Per què se celebra hui el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI?

El Dia de l’Orgull se celebra el 28 de juny a pesar que el col·lectiu LGBTI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals) sol canviar les seues desfilades al dissabte anterior o posterior a aquesta data.
En l’actualitat, en molts països del món la diversitat sexual està perseguida i criminalitzada, per part de les lleis i les autoritats. Així mateix, en diversos països ja ha sigut acceptada a nivell estatal. La societat continua estant molt lluny d’acceptar una realitat que ja hauria d’haver sigut normalitzada des de fa molt temps.

Les celebracions de l’orgull gai tenen un rerefons reivindicatiu, ja que en molts països del món l’homosexualitat i la condició sexual no tradicional continua estant criminalitzada, i en molts altres, encara que les lleis els emparen, no estan acceptades socialment.

El respecte a la diversitat sexual reivindica el dret de les persones a viure amb llibertat la seua orientació sexual i identitat de gènere, sense por de discriminacions ni represàlies.

Molts desconeixen per què se celebra aquesta celebració el dia de 28 de juny i això es deu als coneguts com a disturbis Stonewall (Nova York) que van tindre lloc en 1969 i va ser la primera vegada que la comunitat LGBTI es va unir als Estats Units per a lluitar pels seus drets.

Els disturbis van consistir en una sèrie de manifestacions espontànies i violentes que van sorgir en protesta contra una batuda policial en va tindre lloc en la matinada del 28 de juny en el pub Stonewall Inn situat en el barri novaiorqués de Greenwich Village.

La comunitat LGBT es va unir en aquella ocasió per a lluitar contra un sistema que perseguia persones no normatives (LGBT, persones racialitzades…). Així mateix, buscaven demostrar que les persones homosexuals eren part de la societat, i van fomentar una cultura de no confrontació entre persones homosexuals i heterosexuals.

Les primeres marxes per a commemorar les protestes i lluites de Stonewall van tindre lloc en 1970 a Nova York i Los Angeles. Després d’aquest primer pas, moltes ciutats es van anar sumant a aquestes marxes a tot el món que des de llavors acullen les desfilades de l’Orgull Gai per a reivindicar els seus drets.

Stonewall, l’origen de la lluita LGBT

El juny de 2009 l’expresident dels Estats Units, Barak Obama, va declarar el mes de juny com el mes de l’Orgull Gai, Lèsbic, Bisexual i Transgènere, citant els disturbis com a raó per a “comprometre’s per la igualtat davant la llei per als estatunidencs LGBT”. Aqueix mateix any es complien 40 anys dels disturbis de Stonewall. En 2016, el llavors president també va nomenar l’Stonewall Inn monument nacional, convertint al pub en el primer monument dels Estats Units dedicat a la lluita del col·lectiu LGBT: “La gent es va cansar de ser perseguida i el moviment es va convertir en part essencial dels Estats Units”, va destacar Obama. Hui dia, les festes de l’Orgull són reconegudes a tot el món i tenen a Espanya com un dels epicentres de la lluita contra l’homofòbia gràcies a les seues celebracions.

Marxa Orgull

Durant la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGBT+, es desenvolupen les acolorides marxes de l’Orgull Gai, que coincideixen en l’hemisferi nord amb l’inici de l’estiu. El símbol principal que s’exhibeix és la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí.

La marxa de l’orgull més important a Europa és la de Madrid (MADO), amb més d’un milió d’assistents cada any, que se celebra en el barri de Chueca.

La ciutat de Madrid (Espanya) s’ha convertit en l’epicentre de les celebracions de l’Orgull Gai a Europa, sent una ciutat oberta a la diversitat. Aquesta gran celebració és coneguda com a Madrid Orgull (MADO), que es duu a terme en el barri de Chueca i en alguns dels carrers principals de Madrid.

És una gran festa oberta que té una connotació multiètnica i cultural, en la qual se solen celebrar concerts a l’aire lliure, festes, exposicions, art i esdeveniments esportius, a més de la gran desfilada de l’Orgull LGTB. Va tindre els seus inicis l’any 1978, arran de la primera manifestació a Madrid pels drets de la comunitat LGTB.

D’altra banda, en els anys huitanta la comunitat LGTB es va instal·lar progressivament en el barri de Chueca, transformant-lo en un dels espais de convivència, tolerància i diversitat de Madrid.
Aquesta gran celebració anual pretén sensibilitzar i involucrar a la comunitat, organismes i empreses en les reivindicacions del col·lectiu LGTB, basat en el respecte i la convivència.

Últimes notícies

Temperatures de rècord a la Comunitat Valenciana des de dilluns: calor extrema a l’interior

El calor s’intensificarà des d’este cap de setmana a la Comunitat Valenciana i, entre dilluns 22 i divendres 26 de juny, la temperatura mitjana podria marcar rècords diaris des de 1950, amb especial incidència en l’interior.

Obrin un expedient per pseudoteràpies de conversió a persones LGTBIQ+ a la Comunitat Valenciana

Igualtat ha obert un expedient sancionador per pràctiques de pseudoteràpies de conversió contra persones LGTBIQ+, després de denúncies que inclouen casos de la Comunitat Valenciana.

22 anys de presó per agredir sexualment durant una dècada les seues dos fillastres menors a Altea

Un home de 46 anys ha sigut condemnat per l'Audiència d'Alacant a 22 anys de presó per haver agredit sexualment de manera continuada les seues dos fillastres, que tenien 11 i 9 anys quan van començar els fets a Altea.

Feijóo es reunirà amb militants del PP en un dinar este dissabte a Sueca

Alberto Núñez Feijóo presidirà este dissabte un dinar amb militants del PP a Sueca, organitzat pel president provincial Vicent Mompó, després de la junta directiva del partit a València.

Més policia este estiu a les zones turístiques i platges de València

La Policia Nacional reforçarà entre l’1 de juliol i el 31 d’agost la presència d’agents a les platges i principals punts turístics de València, així com en estacions, aeroport, port i estació d’autobusos.

El nou decret del taxi i les VTC genera rebuig però el Consell defensa que prima l’interés general

El vicepresident segon Vicente Martínez Mus admet el malestar del taxi i les VTC amb el nou decret autonòmic però assegura que la norma prioritza l’interés general i la millora del servici públic.

Martínez Mus atribuïx a l’interés polític la petició del PSPV perquè declare per la DANA

El vicepresident tercer Vicente Martínez Mus assegura que la petició del PSPV perquè declare al jutjat de Catarroja pel dia de la DANA respon a un interés polític i defensa que el xat del Consell no aporta dades noves. El dirigent sosté que el Consell va actuar segons la informació disponible en cada moment i nega un suposat apagó informatiu.

Reclamen més seguretat de la Guàrdia Civil al jutjat de la DANA de Catarroja

La Presidència del Tribunal d'Instància de Catarroja ha demanat a la Guàrdia Civil més mesures de seguretat al jutjat que investiga la gestió de la DANA, després d'una concentració de protesta que va obligar a suspendre una testifical.