Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben «si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor«.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per a «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes». Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer «si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants».
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

El Valencia Basket començarà l’Eurolliga 2026/2027 visitant el Besiktas

El Valencia Basket debutarà en l’Eurolliga 2026/2027 el 25 de setembre a la pista del Besiktas Istanbul i estrenarà el Roig Arena davant el Kosner Baskonia, amb duels destacats contra Real Madrid i Barça al llarg de la fase regular.

Josan confia que l’Elx tindrà un equip competitiu que il·lusionarà l’afició

El migcampista crevillentí Josan Ferrández ha mostrat plena confiança que l’Elx armarà un equip competitiu per a la pròxima temporada, malgrat no haver tancat encara fitxatges, i valora el rendiment dels joves del filial en la pretemporada.

Un matrimoni, detingut per un punt de venda de droga en una vivenda d’Agost

La Guàrdia Civil ha detingut un matrimoni que presumptament venia cocaïna, haixix i marihuana al detall des de la seua vivenda d’Agost. En l’operació s’han intervingut drogues, quasi 14.000 euros, una bàscula de precisió, un matxet i bitllets falsos.

La ‘Joyería de Córdoba’ estrena la protecció europea per a artesania

La ‘Joyería de Córdoba’ s’ha convertit en la primera indicació geogràfica espanyola per a productes artesanals reconeguda a tota la Unió Europea, amb un registre gestionat per la EUIPO des d’Alacant que protegix esta tradició mil·lenària front a imitacions i usos indeguts, també en línia.

Detingut a Benidorm un fugitiu belga reclamat per tràfic de drogues

La policia local de Benidorm ha detingut un home belga de 63 anys, reclamat per tràfic de drogues, després de detectar que circulava amb matrícules falses.

Els mitjans aeris es reincorporen al foc de la Vall d’Uixó després d’una nit clau

Els mitjans aeris s'han sumat de nou a l'extinció de l'incendi de la Vall d'Uixó, que continua descontrolat, després d'una nit de treball positiu dels equips terrestres.

CaixaBank guanya 3.203 milions fins a juny per l’impuls del negoci bancari

CaixaBank ha tancat el primer semestre amb un benefici de 3.203 milions d’euros, un 8,5 % més, gràcies al creixement del negoci bancari i dels ingressos per servicis, amb la morositat i la solvència sota control.

L’incendi de la Vall d’Uixó continua descontrolat però amb menys confinaments

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó enceta este dimecres la cinquena jornada sense control, amb 10.000 hectàrees calcinades i 10.000 persones desallotjades, encara que s’han alçat alguns confinaments.
FILMOTECA D'ESTIU