Aranyes ‘zombis’ per culpa d’una vespa amb finalitat reproductiva

Imatge d'una vespa a punt d'atacar una aranya

Imatge d’una vespa a punt d’atacar a una aranya | Marcelo Gonzaga

 

La natura ens oferix amb freqüència alguns elements ben peculiars que, a voltes, ni els millors directors de cine podrien arribar a imaginar mai. I és que les pel·lícules de ‘zombis’ podrien estar basades perfectament en una situació que es viu en la selva amazònica i que consistix en què una vespa convertix les aranyes en les seues servents.

 

Este fenomen animal es coneix com a ‘zombificació’, ja que la vespa pon un ou en l’abdomen de l’aranya amb una finalitat reproductiva. És a dir, la larva va creixent en l’interior de l’aranya alimentant-se de la sang del cos de l’insecte. La xicoteta vespa es va fent cada volta més gran i s’acaba apoderant del tot del cos de l’aranya, que acaba complint les ordres de la seua invasora i deixa la seua colònia per a crear un capoll per a la larva, raó per la qual es considera una ‘zombi’ de les ordres que rep. Un vegada la larva entra en el capoll, l’aranya queda alliberada.

 

 

Les aranyes transporten les larves de les vespes

Les aranyes transporten les larves de les vespes | Arxiu

 

La ‘zombificació’, el robatori de l’hormona de muda

Esta increïble tècnica de la vespa ha generat molta expectació i estudis entre els experts, i ara, en un article en la revista ‘Biological Journal of the Linnean Society’, es publiquen les dades d’un estudi que ha analitzat aranyes del Brasil i de Costa Rica que patixen esta invasió. Batejada amb el nom de ‘zombificació’, esta tècnica consistix en què les larves de les vespes modifiquen totalment el sistema de fabricar tela de les aranyes apoderant-se de l’ecdisona, coneguda com la seua hormona de la muda.

 

Això permet a les larves tindre un control de l’aranya sense necessitat d’envair el seu sistema nerviós, tot i que pot realitzar injeccions de substàncies psicotròpiques al seu cos, cosa que acaba afectant el cervell de l’aràcnid. «Amb esta tècnica, las vespes garantixen la seguretat dels seus propis fills en detriment de la seua amfitriona», explica Marcelo Gonzaga, un dels autors de l’estudi. Un mecanisme natural que ens demostra que els nostres ecosistemes no ens deixen mai de sorprendre.

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.