La soledat dels majors és un problema en augment en un país amb una població molt envellida, que s’ha sentit molt sola i desatesa a causa de la pandèmia.
Mostra d’això és que en els últims dos anys de pandèmia les primeres opcions de cerca en Google en qüestió d’herències i testaments tracten sobre “com desheretar a un fill“.
Des de l’Associació Cultural de Majors de Fuenlabrada (ACUMAFU), a Madrid, han posat en marxa recollida de signatures per a evitar que els fills que es desentenen dels seus pares puguen heretar la legítima, aqueixa part del patrimoni que els pertany per llei. “Portar un cognom no et dona dret a un patrimoni que no et mereixes”, afirma categòric Marcelo Cornellà, president de l’associació.
En tres dies en Change.org la iniciativa ha recollit 1.500 signatures. Marcelo Cornellà, assenyala en ‘Informativos Telecinco’: “Si estàs en contra i no signatures és perquè tens les de perdre. Si vols heretar, n’hi ha prou amb mantindre una relació normal amb els teus pares”.
És Espanya, el Codi Civil estableix que els fills han d’heretar, mínim, un terç del patrimoni dels pares, és el que es coneix com ‘la legítima’. Si la persona no ha tingut fills, aqueix terç de l’herència passa als pares i ascendents. Si té diversos fills, la legítima pot anar només a un d’ells si així ho estableix el difunt.
Un altre terç de l’herència és el de millora, que correspon a algun dels hereus forçosos, entre els quals tornen a estar els fills, i els nets i besnets. I l’últim dels terços és el de lliure disposició amb el qual el mort pot fer el que vulga.
La llei sí que permet desheretar als fills, per la via penal
La llei permet que els pares deshereten als fills, però “només per condemna penal del fill respecte al pare. No obstant això, cada vegada més tribunals civils estan dictant sentencies en assumptes d’herència”, explica Carlos Serrano, advocat, que puntualitza que “a Catalunya si existeix recollit en el seu Codi Civil la possibilitat de desheretament”.
Des d’ACUMAFU volen anar més enllà. No volen que els fills que no es preocupen ni ciutat dels seus pares es queden amb els seus diners per això treballen perquè desaparega la legítima.
La veritat és que el Codi Civil sí que recull una sèrie de motius pels quals es pot desheretar a un fill, com el maltractament físic i psicològic o la retirada de la manutenció, però és necessari provar-los i que ho ratifique un jutge. El Tribunal Suprem ja va obrir la porta en 2014 a una interpretació flexible d’aquests motius d’acord amb l’actual realitat social.
Des de l’Associació de Majors de Fuenlabrada ajuden a les persones que ho requereixen a desheretar a aqueixos fills que no han tingut relació amb els seus pares perquè no han volgut. Els assessoren, preparen documentació i proves i un vídeo en el qual la persona explica perquè deshereta al seu fill o fills.
Quan mor la persona, el fill desheretat pot impugnar davant la justícia el testament del qual ha quedat exclòs. És el jutge qui decideix arribats a aquest punt sobre la base d’una sèrie de proves com a fotografies, registres telefònics…
Pèrdua de valors familiars
Però ACUMAFU pretén anar més enllà. Consideren que a Espanya s’estan perdent els valors de la família i són els majors els que paguen les conseqüències del creixent desagafe dels fills en forma de soledat. “Si vols heretar, n’hi ha prou amb mantindre una relació normal amb els teus pares”, insisteix Cornellà, per la qual cosa reclama que la desatenció o l’abandó també es contemplen en la llei.
Una altra de les demandes de l’Associació és que les condicions siguen iguals en tot el territori.
La realitat és que poques d’aqueixes sol·licituds de majors buscant informació sobre com desheretar acaben arribant a terme perquè al final es tracta d’una decisió molt espinosa que comporta una gran càrrega sentimental. En el fons, en moltes ocasions, expressen un crit d’atenció desesperat. En qualsevol cas, alguns experts recorden que hi ha una alternativa per a no deixar res a un fill desagraït sense haver de suportar el càrrec de consciència: gastar-se el patrimoni en vida.
Huit fills es queden sense herència després de 15 anys sense veure al seu pare
Marcelo Cornellà recorda un cas recent d’un avi a Burgos. L’home va morir fa dos anys i mig a conseqüència d’un càncer. Quan va saber de la seua malaltia va preparar tota la documentació i proves perquè cap dels seus 8 fills, als quals portava sense veure 15 anys, pogueren quedar-se el seu patrimoni.
Ara un jutge no ha admés la impugnació d’un dels fills, i per tant, cap pot heretar. L’home ni tan sols coneixia als seus nets.
