Un bebé concebut per dos germans de sang va morir el passat 4 de juny a tan sols dos hores d’haver nascut a causa d’ictiosi congènita severa. El fet es va registrar en Dustlik, una localitat d’Uzbekistan.
En unes imatges esquinçadores es va poder veure al nounat plorant en una incubadora mentre una infermera netejava la pell seca i escatosa del seu darrere.
El Ministeri uzbek de Salut va informar que el xicotet va nàixer amb ictiosi congènita severa i amb altres problemes de salut que va descriure com «potencialment mortals«.
La seua mare, nascuda en 1994, tenia poc més de 35 setmanes d’embaràs quan va donar a llum al xiquet, que va mesurar 47 centímetres, segons va afegir el Ministeri. També va explicar que el mort era el seu segon fill i que el primer va nàixer d’un espòs anterior. En aqueixa ocasió, l’embaràs va ser normal i tot va eixir bé.
Malgrat els millors esforços dels metges per salvar-ho, el nounat va morir res més arribar al món. El Ministeri de Salut va apuntar que «en medicina està comprovat que, en la majoria dels casos, els xiquets naixen amb diversos defectes genètics si es tracta d’un matrimoni de parents pròxims«.
«Per tant, demanem als joves que es preparen per a casar-se que primer se sotmeten a un examen mèdic i que després comencen una nova vida, per a evitar el matrimoni entre parents pròxims«, van destacar les autoritats.
Què és la ictiosi congènita
La ictiosi congènita és un trastorn hereditari que ocasiona pell seca que pica i sembla escatosa, aspra i roja. Els símptomes poden variar des de lleus a greus. En general, la ictiosi només afecta la pell, però a vegades també pot afectar els òrgans interns.
Generalment, el diagnòstic és per observació directa de les lesions cutànies. No obstant això, el metge pot realitzar exàmens per a descartar altres malalties que puguen causar sequedat cutània i escatositat.
La persona afectada per aquesta malaltia tendeix a presentar els porus de la pell obstruïts, la qual cosa implica un seriós perill per sobrecalfament. Aquest pot ocasionar-li desmais al no irradiar a l’exterior la temperatura excessiva del cos que, de no corregir-se, desemboca en un reescalfament dels òrgans vitals, amb el greu risc per a la vida que això suposa.
El tractament consisteix a humectar la pell, generalment amb cremes i pomades. És millor aplicar-les després del bany, quan la pell està encara humida. A més, es poden prescriure cremes que ajuden la pell a mudar d’una forma natural.
