La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de la Diputació de València, edita Cinema i experiència. Sigfried Kracauer, Walter Benjamin i Theodor W. Adorno, escrit per la historiadora del cinema d’origen alemany instal·lada als Estats Units d’Amèrica Miriam Bratu Hansen.
L’obra és el número tres de la col·lecció ‘Novatores Major’, dirigida per Anacleto Ferrer i amb traducció d’Esther Monzó Nebot i Núria Molines Galarza. El disseny de la col·lecció és de Fèlix Bella i el de la coberta d’Espacio Paco Bascuñán. L’obra és una traducció de l’anglés de l’edició per la University of California Press.
Escola de Frankfurt
L’estudi del cinema dels primers temps va possibilitar a Miriam Bratu Hansen incorporar la Teoria Crítica al camp dels estudis cinematogràfics anglosaxons, i conjuga l’anàlisi dels trets estilístics i formals de les pel·lícules amb l’estudi de les condicions de producció, distribució i exhibició, en relació amb les transformacions socials i sensorials pròpies de la modernitat.
En Cinema i experiència. Siegfried Kracauer, Walter Benjamin i Theodor W. Adorno, la crítica i historiadora del cinema, que va treballar en les universitats de Yale, Rutgers i, sobretot, Chicago, desenvolupa una minuciosa revisió teòrica d’aquells textos en els quals Kracauer, Benjamin i Adorno articulen reflexions sobre el cinema, la fotografia, la reproducció tècnica de la imatge i la cultura de masses per a donar compte de l’experiència en la modernitat.
En un exhaustiu treball de compilació d’anàlisi d’un corpus ampli —que inclou diferents versions dels assajos i correspondència—, Hansen no sols posa en diàleg estos textos amb els d’altres teòrics del cinema (des de Jean Epstein i Bazin fins a Deleuze i Jameson), sinó que també establix una productiva conversa amb mestres pensadors com Freud, Bergson, Simmel o Heidegger.
Destacada historiadora i teòrica del cinema
Miriam Bratu Hansen (Offenbach, Alemanya, 1949 – Chicago, 2011), nascuda en una família d’origen jueu, ja amb el seu nom de casada, Bratu Hansen, es va doctorar en literatura estatunidenca per la Johann Wolfgang Goethe-Universität de Frankfurt. Va emigrar als Estats Units i va treballar a la Universitat de Yale i de Rutgers abans de traslladar-se a la Universitat de Chicago, on va ser professora d’Humanitats i va fundar el Departament d’Estudis de Cinema i Mitjans de Comunicació.
Bratu Hansen va ser també una estudiosa de l’Escola de Frankfurt i una intèrpret destacada de les teories sobre la cultura de masses de Theodor W. Adorno, Walter Benjamin i Siegfried Kracauer. És coneguda pel seu llibre Babel and Babylon: Spectatorship in American Silent Film, una obra pionera de la història del cinema estatunidenc.
