Sembla que la iniciativa “formal” del col·legi José Soriano de Vila-real de prohibir explícitament les disfresses de ‘El Juego del Calamar’ per a este Halloween està sumant cada dia més seguidors, o almenys planteja l’interrogant en altres centres educatius a tota la Comunitat.
Així, mentre en moltes botigues de disfresses les caretes i les indumentàries (mons vermells) vinculats a la sèrie coreana, titllada ja pels experts, com a “perillosa” per als menors en unir joc i violència s’esgoten, moltes famílies comencen a preocupar-se per si ‘la moda’ s’està anant de les mans com alguns temen.
De moment, encara que des d’algunes associacions de mares i pares ja han plantejat la seua preocupació, en la majoria dels casos el que s’ha optat és tractar en classe esta realitat de les imitacions a la violència.
En alguns centres ho han fet mitjançant assignatures com a valors on s’han aclarit les fronteres entre la ficció i la realitat i alhora s’ha aprofitat per a abordar problemàtiques vinculades a comportaments violents o emulacions d’altres escenes virtuals.
El CEIP Lluís Revest de Castelló, per exemple, una alumna de sisé curs explica a casa els seus pares, com a classe s’ha parlat de la manera com els jocs tradicionals s’han convertit “per la sèrie de Netflix, en jocs d’enganxar-se i que tothom busca coses de ‘El Juego del Calamar’ als mòbils i volen veure com es mor la gent”.
D’altra banda, quant a les disfresses, en altres centres educatius, com el CEIP MYRA , María Yocasta Ruiz Aguilera del Port de Sagunt, s’ha prohibit «qualsevol disfressa que puga ferir la sensibilitat dels xiquets», explica una mare de dos alumnes d’este centre.
Formar les famílies al control parental
Així i tot, entre recomanacions, prohibicions o introducció pedagògica del fenomen que pot resultar de les imitacions d’una sèrie amb un alt contingut de violència vinculat a jocs, aparentment innocents, a les associacions de mares i pares també arriben les preocupacions tot i que la immensa majoria desconeixia la sèrie i ha tingut la primera notícia quan ara s’ha plantejat el tema o per la repercussió mediàtica.
El president de Fampa Penyagolosa, Josép Albiol comenta a València Diari, que potser “parlar tan també estiga creant d’alguna manera un efecte crida”. D’altra banda, però, també reconeix que un tema que es deriva de tot això és el de la responsabilitat de les famílies en allò que veuen els seus fills.
«La llibertat d’elecció és aquí per a tots, però moltes famílies no apliquen en control parental perquè ni tan sols coneixen els mecanismes, i potser no és tan complicat«, apunta Albiol. De fet, apunta que entre les ofertes formatives anuals dels cursos dedicats a mares i pares com a responsables de l’educació, sí que es parla de les tecnologies però potser caldria una sèrie de tallers “per explicar que l’opció de control parental es pot aplicar tant en mòbils, com en ordinadors com en altres dispositius i on veuen els fills”. “Al cap i a la fi de sèries com estes, no hem d’oblidar que les veuen a casa, no a l’escola”, conclou.
