Un os polar es menja un ànec viu davant de la sorpresa dels turistes en un zoo d’EUA

 

Després de l’atac d’un babuí a dos aneguets a un zoo d’Àmsterdam la setmana passada, la naturalesa més salvatge ha tornat a fer acte de presència en una gran ciutat, de nou, amb un ànec com a víctima. Esta volta els fets han tingut lloc en un zoo de San Diego, Califòrnia (Estats Units), a on un ós polar s’ha menjat un ànec davant la mirada sorpresa dels turistes del recinte.

 

L’escena ha tingut lloc en una piscina del zoo, a on un espectador ha filmat la salvatge escena. El pardal va aterrar en la piscina a on es trobava el mamífer. A continuació, l’os va nadar sigil·losament davall de l’aigua i va atrapar per sorpresa al pardal. El depredador va començar a jugar amb la presa abans d’engolir-se-la, mentres els turistes comentaven amb incredulitat i estupefacció els fets.

 

 

Els ossos polars, els carnívors més grans del planeta

Per a saber un poc més sobre els ossos polars, destaquen les seues característiques fisonòmiques i personals. Tenen una personalitat solitària, exceptuant quan és l’època d’aparellament. El mamífer dona a llum a les seues cries en un hàbitat terrestre i, posteriorment, es manté la major part del seu temps en un hàbitat aquàtic. Els ossos polars són els carnívors més grans del planeta, juntament amb els ossos kodiak.

 

Els científics han identificat i caracteritzat 19 classes d’ossos polars diferents. Molts d’ells s’ubiquen en hàbitats molt freds, a on és pràcticament impossible trobar assentaments humans. Hi ha una estimació a on es concreta que, en el planeta, no viuen més de 25.000 exemplars.

 

Calfament global com a causa d’extinció

El calfament global suposa la causa de la seua extinció, ja que es tracta de la major amenaça per a la supervivència dels ossos blancs. Estos carnívors tenen capes de greix davall de la pell per a aïllar-se i poder mantindre la temperatura corporal. És per això que el calfament global els suposa un greu problema. Els ossos polars tenen molts més inconvenients a l’hora d’adaptar la pell davant un ascens de temperatura per damunt del normal.

 

També et pot interessar…

  • Un babuí devora dos aneguets davant la mirada de terror dels nens.

Últimes notícies

El Fertiberia Port de Sagunt ascendix a Asobal després d’un agònic 18-17 davant Agustins

El Fertiberia Port de Sagunt torna a la Lliga Asobal dos anys després en imposar-se per 18-17 a la Fundació Agustins Alacant en una final igualada marcada per les parades decisives de Dani Martínez.

Els sindicats ultimen un document per a desbloquejar la vaga del professorat

Els sindicats docents STEPV, CCOO i UGT elaboren un document de proposta d'acord per a la Conselleria d'Educació i mantenen les concentracions convocades en plena vaga indefinida del professorat.

Diego López el seu lesiona el lligament creuat i s’acomiada de l’inici de la pròxima temporada

Diego López patix una lesió en el lligament creuat anterior del genoll dret i el València perdrà al seu davanter per a l'inici de la pròxima temporada.

Un tribunal d’Indonèsia dictarà el dilluns sentencia pel naufragi del KM Putri Sakinah

Un tribunal indonesi fixarà este dilluns la sentència contra el capità i el cap de màquines del KM Putri Sakinah, afonat en Komodo, on van morir quatre membres d'una família valenciana i només van sobreviure una mare i la seua filla.

Rescaten a dos persones després de caure el seu cotxe al riu Millars a Vila-real

Dos persones han sigut rescatades del llit del riu Millars a Vila-real després d'eixir-se de la via el seu vehicle en el Camí Vora Riu. Els dos van ser evacuats a l'Hospital de la Plana.

Compromís denuncia més de dos anys de retard en la restauració del tritó de Ponzanelli

Compromís acusa el govern municipal de València de mantindre bloquejada des de fa més de dos anys la restauració del tritó de Ponzanelli i les dos rèpliques previstes.

La biotecnologia obri una nova via per a controlar el cotonet de Sud-àfrica en cítrics

Un estudi de l'IVIA i el IBMCP-CSIC demostra que la tecnologia RNAi pot silenciar gens essencials del cotonet de Sud-àfrica i reduir de manera notable la seua supervivència en cítrics.

La UMH impulsa a Uganda nous ingressos agrícoles amb residus de platanera

La Universitat Miguel Hernández i l'ONG Rafiki Àfrica transformen troncs de platanera en fibra per a artesania, creant una font d'ingressos extra per a més de cent famílies ugandeses.