Només un terç de les aigües dels majors rius del món corren lliurement

El 63% dels rius més llargs del món estan canalitzats i represats | @MartnRiera

 

La humanitat ha canalitzat i embassat per al seu interés personal la gran majoria dels rius del món, com demostra un estudi publicat en la revista ‘Nature’. Només un terç dels rius més llargs del món fluïxen de manera lliure i sense estar condicionats per a l’activitat humana, com preses i pantans.

 

La investigació, elaborada per la Universitat de Mont-real, en el Canadà, i la Universitat de l’Estat de Colorado, en els Estats Units, mostra com l’activitat humana interromp la circulació dels rius, amenaçant els ecosistemes i els recursos que estos són capaços de proveir.

 

En concret, és el 37% dels 242 rius més llargs del món els que seguixen fluint lliurement. A més, els científics van determinar que només 21 dels 91 rius del món que superen els 1.000 km encara conserven una connexió directa des del naixement al mar. Els pocs rius lliures que queden en el planeta se situen, sobretot, en regions remotes de l’Àrtic, la Conca de l’Amazones i la Conca del Congo.

 

El professor al capdavant de l’estudi, Günther Grill, i el seu equip van elaborar un mètode per a avaluar exhaustivament els rius, amb el que van analitzar fins a 12 milions de km2 d’aigües a tot el món.

Mapa balanç de l'estat natural dels rius més importants del món

Mapa balanç de l’estat natural dels rius més importants del món | Universitat de Mont-real

 

Rius deficients d’aigua per culpa de les actuacions humanes

Van estudiar els efectes de la construcció de preses, així com altres factors clau que tenen una major influència en el curs de les aigües, com les canalitzacions, la infiltració, l’ús de regulacions de l’aigua i la formació de sediments. L’estudi estima que hi ha al voltant de 60.000 grans embassaments en tot el món i més de 3.700 preses hidroelèctriques estan actualment planificades o en construcció.

 

Els experts van concloure que el flux natural ha disminuït prop de la mitat en tots els rius del món. Segons l’estudi, tant les preses com els embassaments són infraestructures que contribuïxen a la modificació dels rius, ja que regulen i interrompen el seu cabal.

 

La importància dels rius com a ecosistemes és fonamental, ja que no només proporcionen aliments i aigua, sinó que fan possible activitats econòmiques com l’agricultura.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pérez Llorca s’estrena com president al balcó de l’Ajuntament per a la mascletà

Juanfran Pérez Llorca s'ha estrenat al balcó de l'Ajuntament de València en una mascletà de Drac que ha sortejat la pluja i el vent. El pirotècnic José María Enríquez ha parlat de 'miracle' després d'un tret de 160 quilos en cinc minuts i mig.

Pérez Llorca s’obri a negociar el finançament autonòmic si el sistema és just i equitatiu

El president Juanfran Pérez Llorca es mostra disposat a negociar un nou encaix del finançament autonòmic amb tots els presidents en la taula. Reclama autonomia fiscal i rebutja privilegis territorials; a més demana consensos europeus davant la guerra a l'Iran.

Pérez Llorca s’estrena com president al balcó de l’Ajuntament amb una mascletà que esquiva la pluja

El president s'ha estrenat al balcó de l'Ajuntament amb una mascletà de Drac de Villena que ha sortejat la pluja i el vent. El pirotècnic ha parlat de 'miracle' i el tret ha acumulat més de 160 quilos de pólvora en cinc minuts i mig.

El port d’Alacant rep el seu major portacontenidors amb una operativa de sis setmanes

El HAIAN GAMMA, noliejat per Maersk, ha atracat a Alacant com el major portacontenidors registrat. L'operativa de transbord es prolonga sis setmanes i suma 18.000 TEUs.

Pérez Llorca s’obri a negociar el finançament autonòmic si el sistema és just i equitatiu

El president valencià es mostra disposat a una taula amb tots els líders autonòmics per a pactar un model just i equitatiu. Defén autonomia fiscal i rebutja privilegis, i demana a Sánchez consens europeu en política exterior.

Maten a tirs a Torrevieja a un implicat en el crim del nord-irlandés de Rojales

Un ciutadà txec de 33 anys, encausat per la seua presumpta cooperació en l'assassinat comés en 2024 a Rojales, ha sigut abatut en Punta Prima. La Guàrdia Civil investiga baix secret.

20 anys de presó per a la mare que va matar al seu bebé després de donar a llum a la seua casa d’Alcoi

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a 20 anys de presó a una dona per assassinar al seu bebé nounat. La sentència va quedar ferma després d'un acord de conformitat.

El transport marítim encara la guerra de l’Iran amb incertesa i alerta pel gas

La guerra de l'Iran va reavivar la incertesa en el transport marítim, amb desviaments pel Cap de Bona Esperança, costos a l'alça i temor pel subministrament de gas. Espanya confia en la resiliència dels seus ports i a resoldre tensions amb els EUA.