Per què se celebra hui el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI?

El Dia de l’Orgull se celebra el 28 de juny a pesar que el col·lectiu LGBTI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals) sol canviar les seues desfilades al dissabte anterior o posterior a aquesta data.
En l’actualitat, en molts països del món la diversitat sexual està perseguida i criminalitzada, per part de les lleis i les autoritats. Així mateix, en diversos països ja ha sigut acceptada a nivell estatal. La societat continua estant molt lluny d’acceptar una realitat que ja hauria d’haver sigut normalitzada des de fa molt temps.

Les celebracions de l’orgull gai tenen un rerefons reivindicatiu, ja que en molts països del món l’homosexualitat i la condició sexual no tradicional continua estant criminalitzada, i en molts altres, encara que les lleis els emparen, no estan acceptades socialment.

El respecte a la diversitat sexual reivindica el dret de les persones a viure amb llibertat la seua orientació sexual i identitat de gènere, sense por de discriminacions ni represàlies.

Molts desconeixen per què se celebra aquesta celebració el dia de 28 de juny i això es deu als coneguts com a disturbis Stonewall (Nova York) que van tindre lloc en 1969 i va ser la primera vegada que la comunitat LGBTI es va unir als Estats Units per a lluitar pels seus drets.

Els disturbis van consistir en una sèrie de manifestacions espontànies i violentes que van sorgir en protesta contra una batuda policial en va tindre lloc en la matinada del 28 de juny en el pub Stonewall Inn situat en el barri novaiorqués de Greenwich Village.

La comunitat LGBT es va unir en aquella ocasió per a lluitar contra un sistema que perseguia persones no normatives (LGBT, persones racialitzades…). Així mateix, buscaven demostrar que les persones homosexuals eren part de la societat, i van fomentar una cultura de no confrontació entre persones homosexuals i heterosexuals.

Les primeres marxes per a commemorar les protestes i lluites de Stonewall van tindre lloc en 1970 a Nova York i Los Angeles. Després d’aquest primer pas, moltes ciutats es van anar sumant a aquestes marxes a tot el món que des de llavors acullen les desfilades de l’Orgull Gai per a reivindicar els seus drets.

Stonewall, l’origen de la lluita LGBT

El juny de 2009 l’expresident dels Estats Units, Barak Obama, va declarar el mes de juny com el mes de l’Orgull Gai, Lèsbic, Bisexual i Transgènere, citant els disturbis com a raó per a “comprometre’s per la igualtat davant la llei per als estatunidencs LGBT”. Aqueix mateix any es complien 40 anys dels disturbis de Stonewall. En 2016, el llavors president també va nomenar l’Stonewall Inn monument nacional, convertint al pub en el primer monument dels Estats Units dedicat a la lluita del col·lectiu LGBT: “La gent es va cansar de ser perseguida i el moviment es va convertir en part essencial dels Estats Units”, va destacar Obama. Hui dia, les festes de l’Orgull són reconegudes a tot el món i tenen a Espanya com un dels epicentres de la lluita contra l’homofòbia gràcies a les seues celebracions.

Marxa Orgull

Durant la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGBT+, es desenvolupen les acolorides marxes de l’Orgull Gai, que coincideixen en l’hemisferi nord amb l’inici de l’estiu. El símbol principal que s’exhibeix és la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí.

La marxa de l’orgull més important a Europa és la de Madrid (MADO), amb més d’un milió d’assistents cada any, que se celebra en el barri de Chueca.

La ciutat de Madrid (Espanya) s’ha convertit en l’epicentre de les celebracions de l’Orgull Gai a Europa, sent una ciutat oberta a la diversitat. Aquesta gran celebració és coneguda com a Madrid Orgull (MADO), que es duu a terme en el barri de Chueca i en alguns dels carrers principals de Madrid.

És una gran festa oberta que té una connotació multiètnica i cultural, en la qual se solen celebrar concerts a l’aire lliure, festes, exposicions, art i esdeveniments esportius, a més de la gran desfilada de l’Orgull LGTB. Va tindre els seus inicis l’any 1978, arran de la primera manifestació a Madrid pels drets de la comunitat LGTB.

D’altra banda, en els anys huitanta la comunitat LGTB es va instal·lar progressivament en el barri de Chueca, transformant-lo en un dels espais de convivència, tolerància i diversitat de Madrid.
Aquesta gran celebració anual pretén sensibilitzar i involucrar a la comunitat, organismes i empreses en les reivindicacions del col·lectiu LGTB, basat en el respecte i la convivència.

Últimes notícies

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.

Obres d’emergència al tram urbà del riu Magre a Utiel després de la DANA

El Consell ha avalat la declaració d’emergència per reparar amb 4,7 milions el tram urbà del riu Magre al seu pas per Utiel, molt afectat per la DANA del 29 d’octubre de 2024, i millorar-ne el funcionament hidràulic.

Catalá aposta per l’atletisme i la vela davant de la Fórmula 1 a València

L’alcaldessa María José Catalá ha defensat que València aposte per la vela i l’atletisme, per tradició i menor cost públic, i ha reobert la porta a acollir de nou la Copa de l’Amèrica.