7.3 C
València
Dilluns, 5 gener, 2026

Sanitat estudia que un perfil d’espanyols eviten posar-se la vacuna d’AstraZeneca

La campanya de vacunació d'AstraZeneca s'ha représ en el nostre país després de que l'Agència Europea del Medicament (EMA) no observara cap relació entre la vacuna i la trentena de casos de trombosis detectats en pacients vacunats en tot el món.

 

En Espanya, fins al moment, s'han notificat tres casos entre les 975.661 persones que han rebut la vacuna d'AstraZeneca. El més greu va ser el d'una professora de Marbella (Màlaga), de 43 anys, que va acabar morint a causa d'un ictus isquèmic derivat dels trombes.

 

A pesar de què estos casos van encendre totes les alarmes, tant l'OMS com la EMA han defensat l'eficàcia i seguretat de la vacuna després d'observar que les xifres de trombosis o embòlies entre les persones que han sigut vacunades són molt inferiors als registrats habitualment en població no vacunada.

 

El perfil de pacients vacunats que s'ha relacionat amb els casos de trombes

No obstant això, la comunitat científica sí que ha advertit que la majoria dels casos de trombes després de la vacunació presenten un perfil molt paregut que ha portat a alguns experts a posar sobre el focus a una classe de pacient concret.

 

El 'perfil de risc' de dones jóvens menors de 55 anys ha sigut posat sobre la taula per la EMA, ja que se sap que els estrògens i l'embaràs són un factor de risc de complicacions tromboembòliques i que els anticonceptius també s'associen amb un increment d'este risc.

 

De fet, quan els metges recepten la píndola abans es fa una valoració de l'historial clínic de la pacient per a observar si hi ha algun antecedent que puga augmentar el risc d'esta persona a patir un trombe.

 

Per esta raó, el Ministeri de Sanitat ja ha iniciat un estudi de farmacovigilància per a poder recaptar dades de cara a este reinici de la vacunació amb Astrazenca i valorar els efectes secundaris de la vacuna en funció de l'historial clínic del pacient.

 

«Conforme a ells, fora de l'entorn controlat de la fase de recerca podem ajustar millor l'ús dels mateixos per a establir una òptima administració», explica Mar Castellanos, Neuròloga i Coordinadora del Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

 

Els antecedents que es valoraran en la vacunació d'Astrazeneca

D'esta manera, el ministeri dirigit per Carolina Darias ha elaborat un document per a posar en el focus a un grup de pacients els antecedents mèdics dels que han de ser coneguts abans de ser immunitzat amb la vacuna d'AstraZeneca-Oxford. Alguns d'ells són:

  • Càncer
  • Malalties protrombòtiques
  • Embaràs
  • Tractament anticonceptiu
  • Teràpia hormonal substitutiva
  • Traumatisme greu o cirurgia recent i infecció activa recent.

Encara que en cap cas es descarta la vacunació, ni s'afegixen contraindicacions a les persones amb estos antecedents clínics, es tracta d'una recerca que servix com a punt de partida per a descartar o no la relació de la vacuna amb els episodis trombòtics.

 

«Hui en dia, amb els pocs casos que hi ha, no són suficients per a excloure a determinada població de la vacuna. No hi ha encara evidència suficient per a fer-ho. Cal fer una recollida exhaustiva de totes les dades analítiques per a que puga servir d'ajuda per a trobar i delimitar una població amb especial risc», ha explicat Ramón Lecumberri, vocal de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia, en 'El Mundo'.

 

Després d'uns mesos de vacunació i més de 20 milions de dosis posades, els efectes de la vacuna fora dels assajos clínics s'han de registrar de manera contínua per a valorar la necessitat de restringir la vacuna a una classe concreta de pacient.

 

«Pot ser que alguns factors de risc hagen passat per alt en la recerca, pel biaix de gènere en els assajos. Pot ser que no s'hagen analitzat del tot, al 100%, els factors de risc que tenim les dones versus els hòmens», assenyala Lucía Gallego, experta en Microbiologia Mèdica i Immunologia de la Universitat del País Basc.

Últimes notícies

La Comunitat Valenciana tanca 2025 com tercera en ofegaments, amb 65 morts

La Comunitat Valenciana ha registrat 65 morts per ofegament en 2025 i se situa com la tercera autonomia amb més víctimes. Espanya tanca amb 472 morts, el segon pitjor dada des de 2015.

València paga més de 46 milions en expropiacions pregades després d’11 anys de moratòria

Després de la fi de la moratòria autonòmica, València ha abonat més de 46 milions en expropiacions pregades entre 2024 i 2025. El consistori avisa de possibles pagaments addicionals per noves resolucions.

L’ocupació hotelera en la Comunitat Valenciana ha fregat el 80% en 2025

L'ocupació mitjana dels hotels associats a Hosbec ha fregat el 80% en 2025, 0,4 punts més que en 2024. L'avanç s'ha recolzat en més oferta i en la demanda internacional.

Avís groc per neu i fred a l’interior d’Alacant i sud de València seguix fins al dimarts

Aemet manté l'avís groc per nevades i mínimes de fins a -4 °C a l'interior d'Alacant i en el sud de l'interior de València fins a primeres hores del dimarts.

El castell de Xàtiva tanca per un despreniment en la carretera d’accés

L'Ajuntament ha anunciat el tancament del monument este dilluns després d'un despreniment en la via de pujada causat per pluges persistents. Equips municipals treballen per a restablir la seguretat i la reobertura dependrà d'una supervisió tècnica.

La neu complica la circulació a l’interior de Castelló

El temporal deixa neu i gel en L'Alt Maestrat i Els Ports i obliga a extremar la precaució en N-232, CV-14, CV-12 i CV-15, amb restriccions al trànsit pesat.

La Comunitat Valenciana va liderar l’ocupació en 2025 amb un 3,69%

La Comunitat Valenciana va liderar el creixement de l'ocupació en 2025 amb un 3,69% d'afiliació i l'atur va baixar en quasi totes les autonomies. Madrid va superar a Catalunya en nombre d'afiliats.

Comunitat Valenciana, quarta en consignació del Xiquet per habitant amb 26,17 euros

La Comunitat Valenciana se situa quarta en consignació per habitant per al Sorteig del Xiquet 2026 amb 26,17 euros i una consignació total de 139.157.600 euros. El gasto mitjà per persona puja quasi tres euros enfront de 2025.