Només un terç de les aigües dels majors rius del món corren lliurement

El 63% dels rius més llargs del món estan canalitzats i represats | @MartnRiera

 

La humanitat ha canalitzat i embassat per al seu interés personal la gran majoria dels rius del món, com demostra un estudi publicat en la revista ‘Nature’. Només un terç dels rius més llargs del món fluïxen de manera lliure i sense estar condicionats per a l’activitat humana, com preses i pantans.

 

La investigació, elaborada per la Universitat de Mont-real, en el Canadà, i la Universitat de l’Estat de Colorado, en els Estats Units, mostra com l’activitat humana interromp la circulació dels rius, amenaçant els ecosistemes i els recursos que estos són capaços de proveir.

 

En concret, és el 37% dels 242 rius més llargs del món els que seguixen fluint lliurement. A més, els científics van determinar que només 21 dels 91 rius del món que superen els 1.000 km encara conserven una connexió directa des del naixement al mar. Els pocs rius lliures que queden en el planeta se situen, sobretot, en regions remotes de l’Àrtic, la Conca de l’Amazones i la Conca del Congo.

 

El professor al capdavant de l’estudi, Günther Grill, i el seu equip van elaborar un mètode per a avaluar exhaustivament els rius, amb el que van analitzar fins a 12 milions de km2 d’aigües a tot el món.

Mapa balanç de l'estat natural dels rius més importants del món

Mapa balanç de l’estat natural dels rius més importants del món | Universitat de Mont-real

 

Rius deficients d’aigua per culpa de les actuacions humanes

Van estudiar els efectes de la construcció de preses, així com altres factors clau que tenen una major influència en el curs de les aigües, com les canalitzacions, la infiltració, l’ús de regulacions de l’aigua i la formació de sediments. L’estudi estima que hi ha al voltant de 60.000 grans embassaments en tot el món i més de 3.700 preses hidroelèctriques estan actualment planificades o en construcció.

 

Els experts van concloure que el flux natural ha disminuït prop de la mitat en tots els rius del món. Segons l’estudi, tant les preses com els embassaments són infraestructures que contribuïxen a la modificació dels rius, ja que regulen i interrompen el seu cabal.

 

La importància dels rius com a ecosistemes és fonamental, ja que no només proporcionen aliments i aigua, sinó que fan possible activitats econòmiques com l’agricultura.

Últimes notícies

Pérez Llorca espera que la nova proposta siga solvent per a posar fi a la vaga docent

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, confia que el nou oferiment que el Consell farà este divendres als sindicats de professorat valencià siga tècnicament solvent i suficient per a desconvocar la vaga indefinida que ja porta dinou dies. La proposta arribarà sense detalls avançats i enmig de la divisió sindical, especialment pel bloqueig en matèria retributiva.

La criminalitat puja un 4,7 % en el primer trimestre a la Comunitat Valenciana

La criminalitat creix un 4,7 % a la Comunitat Valenciana entre gener i març respecte a 2025, per damunt de la mitjana estatal de l’1 %, amb augments especials en homicidis, segrests i delictes sexuals.

Presó provisional per a l’home detingut pel crim masclista de Callosa de Segura

La Secció de Violència sobre la Dona del Tribunal d’Instància d’Orihuela decreta presó provisional, comunicada i sense fiança per a l’home que va matar presumptament la seua parella Patricia en el seu domicili de Callosa de Segura.

El subdelegat del Govern a Alacant demana unitat contra la violència masclista

El subdelegat del Govern a Alacant, Manuel Pineda, reclama la unitat de totes les institucions i de la societat civil davant l’assassinat masclista de Patricia a Callosa de Segura, el número 23 a Espanya enguany.

Un tècnic de la CHJ assenyala Emergències per no analitzar bé les dades de pluja i cabals

Un responsable del SAIH de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer declara que era competència d'Emergències interpretar les dades de pluja i cabals durant la DANA i critica la gestió del Cecopi.

Ortí defensa que els pressupostos de 2026 són els més alts sense maltractar l’educació pública

La consellera Carmen Ortí assegura en Les Corts que el pressupost de 2026 per a Educació, Cultura i Universitats és el més alt de la història i que no suposa cap maltractament a l’escola pública, mentres PSPV i Compromís l’acusen de retallades i li reclamen la dimissió.

Ortí apel·la al respecte físic en la nova mesa de negociació amb els sindicats docents

La consellera d'Educació, Carmen Ortí, confia que en la mesa de negociació convocada per a este divendres a les 14.00 hores es respecte la integritat física i la llibertat dels participants per a avançar en la resolució del conflicte amb el professorat en vaga.

La jutgessa de la dana anul·la la citació de Mazón com a testimoni

La magistrada que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024 a Catarroja deixa sense efecte la declaració testifical de Carlos Mazón després que l’Audiència de València haja admés la seua personació en la causa.