12.6 C
València
Dimarts, 25 novembre, 2025

Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben “si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor“.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu “oligopoli” per a “cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes”. Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer “si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants”.
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Onze comunitats en alerta per nevades, onatge i vent: ratxes de fins a 100 km/h a Catalunya i Comunitat Valenciana

Onze comunitats activen avisos per neu, temporal marítim i vent. Catalunya i Comunitat Valenciana estan en nivell taronja per ratxes de fins a 100 km/h.

El rei presidix hui a València l’obertura del curs universitari i els Premis Rei Jaume I

Felip VI encapçala a València l'obertura nacional del curs universitari, ajornada al setembre per alerta roja, i lliurament els Premis Rei Jaume I en la Llotja.

Radiografia de la violència de gènere a Espanya: 41 assassinats i 570 denúncies diàries en 2025

Les dades oficials de 2025 dibuixen un augment sostingut de la violència masclista: 41 assassinats i 570 denúncies diàries, amb la violència sexual a l'alça.

El domini .val: el nom que el valencià mereix en internet

Descobreix la importància del domini .val per a la identitat valenciana en l'espai digital i la seva rellevància actual.

Morant carrega contra PP i Vox i tatxa de ‘negligents i mentideres’ les seues coalicions

Diana Morant ha acusat PP i Vox de sostindre coalicions 'negligents i mentideres' i ha exigit retornar la veu al poble. Ha criticat la gestió de la DANA i ha assenyalat a Mompó i Camarero per falta d'explicacions i mentides.

PSOE i diversos grups del Congrés acusen a Mompó de contradiccions sobre la DANA

PSOE i diversos grups del Congrés han acusat a Vicente Mompó d'incórrer en contradiccions i llacunes sobre el seu paper durant la DANA del 29 d'octubre de 2024. Han qüestionat la seua memòria i la seua coherència, mentres PP i Vox han centrat el focus en el Govern central.

Investigador de la UPV rep a Brussel·les un dels Premis Jóvens Científics de l’Hidrogen 2025

Marco López Juárez, del CMT-Motors Tèrmics de la UPV, va ser un dels cinc menors de 35 reconeguts per Hydrogen Europe Research a Brussel·les. El seu treball millora l'eficiència, la durabilitat i les emissions de la propulsió amb piles de combustible, amb aplicació en mobilitat terrestre i aèria.

Mompó sosté que va faltar informació per a decidir durant la dana

Mompó ha afirmat davant la comissió del Congrés que el dia de la dana va faltar informació clau i que no es va articular una resposta nacional. Ha defés que el Govern havia d'haver liderat més l'emergència.