Per què se celebra hui el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI?

El Dia de l’Orgull se celebra el 28 de juny a pesar que el col·lectiu LGBTI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals) sol canviar les seues desfilades al dissabte anterior o posterior a aquesta data.
En l’actualitat, en molts països del món la diversitat sexual està perseguida i criminalitzada, per part de les lleis i les autoritats. Així mateix, en diversos països ja ha sigut acceptada a nivell estatal. La societat continua estant molt lluny d’acceptar una realitat que ja hauria d’haver sigut normalitzada des de fa molt temps.

Les celebracions de l’orgull gai tenen un rerefons reivindicatiu, ja que en molts països del món l’homosexualitat i la condició sexual no tradicional continua estant criminalitzada, i en molts altres, encara que les lleis els emparen, no estan acceptades socialment.

El respecte a la diversitat sexual reivindica el dret de les persones a viure amb llibertat la seua orientació sexual i identitat de gènere, sense por de discriminacions ni represàlies.

Molts desconeixen per què se celebra aquesta celebració el dia de 28 de juny i això es deu als coneguts com a disturbis Stonewall (Nova York) que van tindre lloc en 1969 i va ser la primera vegada que la comunitat LGBTI es va unir als Estats Units per a lluitar pels seus drets.

Els disturbis van consistir en una sèrie de manifestacions espontànies i violentes que van sorgir en protesta contra una batuda policial en va tindre lloc en la matinada del 28 de juny en el pub Stonewall Inn situat en el barri novaiorqués de Greenwich Village.

La comunitat LGBT es va unir en aquella ocasió per a lluitar contra un sistema que perseguia persones no normatives (LGBT, persones racialitzades…). Així mateix, buscaven demostrar que les persones homosexuals eren part de la societat, i van fomentar una cultura de no confrontació entre persones homosexuals i heterosexuals.

Les primeres marxes per a commemorar les protestes i lluites de Stonewall van tindre lloc en 1970 a Nova York i Los Angeles. Després d’aquest primer pas, moltes ciutats es van anar sumant a aquestes marxes a tot el món que des de llavors acullen les desfilades de l’Orgull Gai per a reivindicar els seus drets.

Stonewall, l’origen de la lluita LGBT

El juny de 2009 l’expresident dels Estats Units, Barak Obama, va declarar el mes de juny com el mes de l’Orgull Gai, Lèsbic, Bisexual i Transgènere, citant els disturbis com a raó per a “comprometre’s per la igualtat davant la llei per als estatunidencs LGBT”. Aqueix mateix any es complien 40 anys dels disturbis de Stonewall. En 2016, el llavors president també va nomenar l’Stonewall Inn monument nacional, convertint al pub en el primer monument dels Estats Units dedicat a la lluita del col·lectiu LGBT: “La gent es va cansar de ser perseguida i el moviment es va convertir en part essencial dels Estats Units”, va destacar Obama. Hui dia, les festes de l’Orgull són reconegudes a tot el món i tenen a Espanya com un dels epicentres de la lluita contra l’homofòbia gràcies a les seues celebracions.

Marxa Orgull

Durant la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGBT+, es desenvolupen les acolorides marxes de l’Orgull Gai, que coincideixen en l’hemisferi nord amb l’inici de l’estiu. El símbol principal que s’exhibeix és la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí.

La marxa de l’orgull més important a Europa és la de Madrid (MADO), amb més d’un milió d’assistents cada any, que se celebra en el barri de Chueca.

La ciutat de Madrid (Espanya) s’ha convertit en l’epicentre de les celebracions de l’Orgull Gai a Europa, sent una ciutat oberta a la diversitat. Aquesta gran celebració és coneguda com a Madrid Orgull (MADO), que es duu a terme en el barri de Chueca i en alguns dels carrers principals de Madrid.

És una gran festa oberta que té una connotació multiètnica i cultural, en la qual se solen celebrar concerts a l’aire lliure, festes, exposicions, art i esdeveniments esportius, a més de la gran desfilada de l’Orgull LGTB. Va tindre els seus inicis l’any 1978, arran de la primera manifestació a Madrid pels drets de la comunitat LGTB.

D’altra banda, en els anys huitanta la comunitat LGTB es va instal·lar progressivament en el barri de Chueca, transformant-lo en un dels espais de convivència, tolerància i diversitat de Madrid.
Aquesta gran celebració anual pretén sensibilitzar i involucrar a la comunitat, organismes i empreses en les reivindicacions del col·lectiu LGTB, basat en el respecte i la convivència.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.