Israel llança més d’una desena de bombardejos durant la matinada en els suburbis de Beirut

MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

L’Exèrcit d’Israel ha llançat este dimecres de matinada més d’una desena de bombardejos contra els suburbis del sud de la capital de Líban, Beirut, bastió del partit-milícia xiïta libanés Hezbol·là, mentre que han seguit atacant altres zones del país.

Segons ha informat la cadena de televisió En Manar, vinculada a Hezbol·là, els caces israelians han llançat onze atacs contra els suburbis de Beirut en aproximadament dos hores. A més, han atacat també la ciutat de Jiam, al sud, i Baabek i Becà, a l’est de Líban.

De moment, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) únicament han anunciat «atacs contra objectius terroristes a Beirut», si be no han donat més detalls sobre les seues operacions llançades durant la nit, de les quals es desconeix també ara com ara el balanç de víctimes.

Així mateix, ha recalcat que durant els últims dies ha dut a terme «una sèrie d’atacs selectius» a Beirut contra «llocs de producció de munició» i «una altra infraestructura terrorista». «Abans dels atacs es van donar molts passos per a reduir la possibilitat de danyar als no implicats», ha argumentat, enmig de les denúncies per l’elevada xifra de morts.

«Hezbol·là posa les seues instal·lacions de producció i mitjans de guerra baix edificis residencials al cor de Beirut, posant en risc a la població de la zona», ha denunciat, al mateix temps que ha sostingut que «els atacs tenien com a objectiu danyar les capacitats de l’organització». «Les FDI seguixen atacant amb força per a danyar i destruir les capacitats militars i la infraestructura d’Hezbol·là», ha resolt.

Durant la jornada anterior es van registrar 55 morts i 156 ferits en tot el país i Israel ha matat a més d’un miler en les últimes dos setmanes, inclòs el líder d’Hezbol·là, Hasán Nasralá. A més, les FDI han anunciat la mort d’un alt comandament d’Hezbol·là, Alfakar Hanawi, en un atac a Beirut, a qui acusen d’haver estat a càrrec de l’enginyeria de la unitat ‘Aziz’ i de les forces d’Hezbol·là a la regió d’Alep.

Tal com han indicat, també va ser comandant de la divisió ‘Iman Hossein’, «amb el ple suport de (el general iranià mort en un bombardeig d’EUA a l’Iraq) Qasem Soleimani i Hasán Nasralá». «La divisió constitueix un marc d’exercicis de força amb importants capacitats per a Hezbol·là, i està formada per milers de terroristes amb diferents identitats de tot Pròxim Orient», ha agregat.

No obstant això, des d’octubre del 2023 esta divisió s’hauria traslladat a Líban per a treballar «estretament en coordinació amb les unitats del front sud d’Hezbol·là», participant «activament en els combats» i duent a terme atacs amb míssils antitanc, drons i un «extens llançament de coets cap als assentaments del nord». També hauria participat en «el llançament de drons explosius cap a les profunditats d’Israel» com un atac contra una escola a la ciutat d’Eilat (sud).

Hores abans, havien informat de la mort d’un altre comandant d’Hezbol·là, identificat com Mohamed Yafar Kasir, que pertanyia a la unitat 4400 d’Hezbol·là, que es dedica a lliurar armes des d’Iran a territori libanés. Estava involucrat en centenars d’operacions de contraban i va ser responsable de transferències financeres des d’Iran i Síria cap a Líban «per valor de centenars de milions de dòlars cada any» per a les activitats de la milícia.

L’Exèrcit d’Israel va llançar el dimarts una nova invasió de Líban, descrivint-la com una operació «selectiva i limitada» contra «objectius terroristes i infraestructures» d’Hezbol·là, argumentant que suposen «una amenaça immediata i real per als assentaments israelians en la frontera nord».

El repunt de les hostilitats s’emmarca en els enfrontaments des de fa prop d’un any, després que Hezbol·là atacara territori israelià un dia després dels atacs perpetrats el 7 d’octubre del 2023 pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) i altres faccions palestines, que van portar a Israel a deslligar una cruenta ofensiva contra la Franja de Gaza.

Últimes notícies

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.