12.3 C
València
Dijous, 4 desembre, 2025

Només un terç de les aigües dels majors rius del món corren lliurement

El 63% dels rius més llargs del món estan canalitzats i represats | @MartnRiera

 

La humanitat ha canalitzat i embassat per al seu interés personal la gran majoria dels rius del món, com demostra un estudi publicat en la revista ‘Nature’. Només un terç dels rius més llargs del món fluïxen de manera lliure i sense estar condicionats per a l’activitat humana, com preses i pantans.

 

La investigació, elaborada per la Universitat de Mont-real, en el Canadà, i la Universitat de l’Estat de Colorado, en els Estats Units, mostra com l’activitat humana interromp la circulació dels rius, amenaçant els ecosistemes i els recursos que estos són capaços de proveir.

 

En concret, és el 37% dels 242 rius més llargs del món els que seguixen fluint lliurement. A més, els científics van determinar que només 21 dels 91 rius del món que superen els 1.000 km encara conserven una connexió directa des del naixement al mar. Els pocs rius lliures que queden en el planeta se situen, sobretot, en regions remotes de l’Àrtic, la Conca de l’Amazones i la Conca del Congo.

 

El professor al capdavant de l’estudi, Günther Grill, i el seu equip van elaborar un mètode per a avaluar exhaustivament els rius, amb el que van analitzar fins a 12 milions de km2 d’aigües a tot el món.

Mapa balanç de l'estat natural dels rius més importants del món

Mapa balanç de l’estat natural dels rius més importants del món | Universitat de Mont-real

 

Rius deficients d’aigua per culpa de les actuacions humanes

Van estudiar els efectes de la construcció de preses, així com altres factors clau que tenen una major influència en el curs de les aigües, com les canalitzacions, la infiltració, l’ús de regulacions de l’aigua i la formació de sediments. L’estudi estima que hi ha al voltant de 60.000 grans embassaments en tot el món i més de 3.700 preses hidroelèctriques estan actualment planificades o en construcció.

 

Els experts van concloure que el flux natural ha disminuït prop de la mitat en tots els rius del món. Segons l’estudi, tant les preses com els embassaments són infraestructures que contribuïxen a la modificació dels rius, ja que regulen i interrompen el seu cabal.

 

La importància dels rius com a ecosistemes és fonamental, ja que no només proporcionen aliments i aigua, sinó que fan possible activitats econòmiques com l’agricultura.

Últimes notícies

Els nous consellers juren el càrrec i Pérez Llorca fixa com a objectiu reforçar la confiança pública

El president apel·la a afiançar ponts institucionals, millorar la coordinació i estar 'més prop de la ciutadania' en l’inici del nou Consell

El president de la Generalitat recupera el valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla de llengua, identitat i política, i reclama que el valencià siga emprat amb normalitat pels càrrecs públics, independentment de la seua ideologia

Pérez Llorca configura un nou Consell amb onze conselleries i tres vicepresidències

El president manté quasi tot l’equip de Mazón, incorpora perfils del PP i crea les àrees de Presidència i Serveis Socials, Família i Infància

Un home mor en un pis de València després d’una agressió i el company de pis és detingut

Els serveis d’emergència confirmen la mort de la víctima i traslladen a un altre home amb traumatisme mentre la Policia Nacional investiga els fets

Una dona de 29 anys és assassinada a ganivetades a Alacant en un nou cas de violència masclista

La víctima ha sigut trobada sense vida al domicili on encara convivien; l’agressor, de 34 anys, s’ha suïcidat després dels fets

Juanfran Pérez Llorca pren possessió com a president de la Generalitat i obri una nova etapa marcada pel diàleg

El nou cap del Consell assumeix el càrrec després d’un acte solemne en què ha demanat “perdó” a les famílies de les 229 víctimes de la DANA del 29 d’octubre del 2024

La Generalitat activa un pla per a reduir senglars i reforçar la vigilància davant la pesta porcina africana

La Generalitat ha posat en marxa un pla preventiu davant els primers casos de pesta porcina africana a Catalunya. El dispositiu reforça la vigilància i preveu reduir la població de senglars en zones de major risc, amb especial atenció a l'entorn de l'AP-7.

El cap de Gabinet de Mazón sosté que ningú va reclamar que el president acudira al Cecopi

José Manuel Cuenca ha defés en la comissió del Congrés sobre la DANA que el llavors president va estar informat i que des del Cecopi ningú ho va reclamar. L'oposició li ha retret no interrompre el menjar del 29 d'octubre i limitar les comunicacions en les hores crítiques.