Un estudi elaborat per la Unió de Llauradors revela que les 172 poblacions en risc de despoblament en la Comunitat Valenciana han perdut al llarg dels últims vint anys unes 12.300 explotacions, la qual cosa suposa un descens del 45%, i quasi 47.000 hectàrees de cultiu, un 22% menys.
L’organització ha comparat la variació del nombre d’explotacions i de superfície de cultiu a través dels censos agraris oficials compresos entre l’any 2020 i 1999 dels pobles amb el risc de despoblament del territori valencià. També ha utilitzat per al seu estudi l’Informe sobre el medi rural del CES-CV de juliol de 2020. La variació de xifres de l’estudi pot variar a l’alça o a la baixa amb l’actualització dels últims dos anys, dels quals no es coneixen dades.
Del conjunt de les dades analitzades per la Unió, es desprén que la població en aquests 172 municipis amb 78.862 habitants només representava l’1,58% del conjunt de la Comunitat Valenciana. No obstant això, si s’analitza el nombre d’explotacions agràries, existeixen 15.038 en eixes localitats, la qual cosa suposa el 15% del total, xifra que demostra la gran importància de l’agricultura i la ramaderia en estes zones.
La província de Castelló té el 64,4% del total de municipis en risc de despoblament
Els pobles en risc de despoblament representen el 31,8% de les 542 localitats de la Comunitat Valenciana. La província de Castelló és on la situació és més greu, amb 87 poblacions en aquest risc, que representen el 64,4% de tota la Comunitat Valenciana. La d’Alacant amb 29 municipis el 20,6% i per la seua part la de València amb 56 suposa el 21%.
En l’anàlisi provincial veiem que Castelló ha perdut als pobles en risc de despoblació durant el període 2020-1999 un total de 4.594 explotacions (un 41,2% menys) i 27.555 hectàrees (un 23,9% inferior).
A la província de València són 5.363 explotacions menys (un 45,1%) i unes 14.832 hectàrees (un 18,1%). Per la seua part la província d’Alacant ha disminuït en 2.336 explotacions (un 52,4%) i 4.559 hectàrees menys (un 26,9%).
Les dades demostren que la falta de polítiques o la ineficàcia d’aquestes ha provocat que la gran majoria de les localitats en aquesta situació continuen perdent població i també un dels motors per a evitar el seu buit com és l’activitat agrària, ja que l’abandó d’explotacions i superfície segueix a l’alça. Carles Peris, secretari general de la Unió, assenyala que l’objectiu de l’estudi és alertar que “cal fer passos més ferms perquè les actuals polítiques no estan servint per a evitar la pèrdua d’explotacions i de superfície agrícola d’una activitat que és clau per a evitar el despoblament”.
En aquest sentit, la Unió proposa que s’establisca una intervenció territorial per a donar suport als cultius de secà tradicionals i de baixa rendibilitat (olivar, fruita seca, vinya i cereal), amb l’objectiu de mantindre una activitat econòmica en zones amb risc de despoblament.
De la mateixa manera l’organització sol·licita incentius fiscals ambiciosos (fiscalitat diferenciada) per als territoris amb el risc de despoblació que induïsquen a particulars i empreses a romandre en el territori o a radicar ex novo el seu domicili allí.
Així mateix proposa que els ajuntaments de poblacions en risc de despoblació establisquen el mínim tipus impositiu aplicable en l’IBI per a totes aquelles construccions i instal·lacions necessàries per al desenvolupament d’activitats econòmiques ramaderes i que aquests ajuntaments siguen compensats en la seua reducció d’ingressos per part del Govern.
També advoca per concedir ajudes per al lloguer d’habitatges per a famílies amb fills i filles menors de 16 anys que vulguen residir en municipis amb risc de despoblació. Altres propostes de la Unió passen per l’exempció general de les taxes de preus públics per a empreses i emprenedors en zones amb risc de despoblació, a través d’una compensació a les administracions locals que l’apliquen.
