Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Ejemplo de shortcode con estilo
Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà […]

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben «si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor«.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per a «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes». Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer «si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants».
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Els pobles afectats per la dana Adam rebran més de tres milions

La Diputació de València ha anunciat més de tres milions d’euros per als municipis afectats per la dana Adam, a més dels 750.000 euros ja aprovats. Els bombers han fet 250 rescats terrestres i 40 aeris.

Gonorrea i clamídia augmenten a la Comunitat Valenciana

La gonorrea i la clamídia han augmentat lleugerament en 2025 a la Comunitat Valenciana. La sífilis i el limfogranuloma veneri han baixat, segons l’Institut de Salut Carlos III.

Safor i Marina Baixa necessiten ajuda, neteja i reparacions després d’Adam

Els municipis de la Safor i la Marina Baixa prioritzen l’atenció humanitària, el buidatge d’aigua i la reparació de danys. La Generalitat ha activat ajudes i coordinació per a recuperar les zones afectades.

Set tortugues nascudes a Benidorm tornen a la mar després de 14 mesos

Set tortugues bobes nascudes a Benidorm han tornat a la mar després de 14 mesos de criança a l’Oceanogràfic. El programa ha buscat reforçar les seues opcions de supervivència.

València debatrà un pressupost rècord de 1.580 milions

El ple de València debatrà el 30 d’octubre uns comptes de 1.580,35 milions d’euros per a 2027, un 11,7 % més que en 2026. La vivenda pública, les inversions urbanes i la recuperació de les pedanies figuren entre les prioritats.

Gandia impulsa una obra de un millón para reduir inundacions a Beniopa

Gandia ha presentat al MITECO un projecte d’aproximadament un milió d’euros per a reduir el risc d’inundacions al barranc de Beniopa. La proposta busca finançament europeu FEDER.

El CCE coordina el control dels cabals en rius i barrancs, segons els bombers

Un informe incorporat a la causa judicial de la dana de 2024 atribueix al Centre de Coordinació d’Emergències la coordinació del control de cabals. La província de València té 48 punts de mesurament.

Julio González, més enllà de l’escultura, al Thyssen de Màlaga

El Museo Carmen Thyssen de Málaga commemora el 150 aniversari de Julio González amb una mostra de pintura i dibuix. L’exposició es podrà visitar fins al 17 de gener de 2027.