Finlàndia, disposada a obrir la frontera amb Rússia si s’aprova la llei per a retornar a sol·licitants d’asil

MADRID, 20 (EUROPA PRESS)

El primer ministre de Finlàndia, Petteri Orpo, es mostra partidari d’obrir la frontera parcialment si la setmana vinent el Parlament aprova la llei que retorna als sol·licitants d’asil a Rússia, un mes després que Hèlsinki prorrogara de manera indefinida el tancament de tots els passos fronterers.

“Quan s’aprove la llei, intentarem obrir la frontera amb cura (…) Podríem intentar començar amb un punt fronterer i si s’estableix cooperació en tots dos costats de la frontera”, ha avançat en una entrevista per a la cadena Yle.

No obstant això, ha subratllat que qualsevol pas en aquesta direcció dependrà de la postura que adopte Rússia, país al que el seu veí ha estat acusat d’utilitzar el fenomen migratori com a element de desestabilització en la frontera.

“Hi ha moltes raons per a creure que si obrim un pas fronterer, és quasi segur que la gent vindrà”, ha dit el primer ministre, qui també ha reconegut que no s’ha detectat un moviment inusual en la frontera a pesar que amb l’arribada de la primavera era l’esperat per les autoritats finlandeses.

La frontera es va tancar per primera vegada al novembre del 2023, si ben Finlàndia va obrir el 14 de desembre dos dels nou passos fronterers repartits al llarg dels seus 1.400 quilòmetres. No obstant açò, a causa de l’alt nombre de sol·licituds d’asil, es va optar per segellar definitivament la divisòria entre els dos països.

Diversos països que comparteixen frontera amb Rússia han denunciat que han augment els intents per creuar a l’altre costat, una pràctica que retrauen també a Bielorússia en represàlia a les sancions de la Unió Europea, tal com van alertar Polònia i els Estats bàltics.

Últimes notícies

Educació amplia l’oferta d’FP amb 19 nous cicles per al curs 2026-2027

La Conselleria d'Educació autoritza 70 cicles formatius i, després de desactivar 51, incrementa l'oferta de Formació Professional en 19 nous cicles adaptats al teixit productiu valencià.

Catalá obri la porta a comprar la part de la Diputació de l’antic edifici d’Hisenda a València

L'alcaldessa de València, María José Catalá, considera complexa la venda del 60% municipal de l'antic edifici d'Hisenda i es mostra oberta a negociar amb la Diputació la compra del seu 40% i un possible ús compartit de l'immoble.

Els accidents laborals causen 12 morts en la Comunitat Valenciana fins a març

Els accidents laborals provoquen 170 morts a Espanya en el primer trimestre, 12 d'elles en la Comunitat Valenciana, on totes les defuncions es produïxen durant la jornada de treball.

Els ajuntaments activen projectes locals per a 120.000 vivendes de protecció pública

Els ajuntaments poden posar en marxa Projectes Residencials Locals per a promoure fins a 120.000 vivendes de protecció pública en sòls dotacionals i patrimonials hui infrautilitzats.

El Suprem reclama de nou al Parlament Europeu alçar la immunitat de Alvise per assetjament

El Tribunal Suprem sol·licita per tercera vegada al Parlament Europeu el suplicatori per a retirar la immunitat a l'eurodiputat Luis Perez, Alvise, i investigar-li per presumpte assetjament i revelacion de secrets a exmembres del seu partit.

Catalá reclama al Govern una reunió pel Sidi Saler després d’un any sense resposta

L'alcaldessa de València, María José Catalá, manté la seua exigència de reunir-se amb el Ministeri per a la Transició Ecològica per a definir el futur de l'antic hotel Sidi Saler, tancat i abandonat, després de més d'un any sense resposta.

La Guàrdia Civil d’Alacant honra als agents morts en el seu 182 aniversari

La Guàrdia Civil d'Alacant va celebrar el 182 aniversari de la seua fundació amb un acte institucional marcat per l'homenatge als agents morts i ferits a Huelva i el reconeixement als guàrdies retirats.

València destina més de 1,8 milions a renovar el sanejament dels Poblats Marítims

L'Ajuntament de València invertix 1,81 milions a modernitzar la xarxa de sanejament dels Poblats Marítims per a millorar l'evacuació d'aigües pluvials i residuals i reforçar la resposta davant pluges intenses.