El Villarreal va entrar en la història de la Champions League al complir el somni de guanyar l’Europa League i ho va fer amb un guió impossible, ja que la final va necessitar vint-i-dos penals per resoldre, dels que van ser gol els vint-primers fins que Rulli va detenir el vinté segon llançat per De Gea.
L’emoció dels penals, tots convertits menys l’últim, va eclipsar els 120 minuts de joc en què el Manchester United va dominar fins al minut noranta, però de què es va apoderar el Villarreal en la pròrroga, encara que la seua substancial millora no va ser suficient per a desequilibrar el marcador davant dels llançaments.
D’entrada, l’equip anglés va tenir la pilota i va jugar sempre de cara a la porteria del Villarreal, mentre que a este equip li va costar molt equilibrar les forces malgrat un bon joc defensiu, però gairebé sense contraatac i només amb alguna acció de perill a pilota aturada.
El Villarreal no va entrar amb comoditat en l’encontre, ja que els primers minuts els va manejar amb solvència el rival, al que es va unir el cop sofert per Juan Foyth, que va sagnar abundantment i va haver d’abandonar el terreny de joc en dos ocasions per ser atés.
Pràcticament del minut deu al vint, l’equip anglés va jugar amb superioritat per esta circumstància, però el Villarreal es va mostrar sòlid en defensa. Les maniobres al centre de camp del seu oponent no anaven acompanyades d’accions de perill davant la porteria de Rulli. És més, el conjunt d’Unai Emery va començar a aproximar-se a poc a poc a la meta de De Gea a força, sobretot, d’accions a pilota aturada.
En un parell de córners llançats per Parejo, el Villarreal va posar en dificultats a la meta del conjunt anglés. Van ser l’avantsala de l’1-0 marcat per Gerard Moreno al minut 29 a l’anticipar-se a la defensa en una falta molt ben llançat per Parejo.
Després del gol, el Manchester va recuperar la possessió de la pilota i, tot i que no va ser capaç de crear veritable perill, sí que va obligar que el Villarreal es veiés tancat a l’àrea, ja que en els minuts previs a la mitja part, augmentaren els problemes per a l’equip espanyol.
En termes generals, el domini del primer període va ser per a l’equip d’Ole Gunnar Solskjaer, que no va disposar de veritables opcions per marcar, mentre que el Villarreal, molt segur en defensa, sí que va aprofitar la seua per a posar-se per davant, encara que es va anar al descans conscient que si continuava tan a prop de la seua porteria i no tenia la pilota, patiria molt en la represa.
Conscient de com havia acabat la primera meitat, el Villarreal va canviar. Seua va ser la pilota en els primers minuts de la segona meitat, cosa que no s’havia vist fins llavors. No obstant això, tot i este canvi en la dinàmica de la trobada, una pilota perduda en l’àrea va ser aprofitat per Cavani per equilibrar el marcador (1-1).
Emery va treure a Bacca i va donar entrada a Coquelin per reforçar el centre de camp, on al Villarreal li constava molt mantenir la pilota, ja que a l’equador del segon període el partit havia tornat a la tònica de la primera part: domini del Manchester, enfront de la bona defensa de l’equip castellonenc, però sense presència en atac.
El Villarreal no trobava la manera d’acabar amb el sofriment, mentre que les seues eixides es presentaven amb comptagotes. A favor tenia l’equip espanyol la consistència defensiva, en contra els minuts que quedaven per al final i l’horitzó del temps extra.
A mesura que s’acostava el minut noranta, l’aclaparament era major i al Villarreal no li quedava més objectiu que no rebre un gol letal, perquè les seues opcions a la contra, s’havien reduït al mínim davant la fortalesa mostrada per l’oponent. El partit va arribar a la pròrroga.
Tal com va passar després del descans, el Villarreal va cobrar protagonisme, es va acostar a la porteria del United i va disposar d’algun tret, encara que imprecís. El partit s’havia equilibrat perquè la millora de l’equip de La Plana va ser substancial, però no prou per a marcar el gol definitiu.
Al temps extra va arribar el Manchester amb tots els canvis per fer, la qual cosa semblava començar a passar-li factura a nivell físic. El Villarreal, en canvi, havia refrescat la seua defensa amb l’entrada d’Alberto Moreno i Mario i va fer un pas avant, aconseguint que els anglesos no estigueren tan còmodes, pressionant-los més amunt i arribant a la porteria de De Gea, que acabaria sent protagonista, a la seua pesar, en el torn de penals.
Fitxa tècnica
1 (11)- Villarreal: Rulli, Foyth (Mario Gaspar, m.88), Albiol, Pau Torres, Pedraza (Alberto Moreno, m.88), Capoue (Raba, m.120), Parejo, Trigueros (Moi Gómez, m.77), Yeremi (Paco Alcácer, m.77), Gerard Moreno y Bacca (Coquelin, m.60).
1 (10) – Manchester United: De Gea, Wam-Bissaka (Mata, m.120), Lindelof, Bailly (Tuanzebe, m.116), Shaw, McTominay (Alex Telles, m.120), Pogba (James, m.116, Bruno Fernandes, Rashford, Greenwood (Fred, m.101) y Cavani.
Gols: 1-0, m.29: Gerard Moreno. 1-1, m.55: Cavani. Penals: Gerard Moreno: gol (1-0). Mata: gol (1-1). Raba: gol (2-1). Álex Telles: gol (2-2). Paco Alcácer: gol (3-2). Bruno Fernandes: gol (3-3). Alberto Moreno: gol (4-3). Rashford: gol (4-4). Parejo: gol (5-4). Cavani: gol (5-5). Moi Gómez: gol (6-5). Fred: gol (6-6). Albiol: gol (7-6). James: gol (7-7). Coquelin: gol (8-7). Shaw: gol (8-8). Mario Gaspar: gol (9-8). Tuanzebe: gol (9-9). Pau Torres: gol (10-9), Lindelof: gol (10-10). Rulli: 11-10: De Gea: fallada: (11-10).
Arbitre: Clément Turpin (FRA). Amonestó por el Villarreal a Capoue y Foyth y por el Manchester United a Bailly y Cavani.
Incidencies: final de la Europa League disputada en l’Arena Gdansk de la ciutat polonesa de Gdansk davant 8.000 espectadors, 2.100 d’ells seguidors del Villarreal.
