17.8 C
València
Dimarts, 10 febrer, 2026

Sanitat estudia que un perfil d’espanyols eviten posar-se la vacuna d’AstraZeneca

La campanya de vacunació d'AstraZeneca s'ha représ en el nostre país després de que l'Agència Europea del Medicament (EMA) no observara cap relació entre la vacuna i la trentena de casos de trombosis detectats en pacients vacunats en tot el món.

 

En Espanya, fins al moment, s'han notificat tres casos entre les 975.661 persones que han rebut la vacuna d'AstraZeneca. El més greu va ser el d'una professora de Marbella (Màlaga), de 43 anys, que va acabar morint a causa d'un ictus isquèmic derivat dels trombes.

 

A pesar de què estos casos van encendre totes les alarmes, tant l'OMS com la EMA han defensat l'eficàcia i seguretat de la vacuna després d'observar que les xifres de trombosis o embòlies entre les persones que han sigut vacunades són molt inferiors als registrats habitualment en població no vacunada.

 

El perfil de pacients vacunats que s'ha relacionat amb els casos de trombes

No obstant això, la comunitat científica sí que ha advertit que la majoria dels casos de trombes després de la vacunació presenten un perfil molt paregut que ha portat a alguns experts a posar sobre el focus a una classe de pacient concret.

 

El 'perfil de risc' de dones jóvens menors de 55 anys ha sigut posat sobre la taula per la EMA, ja que se sap que els estrògens i l'embaràs són un factor de risc de complicacions tromboembòliques i que els anticonceptius també s'associen amb un increment d'este risc.

 

De fet, quan els metges recepten la píndola abans es fa una valoració de l'historial clínic de la pacient per a observar si hi ha algun antecedent que puga augmentar el risc d'esta persona a patir un trombe.

 

Per esta raó, el Ministeri de Sanitat ja ha iniciat un estudi de farmacovigilància per a poder recaptar dades de cara a este reinici de la vacunació amb Astrazenca i valorar els efectes secundaris de la vacuna en funció de l'historial clínic del pacient.

 

«Conforme a ells, fora de l'entorn controlat de la fase de recerca podem ajustar millor l'ús dels mateixos per a establir una òptima administració», explica Mar Castellanos, Neuròloga i Coordinadora del Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

 

Els antecedents que es valoraran en la vacunació d'Astrazeneca

D'esta manera, el ministeri dirigit per Carolina Darias ha elaborat un document per a posar en el focus a un grup de pacients els antecedents mèdics dels que han de ser coneguts abans de ser immunitzat amb la vacuna d'AstraZeneca-Oxford. Alguns d'ells són:

  • Càncer
  • Malalties protrombòtiques
  • Embaràs
  • Tractament anticonceptiu
  • Teràpia hormonal substitutiva
  • Traumatisme greu o cirurgia recent i infecció activa recent.

Encara que en cap cas es descarta la vacunació, ni s'afegixen contraindicacions a les persones amb estos antecedents clínics, es tracta d'una recerca que servix com a punt de partida per a descartar o no la relació de la vacuna amb els episodis trombòtics.

 

«Hui en dia, amb els pocs casos que hi ha, no són suficients per a excloure a determinada població de la vacuna. No hi ha encara evidència suficient per a fer-ho. Cal fer una recollida exhaustiva de totes les dades analítiques per a que puga servir d'ajuda per a trobar i delimitar una població amb especial risc», ha explicat Ramón Lecumberri, vocal de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia, en 'El Mundo'.

 

Després d'uns mesos de vacunació i més de 20 milions de dosis posades, els efectes de la vacuna fora dels assajos clínics s'han de registrar de manera contínua per a valorar la necessitat de restringir la vacuna a una classe concreta de pacient.

 

«Pot ser que alguns factors de risc hagen passat per alt en la recerca, pel biaix de gènere en els assajos. Pot ser que no s'hagen analitzat del tot, al 100%, els factors de risc que tenim les dones versus els hòmens», assenyala Lucía Gallego, experta en Microbiologia Mèdica i Immunologia de la Universitat del País Basc.

Últimes notícies

El Vila-real recupera la inspiració i goleja a un Espanyol bloquejat (4-1)

El Vila-real va tallar la seua mala ratxa amb un 4-1 que va desarborar a un Espanyol bloquejat. Mikautadze, un autogol de Salinas i les urpades de Pépé i Moleiro van decidir.

4-1. El Vila-real recupera la inspiració i atropella a un Espanyol bloquejat

El Vila-real va golejar 4-1 a l'Espanyol i va tallar una ratxa de cinc partits sense guanyar, amb punts de Mikautadze, Pépé i Moleiro i un autogol de Salinas.

El Vila-real va trencar la seua mala ratxa amb un 4-1 davant l’Espanyol i va prolongar la del rival en 2026

El Vila-real va firmar un 4-1 que va tallar la seua mala dinàmica i va allargar la de l'Espanyol, encara sense victòries en 2026. Mikautadze va obrir el marcador en el 35' i el dol va quedar segellat a l'inici del segon temps.

El Vila-real deslliga cinc minuts letals i es va 2-0 al descans davant l’Espanyol

El Vila-real mana 2-0 a l'intermedi després d'un arreón final: van marcar Mikautadze i un autogol de José Salinas. A l'Espanyol li van anul·lar una miqueta.

Gerard Moreno cau de l’onze del Vila-real a última hora i entra Buchanan

El davanter ha caigut a última hora de l'onze inicial davant l'Espanyol i el seu lloc l'ocupa Tajon Buchanan. Mikautadze lidera l'atac i Gerard arranca en la banqueta.

El Vila-real remodela la defensa davant un Espanyol amb els retorns de Pere Milla i Pol Lozano

El Vila-real introduïx canvis en la seua saga amb les voltes de Mouriño, Pau Navarro i Sergi Cardona. L'Espanyol recupera a Pere Milla i Pol Lozano per a l'onze.

El Vila-real remodela el seu defensa davant un Espanyol que recupera a Pere Milla i Pol Lozano

El Vila-real retoca la seua saga amb els retorns de Mouriño, Pau Navarro i Cardona, mentres l'Espanyol torna a alinear a Pere Milla i Pol Lozano en l'onze.

Cuenca defén que el missatge a Pradas de no confinar durant la dana va ser una reflexió

L'excap de Gabinet de Carlos Mazón ha sostingut davant la comissió del Congrés que el 'de confinar, gens' dirigit a Salomé Pradas no va ser una orde, sinó una reflexió. Nega interferències i assegura que va dir la veritat.