13.7 C
València
Dimarts, 23 desembre, 2025

Novak Djokovic aconsegueix un ajornament de la seua deportació d’Austràlia

El tenista serbi Novak Djokovic ha rebut en les últimes hores el vistiplau dels jutjats per romandre en Austràlia fins que el dilluns 10 de gener es resolga definitivament el seu cas, que podria comportar la seua deportació de l’illa, en els tribunals.

L’esportista balcànic ha arribat a causar un confrontament diplomàtic entre el seu país d’origen, Sèrbia, i el govern australià, per la seua negativa a rebre la vacuna contra la covid i la seua obstinació per a jugar l’Open d’Austràlia.

El número u del tenis mundial va rebre una polèmica exempció, davant la normativa que obliga a tota aquella persona que vulga entrar al país oceànic complir algun d’aquests requisits: haver rebut la pauta completa de vacunació, o en defecte d’això, haver passat la malaltia en els darrers sis mesos, o patir alguna malaltia que justifique la impossibilitat de rebre l’antídot i en eixe cas guardar una quarantena de 14 dies.

Aquesta controvertida decisió presa per l’ens organitzador del torneig, va estar rebutjada pel primer ministre australià, Scott Morrison, indicant que totes les persones s’haurien de sotmetre a les mateixes normes.

Malgrat això, el tenista va decidir agafar un vol cap al país organitzador de l’esdeveniment i les autoritats frontereres el varen retenir a l’aeroport unes quantes hores fins que resolgueren, que l’exempció a la vacunació que argumentava Djokovic no era vàlida.

Aleshores va ser quan esclatà el conflicte entre Estats, Sèrbia, demanant la seua alliberació, i Austràlia, remetent-se a les seues lleis sanitàries. Inclús alguns partidaris dels moviments antivacunes i fans del tenista serbi, es varen concentrar davant l’hotel on va ser traslladat per guardar la quarantena i esperar una resolució.

Altres tenistes, com ara Rafael Nadal, que sí que podrà competir, han apuntat que Djokovic sabia les normes per a competir i que el serbi “ja és fadrí per a prendre decisions i assumir-ne les conseqüències”.

Últimes notícies

L’assistència al Ciutat de València cau en el primer tram del curs

El Llevant tanca 2025 amb la pitjor entrada del curs en el Ciutat de València. De l'impuls inicial davant Barça i Madrid s'ha passat a 17.346 espectadors.

Marcelino convertix La Ceràmica en un fortí

El Vila-real ha patit només huit derrotes en 41 partits com a local des del retorn de Marcelino. En 2024 i 2025 l'equip només va cedir quatre vegades per any a casa.

La mort del valencianisme en que m’he format

Intentaré seguir treballant com a gramàtic, i mirar, buscar i ajudar a conformar un valencianisme social i polític que no tinga les idees errònies del valencianisme que, este dilluns, vaig vore morir.

El Marató bp Castelló entrega cinc xecs solidaris de 1.200 euros a cinc ONG

L'organització del Marató bp Castelló i 10K FACSA Castelló va entregar cinc xecs de 1.200 euros a Youcanyolé, Telèfon de l'Esperança, AFA Castelló, Asolecas i Antian. La recaptació procedix de l'edició de febrer de 2025 i subratlla l'impacte social de la carrera.

El València entrenarà a Mestalla amb portes obertes el 29 de desembre

El club programarà una sessió oberta a Mestalla el 29 de desembre. Les portes s'obriran a les 10.30 i l'accés requerirà una entrada generada en la web.

David Cantero, millor esportista 2025 del Projecte FER després d’un any d’èxits

El triatleta valencià va ser triat millor esportista 2025 del Projecte FER en la gala nadalenca. La decisió va premiar la seua plata a Austràlia i l'or al Brasil.

2025, any ‘horribilis’ per al futbol femení valencià: descens del València i crisi del Llevant

El futbol femení valencià ha tingut en 2025 el seu any més dur: el València va descendir per primera vegada, el Llevant va tancar l'any sense victòries i el Vila-real es va refer després d'una salvació agònica.

L’Elx va sumar el 77,19% dels punts en el Martínez Valero en 2025

L'Elx va tancar 2025 amb un 77,19% de punts sumats en el Martínez Valero en Lliga. La fortalesa com a local va ser clau per a l'ascens i per a mantindre's lluny del descens.