Extrac i traduïsc d’un extens reportatge publicat per Vera Berengruen al Times, sobre el president argentí, tots els posats entre cometes d’este article.
“Milei, que ha presumit de ser un guru del sexe tàntric, va brandar una motoserra a les manifestacions per simbolitzar els seus plans per reduir la despesa del govern, es va disfressar d’un superheroi que cantava sobre política fiscal i va dir als votants que els seus cinc mastins anglesos clonats, amb qui que sembla ser consulta en converses telepàtiques, són els seus “millors estrategs”.”
Ací tenim a Juanma Badenas, portaveu de l’Ajuntament de València, però ben conegut a Castelló, que després del seu divorci i la reforestació capil·lar brandava un martell pneumàtic en campanya, per simbolitzar la seua voluntat d’acabar amb tots els carrils bici. No em consta afició al karaoke, però ell i la seua conlloga, es deixaven filmar aplaudint i cantat el “que viva Espanya” interpretat en via pública per un friqui disfressat de Vicepresi… Vull dir! De torero, amb montera i capot. Aquell Vicepresident que bateja amb noms d’assassins feixistes les seues rutes matineres, i amb noms de dictadors els seus cavalls. Milei els hi posa noms d’economistes més morts que el seu gos.
“Va ridiculitzar el canvi climàtic com una conspiració socialista i va atacar el papa Francesc, el primer pontífex argentí, com un “fill de puta d’esquerres“.” Els d’ací munten jornades dins del marc de la Capitalitat Verda Europea de València, per fer el mateix, i per fer passar vergonya a qualsevol que no siga simplement un estúpid. O a Castelló jornades preconciliars de la família model Sección Femenina.
“Deixeu que explote tot, que explote l’economia i traieu tota esta casta política d’escombraries amb això“, va dir durant la campanya.” El problema és que a casa nostra, este pensament no és només de l’extrema dreta, sinó també de la dreta extrema. En maig de 2010, el president Rodríguez Zapatero anuncià al Congrés una sèrie de retallades que necessitaven el suport d’altres grups més enllà del PSOE. Ana Ormas, de Coalició Canària, va revelar que en les converses entre els partits, i amb intenció de fer caure el govern, Cristóbal Montoro li va dir: “Que caiga España, que ya la levantaremos nosotros”. Va ser ministre d’economia amb el PP.
“És un croat global contra el socialisme, atacant tot, des de les lleis d’equitat de gènere fins als activistes climàtics. I en una nació encara perseguida pel llegat de la seua brutal dictadura militar dels anys setanta i vuitanta, les amenaces de Milei contra la premsa i els “traïdors” polítics poden tenir un caràcter autoritari.” Ací de nou, van de bracet les dues fraccions de la dreta, amb l’atac discursiu i legal contra el col·lectiu LGTB, contra els esforços mediambientals fets pels governs botànics, i amb la indecent llei batejada com de la concòrdia, que pretén equiparar víctimes amb botxins, colpistes amb demòcrates.
“Les estranyeses de la seua campanya sovint eclipsaven el dur programa d’austeritat que va promoure per treure el país de la seua crisi econòmica“. I hauríem d’aprendre’n la lliçó, perquè mentre ens volen distreure amb qüestions importants, però simbòliques (despenjar banderes, censurar llibres a una biblioteca de poble…), avança un programa econòmic de retallades de serveis públics per via de privatitzacions, per via de regals a empreses privades.
“L’improbable ascens d’un autodenominat “anarcocapitalista” reflecteix la força d’un moviment populista de dreta que ha guanyat eleccions a tot el món en els últims anys. Igual que els seus homòlegs d’Itàlia a Hongria, del Brasil al Perú, dels Estats Units a l’Índia, Milei va prometre desmantellar un estat ple de corrupció governat per elits fosques.”
Caldria no oblidar, que el dia 9 de juny hi ha eleccions europees, i és la primera oportunitat electoral que tenim per plantar cara a les desmesures econòmiques de la dreta, al desmantellament del sistema públic de protecció social, i a la guerra cultural plantejada per les dretes. Hi ha un fantasma que recorre Europa, i no és el fantasma del gos de Milei, és el fantasma del feixisme i la dreta econòmica i social. Són VOX i PP.
