Israel confirma ‘progressos’ en les negociacions amb Hamàs per a un alto el foc i l’alliberament d’ostatges

El ministre d’Exteriors diu que Israel “vol un acord” i diu que “prompte se sabrà” si el grup islamista “vol el mateix”

MADRID, 13 (EUROPA PRESS)

El ministre d’Exteriors d’Israel, Gideon Saar, ha confirmat hui dilluns “progressos” en les negociacions indirectes amb el Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) per a aconseguir un alto el foc a la Franja de Gaza que implique un alliberament dels segrestats en els atacs executats el 7 d’octubre del 2023.

“S’han aconseguit progressos. Veiem alguns progressos en les negociacions”, ha dit Saar durant una roda de premsa amb el seu homòleg danès, Lars Lokke Rasmussen, unes declaracions en les quals ha posat l’accent que “Israel vol un acord sobre els ostatges”, després de la falta d’avanços en este sentit durant els últims mesos.

“Israel està treballant amb els nostres amics nord-americans per a aconseguir un acord sobre els ostatges i prompte sabem si l’altra part vol el mateix”, ha sostingut, en referència a Hamàs, tal com ha arreplegat el diari israelià ‘The Times of Israel’.

Així, Saar ha asseverat que la situació “sembla molt millor que anteriorment”, si bé ha declinat “dir més que això”. “Soc conscient que hi ha famílies que són sensibles a cada paraula i cada frase (sobre les negociacions)”, ha argumentat, en referència als familiars dels ostatges.

El titular de la cartera d’Exteriors israelià ha ressenyat a més que les autoritats treballen tant amb l’Administració sortint d’Estats Units, encapçalada per Joe Biden, i amb el president electe, Donald Trump, qui prendrà possessió el 20 de gener. “Espere que en un breu espai de temps vegem que passen coses, però encara ha de demostrar-se”, ha resolt.

Per la seua banda, el ministre de Finances israeliana, l’ultradretà Bezalel Smotrich, ha tornat a expressar el seu rebuig a qualsevol alto el foc a Gaza, que ha descrit com “una catàstrofe per a la seguretat nacional d’Israel”, i ha agregat que el seu partit, Sionisme Religiós, “no serà part” d’un pacte en este sentit.

“No serem part d’un acord de rendició que incloga l’alliberament de terroristes, detenir la guerra i dissoldre els assoliments obtinguts, aconseguits amb molta sang”, ha manifestat a través d’un missatge publicat en el seu compte en la xarxa social X.

“És moment de continuar amb tot el nostre poder, ocupar i netejar tota la Franja i finalment assumir el control de l’ajuda humanitària de Hamàs, obrint les portes de l’infern a Gaza fins que Hamàs es rendisca totalment i fins que tots els ostatges hagen tornat”, ha argumentat, en línia amb les seues declaracions anteriors a favor de mantenir l’ofensiva i ocupar l’enclavament.

PROPOSTA SIMILAR A LA DE MAIG DEL 2024

Segons les informacions arreplegades per la cadena israeliana Channel 12, les negociacions han aconseguit avanços en les últimes hores, amb els principals detalls acordats mancant una aprovació per part de Hamàs, sense que el grup islamista s’haja pronunciat ara com ara sobre este tema.

En este sentit, una persona implicada en les negociacions, que estan tenint lloc a Qatar, ha assenyalat a la Ràdio de l’Exèrcit que “hi ha progressos cauts”. “Sembla que la direcció és positiva”, ha sostingut, una postura confirmada per fonts oficials israelianes citades per la cadena Channel 13, que han indicat que “si Hamàs respon prompte, tots els detalls poden ser finalitzats en qüestió de dies”.

La proposta seria similar a la discutida al maig del 2024, que contemplava un acord en tres etapes en el qual els casos “humanitaris”, és a dir, dones, xiquets i malalts, serien alliberats en un primer moment. Posteriorment, a partir del setzè dia de l’alto el foc, es discutiria l’alliberament d’homes en edat militar, després del que hi hauria una tercera etapa sobre gobernança i reconstrucció de Gaza.

L’Exèrcit israelià va llançar una ofensiva contra l’enclavament després dels citats atacs del 7 d’octubre del 2023, que van deixar uns 1.200 morts i prop de 250 segrestats. Les autoritats gazianes, controlades per Hamàs, han denunciat fins hui prop de 46.600 morts, als quals se sumen més de 800 palestins morts a Cisjordània i Jerusalem Este a mans de les forces israelianes o en atacs per part de colons.

Últimes notícies

Etta Eyong trenca la seua sequera golejadora amb Camerun més de tres mesos després

El davanter del Llevant Etta Eyong va marcar davant la Xina en la FIFA Sèries 2026 i va posar fi a més de tres mesos sense veure porta, una ratxa que arrossegava amb la seua selecció i amb el seu club.

Corberán busca davant el Celta igualar la seua millor ratxa de victòries a Mestalla

Carlos Corberán pot igualar davant el Celta de Vigo la seua millor ratxa de tres victòries seguides a Mestalla, després dels últims triomfs del València enfront d'Osasuna i Alabés.

Investiguen a un veí de Sant Jordi per abandonar al seu gos en estat crític

El Seprona de la Guàrdia Civil investiga a un veí de Sant Jordi (Castelló) per un presumpte delicte d'abandó animal després de trobar al seu gos en estat crític en una zona rural.

Mor Juan Maeso, anestesista condemnat pel major brot d’hepatitis C a València

Mor en un hospital Juan Maeso, l'anestesista condemnat a 1.933 anys de presó pel contagi massiu d'hepatitis C que va afectar 275 pacients a València.

La flota pesquera espanyola es planteja amarrar per la pujada del gasoil lligada a la guerra de l’Iran

Les associacions d'armadors i confraries alerten que la pujada del gasoil per la guerra de l'Iran porta a la flota al límit de la rendibilitat i pressionen per a aconseguir ajudes immediates.

El turisme d’interior de la Comunitat Valenciana s’acosta al ple per Setmana Santa amb fins a un 87% d’ocupació

El turisme d'interior de la Comunitat Valenciana preveu una ocupació d'entre el 74 i el 87% per Setmana Santa, amb fort pes de les reserves d'última hora i lideratge del viatger local.

Mor Juan Maeso, anestesista condemnat pel major contagi d’hepatitis C a València

L'anestesista Juan Maeso, condemnat a 1.933 anys de presó per un contagi massiu d'hepatitis C que va afectar 275 pacients a València, ha mort en un hospital després d'eixir en llibertat condicional en 2023 pel seu delicat estat de salut.

Juí a una presidenta de comunitat per carregar 80.000 euros al compte d’una veïna morta

Una presidenta de comunitat de propietaris de Dénia s'enfronta a dos anys de prision per presumpta estafa en carregar quasi 80.000 euros en rebuts al compte d'una veïna que ja habia mort.