11.9 C
València
Dimecres, 26 novembre, 2025

Puig ofereix rodatges en Ciutat de la Llum amb els ‘màxims incentius possibles’

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha oferit a la indústria audiovisual i cinematogràfica, en el marc del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, els estudis de Ciutat de la Llum d’Alacant com un espai amb les instal·lacions de rodatge més modernes d’Europa.

El president ha participat en la presentació de la nova etapa dels estudis davant les principals productores de cinema, associacions de l’audiovisual, institucions i premsa especialitzada en un acte que ha tingut lloc en el Club de Premsa del Centre Kursaal, dins del propi certamen.

En la seua intervenció, Ximo Puig ha assenyalat que la trajectòria d’aquests estudis és una història de “persistència” per part del Consell que presideix, que ha permés retornar a l’activitat i actualitzar un complex que compta amb serveis avançats de producció audiovisual i que incorpora tots els mitjans i instal·lacions necessàries per al desenvolupament de les produccions cinematogràfiques i audiovisuals en totes les seues fases.

Incentius “sense cometre errors del passat”

Per a Puig, la Ciutat de la Llum és un pilar cultural, formatiu i econòmic de primer ordre, i les productores són una peça fonamental per a desenvolupar tot el seu potencial. Per això, ha posat aquestes instal·lacions, per a l’adaptació de les quals s’ha fet un important esforç inversor, a la disposició de “grans i petites” iniciatives, i ha garantit que els incentius “arribaran fins al límit possible” i “sense cometre errors del passat”.

El president ha subratllat també que la Ciutat de la Llum és un “motor d’ocupació” i s’ha mostrat convençut que generarà un gran impacte econòmic, dins de l’objectiu de desenvolupar un potent ‘hub’ audiovisual i cinematogràfic en la Comunitat Valenciana i de convertir a Alacant en un ‘clúster’ que integre a l’audiovisual i també a la indústria de la dada.

El president ha assenyalat que, des de 2015, la Generalitat mai va voler donar per perdut un actiu que va arribar a eixir a subhasta, després que el Tribunal Europeu de Competència condemnara al complex per competència deslleial, i ordenara el cessament d’activitat des de juny de 2012.

De fet, en 2017, la Comissió Europea va permetre a l’actual Generalitat no liquidar els actius i quedar-se els estudis i, amb posterioritat, es va aconseguir la supressió de les restriccions que impedien desenvolupar en el complex activitats econòmiques fins a juny de 2027, amb l’autorització de la Comissió Europea perquè els estudis hagen pogut reprendre la seua activitat des de l’1 de juliol de 2022.

“Suport absolut” del Ministeri de Cultura

La directora general d’Indústries Culturals del Ministeri de Cultura, Adriana Moscoso, ha celebrat la reobertura de Ciutat de la Llum, a la qual ha donat el seu “suport absolut” i de la qual ha assenyalat que “torna en el millor moment possible”. En aquest sentit, s’ha mostrat convençuda que “jugarà un paper fonamental en l’enlairament de la nostra indústria audiovisual”.

En la presentació, que també ha comptat amb la presència de la consellera d’Innovació, Josefina Bueno, i de la consellera de Cultura de la Generalitat catalana, Natàlia Garriga, han sigut presents nombroses productores -entre elles, Babieka, Tornasol Films i Oria Films- i representants de les plataformes Netflix i Amazon. També ha assistit el president d’RTVE, José Manuel Pérez Tornero, i el president de Spain Film Comission, Carlos Rosado.

Ciutat de la Llum és un complex industrial audiovisual situat a Alacant, propietat de la Generalitat, a través de la seua empresa pública Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. Aquests estudis són considerats com uns dels millors del món, tant per les seues instal·lacions com per la seua privilegiada ubicació. Disposen de tallers de sis platons, tres edificis per a suport a les produccions, espais de suport, i dos ‘back lots’, un d’ells amb el millor tanc d’aigua d’Europa.

Últimes notícies

4-0 en Dortmund: el Vila-real es desfigura i queda a la vora del KO europeu

El Vila-real s'ha quedat sense marge d'error després d'un 4-0 en el camp del Borussia Dortmund. Un gol en el descompte i una expulsió amb penal van encadenar la solsida.

90-64: València Basket desarma al Bayern amb un 26-4 i firma la seua octava victòria en Eurolliga

Un parcial de 26-4 entre el segon i el tercer quart va encarrilar el 90-64 al Bayern i va assentar al València Basket en la zona alta. Braxton Key va acabar tocat i serà avaluat.

4-0 en Dortmund: el Vila-real es queda sense marge d’error

El Vila-real ha caigut 4-0 en Dortmund i s'ha quedat sense marge d'error per a barallar la classificació. El partit es va trencar entre el descans i la represa.

90-64: la perseverança del València desarma al Bayern

El València Basket va firmar un parcial de 26-4 entre el segon i el tercer quart que va trencar el partit davant el Bayern i va segellar la seua octava victòria en l'Eurolliga. El triomf va arribar amb la preocupació per la lesió de Braxton Key.

Guirassy avança al Dortmund al caient del descans davant un Vila-real superior (1-0)

Guirassy ha posat el 1-0 per al Borussia Dortmund a l'eixida d'un córner en l'última acció del primer temps. El Vila-real havia sigut superior però va fallar en la definició.

València es mobilitza i clama n’hi ha prou de violència contra les dones en el 25N

La marxa del 25N a València ha denunciat la violència contra les dones i l'avanç del negacionismo. El manifest final ha reclamat més recursos i canvis legals.

Marcelino introduïx sis canvis davant un Dortmund amb Adeyemi i Guirassy en atac

Marcelino va introduir sis canvis en l'onze del Vila-real per al dol de Lliga de Campions davant el Borussia Dortmund. Kovac ha apostat per Adeyemi i Guirassy com a amenaces principals.

Aagesen ha dit que el sorprén que un any després encara no es conega la veritat de la DANA a València

La vicepresidenta tercera ha mostrat sorpresa per la falta de claredat sobre l'ocorregut el 29 d'octubre de 2024, jornada amb 229 víctimes a València. Noves discrepàncies horàries han reforçat els dubtes sobre la cronologia.