15.5 C
València
Dijous, 20 novembre, 2025

Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

La Federació Veïnal demana responsabilitat política per a desbloquejar la zona de baixes emissions a València

La Federació d'Associacions de Veïns de València ha sol·licitat reunions d'urgència amb Alcaldia i l'oposició per a tancar un acord sobre la ZBE i evitar perdre 150 milions. L'entitat ha anomenat a la responsabilitat de tota la corporació davant l'imminent termini legal.

Calero renuncia a les excuses abans del derbi i crida a competir: ‘Si entres plorant, eixiràs igual’

El tècnic del Llevant va evitar queixes pel calendari i per la falta d'entrenaments dels seus internacionals i va apel·lar a la convicció per a trencar la mala ratxa davant el València. Va confirmar que Arriaga i Ryan estaran en principi disponibles i va demanar a l'afició no sentir-se inferior.

Els bombers forestals demanen a la Generalitat assumir la gestió directa del cos

Sis sindicats han exigit al Consell eliminar els encàrrecs als consorcis provincials i que la Generalitat gestione de manera directa als bombers forestals. Denuncien mala praxi, falta de mobilització i un ús abusiu d'hores extra.

Garay: ‘Tant de bo Lim es vaja del València pel bé del club’

Ezequiel Garay va carregar contra la gestió del València i va desitjar que Peter Lim abandone el club pel bé de l'entitat. Va reivindicar la seua etapa, va criticar decisions després de la seua lesió i va elogiar a Marcelino.

La UPV alerta de nous riscos d’avingudes a Torrent després de la DANA

Un informe de la UPV sobre els danys de la DANA a Torrent conclou que els sediments acumulats en diversos barrancs incrementen el risc de desbordaments. La reposició d'infraestructures es valora en 98 milions d'euros.

València ha retirat 140 m³ de residus de l’Albufera després de la DANA

L'Ajuntament ha retirat 140 m³ de residus de l'Albufera amb un pla d'ocupació després de la DANA i ha reforçat dunes i séquies amb plantacions. Compromís critica la gestió de la palla de l'arròs pel seu impacte en les aigües negres.

#QuieroCorredor suma obres hídriques i demana acords per a accelerar el Corredor Mediterrani

El moviment #QuieroCorredor va ampliar la seua agenda amb obres hídriques per a evitar noves danes i va cridar a acords d'Estat per a culminar el Corredor Mediterrani. En el seu últim gran acte, va advertir de la lentitud i de colls de botella com el túnel passant de València.

Catalá qualifica el franquisme com a etapa negra i demana mirar al futur

L'alcaldessa de València ha afirmat que el franquisme va tindre 'costats positius i negatius', però ha remarcat després que va ser 'una etapa negra' que cal superar. Ha defés el marc democràtic i ha demanat centrar-se en les necessitats actuals de la ciutat.