El Regne Unit dona llum verda a l’extradició de Julian Assange als EUA

La ministra d’Interior britànica, Priti Patel, ha aprovat l’extradició del fundador de Wikileaks, Julian Assange, als Estats Units, on se li busca per 18 càrrecs penals, inclosa la violació d’una llei d’espionatge.

El passat 20 d’abril, un jutge d’un tribunal britànic va emetre una ordre de lliurament del periodista australià als EUA per a ser considerada pel Govern del Regne Unit.

Segons la Llei d’Extradició de 2003, el Ministre d’Estat ha de signar una ordre d’extradició si no hi ha motius per a prohibir l’ordre“, va dir un portaveu del Departament de l’Interior, en confirmar que la Ministra Priti Pratel va signar el decret per a extradir a Assange.

Després de conéixer la signatura de l’extradició de la ministra britànica, Wikileaks ha anunciat que Julian Assange apel·larà la seua extradició del Regne Unit als Estats Units. Assange té 15 dies per a apel·lar aquesta decisió.

Els tribunals del Regne Unit no han determinat que anara repressiu, injust o un abús procedimental extradir a Assange”, per la qual cosa el Ministeri de l’Interior ha explicat que, en aquest cas, no cap més que donar el vistiplau administratiu al trasllat.

Wikileaks, no obstant això, ha considerat que és “un dia negre per a la llibertat de premsa i la democràcia britànica” i ha confirmat la presentació d’un recurs, la qual cosa previsiblement dilatarà el procés. L’organització ha recordat que Assange s’enfronta als Estats Units a una possible pena de 175 anys de presó.

En aquest cas, els tribunals del Regne Unit no van determinar que seria opressiu, injust o un abús de procés extradir al senyor Assange. Tampoc van trobar que l’extradició seria incompatible amb els seus drets humans, inclòs el seu dret a un judici just, judici i llibertat d’expressió, i que mentre estiga als Estats Units serà tractat adequadament, fins i tot respecte a la seua salut“, va subratllar el comunicat.

Assange és reclamat per la justícia estatunidenca que vol jutjar-ho per la difusió, des de 2010, de més de 700.000 documents classificats sobre activitats militars i diplomàtiques estatunidenques, en particular a l’Iraq i l’Afganistan. S’enfronta a 175 anys de presó.

Va ser detingut en 2019 després de passar més de set anys refugiat en l’ambaixada de l’Equador a Londres.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.