La prova d’ADN que pot fer un tomb al crim de les xiquetes d’Alcàsser

 

Vint-i-nou anys després de l’assassinat de les xiquetes d’Alcàsser, Toñi, Miriam i Desirée, hi ha una important novetat que podria fer un gir al cas. La gran incògnita d’aquest cas sempre ha sigut saber on està Antonio Anglès. L’acusat del triple crim es va escapolir d’Espanya en 1992.

Després de matar a les xiquetes el 13 de novembre de 1992 i d’enterrar els seus cossos Anglés es va escapolir de Catarroja i va agafar un taxi fins a una caseta abandonada en la localitat d’Alborache. Allí va passar dos nits abans d’anar a València per a fer-se un canvi estètic.

Anglés es va canviar el color de pèl de ros a bru i durant la seua estada en la perruqueria una persona va entrar a parlar amb ell, segons van assegurar diversos testimonis. A continuació va eixir de València i va ser vist a Conca. D’ací va posar camí a Portugal, probablement via Madrid i va embarcar amb destinació a Dublín (Irlanda).

Allí va ser identificat com un polissó i es va llançar a l’aigua. Des d’aqueix moment no se li ha tornat a veure. Moltes han sigut les teories que ho situen a Amèrica Llatina –ara tindria 55 anys– amb una nova imatge i una nova vida, però l’única cosa certa és que l’última vegada que es va saber d’ell estava a Europa.

Els periodistes valencians, Genar Martí i Jorge Saucedo, són autors del llibre ‘El fugitivo’ que repassa la fugida d’Anglés i han descobert pistes inèdites. Assenyalen que la Policia ha demanat que s’acare l’ADN d’aquest crani amb el d’Antonio Anglès per a poder determinar la seua coincidència.

És possible que comptara amb ajuda al llarg d’aquests dies per a fugir, segons els investigadors. La coincidència de l’ADN del fugitiu amb la d’Anglès donaria per tancada una part del cas, ja que l’alerta de cerca internacional continua activa.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Envellir bé: l’experta que reclama prioritzar la qualitat de vida sobre viure més anys

La catedràtica Consuelo Borrás defén que l'objectiu de l'envelliment no és només sumar anys, sinó arribar a la vellesa amb autonomia mitjançant hàbits saludables i exercici físic.

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.