslovènia és l’únic país alineat amb els objectius ambientals de 2030.