Ximo Puig demana justícia en finançament, enfront del dúmping fiscal i per a descentralitzar les institucions

Este matí el Palau de la Generalitat ha acollit l’acte de l’entrega de les distincions de la Generalitat, unes condecoracions que reconeixen les persones, empreses, i col·lectius per les actuacions prestades en defensa dels interessos de la Comunitat Valenciana.

Primer dia de la fi de les mesures

Este acte institucional ha coincidit amb el primer dia de la fi de les mesures més restrictives contra la Covid, una fita que el president Ximo Puig, en la clausura, ha titlat del “primer dia d’una nova vida”, en el qual “conviurem amb el virus, però no estarem dominats per ell“.

500 anys del moviment les Germanies

En el seu discurs, i quan es compleixen cinc-cents anys del moviment les Germanies, el president s’ha unit al “clam dels agermanats” per a demanar justícia en el finançament, davant del dúmping fiscal i per a descentralitzar les institucions. La Comunitat Valenciana té un doble objectiu, ha assegurat el cap del Consell: “D’una banda, que Espanya ens ofrene allò que ens correspon“, i d’altra banda, “liderar una Espanya més justa, una Espanya millor. Per això treballa esta societat. Mai deixarem que ens envien al racó dels provincians. La veu valenciana estarà present. Des de la raó, la fermesa i la lleialtat“.

La Comunitat Valenciana com un territori referent a Espanya

Puig també ha destacat “el treball conjunt d’estos anys, especialment dels últims 18 mesos” de la societat valenciana, que ha permés posicionar “la Comunitat Valenciana com un territori referent a Espanya”. El president ha fet menció de l’estigma de la corrupció “que tant ens perjudicava”, que s’ha deixat arrere i que s’ha revertit “la imatge distorsionada que ens havia embrutat. Hui som una veu respectada”. Per al cap del Consell ha arribat l’hora d’una “segona transició territorial” i per això ha instat a uns nous pactes autonòmics.

Entre els assistents, a banda del president de la Generalitat, Ximo Puig, i els altres membres del Consell i de les Corts, han estat presents la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant; el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá; la delegada del govern a la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, i els alcaldes de la ciutat de València i Alacant, Joan Ribó i Luis Barcala. També han estat presents expresidents de la Generalitat i alts càrrecs de diversos àmbits.

PP i Ciutadans celebren la unitat en la reivindicació pel finançament

Tant el president del PPCV, Carlos Mazón, com la coordinadora de Ciutadans a la Comunitat Valenciana, María Muñoz, han destacat la importància d’un sistema de finançament autonòmic just que defense els interessos dels valencians i valencianes. Així, els dos principals partits de l’oposició han celebrat la unitat en esta reivindicació històrica, tot i que s’han mostrat crítics amb l’acció del Consell al respecte.

Mazón reclama a Ximo Puig

Mazón ha retret a Puig que no defense “com cal” i “en tots els llocs” este posicionament, mentre que Muñoz ha demanat al cap del Consell que exigisca al seu “company de partit“, el president Sánchez, que publique “al més aviat possible” un esborrany de la reforma. La diputada nacional de Ciutadans ha recordat que la coalició Compromís havia pactat que este document estiguera enllestit “pocs mesos després” de la formació del govern de coalició espanyol.

Les forces del Botànic

Pel que fa a les forces del Botànic, els tres síndics han fet un front comú entorn del discurs de Puig. Tant Manolo Mata, el portaveu socialista a les Corts, com Pilar Lima, síndica d’Unides Podem, han anat més enllà de la invocació d’una “segona transició territorial” esmentada pel president i han fet referència a la possibilitat de configurar un nou model d’estat federal.

Fran Ferri

Fran Ferri, síndic de la coalició Compromís, ha contrastat l’avinentesa del discurs del president Puig amb les alternatives d’una oposició que aposta per una “tornada al passat de corrupció i retallades“. El portaveu valencianista també ha posat el focus en la importància del canvi climàtic pel seu impacte sobre el País Valencià.

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.