12 C
València
Dijous, 11 desembre, 2025

Recta final per a provar l’eficàcia d’un fàrmac valencià per a tractar la distròfia miotònica tipus 1

Es tracta d’una malaltia rara, devastadora i sense tractament que limita l’esperança de vida i afecta a més d’un milió de persones

VALÈNCIA, 3 (EUROPA PRESS)

ARTHEx Biotech, spin-off biotecnològica de la Universitat de València, ha anunciat l’administració del fàrmac experimental ATX-01 al primer participant en un assaig clínic destinat a establir una opció terapèutica per a la distròfia miotònica tipus 1 (DM1), una malaltia rara, devastadora i sense tractament que limita l’esperança de vida i que afecta més d’un milió de persones en el món.

Comença així la recta final d’un llarg procés de R+D+i per a l’aprovació d’aquest nou compost que haurà d’imprimir el segell valencià en la ciència del desenvolupament de medicaments per a les malalties rares.

La distròfia miotònica tipus 1 (DM1), la més freqüent en adults, és una malaltia hereditària i progressiva que afecta principalment el sistema muscular, encara que també l’aparell respiratori i el sistema nerviós central. Es caracteritza per una reducció de la massa muscular i per l’aparició de danys que poden ser neurològics, cardiològics, respiratoris, endocrinològics o digestius.

L’origen genètic d’este trastorn neuromuscular es troba en una expansió anormal de la seqüència del gen de la proteïna cinasa de la distròfia miotònica (DMPK), que en transcriure’s forma estructures d’ARN especials segrestadores de les proteïnes MBNL (muscleblind-like) implicades en la ruta d’esta patogènesi. La major part dels símptomes de la malaltia es deuen a la falta de funció de MBNL, i l’augment dels nivells d’aquestes proteïnes ha demostrat ser terapèutic.

“Un aspecte clau de l’èxit d’esta investigació ha sigut que planteja una estratègia terapèutica molt poc explorada fins al moment”, explica en un comunicat Rubén Artero, responsable del grup d’investigació de Genòmica Translacional Humana de la Universitat de València, l’equip del qual va validar anys arrere la sobreexpressió de les proteïnes MBNL com a un nou concepte terapèutic per a la DM1, i va desenvolupar molècules que demostraren la seua capacitat per a recuperar símptomes de la malaltia en models preclínics.

La invenció va ser patentada i la prova de concepte d’estos nous fàrmacs experimentals, en animals, es va publicar en ‘Nature Communications’.

ARTHEx Biotech, la spin-off de la Universitat de València a la qual va ser llicenciada la patent, treballa des de llavors en el desenvolupament d’ATX-01, un oligonucleòtid anti-miR dissenyat per antagonizar el microARN 23b (miR-23b) implicat en la patogènesi de la DM1. Ara, l’empresa acaba d’anunciar l’administració d’aquest compost al primer participant en l’assaig clínic de fase I-IIa aleatoritzat, controlat amb placebo i doble cec.

L’objectiu principal d’ArthemiR -com es denomina l’assaig- és determinar la seguretat i tolerabilitat d’ATX-01, així com la seua activitat sobre la fisiopatologia de la malaltia, en un total de cinquanta-sis participants amb DM1.

“Si l’assaig té èxit, la molècula desenvolupada per Arthex podria convertir-se en el primer fàrmac modificador de la malaltia per a la distròfia miotònica tipus I, la forma més comuna de distròfia muscular en adults”, comenta Beatriz Llamusí, directora científica executiva i cofundadora, al costat de Rubén Artero, d’ARTHEx.

GEN MUTANT

“Es tracta d’una teràpia experimental dirigida a l’ARN que consisteix a augmentar en els pacients els nivells de la proteïna MBNL, la disfunció de la qual s’ha vinculat als símptomes més greus de les persones afectades per distròfia miotònica. El tractament permet, a més, reduir de manera indirecta l’expressió DMPK, el gen mutant que origina la malaltia, per la qual cosa la suma de tots dos factors esperem que tinga un potent efecte terapèutic en els pacients”, puntualitza la científica i empresària.

ATX-01 és l’únic agent terapèutic que actua amb un mecanisme d’acció doble, augmentant la producció de proteïnes MBNL i reduint la quantitat d’estructures d’ARN que les segresten. “Amb l’administració d’ATX-01 al primer participant de l’assaig ArthemiR estem fent un pas avant en el nostre objectiu de cobrir importants necessitats mèdiques que permeten modificar el curs de la malaltia”, explica Frédéric Legros, president i conseller delegat d’ARTHEx.

“Esperem que ATX-01 conduïsca a beneficis funcionals per als pacients, oferisca un perfil de seguretat ben tolerat i millore la qualitat de vida de les persones afectades”, afig Judy Walker, directora mèdica executiva d’aquesta spin-off biotecnològica de la UV.

La distròfia miotònica tipus 1 (DM1) és un trastorn incapacitant que afecta més d’un milió de persones arreu del món. La malaltia danya els músculs i altres teixits, provocant problemes respiratoris, cansament, hipersòmnia, anomalies cardíaques, complicacions gastrointestinals greus i deterioració cognitiva i conductual. Sol manifestar-se durant l’edat adulta i, en l’actualitat, no existix un tractament autoritzat que retarde la progressió de la malaltia.

ARTHEx Biotech és una empresa biotecnològica en fase clínica especialitzada en el desenvolupament de medicaments innovadors a través de la modulació de l’expressió gènica. L’assaig ArthemiR ha sigut cofinançat pel programa Accelerator del Consell Europeu d’Innovació (EIC, per les seues sigles en anglés).

Últimes notícies

El Congrés suspén a Ábalos de drets i deures com a diputat després de l’acte ferm del Suprem

La Mesa del Congrés ha acordat la suspensió de José Luis Ábalos després que el Tribunal Suprem haja confirmat el seu processament. La mesura aplica l'article 21.2 del Reglament i implica la pèrdua de prerrogatives i percepcions econòmiques.

L’Ajuntament d’Alacant ha aprovat l’ajuda de 300 euros per cada fill nascut en 2025

Alacant ha aprovat la resolució provisional de les ajudes per naixement de 2025: 300 euros per fill i 100.000 euros de dotació. 332 famílies ja assignades i la resta es pagarà amb càrrec a 2026 si complix les bases.

Camps demana a Pérez Llorca la data del congrés regional del PPCV

El expresident ha demanat al secretari general del PPCV que concrete el calendari del congrés regional i explique per què no s'ha convocat. També reclama garanties perquè els aspirants puguen dirigir-se a la militància.

L’acusació readmesa en la causa de la DANA demana anul·lar la instrucció des de setembre

L'Audiència de València va estimar el recurs i va readmetre a l'acusació particular. Després d'això, ha demanat anul·lar l'actuat entre el 4 de setembre i el 10 de desembre o repetir les diligències.

El PSPV demana el nom del funcionari que suposadament va esborrar missatges del mòbil de Conca

El PSPV-PSOE ha anunciat que sol·licitarà identificar al funcionari que va fer el canvi de mòbil de José Manuel Cuenca, després del qual es van perdre mesos de missatges. Reclama també l'acte administratiu i el llistat de crides per a aclarir decisions durant la DANA.

Lorenzo Silva, Premi Alacant Noir 2025 per la seua trajectòria en la ficció policial

Lorenzo Silva rebrà el Premi Alacant Noir 2025 en reconeixement a la seua trajectòria en la ficció policial. El lliurament està previst el 18 de desembre a casa Mediterrani.

Ha mort un conductor de 24 anys després de ser atropellat en eixir del seu cotxe en l’AP-7 a Dénia

Un jove de 24 anys ha mort en ser atropellat després de baixar-se del seu cotxe en l'AP-7 a l'altura de Dénia. El succés, en el km 602 sentit València, ha provocat retencions.

Terra Nullius inaugura Fragments amb una mirada crítica a les infraestructures energètiques

Terra Nullius, d'Andreu Esteban, obri la quinta edició de Fragments amb una anàlisi visual sobre com el desplegament energètic reconfigura el paisatge valencià. La mostra s'inaugura l'11 de desembre i podrà visitar-se fins al 8 de febrer a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset.