Terrible atac a un tauró que encén les xarxes socials

Imatge d’un exemplar de tauró blanc | Arxiu

 

Brutals imàtgens molt cruels que arriben des de Groenlàndia i que mostren a dos persones tallant-li la cua a un tauró entre riures i deixant-lo en llibertat posteriorment, inclús sabent que amb la cua tallada ja no podrà sobreviure.

 

Estos dos hòmens islandesos van ser sancionats amb una multa de 8.000 dòlars i van ser despatxats de la seua faena. Els fets van passar prop de les costes de Groenlàndia, a càrrec de dos hòmens que navegaven amb el seu barco. Esta és la filmació a on es veu la duresa de les imàtgens:

 

 

Repercussió i frustració en les xarxes socials

A causa d’este vídeo impactant, va haver molt ressò, a través de moltes crítiques, per part dels usuaris de les xarxes socials. «Mai de la vida he vist una cosa tan cruel. El teu riure em posa furiós, mai he volgut ferir tant a un humà com quan he sentit el teu riure i les teues paraules», va publicar l’actor de ‘Joc de Trons’, Jason Momoa, en Instagram.

 

Els esquals de Groenlàndia tenen unes característiques molt peculiars. Per una banda, la seua edat es pot saber a partir del seu cristal·lí, ja que la seua composició química no patix cap variació. Els taurons acostumen a tindre una esperança de vida d’entre 300 i 500 anys.

 

Es creu que esta esperança de vida tan elevada és fruit de què tenen una genètica pròpia, així com que hi ha la hipòtesi en què s’afirma que els esquals de Groenlàndia, que es troben actualment vius, poden haver nascut en el segle XVI o XVII.

 

Els taurons de Groenlàndia també es caracteritzen per tindre una longitud que pot superar els cinc metres, per tant, són coneguts per ser els esquals més grans del planeta. Així, es tracta d’una espècie emblemàtica que habita en les regions septentrionals de l’oceà Atlàntic i en l’oceà Àrtic.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Catalá ajorna al dia 20 el debat sobre l’Ofrena, les carpes falleres i la taxa turística

María José Catalá posposa al 20 de març la discussió sobre possibles canvis en l'Ofrena, el calendari de muntatge de carpes falleres i una eventual taxa turística lligada a les Falles.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La penúltima mascletà de les Falles 2026 combina efectes digitals i pólvora tradicional en un tret de cinc minuts amb 180 quilos de material i un final llarg i hermètic que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Descobrixen a Villena un teler de fa 3.500 anys clau per a entendre la revolució tèxtil del Bronze

La troballa d'un teler de fa 3.500 anys en el jaciment de Cabezo Redó, a Villena, permet reconstruir amb detall com s'organitzava la producció tèxtil i el treball cooperatiu durant l'Edat del Bronze.

Turistes llatinoamericans viuen unes Falles cada vegada més emocionants i intenses

Turistes llatinoamericans que viuen o visiten València relaten com les Falles els continuen resultant impactants i emocionants, des de les mascletaes fins als bunyols i la cremà.

Com estalviar en la factura del gas amb la caldera davant l’escalada de preus

Descobreix com reduir la teva factura del gas amb un ús eficient de la caldera i estalviats d'energia a casa.

Una activista marroquina reivindica unes Falles més diverses i multiculturals

Boutaina El Hadri, activista d'origen marroquí amb llarga trajectòria a València, descriu el seu enamorament sobtat amb les Falles i reclama que la diversitat de la ciutat també arribe a les comissions falleres.

Antonio Carmona torna en solitari amb Baro Drom, un viatge gitano del flamenc al rap francés

Antonio Carmona torna nou anys despues amb Baro Drom (Exodo), un disc ambiciós i gitano que mescla jazz, ritmes africans, llatins i rap frances després del seu impuls creatiu amb C. Tangana.

Fiscalia demana substituir la condemna a l’acusat d’enaltiment gihadista per la seua expulsió d’Espanya

La Fiscalia ha demanat en l'Audiència Nacional canviar la possible condemna a un acusat d'enaltiment gihadista per la seua expulsió d'Espanya. Al·lega que ja existia una orde administrativa prèvia, que la pena sol·licitada no supera els sis anys i que l'acusat manca d'arrelament.