El torero Jaime Ostos ha faltat amb 90 anys a causa d’un infart de miocardi, segons han informat els seus familiars. El destre es trobava de visita a Bogotà des del Cap d’Any amb la seua esposa, la doctora María Ángeles Grajal, per assistir a les fires taurines de Cali i Manizales.
Ostos va superar la covid al principi de l’esclafit de la pandèmia, encara que hagué d’ingressar en l’UCI de l’Hospital de la Zarzuela de Madrid.
Nascut en el si d’una família acomodada d’Écija (Sevilla) l’any 1933, va iniciar-se en el món de la tauromàquia després d’haver iniciat els estudis de pilot d’avió i des d’aleshores no volgué abandonar-ho fins a la seua retirada l’any 1968.
En la seua trajectòria va viure vesprades de glòria a la mateixa Plaça de Bous de València com la que va viure en la Fira de Juliol de 1955, en la que va tallar 3 orelles i una cua de dos bous. Els valencians mai s’oblidarien de felicitar-lo en la Fira del seu sant, felicitacions a les quals responia amb un somriure.
Una altra de les seues millors vesprades al coliseu valencià va ser aquella en la que s’enfronta a un bou de Miura i el públic l’acabà traient als muscles pels carrers del Cap i casal. O aquell dia que compartia cartell amb el seu col·lega Miguel Baez, ‘Litri’, i aquest últim es va ficar malalt i malgrat que l’empresa propietària de la Plaça volgué suspendre la corrida, Ostos va torejar tots els bous ell soles sense cobrar.
També va tindre de vesprades roïnes, com la de Tarazona d’Aragó en 1963, en la qual va rebre una cornada molt greu i se li arribà a donar l’extremunció. I com aquesta, altres 14 vegades va ser cornejat, produint-li ferides de diversa consideració.
