Puig ofereix rodatges en Ciutat de la Llum amb els ‘màxims incentius possibles’

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha oferit a la indústria audiovisual i cinematogràfica, en el marc del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, els estudis de Ciutat de la Llum d’Alacant com un espai amb les instal·lacions de rodatge més modernes d’Europa.

El president ha participat en la presentació de la nova etapa dels estudis davant les principals productores de cinema, associacions de l’audiovisual, institucions i premsa especialitzada en un acte que ha tingut lloc en el Club de Premsa del Centre Kursaal, dins del propi certamen.

En la seua intervenció, Ximo Puig ha assenyalat que la trajectòria d’aquests estudis és una història de “persistència” per part del Consell que presideix, que ha permés retornar a l’activitat i actualitzar un complex que compta amb serveis avançats de producció audiovisual i que incorpora tots els mitjans i instal·lacions necessàries per al desenvolupament de les produccions cinematogràfiques i audiovisuals en totes les seues fases.

Incentius “sense cometre errors del passat”

Per a Puig, la Ciutat de la Llum és un pilar cultural, formatiu i econòmic de primer ordre, i les productores són una peça fonamental per a desenvolupar tot el seu potencial. Per això, ha posat aquestes instal·lacions, per a l’adaptació de les quals s’ha fet un important esforç inversor, a la disposició de “grans i petites” iniciatives, i ha garantit que els incentius “arribaran fins al límit possible” i “sense cometre errors del passat”.

El president ha subratllat també que la Ciutat de la Llum és un “motor d’ocupació” i s’ha mostrat convençut que generarà un gran impacte econòmic, dins de l’objectiu de desenvolupar un potent ‘hub’ audiovisual i cinematogràfic en la Comunitat Valenciana i de convertir a Alacant en un ‘clúster’ que integre a l’audiovisual i també a la indústria de la dada.

El president ha assenyalat que, des de 2015, la Generalitat mai va voler donar per perdut un actiu que va arribar a eixir a subhasta, després que el Tribunal Europeu de Competència condemnara al complex per competència deslleial, i ordenara el cessament d’activitat des de juny de 2012.

De fet, en 2017, la Comissió Europea va permetre a l’actual Generalitat no liquidar els actius i quedar-se els estudis i, amb posterioritat, es va aconseguir la supressió de les restriccions que impedien desenvolupar en el complex activitats econòmiques fins a juny de 2027, amb l’autorització de la Comissió Europea perquè els estudis hagen pogut reprendre la seua activitat des de l’1 de juliol de 2022.

“Suport absolut” del Ministeri de Cultura

La directora general d’Indústries Culturals del Ministeri de Cultura, Adriana Moscoso, ha celebrat la reobertura de Ciutat de la Llum, a la qual ha donat el seu “suport absolut” i de la qual ha assenyalat que “torna en el millor moment possible”. En aquest sentit, s’ha mostrat convençuda que “jugarà un paper fonamental en l’enlairament de la nostra indústria audiovisual”.

En la presentació, que també ha comptat amb la presència de la consellera d’Innovació, Josefina Bueno, i de la consellera de Cultura de la Generalitat catalana, Natàlia Garriga, han sigut presents nombroses productores -entre elles, Babieka, Tornasol Films i Oria Films- i representants de les plataformes Netflix i Amazon. També ha assistit el president d’RTVE, José Manuel Pérez Tornero, i el president de Spain Film Comission, Carlos Rosado.

Ciutat de la Llum és un complex industrial audiovisual situat a Alacant, propietat de la Generalitat, a través de la seua empresa pública Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. Aquests estudis són considerats com uns dels millors del món, tant per les seues instal·lacions com per la seua privilegiada ubicació. Disposen de tallers de sis platons, tres edificis per a suport a les produccions, espais de suport, i dos ‘back lots’, un d’ells amb el millor tanc d’aigua d’Europa.

Últimes notícies

Sergio de Larrea, millor esportista absolut en els Premis Podi de Castella i Lleó

Sergio de Larrea, base del València Basket, és reconegut com a millor esportista absolut en els Premis Podi 2025 de Castella i Lleó, que distingixen també a jóvens promeses, entitats i tècnics.

El professorat en vaga exigix la dimissió de la consellera davant Les Corts Valencianes

El nové dia de vaga indefinida del professorat valencià reunix a centenars de docents davant Les Corts per a exigir millores en l'educació pública i la dimissió de la consellera d'Educació.

Jutgen a un home per agredir sexualment durant anys a la filla de la seua parella a Alacant

L'Audiència Provincial d'Alacant jutja este divendres a un home acusat d'anys d'abusos i agressions sexuals a la filla de la seua parella, presumptament iniciats quan la menor tenia set anys.

Sergio de Larrea, millor esportista absolut en els Premis Podi de Castella i Lleó

El base val·lisoletà del València Basket Sergio de Larrea rep el Premi Podi al millor esportista absolut de Castella i Lleó, que també reconeix a jóvens talents i entitats esportives de la comunitat.

La Generalitat reserva 3,5 milions per a organitzar les eleccions autonòmiques de 2027

La Generalitat eleva a 3,52 milions el sostre de gasto per a paperetes, sobres, impresos i gestió de l'escrutini de les eleccions autonòmiques i locals menors de 2027.

La Comunitat Valenciana es prepara per a un cap de setmana preestiuenc amb cel buidat i calor

La Comunitat Valenciana encara un tram final de setmana amb ambient clarament preestiuenc, temperatures en ascens fins a fregar els 30 graus, cels buidats i vent fluix, tant a l'interior com en la costa.

Detingut a Ontinyent el responsable d’una finca amb 1.200 plantes de marihuana

La Guàrdia Civil desmantella una plantació de cànnabis amb 1.232 plantes en una finca rústica d'Ontinyent, equipada amb videovigilància 24 hores i material per a cultiu indoor.

Centenars de metges es manifesten a València per a exigir més personal i millors condicions laborals

Centenars de metges recorren el centre de València en la tercera jornada de vaga per a denunciar la precarietat, exigir més personal i canvis en les guàrdies i l'organització assistencial.