La COVID-19 segueix despertant incògnites i generant sorpreses a parts iguals més d’un any després de la seua irrupció al nostre país. Tant és així que fa només uns dies, concretament el passat dilluns, 3 de maig, es va fer públic que un estudi dut a terme als Estats Units confirmava que el coronavirus és una malaltia vascular, i que la proteïna espiga —també coneguda com a proteïna Spike— causava danys greus en el cos humà quan les cèl·lules s’exposen a ella.
Ha eixit a la llum, una altra investigació realitzada per científics de Dinamarca i Noruega i publicada a la revista ‘The British Medical Journal’ que conclou que els riscos de patir trombes és lleugerament més gran en persones que han estat vacunades amb AstraZeneca que en la població en general.
A penes hi ha augment de les taxes de coàguls en vacunats amb AstraZeneca
Encara que els investigadors destaquen que el risc de patir trombes després de vacunar-se és baix, durant l’estudi han comprovat un lleuger augment de les taxes de coàguls detectats en persones vacunades amb AstraZeneca respecte a les taxes esperades entre la població general.
La investigació, recollida pel mitjà ‘El Economista‘ i que s’ha dut a terme amb 280.000 persones d’entre 18 i 65 anys que ja havien rebut una dosi d’esta vacuna a Dinamarca i Noruega, ha detectat 59 coàguls sanguinis en venes de persones dels 30 esperats. Esta xifra, doncs, suposa un excés d’11 casos per cada 100.000 vacunacions.
Cal dir també que, els investigadors han volgut tranquil·litzar al ciutadà, i han deixat clar que l’estudi que han dut a terme és d’observació, un fet que significa que no poden parlar directament de causa, sinó d’una correlació.
A més, fan especial èmfasi en el fet que els riscos absoluts de patir esta classe de trombes venosos són molt baixos, i que els resultats obtinguts arran de l’estudi s’han d’interpretar en el context dels beneficis que suposa la vacunació contra el coronavirus a escala general i individual.
En este sentit, però, cal recordar que a Dinamarca s’ha pres la determinació de suspendre indefinidament la vacunació amb AstraZeneca i Janssen, mentre que Noruega ha posposat fins al pròxim 10 de maig la decisió sobre si seguir inoculant les dosis d’AstraZeneca.
De tota manera, els dos països secunden a l’Agència Europea del Medicament, segons la qual el vaccí desenvolupat per Oxford és segur. Les decisions, amb tot, es van prenent en funció de la quantitat de gent de risc que ja ha estat immunitzada i de l’estat de la pandèmia en cada moment.
L’OMS aprova d’emergència la vacuna de la Xina
Durant el dia d’ahir l’Organització Mundial de la Salut va prendre la determinació d’aprovar l’ús d’emergència d’un nou vaccí, la vacuna xinesa Sinopharm, que segons Tedros Adhanom Ghebreyesus és «segura i eficaç». Esta és la quarta vacuna que rep llum verda per part de l’OMS, després que també hagen estat aprovades les vacunes de Pfizer-BioNTech, AstraZeneca i Janssen.
WHO today listed the Sinopharm #COVID19 vaccine for emergency use in all countries, a prerequisite for a potential #COVAX roll-out. Interim policy recommendations were also issued for the vaccine usage.
? https://t.co/wuvNptP1LV pic.twitter.com/hm6TlpLJSy
— World Health Organization (WHO) (@WHO) May 7, 2021
