16.3 C
València
Divendres, 12 desembre, 2025

L’estètica cinematogràfica i l’experiència de la modernitat a anàlisi en un nou llibre del Magnànim

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de la Diputació de València, edita Cinema i experiència. Sigfried Kracauer, Walter Benjamin i Theodor W. Adorno, escrit per la historiadora del cinema d’origen alemany instal·lada als Estats Units d’Amèrica Miriam Bratu Hansen.

L’obra és el número tres de la col·lecció ‘Novatores Major’, dirigida per Anacleto Ferrer i amb traducció d’Esther Monzó Nebot i Núria Molines Galarza. El disseny de la col·lecció és de Fèlix Bella i el de la coberta d’Espacio Paco Bascuñán. L’obra és una traducció de l’anglés de l’edició per la University of California Press.

Escola de Frankfurt

L’estudi del cinema dels primers temps va possibilitar a Miriam Bratu Hansen incorporar la Teoria Crítica al camp dels estudis cinematogràfics anglosaxons, i conjuga l’anàlisi dels trets estilístics i formals de les pel·lícules amb l’estudi de les condicions de producció, distribució i exhibició, en relació amb les transformacions socials i sensorials pròpies de la modernitat.

En Cinema i experiència. Siegfried Kracauer, Walter Benjamin i Theodor W. Adorno, la crítica i historiadora del cinema, que va treballar en les universitats de Yale, Rutgers i, sobretot, Chicago, desenvolupa una minuciosa revisió teòrica d’aquells textos en els quals Kracauer, Benjamin i Adorno articulen reflexions sobre el cinema, la fotografia, la reproducció tècnica de la imatge i la cultura de masses per a donar compte de l’experiència en la modernitat.

En un exhaustiu treball de compilació d’anàlisi d’un corpus ampli —que inclou diferents versions dels assajos i correspondència—, Hansen no sols posa en diàleg estos textos amb els d’altres teòrics del cinema (des de Jean Epstein i Bazin fins a Deleuze i Jameson), sinó que també establix una productiva conversa amb mestres pensadors com Freud, Bergson, Simmel o Heidegger.

Destacada historiadora i teòrica del cinema

Miriam Bratu Hansen (Offenbach, Alemanya, 1949 – Chicago, 2011), nascuda en una família d’origen jueu, ja amb el seu nom de casada, Bratu Hansen, es va doctorar en literatura estatunidenca per la Johann Wolfgang Goethe-Universität de Frankfurt. Va emigrar als Estats Units i va treballar a la Universitat de Yale i de Rutgers abans de traslladar-se a la Universitat de Chicago, on va ser professora d’Humanitats i va fundar el Departament d’Estudis de Cinema i Mitjans de Comunicació.

Bratu Hansen va ser també una estudiosa de l’Escola de Frankfurt i una intèrpret destacada de les teories sobre la cultura de masses de Theodor W. Adorno, Walter Benjamin i Siegfried Kracauer. És coneguda pel seu llibre Babel and Babylon: Spectatorship in American Silent Film, una obra pionera de la història del cinema estatunidenc.

Últimes notícies

Morant demana la dimissió del conseller de Sanitat i una auditoria urgent de l’Hospital del Vinalopó

Diana Morant ha exigit una auditoria urgent de l'Hospital del Vinalopó, gestionat per Ribera Salut, i ha demanat la dimissió del conseller Marciano Gómez. Denúncia que la pròrroga de la concessió agreuja retards i deriva pressió a l'Hospital General d'Elx.

Morant defén que el PSOE practica el ‘jo sí que et crec’ i actua immediatament davant denúncies d’assetjament sexual

Morant ha assegurat que el PSOE aplica el 'jo sí que et crec' i reacciona en hores davant denúncies d'assetjament sexual, citant els casos de Francisco Salazar i José Tomé. També ha contrastat la resposta del partit davant casos de corrupció amb la del PP i ha reivindicat tolerància zero i revisió de protocols.

Retiren les delegacions i la tinença d’alcaldia a un edil de Vox a Xàbia per presumpte assetjament sexual

L'alcaldessa Rosa Cardona ha retirat les delegacions i la tinença d'alcaldia a José Marcos Pons (Vox) després d'una denúncia per presumpte assetjament sexual del seu exasesora. La mesura és provisional, apel·la a l'exemplaritat i preserva la presumpció d'innocència.

Feijóo després de ser citat per la dana: el seu paper va ser exigir l’emergència nacional

Feijóo ha sigut citat com a testimoni en la causa per la gestió de la dana i ha defés que la seua funció aquell 29 d'octubre va ser exigir l'emergència nacional. La jutgessa li ha demanat registres de comunicacions amb Carlos Mazón d'eixe dia.

La jutgessa de la DANA cita a Feijóo com a testimoni i li sol·licita de manera voluntària registres de comunicacions

La instructora del cas per la gestió de la DANA ha acordat citar a Feijóo per a esclarir quina informació li va traslladar Carlos Mazón en temps real. També li demana, de manera voluntària, llistats de crides i missatges del 29 d'octubre de 2024.

Morant defén que el PSOE aplica el ‘jo sí que et crec’ i actua immediatament davant denúncies d’assetjament

Diana Morant ha assegurat que el PSOE dona credibilitat a les denúncies d'assetjament, fins i tot anònimes, i pren mesures en hores. Ha contrastat esta resposta amb els casos del PP i la trama Gürtel.

Feijóo defén que el seu paper va ser exigir l’emergència nacional després de ser citat per la DANA

Alberto Núñez Feijóo ha assegurat que el 29 d'octubre de 2024 la seua funció va ser exigir al Govern l'emergència nacional. La citació com a testimoni s'ha conegut durant un acte en Talarrubias.

Hospitalitzat un britànic després de rebre diversos impactes de bala en Orihuela Costa

Un ciutadà britànic roman ingressat en estat estable després de rebre diversos impactes de bala en Mont Zenia, Orihuela Costa. La Guàrdia Civil investiga i no hi ha detencions.