Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Protesta davant el consolat dels EUA a València per la guerra de l’Iran i el genocidi en Palestina

Un grup de persones ha protestat davant el consolat dels EUA a València contra la guerra de l'Iran i en denúncia del genocidi en Palestina. Els convocants demanen la fi de les complicitats amb Israel i els Estats Units.

Cinc persones, entre elles un xiquet, ateses per inhalació de fum en un incendi a Dénia

Un xiquet de 3 anys i quatre adults han sigut assistits per inhalació de fum i traslladats a l'Hospital de Dénia després d'un incendi al carrer Pare Pere.

Protesta davant el consolat dels EUA a València contra la guerra de l’Iran i el genocidi de Palestina

Un grup de persones ha protestat davant el consolat dels Estats Units a València contra la guerra de l'Iran i el genocidi de Palestina, en una acció convocada per diverses organitzacions, entre elles BDS. Els convocants han demanat acabar amb les 'complicitats' amb Israel i els EUA.

Alacant tancarà parcs i jardins el dimarts i dimecres per alerta groga per vents

L'Ajuntament ha activat el protocol per forts vents i tancarà parcs i jardins el dimarts i dimecres. Aemet preveu ratxes de fins a 70 km/h en les hores centrals del dimarts.

Un xiquet i quatre adults, atesos per inhalació de fum en un incendi a Dénia

Un xiquet de 3 anys i quatre adults han sigut atesos per inhalació de fum després d'un incendi en un edifici del carrer Pare Pere, a Dénia. Tots han sigut traslladats a l'Hospital de Dénia i el foc ja ha quedat extingit.

La Lliga O suspén els partits del Reial Madrid i València Basket per tancament aeri a Abu Dhabi

La competició sub-22 va ajornar la jornada de Reial Madrid i València Basket en quedar les seues plantilles encallades a Abu Dhabi pel tancament de l'espai aeri. La nova data s'anunciarà.

Huit anys de presó per pilotar una pastera en la qual van morir cinc persones

L'Audiència d'Alacant ha imposat huit anys de presó al pilot d'una pastera que va eixir d'Alger i va quedar a la deriva 16 dies. La fallada acredita que va intentar afavorir la immigració clandestina de 19 persones en una barca sobrecarregada i sense mitjans de seguretat.

Educació publica el calendari d’admissió i matrícula per a 2026-2027

La Conselleria ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat el calendari d'admissió i matrícula per a 2026-2027 en Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Educació Especial. Inclou millores que avancen terminis en Secundària i novetats sobre la llengua base.