Israel llança més d’una desena de bombardejos durant la matinada en els suburbis de Beirut

MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

L’Exèrcit d’Israel ha llançat este dimecres de matinada més d’una desena de bombardejos contra els suburbis del sud de la capital de Líban, Beirut, bastió del partit-milícia xiïta libanés Hezbol·là, mentre que han seguit atacant altres zones del país.

Segons ha informat la cadena de televisió En Manar, vinculada a Hezbol·là, els caces israelians han llançat onze atacs contra els suburbis de Beirut en aproximadament dos hores. A més, han atacat també la ciutat de Jiam, al sud, i Baabek i Becà, a l’est de Líban.

De moment, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) únicament han anunciat «atacs contra objectius terroristes a Beirut», si be no han donat més detalls sobre les seues operacions llançades durant la nit, de les quals es desconeix també ara com ara el balanç de víctimes.

Així mateix, ha recalcat que durant els últims dies ha dut a terme «una sèrie d’atacs selectius» a Beirut contra «llocs de producció de munició» i «una altra infraestructura terrorista». «Abans dels atacs es van donar molts passos per a reduir la possibilitat de danyar als no implicats», ha argumentat, enmig de les denúncies per l’elevada xifra de morts.

«Hezbol·là posa les seues instal·lacions de producció i mitjans de guerra baix edificis residencials al cor de Beirut, posant en risc a la població de la zona», ha denunciat, al mateix temps que ha sostingut que «els atacs tenien com a objectiu danyar les capacitats de l’organització». «Les FDI seguixen atacant amb força per a danyar i destruir les capacitats militars i la infraestructura d’Hezbol·là», ha resolt.

Durant la jornada anterior es van registrar 55 morts i 156 ferits en tot el país i Israel ha matat a més d’un miler en les últimes dos setmanes, inclòs el líder d’Hezbol·là, Hasán Nasralá. A més, les FDI han anunciat la mort d’un alt comandament d’Hezbol·là, Alfakar Hanawi, en un atac a Beirut, a qui acusen d’haver estat a càrrec de l’enginyeria de la unitat ‘Aziz’ i de les forces d’Hezbol·là a la regió d’Alep.

Tal com han indicat, també va ser comandant de la divisió ‘Iman Hossein’, «amb el ple suport de (el general iranià mort en un bombardeig d’EUA a l’Iraq) Qasem Soleimani i Hasán Nasralá». «La divisió constitueix un marc d’exercicis de força amb importants capacitats per a Hezbol·là, i està formada per milers de terroristes amb diferents identitats de tot Pròxim Orient», ha agregat.

No obstant això, des d’octubre del 2023 esta divisió s’hauria traslladat a Líban per a treballar «estretament en coordinació amb les unitats del front sud d’Hezbol·là», participant «activament en els combats» i duent a terme atacs amb míssils antitanc, drons i un «extens llançament de coets cap als assentaments del nord». També hauria participat en «el llançament de drons explosius cap a les profunditats d’Israel» com un atac contra una escola a la ciutat d’Eilat (sud).

Hores abans, havien informat de la mort d’un altre comandant d’Hezbol·là, identificat com Mohamed Yafar Kasir, que pertanyia a la unitat 4400 d’Hezbol·là, que es dedica a lliurar armes des d’Iran a territori libanés. Estava involucrat en centenars d’operacions de contraban i va ser responsable de transferències financeres des d’Iran i Síria cap a Líban «per valor de centenars de milions de dòlars cada any» per a les activitats de la milícia.

L’Exèrcit d’Israel va llançar el dimarts una nova invasió de Líban, descrivint-la com una operació «selectiva i limitada» contra «objectius terroristes i infraestructures» d’Hezbol·là, argumentant que suposen «una amenaça immediata i real per als assentaments israelians en la frontera nord».

El repunt de les hostilitats s’emmarca en els enfrontaments des de fa prop d’un any, després que Hezbol·là atacara territori israelià un dia després dels atacs perpetrats el 7 d’octubre del 2023 pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) i altres faccions palestines, que van portar a Israel a deslligar una cruenta ofensiva contra la Franja de Gaza.

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.