11.2 C
València
Divendres, 2 gener, 2026

Israel llança més d’una desena de bombardejos durant la matinada en els suburbis de Beirut

MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

L’Exèrcit d’Israel ha llançat este dimecres de matinada més d’una desena de bombardejos contra els suburbis del sud de la capital de Líban, Beirut, bastió del partit-milícia xiïta libanés Hezbol·là, mentre que han seguit atacant altres zones del país.

Segons ha informat la cadena de televisió En Manar, vinculada a Hezbol·là, els caces israelians han llançat onze atacs contra els suburbis de Beirut en aproximadament dos hores. A més, han atacat també la ciutat de Jiam, al sud, i Baabek i Becà, a l’est de Líban.

De moment, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) únicament han anunciat “atacs contra objectius terroristes a Beirut”, si be no han donat més detalls sobre les seues operacions llançades durant la nit, de les quals es desconeix també ara com ara el balanç de víctimes.

Així mateix, ha recalcat que durant els últims dies ha dut a terme “una sèrie d’atacs selectius” a Beirut contra “llocs de producció de munició” i “una altra infraestructura terrorista”. “Abans dels atacs es van donar molts passos per a reduir la possibilitat de danyar als no implicats”, ha argumentat, enmig de les denúncies per l’elevada xifra de morts.

“Hezbol·là posa les seues instal·lacions de producció i mitjans de guerra baix edificis residencials al cor de Beirut, posant en risc a la població de la zona”, ha denunciat, al mateix temps que ha sostingut que “els atacs tenien com a objectiu danyar les capacitats de l’organització”. “Les FDI seguixen atacant amb força per a danyar i destruir les capacitats militars i la infraestructura d’Hezbol·là”, ha resolt.

Durant la jornada anterior es van registrar 55 morts i 156 ferits en tot el país i Israel ha matat a més d’un miler en les últimes dos setmanes, inclòs el líder d’Hezbol·là, Hasán Nasralá. A més, les FDI han anunciat la mort d’un alt comandament d’Hezbol·là, Alfakar Hanawi, en un atac a Beirut, a qui acusen d’haver estat a càrrec de l’enginyeria de la unitat ‘Aziz’ i de les forces d’Hezbol·là a la regió d’Alep.

Tal com han indicat, també va ser comandant de la divisió ‘Iman Hossein’, “amb el ple suport de (el general iranià mort en un bombardeig d’EUA a l’Iraq) Qasem Soleimani i Hasán Nasralá”. “La divisió constitueix un marc d’exercicis de força amb importants capacitats per a Hezbol·là, i està formada per milers de terroristes amb diferents identitats de tot Pròxim Orient”, ha agregat.

No obstant això, des d’octubre del 2023 esta divisió s’hauria traslladat a Líban per a treballar “estretament en coordinació amb les unitats del front sud d’Hezbol·là”, participant “activament en els combats” i duent a terme atacs amb míssils antitanc, drons i un “extens llançament de coets cap als assentaments del nord”. També hauria participat en “el llançament de drons explosius cap a les profunditats d’Israel” com un atac contra una escola a la ciutat d’Eilat (sud).

Hores abans, havien informat de la mort d’un altre comandant d’Hezbol·là, identificat com Mohamed Yafar Kasir, que pertanyia a la unitat 4400 d’Hezbol·là, que es dedica a lliurar armes des d’Iran a territori libanés. Estava involucrat en centenars d’operacions de contraban i va ser responsable de transferències financeres des d’Iran i Síria cap a Líban “per valor de centenars de milions de dòlars cada any” per a les activitats de la milícia.

L’Exèrcit d’Israel va llançar el dimarts una nova invasió de Líban, descrivint-la com una operació “selectiva i limitada” contra “objectius terroristes i infraestructures” d’Hezbol·là, argumentant que suposen “una amenaça immediata i real per als assentaments israelians en la frontera nord”.

El repunt de les hostilitats s’emmarca en els enfrontaments des de fa prop d’un any, després que Hezbol·là atacara territori israelià un dia després dels atacs perpetrats el 7 d’octubre del 2023 pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) i altres faccions palestines, que van portar a Israel a deslligar una cruenta ofensiva contra la Franja de Gaza.

Últimes notícies

Així van transcórrer els missatges entre Feijóo i Mazón la nit de la DANA

El lliurament dels missatges d'Alberto Núñez Feijóo completa la seqüència del xat amb Carlos Mazón durant la DANA del 29 d'octubre de 2024. L'intercanvi reflectix problemes de comunicació, dubtes sobre víctimes i coordinació institucional.

PSOE i Compromís acusen a Feijóo de prioritzar el relat en la dana i demanen la seua dimissió

PSOE i Compromís han carregat contra Feijóo pels missatges enviats a Mazón la nit de la dana, que al seu juí proven que el PP va cuidar el relat i no a les víctimes.

Feijóo va animar a Mazón a liderar la comunicació el 29-O per considerar-la clau

Els WhatsApp aportats al jutjat mostren que Feijóo va instar a Mazón a portar la iniciativa informativa durant la DANA del 29-O i va oferir desplaçar-se immediatament.

La nova passarel·la del CEIP Joan XXIII a Torrent obrirà després del Nadal

La Generalitat posarà en servici després del Nadal la nova passarel·la del CEIP Joan XXIII, que reposa la destruïda per la DANA i permetrà creuar el barranc de Poio amb seguretat. L'obra incorpora accessibilitat i criteris de resiliència.

Utiel tornarà a batre rècord amb un Tortell de Reis de 60 metres

La Tahona d'Utiel elaborarà un tortell de 60 metres per a un berenar amb xocolate a les 18.00. El dolç, amb 90 peces, podrà servir a 2.700 persones.

Pérez Llorca encadena quasi mig centenar d’actes en el seu primer mes com president

El president ha centrat la seua agenda en la gestió de la DANA, els efectes de les intenses pluges i la coordinació institucional. En paral·lel, ha participat en actes nadalencs, de condemna de la violència masclista i en la recepció del Dia de la Constitució.

València, Torrent i Requena activen plans davant l’onada de fred

Diversos consistoris han activat operatius pel descens tèrmic previst. València tindrà cinc centres oberts la nit de Reis; Requena ha llançat avisos i Torrent habilita espais.

La Comunitat Valenciana va liderar 2025 amb un 36,1% més de matriculacions fins a 128.321; Espanya va pujar un 12,9%

La Comunitat Valenciana va registrar el major creixement del país en 2025 per la recuperació després de la dana. L'impuls dels electrificats i la demanda de particulars van marcar l'any.