Només un terç de les aigües dels majors rius del món corren lliurement

El 63% dels rius més llargs del món estan canalitzats i represats | @MartnRiera

 

La humanitat ha canalitzat i embassat per al seu interés personal la gran majoria dels rius del món, com demostra un estudi publicat en la revista ‘Nature’. Només un terç dels rius més llargs del món fluïxen de manera lliure i sense estar condicionats per a l’activitat humana, com preses i pantans.

 

La investigació, elaborada per la Universitat de Mont-real, en el Canadà, i la Universitat de l’Estat de Colorado, en els Estats Units, mostra com l’activitat humana interromp la circulació dels rius, amenaçant els ecosistemes i els recursos que estos són capaços de proveir.

 

En concret, és el 37% dels 242 rius més llargs del món els que seguixen fluint lliurement. A més, els científics van determinar que només 21 dels 91 rius del món que superen els 1.000 km encara conserven una connexió directa des del naixement al mar. Els pocs rius lliures que queden en el planeta se situen, sobretot, en regions remotes de l’Àrtic, la Conca de l’Amazones i la Conca del Congo.

 

El professor al capdavant de l’estudi, Günther Grill, i el seu equip van elaborar un mètode per a avaluar exhaustivament els rius, amb el que van analitzar fins a 12 milions de km2 d’aigües a tot el món.

Mapa balanç de l'estat natural dels rius més importants del món

Mapa balanç de l’estat natural dels rius més importants del món | Universitat de Mont-real

 

Rius deficients d’aigua per culpa de les actuacions humanes

Van estudiar els efectes de la construcció de preses, així com altres factors clau que tenen una major influència en el curs de les aigües, com les canalitzacions, la infiltració, l’ús de regulacions de l’aigua i la formació de sediments. L’estudi estima que hi ha al voltant de 60.000 grans embassaments en tot el món i més de 3.700 preses hidroelèctriques estan actualment planificades o en construcció.

 

Els experts van concloure que el flux natural ha disminuït prop de la mitat en tots els rius del món. Segons l’estudi, tant les preses com els embassaments són infraestructures que contribuïxen a la modificació dels rius, ja que regulen i interrompen el seu cabal.

 

La importància dels rius com a ecosistemes és fonamental, ja que no només proporcionen aliments i aigua, sinó que fan possible activitats econòmiques com l’agricultura.

Últimes notícies

Alcoi complix el somni de Camilo Sesto amb un museu que repassa la seua vida

Alcoi ha inaugurat un museu dedicat a Camilo Sesto amb 2.000 peces que repassen la seua trajectòria personal i artística, fruit de la col·laboració entre institucions, família i fans.

Confirmen les penes pels abusos sexuals de la secta de Vistabella del Maestrat

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha ratificat les condemnes de fins a set anys de presó a cinc membres d'una comunitat pseudoreligiosa instal·lada en una masia de Vistabella del Maestrat per abusos sexuals a menors entre 2007 i 2022.

Khaalia Hillsman deixa el Valencia Basket després de ser l’MVP de la Copa de la Reina

El Valencia Basket ha confirmat que no renova la pivota nord-americana Khaalia Hillsman, clau en la Copa de la Reina però amb menys pes en la Lliga Femenina.

Un conductor ferit en xocar contra un arbre després de perdre el control del cotxe a Elx

Un conductor ha resultat ferit a Elx en perdre el control del cotxe i col·lidir amb un vehicle estacionat, mobiliari urbà i un arbre, que ha caigut sobre el vehicle. La seua acompanyant ha eixit il·lesa.

Irene Montero acusa la Generalitat de fer passar vergonya al professorat valencià

Irene Montero ha elogiat la lluita del professorat valencià en vaga i ha acusat la Generalitat de generar una imatge de vergonya, mentre Podem adverteix que la mobilització continuarà fins a aconseguir millores en l’educació pública.

Irene Montero contraposa l’orgull del professorat a la vergonya de la Generalitat per la vaga educativa

Irene Montero ha destacat en València l’orgull del professorat de l’escola pública en vaga i ha acusat la Generalitat de actuar amb vergonya davant unes reivindicacions que considera bàsiques per a l’educació valenciana.

A judici a Alacant una parella acusada de matar i esquarterar un home per quedar-se amb la casa

Una parella està sent jutjada amb jurat a l’Audiència d’Alacant acusada de matar i esquarterar el propietari de la vivenda on vivia la dona per quedar-se amb la casa i la pensió. La Fiscalia demana 17 anys de presó per a cadascun, mentre les defenses asseguren que l’home hauria mort per un infart.

Morant assegura que el professorat ha guanyat la batalla moral davant un Consell incapaç de gestionar la crisi educativa

Diana Morant afirma que, després de cinc setmanes de vaga de professors a la Comunitat Valenciana, el professorat ha guanyat la batalla moral davant un Consell que considera incapaç i desinteressat en gestionar la crisi educativa.