Israel llança més d’una desena de bombardejos durant la matinada en els suburbis de Beirut

MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

L’Exèrcit d’Israel ha llançat este dimecres de matinada més d’una desena de bombardejos contra els suburbis del sud de la capital de Líban, Beirut, bastió del partit-milícia xiïta libanés Hezbol·là, mentre que han seguit atacant altres zones del país.

Segons ha informat la cadena de televisió En Manar, vinculada a Hezbol·là, els caces israelians han llançat onze atacs contra els suburbis de Beirut en aproximadament dos hores. A més, han atacat també la ciutat de Jiam, al sud, i Baabek i Becà, a l’est de Líban.

De moment, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) únicament han anunciat «atacs contra objectius terroristes a Beirut», si be no han donat més detalls sobre les seues operacions llançades durant la nit, de les quals es desconeix també ara com ara el balanç de víctimes.

Així mateix, ha recalcat que durant els últims dies ha dut a terme «una sèrie d’atacs selectius» a Beirut contra «llocs de producció de munició» i «una altra infraestructura terrorista». «Abans dels atacs es van donar molts passos per a reduir la possibilitat de danyar als no implicats», ha argumentat, enmig de les denúncies per l’elevada xifra de morts.

«Hezbol·là posa les seues instal·lacions de producció i mitjans de guerra baix edificis residencials al cor de Beirut, posant en risc a la població de la zona», ha denunciat, al mateix temps que ha sostingut que «els atacs tenien com a objectiu danyar les capacitats de l’organització». «Les FDI seguixen atacant amb força per a danyar i destruir les capacitats militars i la infraestructura d’Hezbol·là», ha resolt.

Durant la jornada anterior es van registrar 55 morts i 156 ferits en tot el país i Israel ha matat a més d’un miler en les últimes dos setmanes, inclòs el líder d’Hezbol·là, Hasán Nasralá. A més, les FDI han anunciat la mort d’un alt comandament d’Hezbol·là, Alfakar Hanawi, en un atac a Beirut, a qui acusen d’haver estat a càrrec de l’enginyeria de la unitat ‘Aziz’ i de les forces d’Hezbol·là a la regió d’Alep.

Tal com han indicat, també va ser comandant de la divisió ‘Iman Hossein’, «amb el ple suport de (el general iranià mort en un bombardeig d’EUA a l’Iraq) Qasem Soleimani i Hasán Nasralá». «La divisió constitueix un marc d’exercicis de força amb importants capacitats per a Hezbol·là, i està formada per milers de terroristes amb diferents identitats de tot Pròxim Orient», ha agregat.

No obstant això, des d’octubre del 2023 esta divisió s’hauria traslladat a Líban per a treballar «estretament en coordinació amb les unitats del front sud d’Hezbol·là», participant «activament en els combats» i duent a terme atacs amb míssils antitanc, drons i un «extens llançament de coets cap als assentaments del nord». També hauria participat en «el llançament de drons explosius cap a les profunditats d’Israel» com un atac contra una escola a la ciutat d’Eilat (sud).

Hores abans, havien informat de la mort d’un altre comandant d’Hezbol·là, identificat com Mohamed Yafar Kasir, que pertanyia a la unitat 4400 d’Hezbol·là, que es dedica a lliurar armes des d’Iran a territori libanés. Estava involucrat en centenars d’operacions de contraban i va ser responsable de transferències financeres des d’Iran i Síria cap a Líban «per valor de centenars de milions de dòlars cada any» per a les activitats de la milícia.

L’Exèrcit d’Israel va llançar el dimarts una nova invasió de Líban, descrivint-la com una operació «selectiva i limitada» contra «objectius terroristes i infraestructures» d’Hezbol·là, argumentant que suposen «una amenaça immediata i real per als assentaments israelians en la frontera nord».

El repunt de les hostilitats s’emmarca en els enfrontaments des de fa prop d’un any, després que Hezbol·là atacara territori israelià un dia després dels atacs perpetrats el 7 d’octubre del 2023 pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) i altres faccions palestines, que van portar a Israel a deslligar una cruenta ofensiva contra la Franja de Gaza.

Últimes notícies

L’Eldense celebra 70 anys del seu debut en Segona mirant a l’entrada de Messi

L’Eldense commemora set dècades del seu primer partit en Segona Divisió mentre espera que es tanque la venda del club a Leo Messi, en plena nova etapa daurada a LaLiga Hypermotion.

Dos veïns d’Alacant rebran 12.000 euros per les molèsties d’una discoteca

El Tribunal de Instancia d’Alacant ha condemnat l’Ajuntament a pagar 12.000 euros per danys morals a dos veïns afectats durant anys pel soroll d’una discoteca situada en el soterrani del seu edifici.

Corberán es reforça abans de visitar el Sevilla: Estic sencer, amb forces i il·lusió

Carlos Corberán assegura que es troba sencer, amb forces, il·lusió i ganes per a revertir la mala arrancada del València CF abans de visitar el Sevilla, després d’haver sumat només un punt en quatre jornades.

Arresten un home per incendiar una vivenda a Vall d’Alba

La Guàrdia Civil ha detingut a Vall d'Alba un home de 49 anys acusat d'entrar en una vivenda i provocar un incendi, que va obligar a desallotjar alguns veïns però no va causar ferits.

Xest concentra este cap de setmana 150 pilots en la recta final de l’ESBK

El Circuit Ricardo Tormo rep este cap de setmana 150 pilots per a disputar la sisena prova del Campionat d'Espanya de Superbike.

Xefs de 14 països es jugaran diumenge a Sueca el títol de millor paella del món

Sueca reunirà este diumenge al Passeig de l'Estació 40 xefs de 14 països i cinc continents per a competir pel títol de millor paella del món en la 65a edició del Concurs Internacional de Paella Valenciana.

L’oferta final de Ford Almussafes: pujada salarial lligada a l’IPC i gratificació de 1.000 euros anuals

La direcció de Ford Almussafes ha plantejat una oferta final per al període 2027-2030 amb salaris lligats a l’IPC real, una gratificació anual de 1.000 euros i fins a huit dissabtes obligatoris si la producció ho exigix.

Pérez Llorca reclama a Sánchez que deixe de discriminar la Comunitat Valenciana en inversions i finançament

Juanfran Pérez Llorca confia que la visita de Pedro Sánchez a Alacant servisca perquè el Govern central assumisca que no pot continuar discriminant la Comunitat Valenciana en inversions, infraestructures, aigua i finançament sanitari.