Adeu als streaptease en els comiats de solter

Juny, sinònim de flors, d’entretemps, d’amor, d’arrancada de la temporada de bodes … i també dels comiats de solter/a. I és que l’arribada del bon temps el converteix en la data ideal per a celebrar aquesta festa que les parelles esperen amb tantes ganes, i és que només 1 de cada 10 afirma no voler tindre un comiat de solter/a, segons una enquesta realitzada per Bodas.net a les parelles que estan organitzant la seua boda. A més, aquest 2022, any en què s’espera un 20% més de bodes que en 2019, els comiats de solter/a també viuran un gran auge.

Una enquesta revela com seria el seu comiat ideal que trenca amb els estereotips.

Les escapades de cap de setmana per a celebrar el comiat de solter/a s’han convertit en una de les opcions favorites de les parelles que es donen el ‘sí, vull’.

Un cap de setmana amb amics i activitats sorpreses

Les ganes de celebrar, després de més de dos anys de pandèmia, es nota en tots els àmbits. En la boda, en la lluna de mel i, també, en els comiats de solter. Celebrar s’ha convertit en el mood de tots els que busquen passar-ho bé i per a això als zetes i millennials no els guanya ningú.

Segons una enquesta a la pregunta de quins són els aspectes imprescindibles per a un comiat ideal* les parelles que estan organitzant la seua boda van contestar:
1. Celebrar-la només amb amics/as (52%)
2. Que incloga activitats sorpresa (46%)
3. Que dure un cap de setmana (37%)
*Possibilitat de seleccionar més d’una resposta.

Es tracta d’aspectes que trenquen amb el clixé més típic dels comiats en les quals els i les amigues organitzen un dia d’activitats per la ciutat, disfressen a la parella i acaben en un espectacle eròtic/sexual. En aquest sentit, les noves generacions el tenen clar: només el 8% vol celebrar-la prop d’on viu, el 12% desitja que dure només un dia, el 10% vol que li disfressen i el 6% que incloga activitats, jocs o espectacles eròtics/sexuals.

Les parelles que es casen hui dia, busquen una altra manera de celebrar la fi de la solteria: somien amb un cap de setmana de celebració al costat dels seus amics i divertir-se realitzant activitats sorpreses (perquè aqueixa màgia no es perda). Fins i tot la idea de realitzar un comiat conjunt agafa força, passant de ser només l’opció triada per un 13% en un estudi  en 2021 a un 23% en 2022, i és que cada vegada més, les parelles comparteixen grups d’amics.

Un reflex de com són les parelles que donen el ‘sí, vull’

La radiografia típica del comiat de solter està molt arrelada als gustos i desitjos de les parelles que es casen i, en conseqüència, a com és aquesta parella.

Segons l’últim estudi realitzat a la fi d’abril d’enguany, 7 de cada 10 parelles que està organitzant la seua boda té entre 27 i 40 anys. Es tracta de parelles joves que porten entre 4 i 9 anys de festeig, i que en la seua majoria es casen per primera vegada (92%).

A més, són parelles que creen en l’amor més ideal: afirmen que poc després d’estar eixint tenien clar que seria l’amor de la seua vida (73%) i també que es casen per a fer un pas més en la seua història d’amor (71%).

Es tracta de parelles que tenen les idees clares i que busquen deixar els convencionalismes de costat per a gaudir d’aquesta celebració de l’amor com ells volen, aparcant els protocols més estrictes i donant curs a la imaginació, perquè la boda siga un reflex total del qual ells i elles són. I això també es veu plasmat en els comiats de solter/al fet que s’estan transformant cap a un cap de setmana de relaxament amb els amics més pròxims.

Els comiats de solter s’han convertit en una part fonamental de tots els actes que envolten la boda. Una celebració més que evidencia que les parelles que es donen el ‘sí, vull’ busquen festejar l’amor envoltat de les persones que més volen, d’una manera única i especial i sempre reflectint el seu caràcter i personalitat.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.