Només un terç de les aigües dels majors rius del món corren lliurement

 

La humanitat ha canalitzat i embassat per al seu interés personal la gran majoria dels rius del món, com demostra un estudi publicat en la revista 'Nature'. Només un terç dels rius més llargs del món fluïxen de manera lliure i sense estar condicionats per a l’activitat humana, com preses i pantans.

 

La investigació, elaborada per la Universitat de Mont-real, en el Canadà, i la Universitat de l'Estat de Colorado, en els Estats Units, mostra com l'activitat humana interromp la circulació dels rius, amenaçant els ecosistemes i els recursos que estos són capaços de proveir.

 

En concret, és el 37% dels 242 rius més llargs del món els que seguixen fluint lliurement. A més, els científics van determinar que només 21 dels 91 rius del món que superen els 1.000 km encara conserven una connexió directa des del naixement al mar. Els pocs rius lliures que queden en el planeta se situen, sobretot, en regions remotes de l'Àrtic, la Conca de l'Amazones i la Conca del Congo.

 

El professor al capdavant de l'estudi, Günther Grill, i el seu equip van elaborar un mètode per a avaluar exhaustivament els rius, amb el que van analitzar fins a 12 milions de km² d'aigües a tot el món.

 

Rius deficients d’aigua per culpa de les actuacions humanes

Van estudiar els efectes de la construcció de preses, així com altres factors clau que tenen una major influència en el curs de les aigües, com les canalitzacions, la infiltració, l'ús de regulacions de l'aigua i la formació de sediments. L'estudi estima que hi ha al voltant de 60.000 grans embassaments en tot el món i més de 3.700 preses hidroelèctriques estan actualment planificades o en construcció.

 

Els experts van concloure que el flux natural ha disminuït prop de la mitat en tots els rius del món. Segons l’estudi, tant les preses com els embassaments són infraestructures que contribuïxen a la modificació dels rius, ja que regulen i interrompen el seu cabal.

 

La importància dels rius com a ecosistemes és fonamental, ja que no només proporcionen aliments i aigua, sinó que fan possible activitats econòmiques com l'agricultura.