Cada 9 d’Octubre els valencians i valencianes celebren la festivitat del Dia de la Comunitat Valenciana. Es commemora l’entrada a la ciutat de València en 1234 del Rei d’Aragó Jaume I El Conqueridor.
L’entrada de Jaume I a València va succeir després de l’última defensa del Rei Musulmà Zayyan, després de setge anys i lluites a les ciutats limítrofes.
El 28 de setembre d’aqueix mateix any ser signava la rendició de la ciutat i el 9 d’octubre Jaume I efectuava la seua entrada oficial per la porta del Temple, i Zayyan seriosa qui obriria les portes de Balansiya, que és com els àrabs cridaven a la ciutat del Túria.
La conquesta de la resta del Regne duraria encara set anys més. Malgrat la seua llarga tradició, no va ser fins cent anys després de la conquesta de València, en 1338 quan el Consell de la ciutat va organitzar una processó institucional per a demanar a Sant Dionisio la fi de la fam a la ciutat del Túria després d’una temporada de males collites en l’horta valenciana.
Després d’aquesta celebració es va proposar realitzar la mateixa processó cada 9 d’octubre i es realitzava per dos motivacions: la primera per a donar gràcies a Déu per la incorporació del Regne a la civilització cristiana i la més actual, per la constitució d’un nou regne de tots els valencians i valencianes sota una mateixa identitat i bandera.
Amb motiu d’esta festivitat els municipis i ciutats de les tres províncies valencianes: Castelló, València i Alacant, organitzen diferents activitats i actes com la Processó Cívica de la Senyera, l’entrada de Moros i Cristians i focs pirotècnics.
Sant Dionís
Coincideix amb esta data el dia de Sant Dionís, el patró dels enamorats valencians. Tradicionalment els enamorats regalaven a les seues estimades la “Mocadora», que consisteix en un mocador de seda nuat amb un anell i en l’interior del qual hi havia uns dolços típics fets de massapà.
Cada any els pastissers valencians cuinen milers d’estos dolços típics, al voltant de 70.000 quilos de massapà per a elaborar unes 200.000 “mocadores» i que després es regalen a les seues parelles. Estos dolços consisteixen en els tradicionals pastissos denominats Piruleta i Tronat i xicotets massapans en forma de fruita i aliments.
Segons compten, l’origen es remunta a l’entrada i conquesta de València per part de Jaume I. Les dones valencianes van regalar al rei, a la seua dona i als soldats fruites i verdures de l’horta de valenciana com a obsequi, i es va quedar, així com gest anecdòtic.
Així mateix, tal com relaten alguns historiadors la mocadora originalment estava feta per dolços com a torró, però l’any 1738 es va prohibir el tret de petards anomenats piruletes i tronadors, i el gremi de pastissers va decidir realitzar uns dolços recordant la forma d’estos objectes no permesos per a celebrar el cinqué centenari de la conquesta en el 9 d’octubre.
La majoria de pastisseries de la ciutat de València i voltants decoren els seus aparadors amb centenars d’acolorides figures de massapà cada any, coincidint amb la festivitat. A més, el Gremi de Forners i Pastissers de València celebra el concurs de Sant Dionís, en el qual es tria la millor mocadorada i el millor aparador de la ciutat.
