9.9 C
València
Dissabte, 24 gener, 2026

Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

El Vila-real avança una lesió en el tendó d’Aquil·les de Juan Foyth

El defensa argentí es va retirar als vint minuts davant el Reial Madrid amb molèsties en el tendó d'Aquil·les esquerre. El club espera proves i tem que siga greu.

Barcelona conquista la seua sexta Supercopa en un clàssic igualat 2-0

El Barcelona va véncer 2-0 al Reial Madrid i va alçar la seua sexta Supercopa, quinta consecutiva. Brugts va obrir el marcador i Alexia va sentenciar de penal després d'una final molt competida.

Eray Cömert es reivindica amb Unai Núñez ja en la graderia: ‘Porte sis mesos difícils’

El central suís va firmar un partit sòlid, va marcar i va ser clau en el triomf del València davant l'Espanyol, mentres el nouvingut Unai Núñez va seguir el xoc des de la graderia.

Corberán destaca el caràcter del València en el seu moment més difícil

Corberán es va felicitar per la reacció del València amb dos victòries seguides després de veure's en descens. Va subratllar el 3-2 a l'Espanyol i el valor anímic de guanyar a Mestalla.

Manolo González va carregar contra el VAR després del València-Espanyol i va reclamar falta prèvia en el penal

L'entrenador de l'Espanyol va carregar contra l'arbitratge després del València-Espanyol i va qüestionar la intervenció del VAR. Va reclamar una falta prèvia a Ramazani abans del penal a Beltrán que va precedir el 3-2.

El València s’imposa a l’Espanyol amb un penal en el 95 (3-2)

Ramazani va convertir un penal en el descompte per a decidir un partit que l'Espanyol va igualar dos vegades. El València va encadenar la seua segona victòria seguida per primera vegada en la temporada.

Un home ha mort i 19 persones han sigut ateses per fum en l’incendi d’una vivenda a València

Un home ha mort i 19 persones han sigut assistides per inhalació lleu després de l'incendi d'una vivenda en el barri de Tres Forques. La Policia Nacional investiga l'origen i es remena una estufa com a hipòtesi inicial.

El vent aconseguix ratxes de 122 km/h a Xixona, Alcoi, Ayora i Xert

Ratxes de fins a 122 km/h s'han mesurat a Xixona, Alcoi, Xert i Ayora, amb nombrosos municipis per damunt de 100 km/h. Bombers i carreteres, activats.