Mor Cheslie Kryst, als 30 anys després de suïcidar-se llançant-se des d’un gratacel

 

Cheslie Kryst, ex Miss els EUA va morir després de llançar-se del pis on vivia a Manhattan, segons va informar la seua família en un comunicat que van fer públic els mitjans estatunidencs. Kryst, que havia exercit com a advocada, model i presentadora de televisió, tenia 30 anys.

Cheslie Kryst que vivia en el nové pis d’un edifici de luxós en el barri de Manhattan, a Nova York, estava sola quan va saltar des de la terrassa aquest diumenge. Les fonts policials van informar que va deixar una nota en la qual deia que deixava tot a la seua mare.

 

 

Amb devastació i gran dolor, compartim la defunció de la nostra estimada Cheslie”, segons es llig en el comunicat de la família. “La seua gran llum va ser la que va inspirar a uns altres a tot el món amb la seua bellesa i força. Estimava, reia i brillava. 

Cheslie va encarnar l’amor i va servir als altres, ja siga a través del seu treball com a advocada que va lluitar per la justícia social, com Miss els EUA i com a presentadora de ‘Extra’. Però el més important, com a filla, germana, amiga, mentora i col·lega, sabem que el seu impacte perdurarà”.

Cheslie Kryst va guanyar el concurs de Miss el maig de 2019 i va competir en el certamen de Miss Univers aqueix mateix any. La seua corona va marcar una fita per a les dones afroamericanes que van guanyar els tres certàmens de bellesa, Miss els EUA, Miss Teen EEUU i Miss America.
Cheslie Kryst va publicar en Instagram abans de suïcidar-se

L’ex guanyadora de Miss els EUA va publicar una foto seua en Instagram abans de la seua mort i va escriure: “Que aquest dia et porte descans i pau“.

 

Últimes notícies

Alacant recorrerà l’anul·lació parcial dels plecs del contracte d’autobusos urbans

L'Ajuntament d'Alacant anuncia que recorrerà davant el TSJCV la sentència que tomba part dels plecs del contracte d'autobusos urbans per considerar excessives les exigències de solvència.

El Govern reforça amb 64 milions la recuperació agrària després de la dana de 2024

El Consell de Ministres aprova una ampliacion de quasi 64 milions per a completar la reconstruccion de camins rurals, explotacions i regadios danyats per la dana de 2024, elevant la partida especifica a uns 257 milions i l'esforç total a mes de 400 milions.

BBVA Research preveu més creixement en la Comunitat Valenciana i atur al 10,4% en 2027

BBVA Research preveu que la Comunitat Valenciana mantinga un creixement econòmic per damunt de la mitjana espanyola fins a 2027 i reduïsca la seua taxa d'atur al 10,4% gràcies a la creació de 126.000 ocupacions.

València estrena un gran mural per a conscienciar sobre la fragilitat dels ecosistemes polars

L'Hemeroteca Municipal de València acull el mural 'The Heartbeat of the Ocean', una obra del duo Cachetejack impulsada per l’Oceanogràfic per a destacar la importància dels ecosistemes polars en l'equilibri del planeta.

L’oposició exigix a Educació una negociació real mentres el PP defén 29 reunions amb els docents

PSPV i Compromís reclamen a la Conselleria d'Educació una negociació real davant la vaga indefinida del professorat valencià, mentres el PP reivindica haver mantingut 29 reunions este curs i Vox subratlla la prioritat de garantir els exàmens de l'alumnat.

Campofrío arranca a Utiel la construcció de la seua nova fàbrica amb 134 milions d’inversió

Campofrío comença les obres d'una nova planta d'elaborats carnis a Utiel, amb 134 milions d'inversió, per a substituir a la destruïda per la dana a Torrent i mantindre més de 300 ocupacions.

Dos agents de la CHJ confirmen davant la jutgessa que no va haver-hi coordinació amb Emergències durant la dana

Dos treballadors de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer declaren com a testimonis que durant la dana no van mantindre comunicació amb Emergències ni amb bombers forestals i detallen l'abast de les seues funcions.

El Govern impulsa una llei que limita la sanitat privada a supòsits excepcionals

El Consell de Ministres aprova la llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut, que blinda la sanitat pública i reduïx la gestió privada a situacions estrictament justificades.