Tres funcionàries roben centenars de vacunes del coronavirus i les deixen inservibles

Encara les reticències inicials, hui dia són poques les persones que insisteixen a no voler vacunar-se contra la Covid-19. De fet, els vials s’han convertit en un dels béns més demandats a tot el món, i la rivalitat entre països, i fins i tot entre els mateixos ciutadans, per fer-se amb una dosi és més que evident.

A Espanya s’han donat ja casos de persones que han rebut la vacuna malgrat no formar part dels col·lectius prioritaris, i fins i tot el de les infantes vacunades a l’estranger, però des de Bolívia ens arriba un cas molt més preocupant: la sostracció il·lícita de centenars de dosis.

 

Detenen a tres funcionàries pel robatori de 500 vacunes a Bolívia

En concret, segons explica el diari ‘Clarí’, tres funcionàries que tenien com a encàrrec custodiar vacunes en el departament de Beni, una regió amazònica del país, han acabat detingudes pel robatori de les dosis dijous passat. Unes dosis que, no obstant això, van ser retornades per persones «encaputxades» hores després del succés.

 

 

«S’ha procedit a l’aprehensió de tres ciutadanes funcionàries del Servei Departamental de Salut, les qui eren responsables del maneig d’estes dosis», ha informat el fiscal departamental de Beni, Ruthiar Vázquez. Les tres acusades custodiaven estes dosis en un centre de salut de la localitat de Guayaramerín, molt pròxima a la frontera amb el veí Brasil.

Les funcionàries estan acusades d’atemptat contra la salut pública i furt, segons va detallar el fiscal, que també va confirmar que s’havien pres declaracions a diverses persones més per a esclarir el cas.

Les dosis no podran ser utilitzades encara de la seva recuperació

Les dosis de la vacuna es van esfumar del centre de salut Los Almendros de Guayaramerín, i després d’adonar-se del que havia passat els encarregats de la xarxa de salut del municipi van posar els fets en coneixement de la Força Especial de Lluita Contra el Crim (FELCC).
 

 

 

El cas va guanyar ràpidament moltíssima repercussió mediàtica, i el mateix ministre de l’Interior de Bolívia, Eduardo del Castell, va comunicar a través de les seues xarxes socials que «les persones que van segrestar les vacunes» havien estat identificades, i que s’estava treballant per a «prendre les mesures» que corresponen. Finalment, van ser enviades a presó preventiva durant 60 dies.

 

Això sí, les coses no van cessar aquí, ja que segons va explicar el mateix fiscal Vázquez els vials van ser retornats hores després del robatori prop del centre de salut per «dos encaputxats», que ràpidament es van donar a la fugida. Per desgràcia, estes mateixes vacunes, malgrat ser recuperades no es podran utilitzar, ja que es desconeix si es va mantenir l’essencial cadena de fred, o si van ser tractades de manera adequada.

L’amenaça de la variant de Manaos

TTot això en un país que continua lluitant contra la pandèmia i on preocupa especialment la proximitat amb el Brasil, lloc d’origen de la coneguda com a ‘Variant de Manaos’. El govern de la república sud-americana ha intensificat en els últims dies el ritme de vacunació precisament en les localitats frontereres, per a evitar l’expansió descontrolada d’esta variant de la Covid-19, que es considera més agressiva.

De fet, els ciutadans que visquen prop de la frontera no poden creuar-la des d’este mateix divendres, quan va entrar en vigor un tancament dels punts fronterers que s’aplicarà durant un període inicial de set dies, encara que amb tres hores en les quals sí que es podrà creuar.

Avui dia, des que es va detectar el primer cas d’infecció per coronavirus a Bolívia, el mes de març de 2020, ja hi ha més de 273.947 persones contagiades, i un còmput total de morts que ascendeix a 12.305 persones.

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.