Aldama és un senyor que estava en presó preventiva, i ara era investigat per un altre cas. En la segona causa ha explicat al fiscal del cas un munt de coses que este volia sentir, i mitja hora després ja estava en llibertat. Encara que les seues afirmacions, de les que diu tenir proves, però que no ha posat a disposició de la justícia, no afecten en res al cas que el mantenia en presó, l’han alliberat. Un escàndol. Un escàndol fruit d’un pacte amb la fiscalia.
Crec entendre el sentit d’esta mena de pactes, que bàsicament consistirien a demanar un pena menys severa, si l’acusat col·labora. Imagine que esta col·laboració estalvia temps processal o ajuda a condemnar a algun acusat de major rang, i mereix una consideració. La veritat és que ho entenc més quan la col·laboració es produeix per un penediment previ a l’acusació, que quan és purament una estratègia defensiva. Crec que no és igual, i pense que no ha de meréixer el mateix tractament.
Però jo no volia parlar d’Aldama, volia parlar de les empreses amb les quals, sense cap mena de concurs o control, està contractant el Consell de l’encara President Mazón, per a començar la necessària recuperació d’espais i dotacions públiques. Recuperació que ha posat en mans d’un militar darrere de qui amagar-se, i en la que Mazón te posades les seues vanes esperances de salvar el coll.
Les empreses premiades es divideixen en dos grups. El primer el de les que tenen vinculació amb estrets col·laboradors de Mazón, i el segon, el que s’endú la tallada més gran, són empreses condemnades per corrupció i pel finançament il·legal del Partit Popular. Reincidents algunes d’elles.
Si vosté que té una papereria de barri, demà passat volgués presentar-se a un concurs del seu ajuntament per proveir-lo de folis i grapes, seria escrutat prèviament, i si no podia presentar una certificació d’estar al corrent de taxes i tributs, no podria presentar-se. Per entendre’ns, si vosté tingués una multa per aparcar ocupant parcialment un pas de zebra, o s’hagués retardat en el pagament de l’IBI, quedaria automàticament desqualificat per a poder concursar. En canvi, les empreses que he esmentat, sí que poden, malgrat que pesen sobre elles condemnes fermes. I si es pregunta per quina raó, ara li ho explicaré jo.
Quan les investigacions van demostrar la corrupció de les empreses, en col·laboració necessària amb polítics i funcionaris, i els van asseure a la banqueta dels acusats, de seguida van buscar un pacte amb la fiscalia. Un pacte pel qual tot el mal fet, que podia suposar alguns milions d’euros, se’ls-hi perdonava amb multes d’uns pocs centenars. I no es tractava tant, o no només, del fet que la multa siga substancialment inferior als beneficis de la seua corrupció, la qual cosa els incentiva a continuar. No. Es tracta sobretot de pactar que no hi haja una condemna d’inhabilitació, es tracta de poder continuar presentant-se als concursos públics, i com ara, ser beneficiats per la Cornucòpia, la banya de l’abundància amb què les rega ara Mazón.
Si a mi em costa d’entendre, que els Bárcenas, els Costa, els Barceló, els Cotino i un llarg etcètera, tinguen beneficis, la meua incomprensió respecte al fet que les empreses corruptes puguen continuar contractant, només la supera el fet que un partit polític condemnat en ferm per corrupció, com el PP, puga continuar fent negoci. Ara sobre més de dos-cents cadàvers.
