Sanitat estudia que un perfil d’espanyols eviten posar-se la vacuna d’AstraZeneca

La campanya de vacunació d'AstraZeneca s'ha représ en el nostre país després de que l'Agència Europea del Medicament (EMA) no observara cap relació entre la vacuna i la trentena de casos de trombosis detectats en pacients vacunats en tot el món.

 

En Espanya, fins al moment, s'han notificat tres casos entre les 975.661 persones que han rebut la vacuna d'AstraZeneca. El més greu va ser el d'una professora de Marbella (Màlaga), de 43 anys, que va acabar morint a causa d'un ictus isquèmic derivat dels trombes.

 

A pesar de què estos casos van encendre totes les alarmes, tant l'OMS com la EMA han defensat l'eficàcia i seguretat de la vacuna després d'observar que les xifres de trombosis o embòlies entre les persones que han sigut vacunades són molt inferiors als registrats habitualment en població no vacunada.

 

El perfil de pacients vacunats que s'ha relacionat amb els casos de trombes

No obstant això, la comunitat científica sí que ha advertit que la majoria dels casos de trombes després de la vacunació presenten un perfil molt paregut que ha portat a alguns experts a posar sobre el focus a una classe de pacient concret.

 

El 'perfil de risc' de dones jóvens menors de 55 anys ha sigut posat sobre la taula per la EMA, ja que se sap que els estrògens i l'embaràs són un factor de risc de complicacions tromboembòliques i que els anticonceptius també s'associen amb un increment d'este risc.

 

De fet, quan els metges recepten la píndola abans es fa una valoració de l'historial clínic de la pacient per a observar si hi ha algun antecedent que puga augmentar el risc d'esta persona a patir un trombe.

 

Per esta raó, el Ministeri de Sanitat ja ha iniciat un estudi de farmacovigilància per a poder recaptar dades de cara a este reinici de la vacunació amb Astrazenca i valorar els efectes secundaris de la vacuna en funció de l'historial clínic del pacient.

 

«Conforme a ells, fora de l'entorn controlat de la fase de recerca podem ajustar millor l'ús dels mateixos per a establir una òptima administració», explica Mar Castellanos, Neuròloga i Coordinadora del Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

 

Els antecedents que es valoraran en la vacunació d'Astrazeneca

D'esta manera, el ministeri dirigit per Carolina Darias ha elaborat un document per a posar en el focus a un grup de pacients els antecedents mèdics dels que han de ser coneguts abans de ser immunitzat amb la vacuna d'AstraZeneca-Oxford. Alguns d'ells són:

  • Càncer
  • Malalties protrombòtiques
  • Embaràs
  • Tractament anticonceptiu
  • Teràpia hormonal substitutiva
  • Traumatisme greu o cirurgia recent i infecció activa recent.

Encara que en cap cas es descarta la vacunació, ni s'afegixen contraindicacions a les persones amb estos antecedents clínics, es tracta d'una recerca que servix com a punt de partida per a descartar o no la relació de la vacuna amb els episodis trombòtics.

 

«Hui en dia, amb els pocs casos que hi ha, no són suficients per a excloure a determinada població de la vacuna. No hi ha encara evidència suficient per a fer-ho. Cal fer una recollida exhaustiva de totes les dades analítiques per a que puga servir d'ajuda per a trobar i delimitar una població amb especial risc», ha explicat Ramón Lecumberri, vocal de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia, en 'El Mundo'.

 

Després d'uns mesos de vacunació i més de 20 milions de dosis posades, els efectes de la vacuna fora dels assajos clínics s'han de registrar de manera contínua per a valorar la necessitat de restringir la vacuna a una classe concreta de pacient.

 

«Pot ser que alguns factors de risc hagen passat per alt en la recerca, pel biaix de gènere en els assajos. Pot ser que no s'hagen analitzat del tot, al 100%, els factors de risc que tenim les dones versus els hòmens», assenyala Lucía Gallego, experta en Microbiologia Mèdica i Immunologia de la Universitat del País Basc.

Últimes notícies

Les sol·licituds d’asil cauen un 12,6 % a la Comunitat Valenciana fins a les 6.976

Les peticions d’asil a la Comunitat Valenciana han baixat d’un any a l’altre de 7.981 a 6.976, un 12,6 % menys, sobretot per l’enduriment de polítiques migratòries i normatives com el Reglament d’Estrangeria.

La visita de l’ambaixador xinés obri noves oportunitats comercials i culturals per a la Comunitat

Juanfran Pérez Llorca ha rebut l’ambaixador de la República Popular de la Xina a Espanya per a reforçar les inversions, el comerç i els intercanvis culturals amb la Comunitat Valenciana.

Així serà la rebaixa de l’IRPF valencià que el Consell vol portar prompte a Les Corts

La nova llei d’Acompanyament dels comptes de la Generalitat per a 2026 preveu una rebaixa dels tipus autonòmics de l’IRPF en pràcticament tots els trams, amb especial impacte en les rendes mitjanes i baixes, i canvis en successions i donacions per a afavorir el relleu en l’empresa familiar.

Les persones amb discapacitat guanyen drets a la Comunitat Valenciana amb les últimes lleis del Consell

El Consell reforça la protecció de les persones amb discapacitat, especialment sordcegues, amb noves lleis sobre gossos d assistència i accessibilitat universal consensuades amb ONCE i CERMI.

Condemnat a més de 23 anys de presó per maltractar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi

Un home de 56 anys ha acceptat 23 anys, 6 mesos i un dia de presó per maltractar, amenaçar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi. La sentència també condemna un amic seu per encobriment i fixa altes indemnitzacions per a la família de la víctima.

Derribo del bloc ‘Txernòbil’ de Campanar per a fer 133 vivendes noves

L'Ajuntament de València ha iniciat el derribo del bloc conegut com 'Txernòbil', a Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena de protecció pública, dins del PAI Pare Doménech.

Derribem el bloc ‘Txernòbil’ de Campanar: així seran les 133 noves vivendes

L’Ajuntament de València ha iniciat el derribament del bloc conegut com ‘Txernòbil’, al barri de Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena d’elles de protecció pública, i a una profunda reurbanització de l’entorn.

Onada de protestes este dimecres davant Les Corts per taxis, concertada i serveis socials

Taxistes, patronal de VTC, docents de la concertada, personal de centres socials i la Xarxa pel Finançament Just han convocat este dimecres diverses concentracions davant Les Corts per a pressinar el Consell i els grups parlamentaris.