El Cercle Isabel de Villena ha presentat una sèrie de consideracions referents a la Proposició de Llei de «Llibertat Educativa» plantejada per PP i VOX, que aviat serà sotmesa a debat a les Corts Valencianes. Aquestes observacions s’articulen al voltant de diversos punts clau que afecten directament la naturalesa i l’abast de l’educació a la Comunitat Valenciana, especialment pel que fa a la llengua valenciana i el dret a una educació equitativa.
La crítica s’inicia amb la qüestió de la llibertat dels pares en l’educació dels seus fills dins l’entorn de l’educació obligatòria. Tot i que la col·laboració familiar és essencial per al bon funcionament del sistema educatiu, el Cercle argumenta que aquesta no pot ser il·limitada i que ha de respectar els marcs legals existents que garanteixen una educació integral i equitativa per a tots els alumnes.
Es posa especial èmfasi en la naturalesa obligatòria de l’educació bàsica, l’objectiu de la qual és proveir als ciutadans d’una base de coneixements i habilitats fonamentals per a la seva participació activa i responsable en la societat. L’entitat subratlla que els continguts educatius han de ser determinats pel conjunt de la societat, representada pels seus legisladors, i no exclusivament pels pares, assegurant així que l’educació no només reflecteixi interessos particulars sinó el bé comú.
Un altre punt destacat és la compatibilitat de la nova legislació amb les lleis de rang superior, com la Constitució Espanyola, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Segons el Cercle, qualsevol nova legislació ha de respectar els objectius lingüístics establerts i promoure la protecció i l’ús del valencià, en lloc de reduir la seva presència en l’educació.
En relació amb l’aprenentatge lingüístic, l’associació fa notar que l’escola té el deure de complementar i compensar l’aprenentatge extraescolar, particularment en un context social bilingüe com el valencià. S’observa que, per contrarestar la diglòssia existent i les desigualtats en el domini de les llengües, és necessari un major enfortiment del valencià dins l’àmbit escolar, assegurant que els estudiants acabem amb un nivell equivalent en ambdues llengües cooficials.
A més, es valora de manera crítica els resultats insuficients obtinguts fins ara en l’ensenyament del valencià, indicant que les mesures actuals no han estat suficients per assegurar un coneixement adequat de la llengua dins la població. Per això, es recomana que qualsevol nova llei educativa hauria d’incrementar la presència del valencià per a complir amb els mandats estatutaris i legals.
Finalment, el Cercle Isabel de Villena apel·la a la necessitat de consens i estabilitat en l’educació, recalcant que les reformes educatives han de ser producte d’un acord ample i no el resultat de decisions unilaterals que podrien conduir a una implementació ineficaç i a la possible derogació amb canvis de govern.
