12.7 C
València
Diumenge, 18 gener, 2026

Israel llança més d’una desena de bombardejos durant la matinada en els suburbis de Beirut

MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

L’Exèrcit d’Israel ha llançat este dimecres de matinada més d’una desena de bombardejos contra els suburbis del sud de la capital de Líban, Beirut, bastió del partit-milícia xiïta libanés Hezbol·là, mentre que han seguit atacant altres zones del país.

Segons ha informat la cadena de televisió En Manar, vinculada a Hezbol·là, els caces israelians han llançat onze atacs contra els suburbis de Beirut en aproximadament dos hores. A més, han atacat també la ciutat de Jiam, al sud, i Baabek i Becà, a l’est de Líban.

De moment, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) únicament han anunciat “atacs contra objectius terroristes a Beirut”, si be no han donat més detalls sobre les seues operacions llançades durant la nit, de les quals es desconeix també ara com ara el balanç de víctimes.

Així mateix, ha recalcat que durant els últims dies ha dut a terme “una sèrie d’atacs selectius” a Beirut contra “llocs de producció de munició” i “una altra infraestructura terrorista”. “Abans dels atacs es van donar molts passos per a reduir la possibilitat de danyar als no implicats”, ha argumentat, enmig de les denúncies per l’elevada xifra de morts.

“Hezbol·là posa les seues instal·lacions de producció i mitjans de guerra baix edificis residencials al cor de Beirut, posant en risc a la població de la zona”, ha denunciat, al mateix temps que ha sostingut que “els atacs tenien com a objectiu danyar les capacitats de l’organització”. “Les FDI seguixen atacant amb força per a danyar i destruir les capacitats militars i la infraestructura d’Hezbol·là”, ha resolt.

Durant la jornada anterior es van registrar 55 morts i 156 ferits en tot el país i Israel ha matat a més d’un miler en les últimes dos setmanes, inclòs el líder d’Hezbol·là, Hasán Nasralá. A més, les FDI han anunciat la mort d’un alt comandament d’Hezbol·là, Alfakar Hanawi, en un atac a Beirut, a qui acusen d’haver estat a càrrec de l’enginyeria de la unitat ‘Aziz’ i de les forces d’Hezbol·là a la regió d’Alep.

Tal com han indicat, també va ser comandant de la divisió ‘Iman Hossein’, “amb el ple suport de (el general iranià mort en un bombardeig d’EUA a l’Iraq) Qasem Soleimani i Hasán Nasralá”. “La divisió constitueix un marc d’exercicis de força amb importants capacitats per a Hezbol·là, i està formada per milers de terroristes amb diferents identitats de tot Pròxim Orient”, ha agregat.

No obstant això, des d’octubre del 2023 esta divisió s’hauria traslladat a Líban per a treballar “estretament en coordinació amb les unitats del front sud d’Hezbol·là”, participant “activament en els combats” i duent a terme atacs amb míssils antitanc, drons i un “extens llançament de coets cap als assentaments del nord”. També hauria participat en “el llançament de drons explosius cap a les profunditats d’Israel” com un atac contra una escola a la ciutat d’Eilat (sud).

Hores abans, havien informat de la mort d’un altre comandant d’Hezbol·là, identificat com Mohamed Yafar Kasir, que pertanyia a la unitat 4400 d’Hezbol·là, que es dedica a lliurar armes des d’Iran a territori libanés. Estava involucrat en centenars d’operacions de contraban i va ser responsable de transferències financeres des d’Iran i Síria cap a Líban “per valor de centenars de milions de dòlars cada any” per a les activitats de la milícia.

L’Exèrcit d’Israel va llançar el dimarts una nova invasió de Líban, descrivint-la com una operació “selectiva i limitada” contra “objectius terroristes i infraestructures” d’Hezbol·là, argumentant que suposen “una amenaça immediata i real per als assentaments israelians en la frontera nord”.

El repunt de les hostilitats s’emmarca en els enfrontaments des de fa prop d’un any, després que Hezbol·là atacara territori israelià un dia després dels atacs perpetrats el 7 d’octubre del 2023 pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) i altres faccions palestines, que van portar a Israel a deslligar una cruenta ofensiva contra la Franja de Gaza.

Últimes notícies

Hugo Duro agraïx els aplaudiments després dels xiulets en el seu retorn al Coliseum

El davanter del València va ser rebut amb xiulets i també amb aplaudiments en la seua tornada al Coliseum. Després del partit, va agrair el suport i va desitjar sort al Getafe.

València trenca huit mesos sense guanyar fora amb un 0-1 a Getafe

El València es va imposar 0-1 al Getafe i va firmar el seu primer triomf a domicili de la temporada. El resultat curta onze partits sense guanyar fora i la sequera en el Coliseum des de 2018.

Tárrega va patir un gir en el genoll i Corberán demana un central per al València

César Tárrega es va retirar a la mitja hora després d'un gir en el genoll davant el Getafe. Corberán va explicar l'antecedent d'edema ossi i va reclamar fitxar un central davant les baixes.

Corberán enaltix a Gayà com a exemple de sentiment valencianista

València va guanyar 0-1 al Getafe amb un gol decisiu de Gayà, la seua primera victòria a domicili del curs. Corberán va destacar el lideratge del capità i la necessitat de sumar.

Gayà reivindica el seu compromís després de decidir el Getafe-València amb un gol

El capità del València va marcar en el 84 el 0-1 davant el Getafe i va defendre el seu compromís amb el club. Gayà va recordar que lluita per l'escut des dels onze anys i va destacar el caràcter de l'equip.

Gayà reivindica el seu compromís després de decidir el Getafe-València amb un gol

El capità del València va marcar en el 84' el 0-1 a Getafe i va respondre als dubtes sobre el seu lliurament. Va detallar el pla de la jugada i el tram final de sofriment.

Gayà decidix en el 84 i dona aire al València a Getafe

El València va véncer 0-1 en el Coliseum amb una miqueta tardà de José Luis Gayà després de passada de Ugrinic. Corberán va firmar el seu primer triomf a domicili i guanya oxigen.

Van der Poel domina a Benidorm i reforça el lideratge en la Copa del Món; Orts, tercer

Van der Poel va guanyar a Benidorm després de rodar en solitari des de la primera volta i va enfortir el seu lideratge. Nys va ser segon i Felipe Orts va acabar tercer, a 34 segons