Moderna i Pfizer pugen els preus de les seues vacunes per a Europa

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna, les principals distribuïdores de vacunes contra la covid-19 a Espanya, pugen el preu de les seues dosis en l’últim contracte amb la Unió Europea. Segons apunta una anàlisi publicada este diumenge en ‘The Financial Times’, una burxada de Pfizer passarà de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna passarà dels 19 a 21 euros, encara que l’increment podria haver aconseguit els 24 euros la unitat. Això suposa que el preu de les injeccions s’ha incrementat entre un quart i una desena part en els últims acords signats amb Europa.

A què es deu l’augment de preu?

Són tan bons els resultats d’estes fórmules per a frenar els contagis de covid-19 i és tan bo el seu funcionament de la seua cadena de subministraments, sobretot en comparació amb l’accidentat camí de AstraZeneca i Janssen, que eixe podria ser el motiu de l’augment dels preus. Ja saben «si les vacunes funcionen, augmenta el seu valor«.

Res de declaracions

Per qüestions de confidencialitat les dos companyies s’han negat a fer declaracions sobre el cost dels seus productes. Fonts pròximes a la Comissió Europea argumenten que una de les raons que podria haver portat a Europa a pagar un preu més alt és que, en el seu moment, es va negociar així per a assegurar els subministraments de les plantes de fabricació europees.

Opacitat en els contractes

El preu real de les vacunes contra la covid-19 ha estat un dels secrets millor guardats de la pandèmia. De fet, totes les negociacions entre les farmacèutiques i la Comissió Europea, així com els contractes signats fins ahir diumenge, han permanescut baix la més estricta confidencialitat. Impossible, doncs, saber si Europa ha pagat més que els Estats Units. O si, com van prometre les empreses al principi d’esta crisi sanitària, els països de rendes més baixes estan pagant menys per estos fàrmacs.

L’opacitat sobre els preus de les vacunes ha estat àmpliament criticada per polítics, oenegés i representants de la societat civil. La pressió col·lectiva va aconseguir que a la fi de gener, en plena polèmica pel repartiment de vacunes de AstraZeneca, la Comissió Europea accedís a publicar el contracte amb la farmacèutica. Dies més tard, també es va filtrar el contracte signat amb Pfizer. Això sí, tots dos plens d’esborradores i ocultant informació clau com, per exemple, el cost de producció dels fàrmacs, el preu de venda dels mateixos i el marge de benefici de les empreses.

S’estan aprofitant?

Fa tan sols uns dies, la coalició d’organitzacions i activistes de ‘People’s Vaccine’ va denunciar que Pfizer i Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per a «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seues vacunes». Segons suggereix una recent anàlisi feta per l’entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost; l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.

2.100 milions de dosis fins a 2023

El nou contracte de les farmacèutiques amb la Unió Europea, destinat a subministrar vacunes als Vint-i-set, inclosa Espanya, preveu el lliurament de 2.100 milions d’injeccions fins a 2023. Brussel·les també s’ha reservat el dret a reclamar 1.800 milions de dosis addicionals de la vacuna de Pfizer «si són necessàries injeccions de reforç i si necessitem vacunes addicionals en el context de variants».
Les previsions apunten al fet que totes dos farmacèutiques podrien generar desenes de milers de milions de dòlars enguany amb la venda de les seues vacunes contra la covid-19. Segons estima la consulta en biotecnologia Airfinity, Pfizer podria aconseguir els 56.000 milions de dòlars i Moderna els 30.000 milions amb el repartiment d’estes fórmules contra el coronavirus. Tot apunta al fet que els ingressos obtinguts per estes empreses, especialitzades en vacunes de ARNM, superaran de llarg a altres companyies especialitzades en fórmules més ‘tradicionals’ com AstraZeneca o Janssen.

Últimes notícies

Rovira defensa els pressupostos de 2026 com a útils i justos i reclama ajuda a Pedro Sánchez

El conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, defensa que els pressupostos de la Generalitat per a 2026, de 33.305 milions, són útils i justos per als valencians i exigeix al Govern un fons de nivellació i el pagament del deute pendent en dependència i sanitat.

Detingut un home per la mort violenta d’un jove valencià a Casp

La Guàrdia Civil deté un home per la seua presumpta implicació en l’homicidi d’un jove valencià de 27 anys en una baralla a Casp (Saragossa), després d’un ampli dispositiu de busca per camins i zona de muntanya.

Una professora d’Alcoi agredida per impedir que un home sense autorització s’emportara un alumne

Una professora del CEIP El Romeral d’Alcoi ha sigut agredida presumptament per la parella de la mare d’un alumne en negar-se a entregar-li el xiquet sense l’autorització familiar requerida. El centre va activar el protocol d’agressió al professorat i el pla PREVI, i la comunitat educativa ha reaccionat amb una concentració de rebuig.

Hosbec alerta que pujar l’IVA turístic seria com posar-se aranzels a un mateix

La patronal hotelera Hosbec rebutja qualsevol pujada de l’IVA en allotjament i restauració, adverteix de la pèrdua de competitivitat internacional i subratlla l’impacte sobre ocupació i inversió a la Comunitat Valenciana.

Pérez Llorca alerta de danys irreparables al camp valencià pels retalls de la UE en la PAC

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, advertix a Brussel·les que els possibles retalls en els fons de la futura PAC podrien causar danys irreparables al camp valencià i reclama protecció per a joves, jubilats i sectors clau com la ceràmica.

Els sindicats reclamen a Educació el document final abans de tornar a negociar la vaga docent

STEPV, CCOO i UGT demanen a la Conselleria d'Educació que els remeta el text complet amb els huit punts de l'acord abans de la reunió d'este divendres a les 14.00 hores per a abordar la vaga indefinida del professorat públic.

Pérez Llorca espera que la nova proposta siga solvent per a posar fi a la vaga docent

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, confia que el nou oferiment que el Consell farà este divendres als sindicats de professorat valencià siga tècnicament solvent i suficient per a desconvocar la vaga indefinida que ja porta dinou dies. La proposta arribarà sense detalls avançats i enmig de la divisió sindical, especialment pel bloqueig en matèria retributiva.

La criminalitat puja un 4,7 % en el primer trimestre a la Comunitat Valenciana

La criminalitat creix un 4,7 % a la Comunitat Valenciana entre gener i març respecte a 2025, per damunt de la mitjana estatal de l’1 %, amb augments especials en homicidis, segrests i delictes sexuals.