19.6 C
València
Dilluns, 8 desembre, 2025

Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Pedro Martínez aconseguix la seua victòria 100 amb el València en la Lliga Endesa

El 89-91 en la pista del Baskonia, decidit amb una canastra final de Kameron Taylor, va donar al València Basket el seu octau triomf i va elevar a Pedro Martínez a les 100 victòries en Lliga Endesa amb el club.

Taylor sentencia al Baskonia sobre la botzina: 89-91 per a València Basket

València Basket es va imposar 89-91 en el Buesa Arena amb una canastra final de Kameron Taylor després de l'empat de Diakité. Montero havia forçat el desenllaç amb un robatori i dos tirs lliures.

Rescatat un senderista després d’esvair-se al Fort de Bèrnia, en Callosa

Un senderista ha sigut rescatat al Fort de Bèrnia després de patir un mareig i caure a terra durant una ruta. Van recuperar el pols amb un DEA i el van evacuar en helicòpter.

John Korir guanya la Marató de València amb 2.02:25

John Korir s'ha imposat amb 2.02:25, tercera millor marca mundial de l'any, en una edició amb 36.000 participants. Amanal Petros va ser segon i Awat Kibrab va completar el podi; Ibrahim Chakir, millor espanyol.

Jepkosgei firma la millor marca mundial de l’any a València

Joyciline Jepkosgei va guanyar la Marató de València amb 2.14:00, millor marca mundial de l'any i rècord de la prova. Peres Jepchirchir va ser segona amb 2.14:43.

Detingut a Madrid per robar l’exclusiva bicicleta d’un pilot de MotoGP a Cheste

La Guàrdia Civil ha detingut a Madrid a un home que va sostraure la bicicleta d'alt valor d'un pilot de MotoGP durant el GP de Cheste. Va ser identificat gràcies a cambres i testimonis.

Corberán destaca que l’equip ha guanyat en capacitat de no ensorrar-se

El tècnic del València va subratllar que el seu equip ha guanyat en capacitat de no ensorrar-se després del 1-1 davant el Sevilla, igualat per Hugo Duro en el 93. Va defendre a Tárrega, va parlar d'un dol físic i travat i va deixar en mans del cos tècnic les solucions per la sanció del central de cara al Metropolità.

Més de 30.000 atletes travessen la meta de la Marató València, rècord històric

La Marató València Trinidad Alfonso va registrar 30.777 finishers sobre 36.000 dorsals, la major xifra de la seua història. John Korir i Joyciline Jepkosgei van firmar les millors marques de l'any a València.