L’estètica cinematogràfica i l’experiència de la modernitat a anàlisi en un nou llibre del Magnànim

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de la Diputació de València, edita Cinema i experiència. Sigfried Kracauer, Walter Benjamin i Theodor W. Adorno, escrit per la historiadora del cinema d’origen alemany instal·lada als Estats Units d’Amèrica Miriam Bratu Hansen.

L’obra és el número tres de la col·lecció ‘Novatores Major’, dirigida per Anacleto Ferrer i amb traducció d’Esther Monzó Nebot i Núria Molines Galarza. El disseny de la col·lecció és de Fèlix Bella i el de la coberta d’Espacio Paco Bascuñán. L’obra és una traducció de l’anglés de l’edició per la University of California Press.

Escola de Frankfurt

L’estudi del cinema dels primers temps va possibilitar a Miriam Bratu Hansen incorporar la Teoria Crítica al camp dels estudis cinematogràfics anglosaxons, i conjuga l’anàlisi dels trets estilístics i formals de les pel·lícules amb l’estudi de les condicions de producció, distribució i exhibició, en relació amb les transformacions socials i sensorials pròpies de la modernitat.

En Cinema i experiència. Siegfried Kracauer, Walter Benjamin i Theodor W. Adorno, la crítica i historiadora del cinema, que va treballar en les universitats de Yale, Rutgers i, sobretot, Chicago, desenvolupa una minuciosa revisió teòrica d’aquells textos en els quals Kracauer, Benjamin i Adorno articulen reflexions sobre el cinema, la fotografia, la reproducció tècnica de la imatge i la cultura de masses per a donar compte de l’experiència en la modernitat.

En un exhaustiu treball de compilació d’anàlisi d’un corpus ampli —que inclou diferents versions dels assajos i correspondència—, Hansen no sols posa en diàleg estos textos amb els d’altres teòrics del cinema (des de Jean Epstein i Bazin fins a Deleuze i Jameson), sinó que també establix una productiva conversa amb mestres pensadors com Freud, Bergson, Simmel o Heidegger.

Destacada historiadora i teòrica del cinema

Miriam Bratu Hansen (Offenbach, Alemanya, 1949 – Chicago, 2011), nascuda en una família d’origen jueu, ja amb el seu nom de casada, Bratu Hansen, es va doctorar en literatura estatunidenca per la Johann Wolfgang Goethe-Universität de Frankfurt. Va emigrar als Estats Units i va treballar a la Universitat de Yale i de Rutgers abans de traslladar-se a la Universitat de Chicago, on va ser professora d’Humanitats i va fundar el Departament d’Estudis de Cinema i Mitjans de Comunicació.

Bratu Hansen va ser també una estudiosa de l’Escola de Frankfurt i una intèrpret destacada de les teories sobre la cultura de masses de Theodor W. Adorno, Walter Benjamin i Siegfried Kracauer. És coneguda pel seu llibre Babel and Babylon: Spectatorship in American Silent Film, una obra pionera de la història del cinema estatunidenc.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.