El 9,3% de l’alumnat, uns 748.054 estudiants amb necessitats educatives específiques, va rebre suport educatiu el curs passat, segons l’Estadística dels Ensenyaments No Universitaris. Alumnat amb Necessitat Específica de Suport Educatiu. Curs 2020-21′, publicada pel Ministeri d’Educació i Formació Professional (MEFP).
Aquest alumnat inclou als estudiants amb necessitats educatives associades a discapacitat o a trastorn greu -uns 227.979 el curs passat, el 30,5% del total- i als alumnes amb altres necessitats específiques, com a trastorns de l’aprenentatge o altes capacitats -520.075 el curs passat, el 69,5% restant-.
En total, el 84,7% de l’alumnat que va rebre algun tipus de suport estava matriculat en els ensenyaments bàsics: el 46,1% en Primària, el 33,4% en ESO i el 5,2% en un centre d’Educació Especial.
Per sexe, els homes representen el 63% d’aquest alumnat, un percentatge que puja fins al 69,9% en el cas de l’alumnat amb necessitats especials associades a discapacitat o trastorn greu.
Per comunitats autònomes, les que presenten major percentatge d’alumnes que rep suport educatiu per necessitats específiques són Navarra (21,9%), Illes Balears (17,2%) i Múrcia (15,3%).
Dins de l’alumnat que rep suport educatiu per una necessitat associada a trastorn greu o a discapacitat, les discapacitats més freqüents són la intel·lectual (27,4%), els trastorns generalitzats del desenvolupament (26,4%) i els trastorns greus de conducta (24,6%). Segueixen la discapacitat motora (6,4%), la plurideficiència (5,9%) i les discapacitats sensorials auditiva (4,2%) i visual (1,7%).
La gran majoria d’aquests estudiants, el 82,9%, està integrat en un centre d’educació ordinària, i el 17,1% està escolaritzat en un centre d’Educació Especial, dedicats exclusivament a aquest alumnat. Els majors percentatges d’integració en centres ordinaris es troben entre els estudiants amb trastorns greus de conducta o de personalitat -el 98,4% està escolaritzat en un centre ordinari-, amb discapacitat auditiva -el 95,2%- i la discapacitat visual -el 95%-.
Entre els alumnes que reben suport educatiu per una altra mena de necessitats específiques, les més freqüents són els trastorns d’aprenentatge (38,1%), com la dislèxia o la disortografia; les associades a situacions de desavantatge socioeducatiu (26,3%); els trastorns del llenguatge i la comunicació (14,6%); i l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals (7,9%). També es dona suport als estudiants per desconeixement greu de la llengua d’ensenyament (5,6%) i per retard maduratiu (4,1%).
Les mesures de suport educatiu per a aquests alumnes són variades i abasten des d’adaptacions curriculars fins a professorat de reforç i programes especials, entre moltes altres iniciatives.
En aquest sentit, el MEFP distribueix a les comunitats autònomes els fons del Programa PROA+, destinats als centres amb un nombre important d’estudiants amb dificultats educatives. El programa compta amb un finançament de 360 milions d’euros per al període 2021-24, dels quals 320 milions provenen del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i 40 milions dels pressupostos generals de l’Estat.
Per a complementar aquesta iniciativa, el MEFP ha posat també en marxa el Programa de Cooperació Territorial d’Unitats d’Acompanyament i Orientació personal i familiar de l’alumnat educativament vulnerable.
Disposa d’un pressupost de 124,7 milions d’euros entre 2021-24, finançats amb els fons europeus, i preveu la creació d’unes 2.570 unitats en centres sostinguts amb fons públics de Primària, d’Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat.
