Un informe publicat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assegura que «encara no hi ha proves suficients» per a recomanar l’anàlisi de les aigües residuals per a trobar el virus del Covid-19 com a estratègia única per a la vigilància del nou coronavirus.
L’informe s’ha publicat a conseqüència de les peticions que han arribat en les últimes setmanes i d’algunes anàlisis que han detectat augments de restes de Covid-19 en aigües residuals en zones a on la situació epidemiològica ha empitjorat.
Segons ha declarat l’OMS, esta classe d’anàlisi té «un llarg historial» d’ús en la salut pública i s’està usant actualment per a detectar el coronavirus, ja que quan infecta una persona també deixa part de la seua càrrega en el sistema gastrointestinal superior, el respiratori i a través de la femta.
Segons l’organisme, s‘ha detectat fragments no infecciosos d’ARN de la SARS-CoV-2 en aigües residuals i llots no tractats en poblacions com Milà (Itàlia), Múrcia, Brisbane (Austràlia), diferents llocs de Països Baixos, New Haven, Connecticut i l’est de Massachusetts (els Estats Units), París (França) i els llocs de vigilància del virus de la pòlio al Pakistan.
L’OMS demana centrar-se en estudiar les residències i els llocs de treball grans
Des de l’organisme internacional han lamentat que la majoria dels estudis publicats fins ara sobre l’ús de la vigilància ambiental per al coronavirus han estat fets en llocs d’alts recursos, i que «no obstant això, es necessiten enfocaments que puguen aplicar-se en entorns de recursos més baixos, en els que una major proporció de la població no està connectada als embornals i en el seu lloc usa excusats de pou o fosses sèptiques».
«Fins i tot en entorns d’alts recursos és difícil dur a terme una vigilància ambiental generalitzada per a l’alerta primerenca, perquè este enfocament requerix un mostreig freqüent per a obtindre dades que es puguen processar. A demés, també es requerix un alt volum de mostreig a causa de la baixa sensibilitat. Un possible enfocament podria consistir a reservar la vigilància ambiental per a fer proves conjuntes en entorns de risc particularment elevat en els que es puga aplicar ràpidament la resposta, com els entorns residencials tancats, llocs de treball plens de gom a gom o reunions massives», afegixen.
«Seria necessari provar este enfocament en entorns d’ingressos baixos i mitjans»
També expliquen que «si bé s’ha demostrat que la vigilància ambiental té el potencial d’usar-se per a vigilar la prevalença de Covid-19 i les tendències temporals, seria necessari posar a prova este enfocament en entorns d’ingressos baixos i mitjans per a demostrar el seu valor afegit a la vigilància clínica».
Per últim, informen que en els entorns de baixos recursos, els nous sistemes de vigilància ambiental «podrien comportar el risc de desviar els escassos recursos de les activitats de vigilància essencials i les activitats crucials d’aigua, sanejament i higiene (WASH), com l’ampliació de la higiene de les mans en tots els entorns i la garantia de la continuïtat i l’ampliació dels servicis de proveïment d’aigua i sanejament».
