VALÈNCIA, 4 (EUROPA PRESS)
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) ha explicat que no està entre les seues competències l’emissió d’alertes públiques per risc de crescudes, que les dades que va facilitar el dia de la DANA el 29 d’octubre sobre l’aforament dels llits no suposaven la desactivació de l’alerta emesa pel Centre de Coordinació d’Emergències i que este organisme no va alertar de l’augment brusc del cabal del barranc del Poio de les 17.00 i de les conseqüències d’esta predicció que eren «especialment perilloses».
Així ho ha indicat després de les declaracions del president de la Generalitat, Carlos Mazón, qui, en diverses entrevistes, ha afirmat que la CHX «va desactivar l’alerta hidrològica» per possible desbordament de cabals «fins a en tres ocasions» dimarts passat. «Sens dubte, si haguérem tingut la reactivació de l’alerta hidrològica per part de la CHX, s’haguera enviat el missatge d’alarma immediatament», ha afegit el president.
En un comunicat difós pel Ministeri per a la Transició Ecològica, la CHX ha explicat que les confederacions hidrogràfiques tenen entre les seues competències mesurar i proporcionar dades actualitzades en dos instàncies: dades de pluviometria i el nivell dels llits, tècnicament qualificat com a ‘aforament’.
«Entre les seues competències no està la d’emetre les alertes públiques en matèria hidrològica –ha exposat–. Són les autoritats competents en matèria de protecció civil les responsables d’avaluar les possibles afeccions d’este risc físic en la població i en l’entorn, i, per tant, d’emetre els avisos que corresponga i adoptar les mesures de protecció que consideren més adients en cada cas».
A més, ha indicat indica que les confederacions hidrogràfiques compten amb una xarxa automàtica d’informació hidrològica que permet monitoritzar cabals permanentment perquè les autoritats d’emergències valoren l’afecció concreta sobre el territori i determinen actuacions per a previndre danys. Per a realitzar esta valoració compten també amb dades meteorològiques de predicció proporcionats per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
En el context d’esta DANA, segons la CHX, els seus servicis de mesurament van proporcionar les dades del nivell dels llits dels rius: «En conseqüència, davant de la primera crescuda del barranc del Poio que es va produir cap a les 12.30 hores del dimarts 29, el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat va emetre l’alerta hidrològica. En eixa alerta s’advertia a la ciutadania del perill d’acostar-se a voreres i barrancs».
Este perill, ha afegit la confederació, venia precedit per una alerta roja de l’AEMET emesa a les 7.31 hores del matí del dimarts.
DISMINUCIÓ DEL CABAL FINS A les 17 HORES
Segons ha apuntat, en les següents hores, les dades reflectixen una disminució progressiva del cabal del barranc del Poio: 264 m3/s a les 12.07 hores; 120 m3/s a les 13.20 hores; 55,86 m3/s a les 14.35 hores; 28,7 m3/s a les 15.50 hores.
«Estes dades no van suposar cap desactivació de l’alerta emesa pel Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat. Són únicament dades objectives de mesurament d’aforament», ha recalcat.
La CHX ha relatat que a partir de les 17.00 hores es va detectar un augment «brusc» del cabal del barranc del Poio, que intervé hora després va aconseguir «el mateix nivell d’aforament que va motivar l’alerta emesa per Emergències de la Generalitat al migdia».
«No obstant açò –ha remarcat–, esta vegada les autoritats autonòmiques no van emetre una nova alerta. A les 18.55 hores, el cabal va aplegar 2.282 m3/s.ñ En este moment la força de l’aigua, que venia reflectint-se des de dos hores abans, acaba per arrossegar els sistemes de mesurament».
Per tot açò, la CHJ ha defensat que «les autoritats competents van comptar amb la predicció meteorològica proporcionada per l’Aemet i les dades de les conseqüències d’aquest predicció; és a dir, l’augment del cabal en el barranc del Poio, especialment perilloses des de les 17 hores».
