Les crisis a Sudan i Síria provoquen gran part dels necessitats a nivell mundial
Al voltant d’un de cada cinc xiquets viuen en zones de conflicte o tracten de fugir d’elles
MADRID, 4 (EUROPA PRESS)
L’Oficina per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris de Nacions Unides (OCHA) ha assenyalat que més de 305 milions de persones necessitaran ajuda humanitària l’any 2025, per la qual cosa sol·licita una inversió de més de 47.400 milions de dòlars (45.060 milions d’euros) en un context on la crisi de desplaçats suma xifres mai vistes abans.
D’acord amb l’informe anual de l’OCHA, la regió del sud i l’est d’Àfrica és en la qual es concentra una majoria de persones necessitades, amb 85 milions d’afectats repartits en països com ara Etiòpia, Somàlia o Sudan, on la crisi representa el 35 per cent de les necessitats del conjunt de la regió.
Després d’esta regió se situa la del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica, on prop de 60 milions de persones es veuen afectades pels conflictes a Síria, Iemen o als territoris palestins ocupats. Encara que la crisi siriana seguix generant la majoria d’afectats a la zona, la guerra a Gaza i al Líban ha elevat dràsticament les necessitats en tots dos territoris.
La «crisi en augment» en estes zones en conflicte fa que la regió necessite d’una mica més de 15.900 milions de dòlars (més de 15.100 milions d’euros), la qual cosa equival a un 34 per cent dels 47.400 milions de dòlars en fons totals estimats per al proper any.
Uns altres dels principals escenaris en crisis són Txad, un país afectat per la contínua arribada de refugiats sudanesos; Afganistan, on uns 30 milions de persones estan en situació de necessitat; Birmània, estancada en una crisi «cada vegada més profunda» i que genera necessitats cada vegada més grans per més de 20 milions de persones; Veneçuela, amb quinze milions de necessitats; o Ucraïna, on la guerra en curs seguix afectant directament altres quinze milions de persones.
En este context, l’OCHA ha destacat que «el nombre rècord de conflictes armats» és el principal factor d’esta situació, més encara després d’un any 2024 que s’ha tornat en «un dels més brutals de la història recent». Tan sols a mitjan d’enguany s’havien registrat gairebé 123 milions de persones desplaçades per la força, certificant el dotzè any consecutiu en augment.
Però després dels conflictes armats, l’emergència climàtica és el segon factor de crisi que més persones necessitades deixa, especialment en el relacionat amb l’escalfament global i els innombrables desastres relacionats amb el clima, que han provocat el desplaçament de més de 26 milions de persones.
UN DE CADA CINC XIQUETS VIU EN ZONA DE RISC
D’acord amb el citat informe de l’OCHA, els menors són una vegada més el grup «més vulnerable» i «més traït». Al voltant d’un de cada cinc nens del món, la qual cosa suposa prop de 400 milions de menors, viu en zona de conflicte o tracta de fugir d’ella. En el cas de les nenes, com les dones en general, «són amb massa freqüència les més afectades».
«Les greus violacions contra els xiquets han aconseguit nivells sense precedents en múltiples conflictes, i només Sudan ha estat testimoni d’un augment del 480 per cent de 2022 a 2023», destaca l’estudi de l’OCHA, que recull dades del Comité Internacional de la Creu Roja. A Gaza la situació també és alarmant per als menors, mentre que a Ucraïna «una mitjana d’almenys 16 menuts ha mort o resultat ferit cada setmana» des de l’esclat de la guerra.
