Este dilluns, l’Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units va publicar una carta que li va enviar a Johnson & Johnson. El motiu de la missiva era autoritzar uns canvis en la fulla de dades que entrega la farmacèutica als qui administren la seua vacuna contra el Covid-19, anomenada Janssen.
I allí es va evidenciar el nou advertiment sobre les dosis i la síndrome Guillain-Barré. L’autoritat sanitària estatunidenca va assegurar que s’han notificat alguns casos d’este trastorn neurològic en persones que s’havien aplicat la vacuna de Johnson & Johnson contra el Covid-19, encara que va reiterar que és poc probable que això succeïsca.
“En la majoria d’estes persones, els símptomes (del Guillain-Barré) van començar dins dels 42 dies posteriors a la recepció de la vacuna Janssen. La possibilitat que això ocórrega és molt baixa”, assevera la nova fulla d’informació de la dosi de Johnson & Johnson, després dels lineamientos de la FDA.
Encara que el comité avaluador d’EMA va acceptar agregar una nota per a alertar als professionals sanitaris sobre els casos del Guillain-Barré després de la vacunació, va aclarir que “en esta etapa (de la investigació), les dades disponibles no confirmen ni descarten una possible associació (de la síndrome Guillain-Barré) amb la vacuna”.
La diferència entre la composició de les vacunes
Les vacunes desenvolupades per AstraZeneca i per Johnson & Johnson es basen en una tecnologia similar. Ambdues són vacunes de vector viral, és a dir que contenen una versió modificada del virus per a donar-los instruccions importants a les cèl·lules i atacar el Covid-19.
Mentre que altres dosis contra el brot, com la de Pfizer o Moderna, empren l’ARN Missatger. Esta és una nova tècnica amb la qual s’injecten uns brins d’instruccions genètiques que li diuen a les cèl·lules què fer.
Què és la síndrome de Guillain-Barré?
Este trastorn neurològic consisteix en el fet que el sistema immunològic del cos ataca per error algunes de les seues cèl·lules nervioses, causant feblesa muscular i, a vegades, paràlisi que generalment és temporal.
Un dels símptomes de la síndrome de Guillain-Barré és la sensació de feblesa o formigueig, especialment a les cames o els braços, que empitjora estenent-se a altres parts del cos de manera progressiva. També es pot sentir dificultat per a caminar; dificultat per a realitzar els moviments facials, com parlar, mastegar o engolir; visió doble o incapacitat per a moure els ulls; o dificultat amb el control de la bufeta o la funció intestinal.
La FDA recomana buscar atenció clínica immediatament si una persona arriba a presentar algun d’aqueixos símptomes després d’haver rebut la vacuna Janssen.
No obstant això, és important recalcar que els casos estudiats són una fracció ínfima respecte a les vacunes subministrades.
De fet, l’advertiment de la inoculació de Johnson & Johnson va ocórrer després que la FDA i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC, per les seues sigles en anglés) van revisar els informes d’unes 100 persones que van desenvolupar la síndrome després de rebre la vacuna Janssen. D’eixes persones, 95 van ser hospitalitzades i una va morir, segons la FDA.
Eixe nombre de casos informats contrasta amb els quasi 13 milions d’habitants dels Estats Units que han rebut la dosi de Janssen. D’altra banda, la CDC estimen que entre 3.000 i 6.000 persones desenvolupen la síndrome cada any als Estats Units, per causes diferents de la vacuna.
En el seu comunicat, Johnson & Johnson reitera que s’ha demostrat que la seua vacuna d’una sola dosi “ofereix protecció contra la malaltia Covid-19 i prevé l’hospitalització i la mort, fins i tot en països on les variants virals són altament prevalents”.
