Tres funcionàries roben centenars de vacunes del coronavirus i les deixen inservibles

Encara les reticències inicials, hui dia són poques les persones que insisteixen a no voler vacunar-se contra la Covid-19. De fet, els vials s’han convertit en un dels béns més demandats a tot el món, i la rivalitat entre països, i fins i tot entre els mateixos ciutadans, per fer-se amb una dosi és més que evident.

A Espanya s’han donat ja casos de persones que han rebut la vacuna malgrat no formar part dels col·lectius prioritaris, i fins i tot el de les infantes vacunades a l’estranger, però des de Bolívia ens arriba un cas molt més preocupant: la sostracció il·lícita de centenars de dosis.

 

Detenen a tres funcionàries pel robatori de 500 vacunes a Bolívia

En concret, segons explica el diari ‘Clarí’, tres funcionàries que tenien com a encàrrec custodiar vacunes en el departament de Beni, una regió amazònica del país, han acabat detingudes pel robatori de les dosis dijous passat. Unes dosis que, no obstant això, van ser retornades per persones «encaputxades» hores després del succés.

 

 

«S’ha procedit a l’aprehensió de tres ciutadanes funcionàries del Servei Departamental de Salut, les qui eren responsables del maneig d’estes dosis», ha informat el fiscal departamental de Beni, Ruthiar Vázquez. Les tres acusades custodiaven estes dosis en un centre de salut de la localitat de Guayaramerín, molt pròxima a la frontera amb el veí Brasil.

Les funcionàries estan acusades d’atemptat contra la salut pública i furt, segons va detallar el fiscal, que també va confirmar que s’havien pres declaracions a diverses persones més per a esclarir el cas.

Les dosis no podran ser utilitzades encara de la seva recuperació

Les dosis de la vacuna es van esfumar del centre de salut Los Almendros de Guayaramerín, i després d’adonar-se del que havia passat els encarregats de la xarxa de salut del municipi van posar els fets en coneixement de la Força Especial de Lluita Contra el Crim (FELCC).
 

 

 

El cas va guanyar ràpidament moltíssima repercussió mediàtica, i el mateix ministre de l’Interior de Bolívia, Eduardo del Castell, va comunicar a través de les seues xarxes socials que «les persones que van segrestar les vacunes» havien estat identificades, i que s’estava treballant per a «prendre les mesures» que corresponen. Finalment, van ser enviades a presó preventiva durant 60 dies.

 

Això sí, les coses no van cessar aquí, ja que segons va explicar el mateix fiscal Vázquez els vials van ser retornats hores després del robatori prop del centre de salut per «dos encaputxats», que ràpidament es van donar a la fugida. Per desgràcia, estes mateixes vacunes, malgrat ser recuperades no es podran utilitzar, ja que es desconeix si es va mantenir l’essencial cadena de fred, o si van ser tractades de manera adequada.

L’amenaça de la variant de Manaos

TTot això en un país que continua lluitant contra la pandèmia i on preocupa especialment la proximitat amb el Brasil, lloc d’origen de la coneguda com a ‘Variant de Manaos’. El govern de la república sud-americana ha intensificat en els últims dies el ritme de vacunació precisament en les localitats frontereres, per a evitar l’expansió descontrolada d’esta variant de la Covid-19, que es considera més agressiva.

De fet, els ciutadans que visquen prop de la frontera no poden creuar-la des d’este mateix divendres, quan va entrar en vigor un tancament dels punts fronterers que s’aplicarà durant un període inicial de set dies, encara que amb tres hores en les quals sí que es podrà creuar.

Avui dia, des que es va detectar el primer cas d’infecció per coronavirus a Bolívia, el mes de març de 2020, ja hi ha més de 273.947 persones contagiades, i un còmput total de morts que ascendeix a 12.305 persones.

Últimes notícies

El guàrdia civil il·licità ferit a Huelva seguix ingressat i espera el seu trasllat a Alacant

El guàrdia civil il·licità de 37 anys ferit en una persecució a una narcolancha enfront de Huelva continua ingressat a Cadis a l'espera de ser traslladat a Alacant, mentres l'altre agent ferit greu continua recuperant-se.

L’alcalde d’Utiel defén que tancar els col·legis va evitar una tragèdia en la dana

L'alcalde d'Utiel sosté davant la jutgessa que el tancament dels centres educatius durant la dana va evitar una tragèdia major en un institut situat al costat del riu Magre, on van morir sis persones en el municipi.

Els contactes negatius per hantavirus podran rebre visites des de la proxima setmana

Els pacients espanyols amb resultat negatiu en hantavirus, inclosos els aïllats a l'Hospital Gomez Ulla i dos dones ingressades a Barcelona i Alacant, podran rebre visites des de la proxima setmana si una nova PCR confirma el negatiu.

La Diputació reforça amb més de 124.000 euros la prevenció d’incendis en les muntanyes d’Enguera

La Diputació de València destina este any més de 124.000 euros a la prevenció d'incendis i gestió forestal en les muntanyes d'Enguera, el municipi amb major superfície de muntanya pública de la província, i impulsa a més diversos projectes del Pla Obert d’Inversions.

La Diputació de València amplia l’abocador de Pedralba amb un nou àmbit d’abocament

La Diputació de València i l'empresa pública GIRSA han ampliat l'abocador de Pedralba amb un nou àmbit d'abocament d'uns 15.000 metres quadrats per a reforçar la seua capacitat i garantir la gestió segura de residus no perillosos.

Les associacions de VTC denuncien multes per servicis urbans malgrat l’aval del TSJCV

UNAUTO-VTC i MOVVA critiquen que ajuntaments mantinguen campanyes de multes contra els servicis urbans de VTC malgrat que el TSJCV ha validat esta activitat dins del marc autonòmic vigent.

Ford cridarà els sindicats a renovar l’acord per l’electrificació d’Almussafes

Ford convoca als sindicats d'Almussafes per a obrir una nova negociació sobre l'acord per l'electrificació firmat en 2022, en plena aplicació de l'ERTO en la planta.

Faconauto preveu 109.000 matriculacions en la Comunitat Valenciana malgrat la fi de les ajudes per la dana

Faconauto calcula que en 2026 es matricularan 109.000 turismes en la Comunitat Valenciana, un 14,7% menys que en 2025 per les ajudes per la dana, però amb un creixement estructural del 7,5% sense eixe efecte extraordinari.