Amb l’arribada del mes de juny, queden a penes setmanes per donar la benvinguda a l’estiu de manera oficial. No obstant això, cal seguir una sèrie de recomanacions per evitar que este dolç moment es convertisca en una tragèdia, sobretot per a les famílies, ja que experts alerten que més del 80% de les morts per ofegament es produeixen en espais i horaris en què no hi ha vigilància.
Concretament, tal com ha explicat l’expert en seguretat aquàtica, Ramsés Martí, des del gener del 2023 fins hui han mort 106 persones per ofegaments a Espanya, dels quals 7 han estat a la Comunitat valenciana. Per això, fa especial èmfasi que recordem que els menors d’1 any “depenen totalment dels seus cuidadors i es poden ofegar en menys de 20 segons i en tan sols 10 centímetres d’aigua”.
Este any, estes xifres “podrien augmentar” a causa de la sequera i la prolongació de les altes temperatures, segons ha alertat Martí. Este incideix que si les piscines estan buides per la sequera i els entorns a l’aire lliure estan secs per la manca de pluja, “les famílies buscaran nous espais aquàtics naturals per banyar-se”, cosa que pot possibilitar “que es donen estes terribles situacions”.
El principal problema per tant és que la majoria d’estes nous espais “manquen de vigilància per manca d’efectius o perquè són espais no aptes per al bany”. A això se sumen les «previsibles massificacions a platges i la prolongació de la temporada de bany» a causa de l’arribada prematura de la calor i del seu allargament «més enllà dels mesos d’estiu».
L’ofegament: la segona causa de mort accidental en xiquets
En el cas dels menors d’edat, l’ofegament és “la segona causa de mort accidental” i els índexs “més elevats” corresponen a xiquets i xiquetes d’1 a 4 anys, seguits de la franja de 5 a 9 anys, tal com detalla l’Informe mundial sobre els ofegaments publicat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Referent a això, Martí incideix que “no existeix un registre unificat” que contemple el nombre de xiquets i xiquetes que després d’un ofegament “pateix afectacions a nivell pulmonar o cerebral”. Per tant, al nombre de menors que perden la vida per això s’hi haurien d’afegir “aquells que pateixen algun tipus de seqüela”.
Què cal fer per a evitar ofegaments?
L’expert incideix que la millor manera d’evitar estes situacions és que els xiquets i les xiquetes d’entre 3 i 5 anys “acudeixen a classes per aprendre a nadar i entrenen les habilitats de supervivència aquàtica perquè tinguen recursos davant de qualsevol contratemps”. A més, “és imprescindible” la supervisió constant i propera dels menors per part dels adults i “més si parlem d’espais naturals que no tenen serveis de vigilància”, explica.
Així mateix, Martí incideix que els pares i mares “han d’assegurar-se” que els xiquets que no sàpien nadar bé “porten els flotadors adequats a la seua edat i mida”. “Això és molt important, a més que no s’ha d’utilitzar el material d’un any a un altre, ja que en pot perdre l’efectivitat”, aclareix.
