Mastodon
28.2 C
València
Dimarts, 16 setembre, 2025

Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

València afronta un dèficit de 133.340 vivendes i mira a l’àrea metropolitana per a créixer

Un informe calcula un dèficit de 133.340 vivendes a la província fins a 2030. L'eixida passa per planificar el creixement en l'àrea metropolitana amb més sòl, densitat i transport àgil.

Compromís acusa el PSOE de frenar la comissió de la DANA en el Congrés

Compromís acusa el PSOE de mantindre paralitzada la comissió sobre la DANA per vetar la compareixença de Pedro Sánchez. La comissió es va constituir al maig i no ha avançat.

Mercadona reforça el seu lideratge en 2025 i aconseguix el 27,1% de quota

Mercadona consolida el seu lideratge en gran consum en els huit primers mesos de 2025 amb un 27,1% de quota i el major avanç del sector. L'hipermercat perd traccion mentres guanyen terreny les cadenes d'assortiment curt i les regionals.

Massó deixa en mans dels grups convidar a víctimes de la DANA al Debat de política general

La Presidència de Les Corts assenyala que l'assistència de víctimes de la DANA al Debat de política general depén de cada grup parlamentari. Massó afirma que no posarà objeccions.

Treballadors de la sanitat pública protesten contra el tancament en fals de l’Estatut Marc

Sindicats de la sanitat pública es concentren per a rebutjar el tancament en fals de la reforma de l'Estatut Marc i exigir millores laborals que porten anys reclamant.

Tres dies de dol a Calp per les morts accidentals d’una bebé i una xiqueta de 4 anys

Calp decreta 72 hores de dol per dos tragèdies recents: una bebé de 20 dies atropellada per un cotxe sense conductor i una xiqueta que va caure des d'un quint pis. El decret inclou banderes a mitja asta i suspensió d'actes municipals.

Vox expulsa al seu regidor a San Antonio de Benagéber per impulsar una moció de censura

La direcció provincial de Vox a València expulsa al seu edil a San Antonio de Benagéber per promoure una moció de censura amb el PP i una agrupació independent sense permís. Obri un expedient que la suspén de drets interns i inhabilita per a funcions en el partit mentres es resol.

La taula de la comissió de la DANA en Les Corts fixa este dijous el calendari de compareixences

La taula de la comissió sobre la DANA del 29 d'octubre en Les Corts es reunix el dijous per a ordenar el calendari de compareixences del període setembre-desembre. La reactivació arriba després de la pausa estival i la petició de PSPV i Compromís.