Només un terç de les aigües dels majors rius del món corren lliurement

El 63% dels rius més llargs del món estan canalitzats i represats | @MartnRiera

 

La humanitat ha canalitzat i embassat per al seu interés personal la gran majoria dels rius del món, com demostra un estudi publicat en la revista ‘Nature’. Només un terç dels rius més llargs del món fluïxen de manera lliure i sense estar condicionats per a l’activitat humana, com preses i pantans.

 

La investigació, elaborada per la Universitat de Mont-real, en el Canadà, i la Universitat de l’Estat de Colorado, en els Estats Units, mostra com l’activitat humana interromp la circulació dels rius, amenaçant els ecosistemes i els recursos que estos són capaços de proveir.

 

En concret, és el 37% dels 242 rius més llargs del món els que seguixen fluint lliurement. A més, els científics van determinar que només 21 dels 91 rius del món que superen els 1.000 km encara conserven una connexió directa des del naixement al mar. Els pocs rius lliures que queden en el planeta se situen, sobretot, en regions remotes de l’Àrtic, la Conca de l’Amazones i la Conca del Congo.

 

El professor al capdavant de l’estudi, Günther Grill, i el seu equip van elaborar un mètode per a avaluar exhaustivament els rius, amb el que van analitzar fins a 12 milions de km2 d’aigües a tot el món.

Mapa balanç de l'estat natural dels rius més importants del món

Mapa balanç de l’estat natural dels rius més importants del món | Universitat de Mont-real

 

Rius deficients d’aigua per culpa de les actuacions humanes

Van estudiar els efectes de la construcció de preses, així com altres factors clau que tenen una major influència en el curs de les aigües, com les canalitzacions, la infiltració, l’ús de regulacions de l’aigua i la formació de sediments. L’estudi estima que hi ha al voltant de 60.000 grans embassaments en tot el món i més de 3.700 preses hidroelèctriques estan actualment planificades o en construcció.

 

Els experts van concloure que el flux natural ha disminuït prop de la mitat en tots els rius del món. Segons l’estudi, tant les preses com els embassaments són infraestructures que contribuïxen a la modificació dels rius, ja que regulen i interrompen el seu cabal.

 

La importància dels rius com a ecosistemes és fonamental, ja que no només proporcionen aliments i aigua, sinó que fan possible activitats econòmiques com l’agricultura.

Últimes notícies

Cauen tres traficants amb milers de pastilles de droga sintètica a l’AP-7

Tres hòmens de 26 a 34 anys han sigut detinguts a l’AP-7, a l’altura de Pilar de la Horadada, amb més d’11 quilos de metanfetamina en pastilles amagats al maleter del cotxe.

Trenta mitjans aeris es bolquen en l’incendi de la Vall d’Uixó després de cremar 6.500 hectàrees

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó ha calcinat 6.500 hectàrees des de dissabte i este dilluns compta amb 30 mitjans aeris, en un dia d’alt risc d’incendis a tota la Comunitat Valenciana.

Oratge estable i lleuger descens de temperatures a l’interior d’Alacant

La última setmana de juliol comença en la Comunitat Valenciana amb cels poc nuvolosos o rasos i un lleuger descens de les màximes a l’interior d’Alacant, mentre que en zones de València i Castelló pujaran lleugerament.

Tercer dia d’incendi a la Vall d’Uixó amb 6.500 hectàrees calcinades i 80.000 persones afectades

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó enceta el tercer dia actiu amb 6.500 hectàrees calcinades, 16.000 persones evacuades i 64.000 confinades a tres municipis.

València activa el protocol per contaminació per pols sahariana i fum dels incendis

L'Ajuntament de València ha activat el protocol de contaminació tipus 1 per l'entrada de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, i recomana limitar l'activitat física a l'aire lliure als col·lectius més vulnerables.

Morant reclama un pact d’Estat per frenar els grans incendis forestals

La ministra Diana Morant defensa a València un pacte d’Estat contra l’emergència climàtica arran dels grans incendis, entre ells el de la Vall d’Uixó, amb 6.500 hectàrees cremades i 16.000 persones evacuades.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 6.500 hectàrees però ja dona opcions d’estabilització

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat més de 6.500 hectàrees i té un perímetre de 48 quilòmetres, però la direcció de l’extinció veu factible estabilitzar-lo prompte. Les 16.000 persones desallotjades continuaran fora de casa, almenys, fins a la mitjanit de dilluns, i es manté el confinament de la Vall d’Uixó, Betxí i Onda.

Confinen Onda pel fum de l’incendi de la Vall d’Uixó

El Centre de Coordinació d’Emergències ha ordenat confinar Onda per l’afectació del fum de l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que crema sense control i ja ha obligat a desallotjar més de 16.000 persones.