Un infermer assassina a més de cent pacients a Alemanya

 Segons ha informat el canal rus de notícies ‘RT’, un infermer alemany ha matat a més de cent pacients. L’infermer va induir cap a una insuficiència cardíaca a les seues víctimes per a tractar de reviure’ls més tard, segons creuen les autoritats. L’assassí li l’ha condemnat a cadena perpètua. Este crim li l’ha qualificat de, «el pitjor assassí en sèrie de la postguerra a Alemanya».

  

  

Nomenat com Niels Hoegel per l’audiència —per a preservar la seua identitat—, actualment està complint una sentència en Oldenburg a Baixa Saxònia. L’home de 40 anys va administrar intencionalment injeccions letals de medicació cardíaca per a detenir el cor dels pacients que després van tractar de reviure. Hoegel va dir que, «gaudia la sensació de ser un salvador heroic».

  

  

Això no obstant, açò semblava ser solament la punta d’un iceberg, ja que l’assaig va veure la confirmació de Hoegel en administrar una sobredosi de drogues a 90 pacients, 30 dels quals van ser fatals. Després de l’admissió de l’infermer, es va iniciar una recerca sobre uns 130 casos de mort, que semblaven ser sospitosos. A l’agost, les autoritats van dir que creien que l’infermer havia matat almenys a 86 persones, mentre que les proves toxicologies d’altres 41 estaven pendents.

 

«Vuitanta-quatre assassinats ens deixen sense paraules», va dir en eixe moment el cap de la policia d’Oldenburg, Johann Kuehme. «Per si no fos poc, hem d’acceptar que l’escala real dels assassinats és probablement moltes vegades pitjor», i va agregar que algunes de les víctimes de Hoegel haurien sigut cremades.

  

  

El número de morts ara ha augmentat, ja que les autoritats van dir el dijous, 9 de novembre, que l’assassí podria estar involucrat en 38 casos en una clínica d’Oldenburg i 62 en un hospital de Delmenhorst. Tanmateix, el nombre podria augmentar encara més, ja que els investigadors esperen que s’exhumen més restes a Turquia.

  

  

Si és culpable, Hoegel pot ser l’assassí més letal en el període de postguerra del país germà. La fiscalia espera presentar càrrecs addicionals contra ell a principis de 2018.

Últimes notícies

La CHJ encara la recta final de la reconstrucció del barranc de Poio després de la dana

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ultima la reconstrucció del barranc de Poio, danyat per la dana d'octubre de 2024, amb una inversió de 20 milions i noves defenses enfront d'inundacions.

Les Corts avalen el canvi legal que aplana l’arribada de quadres de Sorolla a València

Les Corts Valencianes han validat el decret llei que modifica la llei de Patrimoni cultural per a facilitar la seu a València de la Hispanic Society i l'arribada de 220 obres de Sorolla, en una votació dividida per blocs.

Detinguda a Torrent per empadronar il·legalment a estrangers a canvi de mil euros

Una dona de 33 anys ha sigut detinguda a Torrent acusada d'afavorir la immigració il·legal i falsificar contractes de lloguer i empadronaments a canvi de mil euros, a més de coaccionar a inquilins vulnerables.

Pérez Llorca investigarà el gasto de Camps i compara amb els 187.000 euros de Puig en 2025

Pérez Llorca es compromet a investigar a fons els 15.000 euros en combustible atribuïts a Camps i subratlla que el major gasto en 2025 correspon al expresident Ximo Puig, amb més de 187.000 euros.

Sergi Cardona reivindica l’ambició del Vila-real davant una temporada històrica

Sergi Cardona destaca que el Vila-real té a la seua mà firmar una temporada històrica, amb la plaça de Champions encarrilada i la tercera posició a l'abast. El lateral demana ambició màxima en el tram final de Lliga i enaltix la irrupció del jove Pau Navarro.

Detingut en l’A-31 un conductor sense carnet que portava una arma elèctrica artesanal i va donar positiu en drogues

La Guàrdia Civil arresta en l'A-31 a un conductor alacantí de 32 anys que circulava sense carnet, sota els efectes de les drogues i amb una arma elèctrica artesanal prohibida en el vehicle.

Un informe alerta que l’empadronament i l’admissió frenen l’accés a la sanitat en la Comunitat

Un informe de Medicos del Món Comunitat Valenciana identifica l'empadronament i els filtres en admision com les principals barreres d'accés a la sanitat per a les persones mes vulnerabilizadas a València i Alacant.