Els pobles en risc de despoblació han perdut un gran nombre d’explotacions per al cultiu

Ejemplo de shortcode con estilo
Concretament les 172 poblacions en risc de despoblacions han perdut en els últims anys més de 12.000 explotacions i quasi 47.000 hectàrees de cultiu

Un estudi elaborat per la Unió de Llauradors revela que les 172 poblacions en risc de despoblament en la Comunitat Valenciana han perdut al llarg dels últims vint anys unes 12.300 explotacions, la qual cosa suposa un descens del 45%, i quasi 47.000 hectàrees de cultiu, un 22% menys.

L’organització ha comparat la variació del nombre d’explotacions i de superfície de cultiu a través dels censos agraris oficials compresos entre l’any 2020 i 1999 dels pobles amb el risc de despoblament del territori valencià. També ha utilitzat per al seu estudi l’Informe sobre el medi rural del CES-CV de juliol de 2020. La variació de xifres de l’estudi pot variar a l’alça o a la baixa amb l’actualització dels últims dos anys, dels quals no es coneixen dades.

Del conjunt de les dades analitzades per la Unió, es desprén que la població en aquests 172 municipis amb 78.862 habitants només representava l’1,58% del conjunt de la Comunitat Valenciana. No obstant això, si s’analitza el nombre d’explotacions agràries, existeixen 15.038 en eixes localitats, la qual cosa suposa el 15% del total, xifra que demostra la gran importància de l’agricultura i la ramaderia en estes zones.

La província de Castelló té el 64,4% del total de municipis en risc de despoblament

Els pobles en risc de despoblament representen el 31,8% de les 542 localitats de la Comunitat Valenciana. La província de Castelló és on la situació és més greu, amb 87 poblacions en aquest risc, que representen el 64,4% de tota la Comunitat Valenciana. La d’Alacant amb 29 municipis el 20,6% i per la seua part la de València amb 56 suposa el 21%.

En l’anàlisi provincial veiem que Castelló ha perdut als pobles en risc de despoblació durant el període 2020-1999 un total de 4.594 explotacions (un 41,2% menys) i 27.555 hectàrees (un 23,9% inferior).

A la província de València són 5.363 explotacions menys (un 45,1%) i unes 14.832 hectàrees (un 18,1%). Per la seua part la província d’Alacant ha disminuït en 2.336 explotacions (un 52,4%) i 4.559 hectàrees menys (un 26,9%).

Les dades demostren que la falta de polítiques o la ineficàcia d’aquestes ha provocat que la gran majoria de les localitats en aquesta situació continuen perdent població i també un dels motors per a evitar el seu buit com és l’activitat agrària, ja que l’abandó d’explotacions i superfície segueix a l’alça. Carles Peris, secretari general de la Unió, assenyala que l’objectiu de l’estudi és alertar que “cal fer passos més ferms perquè les actuals polítiques no estan servint per a evitar la pèrdua d’explotacions i de superfície agrícola d’una activitat que és clau per a evitar el despoblament”.

En aquest sentit, la Unió proposa que s’establisca una intervenció territorial per a donar suport als cultius de secà tradicionals i de baixa rendibilitat (olivar, fruita seca, vinya i cereal), amb l’objectiu de mantindre una activitat econòmica en zones amb risc de despoblament.

De la mateixa manera l’organització sol·licita incentius fiscals ambiciosos (fiscalitat diferenciada) per als territoris amb el risc de despoblació que induïsquen a particulars i empreses a romandre en el territori o a radicar ex novo el seu domicili allí.

Així mateix proposa que els ajuntaments de poblacions en risc de despoblació establisquen el mínim tipus impositiu aplicable en l’IBI per a totes aquelles construccions i instal·lacions necessàries per al desenvolupament d’activitats econòmiques ramaderes i que aquests ajuntaments siguen compensats en la seua reducció d’ingressos per part del Govern.

També advoca per concedir ajudes per al lloguer d’habitatges per a famílies amb fills i filles menors de 16 anys que vulguen residir en municipis amb risc de despoblació. Altres propostes de la Unió passen per l’exempció general de les taxes de preus públics per a empreses i emprenedors en zones amb risc de despoblació, a través d’una compensació a les administracions locals que l’apliquen.

Últimes notícies

València reunirà 4.000 vehicles en la fira de l’automòbil

La Feria del Automóvil de València 2026 oferirà fins a 4.000 vehicles de 52 marques del 4 al 6 de desembre. Hi haurà models elèctrics, híbrids, tot terreny i camperitzats.

Un expert en IA destaca l’impacte cultural de GTA VI

Javier Palanca, investigador de VRAIN de la Universitat Politècnica de València (UPV), considera que GTA s’ha convertit en un fenomen cultural global. La nova entrega arriba després de tretze anys d’espera.

El Hércules busca els tres punts a Terol per a acostar-se a l’ascens

El Hércules visita l’últim classificat divendres a les 19.00 amb la necessitat de guanyar i trencar dos empats consecutius. Beto Company ha valorat també el seu primer any al capdavant de l’equip.

Demanen 18 anys de presó per al conductor que va atropellar mortalment tres vianants a Castelló

La Fiscalía reclama 18 anys de presó per al conductor acusat de causar tres morts a Castelló en 2022. El judici se celebrarà al desembre.

Montroi recuperarà la mobilitat amb obres de més de 8 milions

Les obres als passos sobre el río Magro superen els 8 milions d’euros i recuperaran la mobilitat interrompuda per la dana a Montroi.

El centre de València tindrà restriccions de trànsit per Nadal

El trànsit i l’accés a la plaça de l’Ajuntament tindran limitacions en diverses dates nadalenques. Les mesures estaran vigents fins al 6 de gener de 2027.

El 91,5 % dels qui no tiren petards veuen risc en l’ús incívic dels petards durant Fallas

Un estudi fet durant les Fallas de 2025 mostra que el 91,5 % de qui no tira petards considera que prou gent els utilitza de manera incívica i perillosa. La majoria també reclama més control.

Dues treballadores del centre de serveis socials ferides en una agressió a València

Dues treballadores del centre de serveis socials de Campanar, a València, han patit ferides lleus. L’Ajuntament estudia mesures per a reforçar la seguretat.