Només un terç de les aigües dels majors rius del món corren lliurement

El 63% dels rius més llargs del món estan canalitzats i represats | @MartnRiera

 

La humanitat ha canalitzat i embassat per al seu interés personal la gran majoria dels rius del món, com demostra un estudi publicat en la revista ‘Nature’. Només un terç dels rius més llargs del món fluïxen de manera lliure i sense estar condicionats per a l’activitat humana, com preses i pantans.

 

La investigació, elaborada per la Universitat de Mont-real, en el Canadà, i la Universitat de l’Estat de Colorado, en els Estats Units, mostra com l’activitat humana interromp la circulació dels rius, amenaçant els ecosistemes i els recursos que estos són capaços de proveir.

 

En concret, és el 37% dels 242 rius més llargs del món els que seguixen fluint lliurement. A més, els científics van determinar que només 21 dels 91 rius del món que superen els 1.000 km encara conserven una connexió directa des del naixement al mar. Els pocs rius lliures que queden en el planeta se situen, sobretot, en regions remotes de l’Àrtic, la Conca de l’Amazones i la Conca del Congo.

 

El professor al capdavant de l’estudi, Günther Grill, i el seu equip van elaborar un mètode per a avaluar exhaustivament els rius, amb el que van analitzar fins a 12 milions de km2 d’aigües a tot el món.

Mapa balanç de l'estat natural dels rius més importants del món

Mapa balanç de l’estat natural dels rius més importants del món | Universitat de Mont-real

 

Rius deficients d’aigua per culpa de les actuacions humanes

Van estudiar els efectes de la construcció de preses, així com altres factors clau que tenen una major influència en el curs de les aigües, com les canalitzacions, la infiltració, l’ús de regulacions de l’aigua i la formació de sediments. L’estudi estima que hi ha al voltant de 60.000 grans embassaments en tot el món i més de 3.700 preses hidroelèctriques estan actualment planificades o en construcció.

 

Els experts van concloure que el flux natural ha disminuït prop de la mitat en tots els rius del món. Segons l’estudi, tant les preses com els embassaments són infraestructures que contribuïxen a la modificació dels rius, ja que regulen i interrompen el seu cabal.

 

La importància dels rius com a ecosistemes és fonamental, ja que no només proporcionen aliments i aigua, sinó que fan possible activitats econòmiques com l’agricultura.

Últimes notícies

Ribó insta a Compromís a accelerar la designació d’Oltra com a candidata a l’Alcaldia de València

Joan Ribó reclama a l'executiva local de Compromís que agilitze els tràmits interns perquè Mónica Oltra siga proclamada candidata a l'Alcaldia de València en les pròximes eleccions municipals.

Bendodo exigix al Govern un esborrany de Pressupostos per a alleujar l’asfíxia de diputacions i ajuntaments

Elías Bendodo reclama al Govern un esborrany de Pressupostos Generals de l'Estat per a frenar l'escanyament financer que, segons el PP, patixen diputacions i ajuntaments. Dirigents populars denuncien un mal econòmic mensual milionari i la falta de reforma del finançament local i autonòmic.

Luís Castro lamenta que Carlos Espí no haja sigut convocat per Espanya i mira ja a la pròxima temporada

Luís Castro admet que li hauria agradat veure a Carlos Espí amb la selecció espanyola i avança que el Llevant afrontarà un estiu complex mentres planifica la pròxima temporada i les renovacions.

Riquelme veu preocupant que la selecció no tinga jugadors del Reial Madrid en el Mundial

Enrique Riquelme, candidat a la presidència del Reial Madrid, considera preocupant que Espanya afrontara el Mundial sense futbolistes del club i reclama un debat entre projectes.

Marcelino veu molt difícil entrenar a Espanya la pròxima temporada

Marcelino García Toral, que posa fi a la seua etapa al Vila-real, considera poc probable dirigir a un equip espanyol el pròxim curs i s'obri seriosament a entrenar a l'estranger.

Pérez Llorca apel·la al consens per a frenar la vaga indefinida del professorat valencià

Pérez Llorca defén que, si totes les parts compartixen l'objectiu de millorar el sistema educatiu, no hi ha motiu per a no tancar un acord que pose fi a la vaga indefinida del professorat valencià.

Paula Bonet denuncia un nou atac i el robatori d’una peça en la seua galeria d’art

Paula Bonet ha denunciat un nou atac en la seua galeria d'art, on un intrús hauria trencat el cristall de la porta, descol·locat diverses obres i robat una peça pocs dies després que el seu presumpte assetjador quedara en llibertat.

ANPE i CSIF accepten la proposta salarial i Educació cita als sindicats a una altra reunió el dimarts

ANPE i CSIF accepten l'última proposta de pujada salarial de la Conselleria d'Educació, mentres STEPV, UGT i CCOO la consideren insuficient i mantenen el pols en la vaga del professorat, a l'espera d'una nova reunió el dimarts.