Anuncios

Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Anuncios

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Anuncios
Anuncios

Últimes notícies

Empat sense gols al descans en San Mamés després del penal fallat d’Hugo Duro i la lesió de Nico Williams

Athletic i València arriben al descans amb 0-0 en San Mamés després d'un penal al travesser d'Hugo Duro i la lesió muscular de Nico Williams, substituït per Iñaki.

Les llargues cues en les firmes coronen l’èxit de la 61 Fira del Llibre de València

La 61 Fira del Llibre de València tanca edició amb més d'un milió d'euros de facturació, augment d'expositors i llargues cues en les firmes, especialment d'autores juvenils.

El Congrés de Sanitat i Benestar Animal exigix integrar als veterinaris en els plans d’emergència

L'IV Congrés Internacional de Sanitat i Benestar Animal reclama que els veterinaris s'integren en els plans d'emergència, malgrat que la llei ja obliga a protegir els animals en catàstrofes.

Ayoze Pérez lamenta l’empat del Vila-real a Mallorca després d’avançar-se amb el seu penal

Ayoze Pérez va lamentar que el Vila-real només sumara un punt davant el Mallorca malgrat avançar-se amb el seu gol de penal i va recordar que l'objectiu continua sent afermar la tercera plaça.

El Mallorca arrapa un empat davant el Vila-real que fa gust de poc

El Mallorca empata 1-1 davant el Vila-real després de remuntar un gol inicial de Ayoze i es queda amb la sensació d'haver deixat escapar dos punts a casa.

Educació demana responsabilitat al professorat i que no es boicotegen els servicis mínims de la vaga

La Conselleria d'Educació reclama a docents i sindicats que respecten els servicis mínims fixats per a la vaga indefinida, especialment en segon de Batxillerat, i manté que seguirà oberta a la negociació.

Benavent reclama una caritat sincera i condemna les guerres en la festa de la Verge dels Desemparats

L'arquebisbe Enric Benavent condemna les guerres i demana una caritat sincera durant la Missa d'Infants de la Verge dels Desemparats, davant les principals autoritats valencianes.

Sanitat envia una segona mostra de la pacient ingressada a Alacant per possible hantavirus

Sanitat ha remés una segona mostra de la dona ingressada a Alacant per sospita de hantavirus al Centre Nacional de Microbiologia per a una nova PCR, després d'un primer resultat negatiu.
Anuncios