Quatre anys de presó per agredir a un home que va morir després de caure a terra i colpejar-se el cap a Nules

La Secció Primera de l’Audiència Provincial de Castelló ha condemnat a quatre anys de presó a un home que va derrocar d’una punyada a un altre a la localitat de Nules, la qual cosa va provocar que es colpejara el cap contra el sòl i morira dies després en un centre hospitalari.

La Sala li considera autor d’un delicte de lesions en concurs amb delicte d’homicidi imprudent per al qual aprecia l’agreujant de reincidència i li imposa l’obligació i indemnitzar a la parella del mort amb 150.000 euros i a cadascun dels seus tres fills amb 30.000 euros pels perjuís morals, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

El juí, tramitat mitjançant el procediment del Tribunal del Jurado, es va celebrar el passat 27 de novembre, després que el Ministeri Fiscal i la defensa van presentar un escrit conjunt de conformitat, l’acusat ho ratificara i les parts estimaren innecessària la convocatòria del jurat.

Els fets van succeir el 25 de gener del 2022, quan l’ara condemnat va acudir a un bar de la localitat de Nules en busca de la víctima, a la qual va trobar asseguda en la terrassa de l’establiment.

Tots dos van començar a conversar, però a continuació es van enredar en una discussió i el penat va propinar una forta punyada a l’altre home que li va fer caure de forma descontrolada i colpejar-se la zona esquerra del cap contra el sòl.

L’agredit, aleshores de 73 anys, va patir un traumatisme cranioencefàlic amb lesions hemorrágicas que van derivar en un deteriorament progressiu de les seues funcions cerebrals que li va produir la mort uns dies després. La sentència no pot ser recorreguda al haver-se declarat ferma.

Últimes notícies

Desallotgen un càmping per un incendi forestal a Rugat ja controlat

Un incendi forestal declarat a Rugat va obligar a desallotjar de manera preventiva un càmping pròxim, encara que el foc va quedar controlat en menys d'una hora i els allotjats van poder preparar el seu retorn.

Atenes vibra amb la Final Four de l’Eurolliga i el somni de la corona europea

Atenes recupera la Final Four de l'Eurolliga dènou anys després i s'ompli d'aficionats de Reial Madrid, València Basket, Fenerbahce i Olympiacos que somien amb la corona europea.

La Nova Muixeranga d’Algemesí retrà homenatge a Catarroja a les víctimes de la dana de 2024

La Nova Muixeranga d'Algemesí celebrarà este dissabte en el Parc dels Barraques de Catarroja un acte d'homenatge a les víctimes mortals i persones afectades per la dana de 2024, amb figures humanes, ofrena floral i lliurament de fons solidaris.

La Diputació de València reunix la poesia completa de Max Aub en 825 referències

La Diputació de València publica Poesia completa 1925-1972 de Max Aub, un volum que reunix 825 composicions, més de 500 d'elles inèdites, i consolida el seu llegat poètic.

José María Ángel manté davant el jutge que desconeixia el seu títol universitari fals

El excomisionado del Govern per a la DANA reitera davant el jutge que no va elaborar el suposat títol d'Arxivística de 1983, afirma que no el va usar en la seua carrera professional i ho atribuïx a un error administratiu.

Maria Schneider, Esperanza Spalding i Lizz Wright lideren el Festival de Jazz de València 2026

El Festival de Jazz de València celebrarà la seua 29 edició entre el 24 de juny i el 26 de juliol amb quinze concerts i grans figures internacionals com Maria Schneider, Esperanza Spalding, Joe Lovano, Włodek Pawlik i Lizz Wright, a més d'una àmplia representació del jazz valencià.

La jutgessa que investiga la dana crida a declarar a la diputada provincial de Carreteres

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana de 2024 cita com a testimoni a la diputada provincial de Carreteres i reclama els registres de trucades vinculats a l'emergència.

Compromís acusa el govern de Catalá d’ocultar durant tres anys dades de contaminació a València

Compromís fa públiques dades d'una xarxa de sensors ambientals que, segons el grup municipal, el govern de María José Catalá ha mantingut ocults durant tres anys, mentres l'Ajuntament defén que només són vàlids els registres oficials.