14.4 C
València
Dilluns, 15 desembre, 2025

Israel llança més d’una desena de bombardejos durant la matinada en els suburbis de Beirut

MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

L’Exèrcit d’Israel ha llançat este dimecres de matinada més d’una desena de bombardejos contra els suburbis del sud de la capital de Líban, Beirut, bastió del partit-milícia xiïta libanés Hezbol·là, mentre que han seguit atacant altres zones del país.

Segons ha informat la cadena de televisió En Manar, vinculada a Hezbol·là, els caces israelians han llançat onze atacs contra els suburbis de Beirut en aproximadament dos hores. A més, han atacat també la ciutat de Jiam, al sud, i Baabek i Becà, a l’est de Líban.

De moment, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) únicament han anunciat “atacs contra objectius terroristes a Beirut”, si be no han donat més detalls sobre les seues operacions llançades durant la nit, de les quals es desconeix també ara com ara el balanç de víctimes.

Així mateix, ha recalcat que durant els últims dies ha dut a terme “una sèrie d’atacs selectius” a Beirut contra “llocs de producció de munició” i “una altra infraestructura terrorista”. “Abans dels atacs es van donar molts passos per a reduir la possibilitat de danyar als no implicats”, ha argumentat, enmig de les denúncies per l’elevada xifra de morts.

“Hezbol·là posa les seues instal·lacions de producció i mitjans de guerra baix edificis residencials al cor de Beirut, posant en risc a la població de la zona”, ha denunciat, al mateix temps que ha sostingut que “els atacs tenien com a objectiu danyar les capacitats de l’organització”. “Les FDI seguixen atacant amb força per a danyar i destruir les capacitats militars i la infraestructura d’Hezbol·là”, ha resolt.

Durant la jornada anterior es van registrar 55 morts i 156 ferits en tot el país i Israel ha matat a més d’un miler en les últimes dos setmanes, inclòs el líder d’Hezbol·là, Hasán Nasralá. A més, les FDI han anunciat la mort d’un alt comandament d’Hezbol·là, Alfakar Hanawi, en un atac a Beirut, a qui acusen d’haver estat a càrrec de l’enginyeria de la unitat ‘Aziz’ i de les forces d’Hezbol·là a la regió d’Alep.

Tal com han indicat, també va ser comandant de la divisió ‘Iman Hossein’, “amb el ple suport de (el general iranià mort en un bombardeig d’EUA a l’Iraq) Qasem Soleimani i Hasán Nasralá”. “La divisió constitueix un marc d’exercicis de força amb importants capacitats per a Hezbol·là, i està formada per milers de terroristes amb diferents identitats de tot Pròxim Orient”, ha agregat.

No obstant això, des d’octubre del 2023 esta divisió s’hauria traslladat a Líban per a treballar “estretament en coordinació amb les unitats del front sud d’Hezbol·là”, participant “activament en els combats” i duent a terme atacs amb míssils antitanc, drons i un “extens llançament de coets cap als assentaments del nord”. També hauria participat en “el llançament de drons explosius cap a les profunditats d’Israel” com un atac contra una escola a la ciutat d’Eilat (sud).

Hores abans, havien informat de la mort d’un altre comandant d’Hezbol·là, identificat com Mohamed Yafar Kasir, que pertanyia a la unitat 4400 d’Hezbol·là, que es dedica a lliurar armes des d’Iran a territori libanés. Estava involucrat en centenars d’operacions de contraban i va ser responsable de transferències financeres des d’Iran i Síria cap a Líban “per valor de centenars de milions de dòlars cada any” per a les activitats de la milícia.

L’Exèrcit d’Israel va llançar el dimarts una nova invasió de Líban, descrivint-la com una operació “selectiva i limitada” contra “objectius terroristes i infraestructures” d’Hezbol·là, argumentant que suposen “una amenaça immediata i real per als assentaments israelians en la frontera nord”.

El repunt de les hostilitats s’emmarca en els enfrontaments des de fa prop d’un any, després que Hezbol·là atacara territori israelià un dia després dels atacs perpetrats el 7 d’octubre del 2023 pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) i altres faccions palestines, que van portar a Israel a deslligar una cruenta ofensiva contra la Franja de Gaza.

Últimes notícies

El València Basket-Casademont Zaragoza ajornat es jugarà el 30 de desembre a les 16h

El dol de la jornada 11 de la Lliga Femenina Endesa entre València Basket i Casademont Zaragoza, ajornat per l'alerta meteorològica, es disputarà el 30 de desembre a les 16h en el Roig Arena. Les entrades servixen per a la nova data, amb reembossament disponible i nova venda des del dimarts.

Pradilla: la clau serà imposar el nostre ritme davant Olympiacos

L'ala-pivot de València Basket, Jaime Pradilla, va assenyalar abans del dol a Grècia que imposar el ritme propi i controlar el rebot serà determinant davant Olympiacos.

L’exsecretari de Presidència de Mazón mostra el seu llistat de crides del dia de la DANA

Cayetano García Ramírez ha exhibit la seua factura telefònica en la comissió del Congrés amb trucades i missatges del dia de la riuada. Diversos grups han qüestionat la gestió i els avisos.

Igualtat eleva a 47 les víctimes de violència masclista en 2025 després de confirmar dos assassinats

Igualtat ha confirmat els assassinats d'una dona a Catarroja i una altra a Riudecanyes, amb el que les víctimes mortals en 2025 ascendixen a 47 i a 1.342 des de 2003.

El Eldense apunta a la sorpresa davant una Reial Societat en crisi

El Eldense rep a la Reial Societat en setzens amb el debut de Jon Ansotegi. El conjunt alacantí confia en la seua fortalesa a casa per a donar la sorpresa.

Sarabia veu a Eibar una oportunitat per a millorar i passar l’eliminatòria de Copa

El tècnic de l'Elx prioritza la Copa, confia a traslladar la seua solidesa com a local a un dol a partit únic a Eibar i perfila un pla amb pressió alta i solidesa arrere.

Corberán veu a un Sporting complet i anticipa un dol intens i exigent

El tècnic del València va destacar la solidesa del Sporting i va preveure un dol d'alta exigència en els setzens de la Copa. Avaluarà l'estat físic per a definir l'onze.

La Generalitat convocarà en 2026 una OPE amb més de 2.600 places per a reforçar l’Administració

La Generalitat va anunciar que en 2026 convocarà una oferta d'ocupació pública amb més de 2.600 places per a reduir la temporalitat i consolidar personal funcionari de carrera. La planificació enllaça amb les OPE de 2024 i 2025 i prioritza processos oberts i competitius.