L’obra s’exhibeix de forma permanent des d’aquest dilluns en la secció ‘Ciutat’ del Museu
VALÈNCIA, 20 (EUROPA PRESS)
El grafiti indultat de David Bowie, amb el qual l’artista valencià Jesús Arrúe va voler reivindicar el que va ser El Carmen, el seu barri, en els anys 80, amb les seues tribus urbanes i la seua música enfront de la gentifricació que s’ha ensenyorit ara d’aquest centre històric, tanca el seu viatge en l’ETNO, junt amb l’espai en el qual es va forjar, però aquesta vegada per a exhibir-se de forma permanent. «Quan li vaig vendre un quadre a Madonna van succeir moltíssimes coses, però que una peça d’un artista estiga en un museu és un llançament brutal, ja em puc morir tranquil», proclama l’autor.
El treball va ser pintat entre maig i juny del 2019 al costat de l’antic estudi de pintura d’Arrúe, situat al carrer Beneficència, i la campanya d’Instagram #salvemsgraffitibowie va aconseguir salvar aquest tros de mur de les obres en l’edifici, succeïdes l’any 2022.
Aquest dilluns aquesta peça emblemàtica de l’art urbà i el patrimoni cultural de la ciutat –i primer grafiti a Espanya a ser indultat– ha eixit del Centre del Carme on romania fins ara per a instal·lar-se de forma definitiva en la secció ‘Ciutat’ de l’exposició ‘No és fàcil ser valencià/valenciana’ del Museu d’Etnologia de la Diputació de València.
L’artista recorda que quan tota aquesta aventura va començar quan el seu pare estava en un hospital: «El meu pare és potser la persona que més s’ha sentit orgullós de mi i ell va saber que el grafiti del seu fill anava a ser indultat dies abans de morir». «És un orgull total que una peça d’art urbà es quede en un museu com a L’ETNO perquè pertany realment a la ciutat de València», comenta el seu creador, que ha seguit el complex operatiu del traslladat de l’obra donada la seua fragilitat i valor artístic.
Arrúe mostra així la seua «emoció» per la destinació final de la seua obra. «Aquest treball es va fer en un mur just darrere del museu i és una peça que pertany a aquest etnologia realment i m’encanta que estiga ací, on jo m’he criat. El meu col·legi està enfronte, i ara passaré tots els dies junt amb ella per a anar al meu estudi», assenyala.
Explica que el grafiti «no és només una imatge de David Bowie», un dels seus ídols, sinó que amaga «un context darrere: És la reivindicació del jo vaig viure en el barri del Carmen dels 80, de les tribus urbanes, de la música de la qual vaig formar part, quan ara tot això ha desaparegut una mica per la gentrificació i per aquest excés de turisme que se’ns ha anat una miqueta de les mans». «Necessitava –afig– plasmar aquest essència que està desapareixent i que el casc antic no es torne un parc temàtic».
De la mateixa manera, ha agraït a la Diputació i al director del museu el tracte «exquisit» que li han dispensat i ha tingut paraules també de reconeixement als regidors Fernando Giner i Gloria Tello –que estaven presents també en l’acte– per haver iniciat aquest recorregut en la passada legislatura.
«MURS DE LA CIUTAT, METAFORA DE LA SOLITUD»
Per la seua banda, el director del museu, Joan Seguí, explica que es va decidir reubicar l’obra en la part final d’aquesta secció que «parla precisament dels murs de la ciutat en el sentit d’espais on es fa expressió artística, política i de molts tipus, són aquests murs de la ciutat una metàfora per a la solitud, la marginalitat i altres qüestions i tenir una peça que és un fragment d’un mur real intervingut per un artista en format de grafiti era una perita dolça».
«Nosaltres no som un museu d’art ni volem ser-ho, som un museu de cultura popular, i entenem que els grafitis formen part d’ella», aclareix. Per això, les seues parets arrepleguen també els treballs de la Nena Guapa, David Limón o Toni Espinar.
De la mateixa manera, el diputat de Cultura, Paco Teruel, ressalta que va ser el propi artista qui els va proposar la donació i van considerar que el museu d’Etnologia de la Diputació era un espai «ideal» per a «conservar i difondre una obra que s’ha convertit en parada obligada en les rutes d’art de carrer valencià». «La pròpia ciutadania va organitzar una campanya per a trobar un espai públic per a aquesta imatge de David Bowie, i es pot dir que Bowie ja té el seu espai permanent a València», afig Teruel.
