El 2024, Espanya ha tornat a col·locar-se com l’últim aliat de l’OTAN en termes de despesa militar, amb una inversió que representa només l’1,24% del seu PIB. Aquesta xifra la situa per darrere d’altres aliats com Eslovènia, Luxemburg i Bèlgica, contrastant amb la tendència general dels països de l’OTAN, que han augmentat els seus pressupostos militars a un ritme notable.
Segons l’informe anual presentat pel secretari general aliat, Mark Rutte, la despesa militar dels països aliats ha augmentat un 19,4% en comparació amb l’any anterior, amb 22 d’ells superant el llindar del 2% del PIB. Espanya se situa en una preocupant solitud al no complir amb aquesta propietat, amb altres potències com Itàlia i Canadà tampoc escalant a l’objectiu assignat.
El xoc de dades d’Espanya ve acompanyat d’un context de debat intern dins de l’OTAN, on s’estan duent a terme discussions sobre la necessitat d’augmentar la inversió en defensa, amb la vista posada en el cim de líders que tindrà lloc a L’Haia a finals de juny. Els Estats Units han demanat un increment que eleva el compromís fins al 5%.
En resposta a aquesta caiguda, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat recentment un paquet de 10.471 milions d’euros per garantir que Espanya arribe al compromís del 2% del PIB en despesa en seguretat i defensa per a l’any 2025. Aquesta decisió representa un gir significatiu, accelerant un pla inicial que preveia assolir l’objectiu per al 2029.
El president ha expressat la necessitat d’aconseguir l’objectiu ‘al més prompte possible’, en un moment on la pressió per incrementar la despesa en defensa està en el punt de mira dels debats polítics i estratègics.
