El cap de l’UME apunta a la responsabilitat de la Generalitat: ‘No podíem entrar sense la seua autorització’

Afirma que va ordenar un desplegament avançat de 500 militars a l’espera de l’autorització del Consell el mateix dia del temporal

MADRID, 4 (EUROPA PRESS)

El cap de la Unitat Militar d’Emergències (UME), el tinent general Javier Marcos, ha apuntat a la responsabilitat autonòmica de la Generalitat Valenciana perquè els seus soldats pogueren intervindre a les zones afectades per la DANA, explicant que estos militars no podien entrar a la zona d’emergència sense l’autorització de l’òrgan competent de la comunitat autònoma donat el nivell 2 d’emergència.

En la roda de premsa a Moncloa després de la reunió este matí del comité de crisi presidida pel Rei Felip VI, Javier Marcos ha recordat que l’UME té llibertat de moviment per tot el territori espanyol, “però mai pot entrar a la zona d’emergència sense l’autorització del director d’emergències corresponent de la comunitat autònoma”.

“Jo puc tindre mil soldats en la porta de l’emergència, però no puc entrar legalment fins que el director de l’emergència m’autoritza”, ha proclamat el cap de l’UME, qui ha reconegut que la seua unitat no va intervindre ràpidament.

Ha argumentat que no es va intervindre ràpidament perquè la metereología ho va impedir i, en segon lloc, per una qüestió “d’ordre i disciplina”: “No podem afegir caos al que és una situació absolutament caòtica”.

EL GOVERN AUTONÒMIC

En este context, Marcos ha afegit que, a mesura que han passat els dies i sempre en coordinació amb la Direcció d’Emergència de la Comunitat Autònoma, que és la responsable en un nivell 2 d’emergència, s’han anat afegint més militars a la zona.

“Qui decidix on anem o on no anem és la Comunitat Autònoma. En tot este procés és el director de l’Emergència qui ens diu en un sector o en un altre. A partir d’ací, com a unitat militar, com a unitat de les Forces Armades, comencem a actuar amb les nostres ordres”, ha agregat.

Últimes notícies

L’afició taronja plena el Roig Arena per a festejar la primera Lliga Femenina Endesa

El València Basket femení va compartir amb prop d'un miler d'aficionats la celebració de la seua primera Lliga Femenina Endesa en el Roig Arena, en un acte marcat pels comiats i la música.

Camps celebra els congressos territorials del PP malgrat el retard en la Comunitat Valenciana

Francisco Camps valora la convocatòria dels congressos territorials del PP encara que el de la Comunitat Valenciana es retarde fins a tardor, i reclama igualtat de condicions internes per a la seua candidatura al PPCV.

Burgos reivindica tots els títols del València Basket femení i evita jerarquies

Rubén Burgos es resistix a considerar més important l'últim títol de la Lliga Femenina Endesa i demana no normalitzar els èxits continuats del València Basket femení.

Detingut a Alacant el líder d’un clan vinculat a la Camorra i buscat per Europol

La Policia Nacional ha detingut a Alacant a Pietro Izzo, presumpte lider del clan Licciardi vinculat a la Camorra napolitana, reclamat per Itàlia per xantatge i extorsion.

Miguel Polo assenyala al Cecopi per la falta d’avisos en la dana de València

Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, defén l'actuació de l'organisme durant la dana de València i responsabilitza al Cecopi per la lentitud en els avisos i la falta de planificació.

Jupol denuncia una brutal agressió a un policia nacional a València i reclama més protecció

Jupol denuncia una brutal agressió patida per un policia nacional a València i alerta de l'augment de la violència contra els agents, reclamant més protecció i reconeixement com a professió de risc.

Educació proposa pujar 120 euros el salari als docents valencians en 2027

La Conselleria d'Educació planteja als sindicats una pujada salarial de 120 euros en el complement específic autonòmic per a 2027 i manté una proposta de ràtios similar a l'anterior, amb ajustos en infantil i en les substitucions en Primària.

Baleària culmina la presa de control dels actius d’Armes Trasmediterránea a Canàries

Baleària assumix el control de les rutes d'Armes Trasmediterránea a Canàries i connexions amb la Península, amb més de 50 vaixells, 4.500 empleats i un pla inversor de 45 milions.