16.3 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

Puig ofereix rodatges en Ciutat de la Llum amb els ‘màxims incentius possibles’

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha oferit a la indústria audiovisual i cinematogràfica, en el marc del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, els estudis de Ciutat de la Llum d’Alacant com un espai amb les instal·lacions de rodatge més modernes d’Europa.

El president ha participat en la presentació de la nova etapa dels estudis davant les principals productores de cinema, associacions de l’audiovisual, institucions i premsa especialitzada en un acte que ha tingut lloc en el Club de Premsa del Centre Kursaal, dins del propi certamen.

En la seua intervenció, Ximo Puig ha assenyalat que la trajectòria d’aquests estudis és una història de “persistència” per part del Consell que presideix, que ha permés retornar a l’activitat i actualitzar un complex que compta amb serveis avançats de producció audiovisual i que incorpora tots els mitjans i instal·lacions necessàries per al desenvolupament de les produccions cinematogràfiques i audiovisuals en totes les seues fases.

Incentius “sense cometre errors del passat”

Per a Puig, la Ciutat de la Llum és un pilar cultural, formatiu i econòmic de primer ordre, i les productores són una peça fonamental per a desenvolupar tot el seu potencial. Per això, ha posat aquestes instal·lacions, per a l’adaptació de les quals s’ha fet un important esforç inversor, a la disposició de “grans i petites” iniciatives, i ha garantit que els incentius “arribaran fins al límit possible” i “sense cometre errors del passat”.

El president ha subratllat també que la Ciutat de la Llum és un “motor d’ocupació” i s’ha mostrat convençut que generarà un gran impacte econòmic, dins de l’objectiu de desenvolupar un potent ‘hub’ audiovisual i cinematogràfic en la Comunitat Valenciana i de convertir a Alacant en un ‘clúster’ que integre a l’audiovisual i també a la indústria de la dada.

El president ha assenyalat que, des de 2015, la Generalitat mai va voler donar per perdut un actiu que va arribar a eixir a subhasta, després que el Tribunal Europeu de Competència condemnara al complex per competència deslleial, i ordenara el cessament d’activitat des de juny de 2012.

De fet, en 2017, la Comissió Europea va permetre a l’actual Generalitat no liquidar els actius i quedar-se els estudis i, amb posterioritat, es va aconseguir la supressió de les restriccions que impedien desenvolupar en el complex activitats econòmiques fins a juny de 2027, amb l’autorització de la Comissió Europea perquè els estudis hagen pogut reprendre la seua activitat des de l’1 de juliol de 2022.

“Suport absolut” del Ministeri de Cultura

La directora general d’Indústries Culturals del Ministeri de Cultura, Adriana Moscoso, ha celebrat la reobertura de Ciutat de la Llum, a la qual ha donat el seu “suport absolut” i de la qual ha assenyalat que “torna en el millor moment possible”. En aquest sentit, s’ha mostrat convençuda que “jugarà un paper fonamental en l’enlairament de la nostra indústria audiovisual”.

En la presentació, que també ha comptat amb la presència de la consellera d’Innovació, Josefina Bueno, i de la consellera de Cultura de la Generalitat catalana, Natàlia Garriga, han sigut presents nombroses productores -entre elles, Babieka, Tornasol Films i Oria Films- i representants de les plataformes Netflix i Amazon. També ha assistit el president d’RTVE, José Manuel Pérez Tornero, i el president de Spain Film Comission, Carlos Rosado.

Ciutat de la Llum és un complex industrial audiovisual situat a Alacant, propietat de la Generalitat, a través de la seua empresa pública Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. Aquests estudis són considerats com uns dels millors del món, tant per les seues instal·lacions com per la seua privilegiada ubicació. Disposen de tallers de sis platons, tres edificis per a suport a les produccions, espais de suport, i dos ‘back lots’, un d’ells amb el millor tanc d’aigua d’Europa.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.