Finlàndia, disposada a obrir la frontera amb Rússia si s’aprova la llei per a retornar a sol·licitants d’asil

MADRID, 20 (EUROPA PRESS)

El primer ministre de Finlàndia, Petteri Orpo, es mostra partidari d’obrir la frontera parcialment si la setmana vinent el Parlament aprova la llei que retorna als sol·licitants d’asil a Rússia, un mes després que Hèlsinki prorrogara de manera indefinida el tancament de tots els passos fronterers.

“Quan s’aprove la llei, intentarem obrir la frontera amb cura (…) Podríem intentar començar amb un punt fronterer i si s’estableix cooperació en tots dos costats de la frontera”, ha avançat en una entrevista per a la cadena Yle.

No obstant això, ha subratllat que qualsevol pas en aquesta direcció dependrà de la postura que adopte Rússia, país al que el seu veí ha estat acusat d’utilitzar el fenomen migratori com a element de desestabilització en la frontera.

“Hi ha moltes raons per a creure que si obrim un pas fronterer, és quasi segur que la gent vindrà”, ha dit el primer ministre, qui també ha reconegut que no s’ha detectat un moviment inusual en la frontera a pesar que amb l’arribada de la primavera era l’esperat per les autoritats finlandeses.

La frontera es va tancar per primera vegada al novembre del 2023, si ben Finlàndia va obrir el 14 de desembre dos dels nou passos fronterers repartits al llarg dels seus 1.400 quilòmetres. No obstant açò, a causa de l’alt nombre de sol·licituds d’asil, es va optar per segellar definitivament la divisòria entre els dos països.

Diversos països que comparteixen frontera amb Rússia han denunciat que han augment els intents per creuar a l’altre costat, una pràctica que retrauen també a Bielorússia en represàlia a les sancions de la Unió Europea, tal com van alertar Polònia i els Estats bàltics.

Últimes notícies

Set autors espanyols, entre ells la valenciana Laura Pérez, opten als Premis Eisner 2026

Set creadors espanyols, amb la il·lustradora valenciana Laura Pérez com un dels noms destacats, figuren entre els nominats als Premis Eisner 2026 en diverses de les seues categories.

Olasagasti apel·la a l’empenyiment de l’afició del Llevant per a aconseguir la permanència davant el Mallorca

Jon Ander Olasagasti subratlla que el suport de l'afició del Llevant serà clau enfront del Mallorca, rival directe per la permanència, després de l'impuls que va suposar guanyar a Vigo.

La Comunitat Valenciana usarà detectors de radiofreqüència en la pròxima PAU per a frenar el frau

La Comunitat Valenciana implantarà en la pròxima PAU detectors de radiofreqüència per a localitzar dispositius electrònics ocults i exigirà mòbils totalment apagats i sense rellotges a l'aula.

Greu un home atropellat pel tramvia després de caure a la via a Alacant

Un home de 48 anys ha resultat ferit greu en caure de manera accidental a la via del tramvia a Alacant i ser atropellat per un comboi de la línia 2, la qual cosa va obligar a interrompre el servici durant 20 minutos.

El Centre del Carme reivindica a 60 artistes marcats per la dana en la mostra Genealogies del territori

El Centre del Carme presenta l'exposició Genealogies del territori, amb obres de 60 artistes afectats per la dana, que reflexionen sobre el territori, la memòria i la petjada de l'aigua.

Educació cita als sindicats el dilluns per a reprendre la negociació en plena vaga del professorat

La Conselleria d'Educació convoca als sindicats docents el dilluns a les 16 hores per a la segona reunió de la Taula sectorial des de l'inici de la vaga indefinida, després d'una proposta considerada insuficient per les organitzacions sindicals.

El Consell acusa a Arcadi España d’ignorar la carta de Pérez Llorca sobre finançament

El conseller José Antonio Rovira retrau al ministre Arcadi España que no haja respost a la carta enviada per Juanfran Pérez Llorca el 30 de març i dubte que el Govern aprove un nou model de finançament autonòmic.

Vox acusa a la Generalitat de falta de lideratge en la gestió de la dana de 2024

Vox sosté en les seues conclusions a la comissió d'investigació de Les Corts que la gestió de la dana de 2024 va evidenciar greus carències de lideratge i coordinació per part de la Generalitat i del Govern central.