Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Mónica Oltra trenca el seu silenci i anuncia que es presenta a l’Alcaldia de València

Mónica Oltra posa fi a quasi quatre anys de silenci polític i anuncia que serà candidata a l'Alcaldia de València per Iniciativa-Compromís després del seu processament judicial encara pendent de juí.

Mónica Oltra anuncia la seua tornada a la política per a optar a l’Alcaldia de València

Mónica Oltra anuncia el seu retorn a la primera línia política i confirma que es presentarà a l'Alcaldia de València en les pròximes eleccions municipals, després de quatre anys quasi en silenci i amb un juí oral pendent.

Papi Robles recolza el retorn de Mónica Oltra i confia a recuperar l’alcaldia de València en 2027

La portaveu de Compromís a l'Ajuntament de València, Papi Robles, celebra el retorn de Mónica Oltra a la primera línia política i la veu com la millor opció per a recuperar l'alcaldia en 2027.

Diana Morant insistix en el rebuig a la guerra i acusa el PP d’alinear-se amb Trump i Netanyahu

Diana Morant defén el rebuig a la guerra i el respecte al dret internacional, vincula el conflicte a l'Iran amb un greu cost humà i critica al PP per la seua postura exterior i la seua gestió de les crisis.

Ruga i Wilhelm dominen la Pujada Vertical al Gran Hotel Bali en la seua vintena edició

Fábio Ruga revalida triomf i Annemarie Wilhelm s'estrena com a campiona de la Pujada Vertical al Gran Hotel Bali, en una edició amb 550 participants i domini estranger en l'elit.

Rovira reclama a Arcadi España un fons d’anivellament transitori per a la Comunitat Valenciana

Rovira exigix al nou ministre d'Hisenda, Arcadi España, un fons d'anivellament transitori i major sensibilitat amb l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana.

Cristhian Mosquera entra en la història del futbol alacantí amb el seu debut amb Espanya

El central de l'Arsenal Cristhian Mosquera s'estrena amb la selecció espanyola absoluta davant Sèrbia i es convertix en el quinzé futbolista nascut a la província d'Alacant que vist la samarreta nacional.

El Vila-real s’acosta a la seua tercera temporada amb més de vint triomfs en Lliga

El Vila-real afronta el tram final de la temporada amb 18 triomfs després de 29 jornades i té a tir superar les vint victòries en Lliga per tercera vegada en la seua història.