18.1 C
València
Dimarts, 10 febrer, 2026

Per què se celebra hui el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI?

El Dia de l’Orgull se celebra el 28 de juny a pesar que el col·lectiu LGBTI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals) sol canviar les seues desfilades al dissabte anterior o posterior a aquesta data.
En l’actualitat, en molts països del món la diversitat sexual està perseguida i criminalitzada, per part de les lleis i les autoritats. Així mateix, en diversos països ja ha sigut acceptada a nivell estatal. La societat continua estant molt lluny d’acceptar una realitat que ja hauria d’haver sigut normalitzada des de fa molt temps.

Les celebracions de l’orgull gai tenen un rerefons reivindicatiu, ja que en molts països del món l’homosexualitat i la condició sexual no tradicional continua estant criminalitzada, i en molts altres, encara que les lleis els emparen, no estan acceptades socialment.

El respecte a la diversitat sexual reivindica el dret de les persones a viure amb llibertat la seua orientació sexual i identitat de gènere, sense por de discriminacions ni represàlies.

Molts desconeixen per què se celebra aquesta celebració el dia de 28 de juny i això es deu als coneguts com a disturbis Stonewall (Nova York) que van tindre lloc en 1969 i va ser la primera vegada que la comunitat LGBTI es va unir als Estats Units per a lluitar pels seus drets.

Els disturbis van consistir en una sèrie de manifestacions espontànies i violentes que van sorgir en protesta contra una batuda policial en va tindre lloc en la matinada del 28 de juny en el pub Stonewall Inn situat en el barri novaiorqués de Greenwich Village.

La comunitat LGBT es va unir en aquella ocasió per a lluitar contra un sistema que perseguia persones no normatives (LGBT, persones racialitzades…). Així mateix, buscaven demostrar que les persones homosexuals eren part de la societat, i van fomentar una cultura de no confrontació entre persones homosexuals i heterosexuals.

Les primeres marxes per a commemorar les protestes i lluites de Stonewall van tindre lloc en 1970 a Nova York i Los Angeles. Després d’aquest primer pas, moltes ciutats es van anar sumant a aquestes marxes a tot el món que des de llavors acullen les desfilades de l’Orgull Gai per a reivindicar els seus drets.

Stonewall, l’origen de la lluita LGBT

El juny de 2009 l’expresident dels Estats Units, Barak Obama, va declarar el mes de juny com el mes de l’Orgull Gai, Lèsbic, Bisexual i Transgènere, citant els disturbis com a raó per a “comprometre’s per la igualtat davant la llei per als estatunidencs LGBT”. Aqueix mateix any es complien 40 anys dels disturbis de Stonewall. En 2016, el llavors president també va nomenar l’Stonewall Inn monument nacional, convertint al pub en el primer monument dels Estats Units dedicat a la lluita del col·lectiu LGBT: “La gent es va cansar de ser perseguida i el moviment es va convertir en part essencial dels Estats Units”, va destacar Obama. Hui dia, les festes de l’Orgull són reconegudes a tot el món i tenen a Espanya com un dels epicentres de la lluita contra l’homofòbia gràcies a les seues celebracions.

Marxa Orgull

Durant la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGBT+, es desenvolupen les acolorides marxes de l’Orgull Gai, que coincideixen en l’hemisferi nord amb l’inici de l’estiu. El símbol principal que s’exhibeix és la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí.

La marxa de l’orgull més important a Europa és la de Madrid (MADO), amb més d’un milió d’assistents cada any, que se celebra en el barri de Chueca.

La ciutat de Madrid (Espanya) s’ha convertit en l’epicentre de les celebracions de l’Orgull Gai a Europa, sent una ciutat oberta a la diversitat. Aquesta gran celebració és coneguda com a Madrid Orgull (MADO), que es duu a terme en el barri de Chueca i en alguns dels carrers principals de Madrid.

És una gran festa oberta que té una connotació multiètnica i cultural, en la qual se solen celebrar concerts a l’aire lliure, festes, exposicions, art i esdeveniments esportius, a més de la gran desfilada de l’Orgull LGTB. Va tindre els seus inicis l’any 1978, arran de la primera manifestació a Madrid pels drets de la comunitat LGTB.

D’altra banda, en els anys huitanta la comunitat LGTB es va instal·lar progressivament en el barri de Chueca, transformant-lo en un dels espais de convivència, tolerància i diversitat de Madrid.
Aquesta gran celebració anual pretén sensibilitzar i involucrar a la comunitat, organismes i empreses en les reivindicacions del col·lectiu LGTB, basat en el respecte i la convivència.

Últimes notícies

4-1. El Vila-real recupera la inspiració i atropella a un Espanyol bloquejat

El Vila-real va golejar 4-1 a l'Espanyol i va tallar una ratxa de cinc partits sense guanyar, amb punts de Mikautadze, Pépé i Moleiro i un autogol de Salinas.

El Vila-real va trencar la seua mala ratxa amb un 4-1 davant l’Espanyol i va prolongar la del rival en 2026

El Vila-real va firmar un 4-1 que va tallar la seua mala dinàmica i va allargar la de l'Espanyol, encara sense victòries en 2026. Mikautadze va obrir el marcador en el 35' i el dol va quedar segellat a l'inici del segon temps.

El Vila-real deslliga cinc minuts letals i es va 2-0 al descans davant l’Espanyol

El Vila-real mana 2-0 a l'intermedi després d'un arreón final: van marcar Mikautadze i un autogol de José Salinas. A l'Espanyol li van anul·lar una miqueta.

Gerard Moreno cau de l’onze del Vila-real a última hora i entra Buchanan

El davanter ha caigut a última hora de l'onze inicial davant l'Espanyol i el seu lloc l'ocupa Tajon Buchanan. Mikautadze lidera l'atac i Gerard arranca en la banqueta.

El Vila-real remodela la defensa davant un Espanyol amb els retorns de Pere Milla i Pol Lozano

El Vila-real introduïx canvis en la seua saga amb les voltes de Mouriño, Pau Navarro i Sergi Cardona. L'Espanyol recupera a Pere Milla i Pol Lozano per a l'onze.

El Vila-real remodela el seu defensa davant un Espanyol que recupera a Pere Milla i Pol Lozano

El Vila-real retoca la seua saga amb els retorns de Mouriño, Pau Navarro i Cardona, mentres l'Espanyol torna a alinear a Pere Milla i Pol Lozano en l'onze.

Cuenca defén que el missatge a Pradas de no confinar durant la dana va ser una reflexió

L'excap de Gabinet de Carlos Mazón ha sostingut davant la comissió del Congrés que el 'de confinar, gens' dirigit a Salomé Pradas no va ser una orde, sinó una reflexió. Nega interferències i assegura que va dir la veritat.

Ferrer, de Varry Brava, creu que el Benidorm Fest es consolida com a internacional enguany

Óscar Ferrer, de Varry Brava, veu en la desvinculació d'Eurovisió una oportunitat perquè el Benidorm Fest s'aferme com a festival internacional. Actua amb Miranda i el seu projecte Bailamama amb el tema 'Despert amandote'.