15.7 C
València
Divendres, 23 gener, 2026

Demanen a les administracions que investiguen la ‘brusca caiguda’ de fins al 30% de preus dels cítrics

L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) ha demanat a l’Administració autonòmica i nacional que duguen a terme una investigació “a fons” per a esclarir les causes de la “brusca caiguda” dels preus en origen dels cítrics.

Segons la Llotja de Cítrics de València, les cotitzacions de les taronges han arribat a desplomar-se fins a un 30 per cent en l’últim mes, passant en el cas de la varietat Navel Lane Batega de 0,36 a 0,25 euros per quilo (€/kg).

En varietats més tardanes, la València Batega ha arrancat les seues operacions amb 0,21 €/kg, una xifra que també se situa per sota dels costos de producció. Respecte a les mandarines, les varietats que major descens de valor han patit a peu de camp són l’Orri (-22%) i l’Ortanique (-17%), segons ha informat l’organització agrària en un comunicat.

AVA-Asaja ha exigit una “intensa” campanya d’inspeccions d’ofici als principals operadors comercials i cadenes de distribució “per a descartar pràctiques anticompetitivas, i fins i tot un possible contubernio, ja que, amb les dades oficials disponibles de la Comissió Europea, cap factor tècnic per si només pot explicar de manera decisiva est desplome tan acusat dels preus que perceben els productors“.

Així mateix, ha instat a l’Agència d’Informació i Control Alimentari (AICA), dependent del Ministeri d’Agricultura, que investigue, i si escau sancione, “qualsevol contracte de compravenda de cítrics el preu dels quals estiga per sota dels costos mitjans de producció“.

D’acord amb l’organització agrària, els “primers espertenecs” de la crisi citrícola van ocórrer al gener, quan algunes varietats de mandarines com la Clemenvilla o l’Hernandina “van tenir greus problemes de comercialització i, fins i tot, va haver-hi molts camps que es van quedar sense recol·lectar per falta de demanda”.

L’organització presidida per Cristóbal Aguado ha insistit en un acord global de la interprofessional Intercitrus que incloga, entre altres assumptes com la promoció, “mesures contundents per a acabar com més prompte millor amb el problema de la ‘pinyolà’ que ocasiona una pèrdua de consumidors, especialment entre els més joves“.

IMPORTACIONS DE PAÏSOS TERCERS

Així mateix, afig que bona part de les taronges, que venien rebent preus “raonables“, des de febrer també han caigut per sota del llindar de rendibilitat. Segons AVA-Asaja, part del sector, sobretot del comerç privat i el cooperativisme, “tiren tota la culpa a un factor extern com són les importacions foranes”.

En aquesta línia assenyala que, d’acord a dades de la Comissió Europea facilitats per Ailimpo, les importacions de taronges a la UE procedents de països tercers des d’octubre fins a febrer van ser 263.437 tones, un 5% menys que en el mateix període de l’any anterior.

Les exportacions de taronges d’Espanya a la UE van ascendir a 580.337 tones, la qual cosa manté la quota de mercat entorn del 70% en una campanya amb minvament de collita a causa d’adversitats climàtiques.

Amb tot, AVA-Asaja ha reiterat la seua “indignació davant de l’estratègia comercial de la UE que fomenta la competència deslleial de països tercers, a costa de sacrificar als seus productors” i ha destacat el “enorme potencial de creixement d’Egipte”, que ha superat per primera vegada a Sud-àfrica en enviaments de taronges durant aquest tram de la temporada, amb 115.022 tones, la qual cosa suposa un increment del 56% respecte a l’exercici precedent.

En aquest sentit, l’organització agrària ha reclamat a Brussel·les que revise l’acord comercial que la UE té subscrit amb Egipte, així com amb altres països com Sud-àfrica, Turquia i el Marroc, amb l’objecte “d’avaluar l’impacte present i futur sobre el sector citrícola europeu, tenint en compte l’increment de superfície que han plantat en els últims anys, i evitar l’entrada de noves plagues i malalties a Europa“.

AVA-Asaja ha advertit que les mobilitzacions “continuaran mentre les polítiques agràries i mediambientals impulsades per totes les administracions ens resten competitivitat i ens tiren dels nostres camps i granges“.

Últimes notícies

Detingut a Alacant un fugitiu reclamat per Kirguizistan per lesions

Un home de 45 anys ha sigut detingut en la via pública després de ser identificat per una patrulla. Tenia un orde internacional de Kirguizistan per lesions greus de 2023 i queda a l'espera d'extradició.

La comissió d’investigació de la DANA del Congrés cita a Feijóo el 2 de febrer

La Mesa de la comissió, amb majoria de PSOE i Sumar, ha acordat citar a Alberto Núñez Feijóo. Haurà d'explicar la informació que va rebre sobre la catàstrofe i les seues declaracions posteriors.

El Port de Castelló confirma 24 escales de creuers de luxe en 2026 i 2027

L'Autoritat Portuària ha confirmat 24 escales de creuers de xicotet format i alt valor afegit per a 2026 i 2027, amb quatre noves tancades en Fitur. Tres seran a Peníscola i una en el port de Castelló l'any vinent.

BabyKid Spain Fimi rep a 220 empreses importadores de 45 països

La fira ha rebut 220 empreses importadores de 45 països i conclou este divendres a València. El pla de compradors s'ha reforçat per a obrir noves oportunitats.

Els bombers controlen un incendi en una nau de reciclatge de ferralla a Ibi

Els bombers han controlat un incendi declarat de matinada en una nau de reciclatge de ferralla a Ibi. No hi ha hagut ferits i s'ha evitat la propagació

Una productora valenciana digitalitza mites i llegendes de la Comunitat amb suport de la UPV

A&D Real Time, amb suport de la UPV, adapta relats populars al cinema animat, narratives digitals i IA per a evitar la seua pèrdua. La iniciativa naix d'O-CITY i suma produccions locals i internacionals.

Alacant negocia amb Royal Caribbean ser port base de creuers

Alacant negocia amb Royal Caribbean convertir-se en port base de creuers. La ciutat projecta en 2026 un 20% més d'impacte econòmic, més vaixells i més passatgers.

El turisme del running es dispara: maratons plenes, dorsals per sorteig i impacte milionari

L'auge del running transforma grans maratons en pols turístics: més jóvens i dones en la línia d'eixida, dorsals per sorteig i un fort impacte econòmic.