Finlàndia, disposada a obrir la frontera amb Rússia si s’aprova la llei per a retornar a sol·licitants d’asil

MADRID, 20 (EUROPA PRESS)

El primer ministre de Finlàndia, Petteri Orpo, es mostra partidari d’obrir la frontera parcialment si la setmana vinent el Parlament aprova la llei que retorna als sol·licitants d’asil a Rússia, un mes després que Hèlsinki prorrogara de manera indefinida el tancament de tots els passos fronterers.

«Quan s’aprove la llei, intentarem obrir la frontera amb cura (…) Podríem intentar començar amb un punt fronterer i si s’estableix cooperació en tots dos costats de la frontera», ha avançat en una entrevista per a la cadena Yle.

No obstant això, ha subratllat que qualsevol pas en aquesta direcció dependrà de la postura que adopte Rússia, país al que el seu veí ha estat acusat d’utilitzar el fenomen migratori com a element de desestabilització en la frontera.

«Hi ha moltes raons per a creure que si obrim un pas fronterer, és quasi segur que la gent vindrà», ha dit el primer ministre, qui també ha reconegut que no s’ha detectat un moviment inusual en la frontera a pesar que amb l’arribada de la primavera era l’esperat per les autoritats finlandeses.

La frontera es va tancar per primera vegada al novembre del 2023, si ben Finlàndia va obrir el 14 de desembre dos dels nou passos fronterers repartits al llarg dels seus 1.400 quilòmetres. No obstant açò, a causa de l’alt nombre de sol·licituds d’asil, es va optar per segellar definitivament la divisòria entre els dos països.

Diversos països que comparteixen frontera amb Rússia han denunciat que han augment els intents per creuar a l’altre costat, una pràctica que retrauen també a Bielorússia en represàlia a les sancions de la Unió Europea, tal com van alertar Polònia i els Estats bàltics.

Últimes notícies

Evacuen Azuébar i Almedíjar per l’incendi descontrolat de la Vall d’Uixó

Emergències ha ordenat desallotjar Azuébar i Almedíjar, amb uns 600 habitants, per l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que continua sense control i ja ha obligat a evacuar més de 16.000 persones.

El València viatja a Regne Unit per a la segona concentració de pretemporada

El València CF viatjarà dilluns a Regne Unit per completar una segona concentració de pretemporada a St. George's Park, amb dos amistosos programats davant Derby County i Stoke City.

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.