Israel llança més d’una desena de bombardejos durant la matinada en els suburbis de Beirut

MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

L’Exèrcit d’Israel ha llançat este dimecres de matinada més d’una desena de bombardejos contra els suburbis del sud de la capital de Líban, Beirut, bastió del partit-milícia xiïta libanés Hezbol·là, mentre que han seguit atacant altres zones del país.

Segons ha informat la cadena de televisió En Manar, vinculada a Hezbol·là, els caces israelians han llançat onze atacs contra els suburbis de Beirut en aproximadament dos hores. A més, han atacat també la ciutat de Jiam, al sud, i Baabek i Becà, a l’est de Líban.

De moment, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) únicament han anunciat «atacs contra objectius terroristes a Beirut», si be no han donat més detalls sobre les seues operacions llançades durant la nit, de les quals es desconeix també ara com ara el balanç de víctimes.

Així mateix, ha recalcat que durant els últims dies ha dut a terme «una sèrie d’atacs selectius» a Beirut contra «llocs de producció de munició» i «una altra infraestructura terrorista». «Abans dels atacs es van donar molts passos per a reduir la possibilitat de danyar als no implicats», ha argumentat, enmig de les denúncies per l’elevada xifra de morts.

«Hezbol·là posa les seues instal·lacions de producció i mitjans de guerra baix edificis residencials al cor de Beirut, posant en risc a la població de la zona», ha denunciat, al mateix temps que ha sostingut que «els atacs tenien com a objectiu danyar les capacitats de l’organització». «Les FDI seguixen atacant amb força per a danyar i destruir les capacitats militars i la infraestructura d’Hezbol·là», ha resolt.

Durant la jornada anterior es van registrar 55 morts i 156 ferits en tot el país i Israel ha matat a més d’un miler en les últimes dos setmanes, inclòs el líder d’Hezbol·là, Hasán Nasralá. A més, les FDI han anunciat la mort d’un alt comandament d’Hezbol·là, Alfakar Hanawi, en un atac a Beirut, a qui acusen d’haver estat a càrrec de l’enginyeria de la unitat ‘Aziz’ i de les forces d’Hezbol·là a la regió d’Alep.

Tal com han indicat, també va ser comandant de la divisió ‘Iman Hossein’, «amb el ple suport de (el general iranià mort en un bombardeig d’EUA a l’Iraq) Qasem Soleimani i Hasán Nasralá». «La divisió constitueix un marc d’exercicis de força amb importants capacitats per a Hezbol·là, i està formada per milers de terroristes amb diferents identitats de tot Pròxim Orient», ha agregat.

No obstant això, des d’octubre del 2023 esta divisió s’hauria traslladat a Líban per a treballar «estretament en coordinació amb les unitats del front sud d’Hezbol·là», participant «activament en els combats» i duent a terme atacs amb míssils antitanc, drons i un «extens llançament de coets cap als assentaments del nord». També hauria participat en «el llançament de drons explosius cap a les profunditats d’Israel» com un atac contra una escola a la ciutat d’Eilat (sud).

Hores abans, havien informat de la mort d’un altre comandant d’Hezbol·là, identificat com Mohamed Yafar Kasir, que pertanyia a la unitat 4400 d’Hezbol·là, que es dedica a lliurar armes des d’Iran a territori libanés. Estava involucrat en centenars d’operacions de contraban i va ser responsable de transferències financeres des d’Iran i Síria cap a Líban «per valor de centenars de milions de dòlars cada any» per a les activitats de la milícia.

L’Exèrcit d’Israel va llançar el dimarts una nova invasió de Líban, descrivint-la com una operació «selectiva i limitada» contra «objectius terroristes i infraestructures» d’Hezbol·là, argumentant que suposen «una amenaça immediata i real per als assentaments israelians en la frontera nord».

El repunt de les hostilitats s’emmarca en els enfrontaments des de fa prop d’un any, després que Hezbol·là atacara territori israelià un dia després dels atacs perpetrats el 7 d’octubre del 2023 pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) i altres faccions palestines, que van portar a Israel a deslligar una cruenta ofensiva contra la Franja de Gaza.

Últimes notícies

El Museu de Belles Arts de València descobreix els anys de formació que van forjar el geni de Rubens

El Museu de Belles Arts de València presenta l’exposició 'Rubens. El floreixement d’un geni', que reconstrueix les influències i el context que van marcar els primers anys del mestre flamenc a Anvers.

La defensa d’Emilio Argüeso reclama un careo amb l’alcaldessa de Torrent per la telefonada del dia de la DANA

La defensa de l’exsecretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, ha sol·licitat a la jutgessa un careo amb l’alcaldessa de Torrent per aclarir com va ser la telefonada que van mantindre el 29 d’octubre de 2024, en plena DANA, i el contingut exacte de la informació sobre el risc i una possible víctima.

Les víctimes de la DANA s’uniran demà a l’homenatge pels 20 anys de l’accident del metro de València

La Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024 participarà este divendres en l’acte pel 20 aniversari de l’accident de Metrovalencia, que va causar 43 morts i 47 ferits, i fa una crida a la ciutadania a sumar-se a l’homenatge.

Juny negre a les carreteres: 14 morts a la Comunitat Valenciana, huit més que fa un any

La Comunitat Valenciana ha registrat 14 morts en accidents de trànsit en juny, huit més que el 2025, dins d’un balanç estatal amb 142 víctimes mortals, la xifra més alta per a este mes des de 2010.

Pressions a l’alcalde d’Alacant perquè dimitisca pel pis VPP de Rocío Gómez a Les Naus

L’exregidor d’Hisenda d’Alacant ha admés en Les Corts que sabia des de juliol de 2024 que l’exedil d’Urbanisme Rocío Gómez tenia un pis VPP a Les Naus. Compromís demana la dimissió immediata de l’alcalde Luis Barcala i el PSPV reclama una compareixença urgent.

Un exregidor del PP assegura que Rocío Gómez li va dir en 2024 que tenia un pis VPP a Les Naus

L’exregidor d’Hisenda d’Alacant, Antonio Gallego, ha declarat en Les Corts que Rocío Gómez li va comunicar abans d’un ple de juliol de 2024 que tenia un pis VPP a Les Naus. Compromís demana la dimissió immediata de l’alcalde Luis Barcala i el PSPV exigeix una compareixença urgent.

Pressió política a Alacant per un pis de protecció pública de l’exedil Rocío Gómez

L’exregidor Antonio Gallego assegura en Les Corts que va saber en 2024 que Rocío Gómez tenia un pis VPP a Les Naus. Compromís i PSPV reclamen ara explicacions urgents i la dimissió de l’alcalde Luis Barcala.

Pavón i Bellido carreguen contra Barcala pel cas de les vivendes de protecció de Les Naus

Miguel Pavón i Natxo Bellido han responsabilitzat el govern de Luis Barcala de l’escàndal en l’adjudicació de vivendes de protecció pública a Les Naus, en la primera sessió de la comissió d’investigació de Les Corts sobre este cas.