La recent petició del Govern d’Espanya a la Unió Europea perquè el català, basc i gallec siguen considerats oficials, ometent el valencià, ha encés les alarmes en la Comunitat Valenciana. Esta omissió no és només una relliscada administrativa, sinó un menyspreu a la rica història, cultura i identitat dels valencians.
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana és clar: «La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià». Esta definició no és un capritx, sinó el reflex d’una realitat lingüística i cultural que ha perdurat durant segles. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua també recalca esta denominació diferenciada, subratllant la riquesa i diversitat de la llengua valenciana.
És preocupant que, en un intent d’agradar a uns certs sectors polítics, es relegue i menyspree la identitat valenciana. Esta omissió no sols afecta la percepció de la llengua valenciana en l’àmbit europeu, sinó que també pot tindre repercussions en l’acte-percepció dels valencians i en com s’ensenya i es viu la llengua en la nostra terra.
El valencià no és només una llengua; és un símbol de resistència, d’història i d’identitat. És la llengua d’Ausiàs March, de Joanot Martorell, de Vicent Andrés Estellés. És la llengua de les nostres falles, de les nostres festes i tradicions. És, en definitiva, una part essencial del que significa ser valencià.
Resulta imperatiu que el Govern d’Espanya rectifique esta omissió i reconega la importància i singularitat del valencià. No fer-ho seria perpetuar una visió centralista i homogeneïtzadora d’Espanya que ignora la rica diversitat de les seues regions.
A més, és essencial que des de la Comunitat Valenciana es prenguen mesures per a reforçar l’ensenyament i promoció del valencià. La recuperació de la Llei de Senyals d’Identitat és un pas en la direcció correcta, però és només el començament. És necessari que s’invertisca en educació, en promoció cultural i en iniciatives que reforcen l’ús i la visibilitat del valencià en tots els àmbits de la vida pública i privada.
El valencià no és només una llengua més. És un símbol d’identitat, d’història i de cultura. És essencial que se li done el lloc que li correspon en l’àmbit europeu i que es reforce el seu ensenyament i promoció en la Comunitat Valenciana. Només així podrem garantir que la nostra llengua i la nostra identitat perduren per a les futures generacions.
