Només un terç de les aigües dels majors rius del món corren lliurement

El 63% dels rius més llargs del món estan canalitzats i represats | @MartnRiera

 

La humanitat ha canalitzat i embassat per al seu interés personal la gran majoria dels rius del món, com demostra un estudi publicat en la revista ‘Nature’. Només un terç dels rius més llargs del món fluïxen de manera lliure i sense estar condicionats per a l’activitat humana, com preses i pantans.

 

La investigació, elaborada per la Universitat de Mont-real, en el Canadà, i la Universitat de l’Estat de Colorado, en els Estats Units, mostra com l’activitat humana interromp la circulació dels rius, amenaçant els ecosistemes i els recursos que estos són capaços de proveir.

 

En concret, és el 37% dels 242 rius més llargs del món els que seguixen fluint lliurement. A més, els científics van determinar que només 21 dels 91 rius del món que superen els 1.000 km encara conserven una connexió directa des del naixement al mar. Els pocs rius lliures que queden en el planeta se situen, sobretot, en regions remotes de l’Àrtic, la Conca de l’Amazones i la Conca del Congo.

 

El professor al capdavant de l’estudi, Günther Grill, i el seu equip van elaborar un mètode per a avaluar exhaustivament els rius, amb el que van analitzar fins a 12 milions de km2 d’aigües a tot el món.

Mapa balanç de l'estat natural dels rius més importants del món

Mapa balanç de l’estat natural dels rius més importants del món | Universitat de Mont-real

 

Rius deficients d’aigua per culpa de les actuacions humanes

Van estudiar els efectes de la construcció de preses, així com altres factors clau que tenen una major influència en el curs de les aigües, com les canalitzacions, la infiltració, l’ús de regulacions de l’aigua i la formació de sediments. L’estudi estima que hi ha al voltant de 60.000 grans embassaments en tot el món i més de 3.700 preses hidroelèctriques estan actualment planificades o en construcció.

 

Els experts van concloure que el flux natural ha disminuït prop de la mitat en tots els rius del món. Segons l’estudi, tant les preses com els embassaments són infraestructures que contribuïxen a la modificació dels rius, ja que regulen i interrompen el seu cabal.

 

La importància dels rius com a ecosistemes és fonamental, ja que no només proporcionen aliments i aigua, sinó que fan possible activitats econòmiques com l’agricultura.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Mónica Oltra alerta de democràcies indefenses davant el poder econòmic i prepara el seu retorn a l’alcaldia de València

Mónica Oltra denuncia que les democràcies estan cada vegada més indefenses enfront del poder econòmic i defén el seu retorn a la política local malgrat afrontar un juí pendent.

Detingudes 42 persones a València per 46 estafes del fill en dificultats

La Policia Nacional ha arrestat a València a 42 persones acusades de 46 estafes del fill en dificultats en tota Espanya, amb un botí de 221.477 euros i part dels diners ja bloquejats.

Envellir bé: l’experta que reclama prioritzar la qualitat de vida sobre viure més anys

La catedràtica Consuelo Borrás defén que l'objectiu de l'envelliment no és només sumar anys, sinó arribar a la vellesa amb autonomia mitjançant hàbits saludables i exercici físic.

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.